EL DISSABTE ROIG O L'EXPLICACIÓ DE LA FEINA FETA

El passat dissabte 18 de juliol ens vam aplegar a la paradeta de la Plaça del Penedès un bon grapat de militants del PSC vilafranquí per dur a terme la jornada informativa als ciutadans sobre l'acord de finançament.

El resultat de la jornada ha estat espectacular. En un matí, més de 50 persones s'han adherit al partit !! Crec que la novetat més extraordinària ha estat el fet de veure un partit polític, fora del període electoral, donant explicacions a la gent sobre l'obra feta pel Govern ( el FETS Nº 1) i sobre el finançament.

La jornada ha tingut el seu punt d'entusiasme i de alegria sorollosa: música, plantes, ganes d'explicar, gent encuriosida, en fi...una bona jornada política.

Cada vegada observo més presència de gent nova i de gent jove en les nostres activitats vilafranquines. Són un bon símptoma per a un partit interclassista que vol i deu ser intergeneracional.

Vull destacar la importància de l'acord assolit pel que fa a les relacions entre el PSC i el PSOE. Sóc dels convençuts de que sense el President Zapatero a La Moncloa les possibilitats de Catalunya no hagessin estat les mateixes. Us penjo, per tant, una fotografia dels dos presidents en un acte del partit envoltats de senyeres. Crec que és una fotografia molt reveladora del que s'ha produit en matèria de finançament per la nostra societat.

Per enèsima vegada, CIU i el PP s'han sumat al NO. Potser aquesta actitud és l'avenç d'un nou pacte polític de les dretes catalanes, més interessades en fer fora del govern català al President Montilla i a l'esquerra catalanista que en construir bones solucions als problemes de la gent, que és el que la mateixa gent del país reclama

ELS NOUS AEROPORTS I LES OPORTUNITATS DEL PENEDÈS

Vull penjar del blog aquesta reflexió sobre la relació econòmica del Penedès amb les infraestructures aeroportuàries que he enviat als web de debat Debat Penedes i Penedès Digital.

Sóc dels que creu que les possibilitats futures del Penedès depenen de la capacitat col.lectiva d’aprofitar les oportunitats que genera el territori de la Regió de Barcelona, un dels territoris més dinàmics d’Europa i el primer per la significació econòmica i empresarial de tota la Mediterrània. Barcelona és un pol d’atracció extraordinari en matèria industrial, de consum, de comerç, de turisme i, també, de recerca i de modernitat. Barcelona, amb la seva dinàmica de gran ciutat europea i mediterrània, ens ha posat al món i nosaltres hem d’aprofitar les oportunitats que aquesta situació ens permet.

El passat 17 de juny va entrar en funcionament la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat- Barcelona. La posada en marxa de la nova terminal significa un increment fins a 55 milions de la seva capacitat de trànsit de passatgers. La construcció de la tercera terminal ( o terminal satèl.lit) posarà el llistó en 70 milions de passatgers. Ens cal reflexionar, des del Penedès, com podem treure profit d’una infraestructura tan potent en benefici de l’economia i de l’ocupació a les nostres contrades.

L’endemà, dijous 18 de juny, el Govern feia públic l’adjudicació a l’aeròdrom d’Òdena - Igualada, del futur aeroport corporatiu de la regió per a vols empresarials i professionals . Un altra porta empresarial i professional s’obrirà ben a prop de casa i els penedesencs l’hem de saber aprofitar. La línia directa que comunica el futur aeroport d’Òdena, la futura estació de trens regionals de Vilafranca i el port de Vilanova posa en evidència que l’aposta per un Eix Diagonal potent, plantejada el novembre de l’any 99 pels alcaldes de Vilafranca, Vilanova i La Geltrú, Igualada i Manresa, té avui un bon encaix i esdevé una plataforma excel.lent de creixement econòmic i social.

La terminal 1 i el futur aeroport d’Òdena són dos de les infraestructures de les que també s’ha dotat el Penedès. És així de clar. A 10 minuts d’Òdena, per la C-15, i a 30’ d’El Prat pels túnels del Garraf, el Penedès ja pot oferir-se al món com a seu per a noves empreses, per a centres de recerca, per a iniciatives de innovació i de turisme, tan de caràcter europeu com internacional. Hem d’apostar per tal que la suma d’esforços ens faci més competitius i les dues inversions aeroportuàries, una ja en funcionament i la segona en perspectiva immediata, esdevinguin dos excel.lents oportunitats, dues portes obertes a un futur més sòlid per a la nostra comarca.

.

AEROPORTS A CATALUNYA

Aquesta setmana ha estat una de les setmanes més importants pel que fa a la política aeroportuària de Catalunya i, també, pel que fa a l'obra del Govern en la matèria.

El passat dimarts 16 de juny es va inaugurar la terminal 1 de l'aeroport d'El Prat amb una capacitat per atendre 30 milions de passatgers, els quals sumats al 27 milions actuals poden donar una xifra de tràfic realment espectacular. L'acte va ser un acte singular, ple de significació per a un país, el nostre, en que hi ha sempre gent disposada a veure el got mig buit. La inversió és la més gran que s'ha fet mai en una infraestructura a Catalunya. Les possibilitats d'activitat comercial són molt grans i l'obra en si és realment molt bonica, amb una estructura àgil i una distribució fàcil per a l'usuari. Vaig poder assistir a la inauguració junt amb d'altres companys del Parlament. Ben impressionats, vam marxar contents.

El dijous 18 es donava a conèixer una nova decisió del Govern : l'aprovació del nou projecte d'aeroport corporatiu que s'instal.larà a l'actual aeròdrom d'Igualada-Òdena. Ha estat una bona decisió per la comarca de l'Anoia que ho esperava amb entusiasme. L'aeroport corporatiu s'ha convertit en un factor d'estímul per a l'economia maltractada d'una comarca que ha viscut crisi rera crisi una pèrdua important de pes a nivell econòmic i d'ocupació. Vull destacar que en aquesta decisió del Govern ha inicidit, i molt, la unitat política, social i econòmica que els diversos agents responsables van saber teixir al seu voltant. Enhorabona gent de l'Anoia !

El divendres 19 de juny un grup de parlamentaris, juntament amb el President del Parlament varem visitar les instal.lacions (quasi a punt de marxa) de l'aeroport de Lleida-Alguaire. És una instal.lació nova de trinca: el primer aeroport que construeix el Govern de la Generalitat i que estarà a punt per iniciar la marxa a la propera tardor. La valoració de tots els presents ( diputats de tots els colors polítics) va ser molt bona. Per a alguns, el viatge va ser l'oportunitat per poder valorar el bon resultat global de les connexions que avui enllacen Lleida amb la resta del territori: una hora de viatge en AVE des de Barcelona per conèixer una instal.lació moderna i de primera per a un territori que necessita comunicacions i creixement. Un company diputat ( i no és dels que donen suport al Govern) em va dir : "l'AVE ens ha situat esplèndidament a Catalunya i a Espanya, espero que Alguaire ens pugui situar al mòn".

En matèria d'aeroports, pel que fa a la infraestructura, les coses van de forma immillorable ( l'hem de sumar també les obres d'ampliació a Reus i a Girona). Ara ens queda parlar de la seva gestió, segurament un tema més complexe però d'imperiosa urgència. Pel que fa a Alguaire i a Òdena, la gestió ja ve assenyalada per la nova llei d'aeroports i d'heliports que s'està tramitant al Parlament de Catalunya. La desclassificació d'interès general de Reus, Girona i Sabadell també permetrà la seva gestió d'acord amb els paràmetres de la futura llei. Pel que fa a Barcelona, el model serà segurament el d'una gestió consorciada amb una presència determinant, tal com ho manifestat el Govern i el Parlament en diverses ocasions.

Podem dir que en matèria d'aeroports la situació a Catalunya s'ha girat "com un mitjó", tot i que queda molta feina per fer, en especial per negociar amb l'Estat.

EL RESULTAT DE LES ELECCIONS EUROPEES

El diumenge passat, 7 de juny, es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu. El resultat de participació ha estat decebedor. El resultat polític ha estat, també, decebedor. : un parlament europeu més a la dreta en una Europa ja amb molta dreta. Espanya és una de les poques illes que resten en mans de l'esquerra en aquest panorama polític

A Espanya, el PSOE ha resistit, perdent punts i vots.El PP ven el resultat com un gran triomf. Ni tant ni tan poc. El resultat manté de moment a Rajoy en el primer lloc del seu partit. No és dolent per a l'esquerra en general. És un home que no aixeca passions. Ho té difícil...d'arribar-hi al govern d'Espanya.

A Catalunya, els socialistes hem guanyat. No és un resultat dolent del tot, però la pèrdua de vots ha estat molt important. Si descomptem que al 2004, l'efecte Zapatero ens va cedir uns bons milers de vots, igualment es pot detectar una pèrdua de vots, una apatia ( o un cabreig ) en una part del nostre electorat. La culpa no la té exclusivament el desencontre del PSC i del PSOE en temes estatutaris i de finançament. Hi ha un electorat que pot estar desencantat del pas lent de les negociacions, però hi ha una altra part de l'electorat que no accepta la baralla amb els companys de Madrid i d'Espanya. Ho hem de tenir en compte ! Si als socialistes de la resta d'Espanya les coses no els han anat del tot bé, els socialistes catalans podem patir les conseqüències a mig termini...

Vull fer l'esforç de mirar portes endins. Tenim, com mai, enormes escenaris de responsabilitat de govern. Gestionem ajuntaments, diputacions, consells comarcals, ajuntaments...Fem molta i bona gestió. Ho fem, com mai també, amb molta gent jove. Però ens falta fer més política. Crec que hem de fer un esforç considerable per orientar els nostres quadres polítics cap la primera fila de l'atenció ciutadana. Crec que hem de recuperar "banderes" sensibles als ciutadans i portar-les nosaltres : a nivell ambiental, a nivell de participació, a nivell de llengua i de cultura, a nivell de model de vida, a nivell d'integració...

Crec, amics, que la resposta està en la política, en la gent que fa política, en les persones que creuen en la política, en els centenars de milers de votants socialistes que van a votar i, fent-ho, manifesten : " jo crec en la política". Els coneixem ? Sabem on són? Com són ? Quin diàleg podem construir amb ells i amb elles ? Proposo més proximitat i més treball en comú amb el ciutadà que vota. De forma progressiva, ja construirem amb ell els fonaments de la nova etapa que ens tocarà encetar.

POR UNA EUROPA QUE NO EXCLUYA

La campaña de les elecciones europeas está llegando a su ecuador. Constato una apatía importante entre mis vecinos y de mis vecinas en relación a las elecciones. Incluso, cuando me preguntan por mi trabajo, hacen referencias al Parlament, a la financiación autonómica, a la crisis económica y del empleo, etc. pero ninguno de ellos me habla de la situación europea.

Quiero dedicar mi reflexión de hoy al tema de la inmigración en Europa y a la situación de los trabajadores que emigran desde los distintos puntos cardinales con la finalidad de obtener en nuestros países mayor bienestar, algo de renta y algo, aunque sea poquito, de mejor futuro.

Conozco una profesora búlgara de economía que se dedica al trabajo de doméstica en la escalera donde vivo. Conozco muchos casos de gente venida de Marruecos, de Colombia, de Argentina, de Uruguay, de Ecuador, de Bolivia, que están luchando a brazo partido...por quedarse en Cataluña a pesar de la crisis.

Europa tiene la mayoría de gobiernos inundados de derecha. La derecha es hoy mayoría en el Consejo y en el Parlamento. Las políticas en relación a la inmigración amenazan en convertirse en las políticas de expulsión y de la explotación laboral. Por ese camino van las políticas de Sarkozy y de Berlusconi, por citar dos ejemplos bien próximos.

Cada periodo de medidas conservadoras sobre inmigración no deja más que economia sumergida y sectores sociales sin derechos. Roberto Saviano explicaba brillantemente hace unos días los beneficios para la mafia que implican las medidas xenófobas de Berlusconi. Su reflexión es muy sencilla : en un país con un poder democrático insuficiente para proteger a los sectores más vulnerables, las personas desprotegidas saben que para subsistir en él necesitan buscar refugio en otros poderes. La mafia se revela como una red segura, ya que garantiza "inmunidad y protección" ante el poder público sea cual fuere la situación de las personas.

El segundo gran problema para un inmigrante es la situación laboral, mejor dicho la extrema vulnerabilidad de su situación laboral ( contratos deficientes, bajos salarios, horarios maratonianos). Pocos son los que se sindicalizan, pocos son los que se rebelan, pocos son los que reclaman ante las injusticias que se cometen contra ellos. ¿Quién se atreve a hacerlo cuando lo que se arriesga es salario ( raquítico pero salario), documentación, permisos de residencia, proyecto de vida, ayudas a las familias?

Sólo una política socialista puede garantizar el pleno ejercicio de los derechos. Hay que decir al ciudadano que el mayor acceso a los derechos por parte de todas las personas es garantia de convivencia y de bienestar colectivo.

Europa no puede ni debe excluir. Sólo podemos apostar por una Europa que integre, en condiciones de igualdad social, a los nuevos ciudadanos.

LA NECESIDAD DE AMPLIAR EL DESEMPLEO Y OTRAS MEDIDAS DEL PRESIDENTE...

La semana que comienza el Congreso de Diputados discutirá nuevas medidas (nuevas resoluciones) para paliar el impacto de la crisis entre las personas y las familias más golpeadas por la recesión y la pérdida de empleo. La iniciativa la puso a andar el Presidente Zapatero con su discurso de la semana pasada y ahora han de pasar el examen de los acuerdos políticos.

Una de las medidas que ya se discute es la ampliación de la cobertura por desempleo. Es una buena medida. Es una medida urgente. Aparte de que los recursos van a solventar duras situaciones sociales, son también una inyección económica en la maltrecha economia local y barrial de nuestras ciudades. El efecto en el consumo es inmediato y la percepción global de la situación de las personas mejora substancialmente.

Pero creo que la medida debe ir acompañada de su organización más activa. Los mismos recursos con un apoyo de recursos de otras administraciones, puestos en juego a través de acciones locales de ocupación y de dinamización laboral permiten, a su vez, que tanto estos como las personas que los perciben aporten colectivamente al conjunto de la sociedad que les da apoyo. Mientras la situación de las empresas no permita la creación de empleo, el trabajo de colaboración y/o cooperación social de los perceptores de desempleo no sólo puede tener utilidad colectiva sino que es un contundente instrumento para la mejora del equilibrio emocional y psicológico de la persona implicadas. Hay que intercambiar prestación por desempleo por acciones de gran utilidad social y de solidaridad que incluyan procesos de formación.La ciudad, la misma administración, el entorno natural, etc. son una fuente extraordinaria de formación y de acción social permanente. Si reflexionamos un poco sobre ello, encontraremos muchas propuestas, muchas posibilidades.

Valoro, también, que el conjunto de medidas para la formación de las personas sin empleo adquiere una extraordinaria prioridad. Así lo han visto los gobiernos de España y de Cataluña y se han puesto manos a la obra. Yo recomendaría, humildemente, que se impulsaran ambiciosos planes de investigación e innovación que incluyan a nuestros jóvenes. Estudiar y aplicar lo estudiado en un régimen de beca de formación o de investigación, distribuídas entre centros medios y superiores, laboratorios, empresas, ámbitos de creación, etc. sólo puede tener un efecto multiplicador en los próximos años. Y, de verdad, que lo necesitamos.

EUROPA ENS FA PENSAR

Estem a punt de començar una campanya electoral al Parlament Europeu. Com sempre, el debat està servit : sóm conscients de la importància i del pes d'Europa a les nostres vides? És possible que si, és possible que no.

La dreta espanyola vol aprofitar la campanya per carregar contra la política del President Zapatero. Les enquestes no són favorables per al PP, però ells " erre que erre" s'enganxen a l'argumentari de sempre : " el pitjor per Espanya i per Europa són els governs d'esquerra i, en especial, els governs socialistes"· L'argument és simple. Giren al seu voltant i procuren sumar el vot dretà, el vot impotent, el vot cabrejat, el vot volàtil sense criteri i sense ideologia.

La dreta catalana ha recorregut a un argument similar. Per als dretans catalans l'objectiu és el President Montilla i el govern d'Entesa. Pensant en clau interna ha triat un candidat sobiranista (Tremosa) expulsant ( perdó, desplaçant!) el candidat moderat de la dreta que intentaven aglutinar (Guardans). Pensen en clau regional, graten al màxim en els seus interessos locals, procuren descol.locar a l'esquerra independentista moderada i "beuen els vents" per un avenç electoral a Catalunya que no es preveu per part de les forces que composen el govern . Tot, per això, trist i pobre, sense ambició de futur...! Tot això...lluny d'Europa.

Els socialistes hem optat, en aquesta campanya, per parlar d'Europa. La Maria Badia, incansable i pencona, es mou amunt i avall. A vegades em sembla, veient la resta de polítics, que és candidata a unes eleccions en que només ella creu. La Maria està convençuda de la importància d'Europa per al futur de Catalunya. Els nacionalistes i els sobiranistes no tenen confiança en Europa. No sé, no sabem , com pensen encaixar el seu projecte en el marc europeu...

Els socialistes estem en campanya per fer arribar el nostre missatge ( que és molt ample) a tot arreu. Com sempre, per a nosaltres, el més important és l'Europa social, l'Europa diversa, l'Europa justa, l'Europa plural.

Com en d'altres temes, no hi ha res pitjor, que el pensament únic tan propi de la dreta catalana i de la dreta europea. Europa necessita, amb urgència, canviar l'actual majoria conservadora !