viernes, julio 29, 2005

La carta de navegació de l’Estatut

El vaixell de l’Estatut està a punt d’arribar a port. Està previst que tiri l’àncora el dia 30, divendres vinent. El que encara no està clar és si trobarà les aigües prou calmades en arribar a destí, o si per contra acabarà impactant contra un penyassegat. L’avantatge d’avui és que tenim un far: el dictamen del Consell Consultiu, que ens indica quin camí hem de seguir i quin no. Pel camí de la Constitucionalitat, hi ha la bonança. Pel de la inconstitucionalitat, que CiU sembla entestada a defensar, anem a petar de dret a les roques.

Perquè aquest vaixell de l’Estatut, tal com l’hem preparat, podria ben bé anomenar-se “Ambició”. És ambició el que hi hem posat els socialistes, i el que hi ha posat CiU, i ERC, i ICV. Però el cas és que els socialistes acompanyem l’ambició amb seny i els convergents, no. Perquè defensar amb ungles i dents un model de finançament autonòmic ambiciós, però inconstitucional, com el de CiU, no és mirar per Catalunya: és voler estimbar-se contra un escull que podríem evitar amb un simple cop de timó. Cap a on? Doncs cap a un model de finançament com el que ha proposat el Govern català, que a més de ser tan ambiciós com el de CiU, sabem que no trobarà cap escull.

Els navegants de segles remots haurien agraït moltíssim un mapa tan detallat com el del Consell Consultiu, que ens permet saber perfectament on hi ha roques, on hi ha penyasegats, on bufen vents propicis i on hi ha ports en què serem ben acollits. S’haurien estalviat molts disgustos, certament. El que resulta curiós és que ara, amb unes cartes de navegació tan esplèndides, CiU s’entesti a anar cap a les roques dia sí, dia també.

Si l’Estatut no queda aprovat el dia 30, seguirà vigent el de 1979, ja obsolet i desgastat després de tants anys d’ús. Artur Mas tindrà la satisfacció de no haver permès que l’Estatut s’aprovés durant el mandat del President Maragall, però sembla que no té en compte que per aquesta maniobra pot passar a la història com a responsable del fracàs de l’Estatut. I això difícilment li reportarà cap rèdit electoral. Més aviat el contrari. Té temps de fer un cop de timó fins al dia 30 de setembre. Ell decideix: a bon port o a les roques? La ruta que triï serà la definitiva. Els socialistes estem disposats a que el vaixell arribi a bon port i no descansarem per a que així sigui. No volem veure estimbat contra les roques el vaixell de l’ambició de major benestar de tot un poble ni que les nostres il.lusions siguin a la sorra com a tristes restes d’un naufragi que es podia haver evitat.

martes, julio 19, 2005

DISSET BARRIS QUE VAN A PER TOTES

El Govern ha adjudicat els ajuts de la segona convocatòria en que s’aplica la llei de barris. Han estat disset els projectes que han rebut subvenció, d’un conjunt de més de 50 projectes. Disset barris que s’han acollit a la primera normativa catalana de suport als barris que pateixen diversos problemes de desenvolupament social i/o econòmic o que estan afectats per patologies urbanes que condicionen el seu dia a dia de forma negativa.

La llei de barris, que possibilita aquest ajuts, ha estat una de les grans apostes pel reequilibri social, la millora urbana i la reactivació económica dels barris de Catalunya que ha fet el govern presidit pel President Maragall.

La passada legislatura, el grup parlamentari socialista- ciutadans pel canvi ja va presentar la proposta que no va comptar amb el suport de la coalició governat de les dretes nacionalistes. Tampoc, en aquest moment, els autonomenats populars es van sumar a la iniciativa , en virtut del funest pacte de legislatura entre ambdues forces conservadores que van enfangar moltes iniciatives progressistes que ja podrien portar més anys de funcionament.

És el Pacte del Tinell i l’arribada de les forces catalanistes i d’esquerres al Govern de la Generalitat el que fa possible una nova política d’atenció als barris de Catalunya. Una nova política conformada al voltant dels mecanismes que la nova Llei, la de barris, ha posat en marxa : un fons de suport als barris amb projectes i un mecanismes plural i transparent per l’adjudicació dels ajuts a les iniciatives municipals.

L’any passat van ser 13 els barris que van iniciar el procés i ara se sumen 17 projectes més que venen a continuar completant una de les propostes més agosarades i, a l’hora, més necessària, per a les àrees urbanes que necessiten especial atenció al nostre país. No són les úniques, però totes elles són prioritàries. Són les segones en rebre atenció però no seran les últimes, ja que el Fons creat està dotat del mecanisme pressupostari adient per donar continuïtat al programa.

Municipi a municipi podem veure que s’atén a la integralitat de les situacions urbanes del país. Des del Poble Sec de Barcelona a la Marca de l’Ham de Figueras i des del Casc Antic de Tortosa al Barri sud de Vic. Tres dels projectes corresponen a les comarques centrals: Nucli Antic de Berga, Barris sud de Vic i Barri vell de Solsona. Un altre correspon a Tarragona, a la popular i populosa barriada de Camp Clar, i un altre a Tortosa ( Casc Antic) a les Terres de l’Ebre. El ja citat barri de la Marca de l’Ham de Figueras i el projecte Santa Eugència- Can Gibert del Pla de Girona, així com el barri del nucli antic de Ripoll, corresponen a les comarques gironines. Casablanca de Sant Boi, Sant Ildefons de Cornellà i el Barri de Sant Cosme de El Prat de Llobregat són els tres projectes beneficiats de la segona convocatòria a la comarca del Baix Llobregat. A les comarques del Vallès ho són els barris de La Ribera de Montcada i Reixac, el de Parc Fluvial riu Ripoll de Sabadell, Can Folguera de Santa Perpètua de Mogoda i la Barriada Nova de Canovelles. El barri de Cerdanyola de Mataró, al Maresme, i el ja senyalat del Poble Sec a Barcelona completen el conjunt de propostes que es posaran en marxa.

Les disset iniciatives mouran un total de 198 M€ en el seu conjunt, més de 30.000 mil milions de les antigues pessetes. Una xifra amb gruix, en benefici de la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. D’aquesta quantitat, el Govern de la Generalitat aporta la meitat i les administracions locals implicades. És un programa en que les dues administracions amb competències urbanístiques treballaran plegades i de valent. Al compromís del món local amb les seves ciutats li hem de sumar la corresponsabilitat pràctica del govern del país.

A què es destinen aquests ajuts? Les propostes són àmplies i diverses, però s’orienten fonamentalment a la rehabilitació dels entorns urbans, a la dotació d’espais públics als barris per destinar-los a usos comuns dels ciutadans que hi habiten, a la millora, creació i/o rehabilitació d’equipaments públics d’ús cívic, cultural, tecnològic, a la promoció econòmica, a l’atenció a les noves realitats socials.

En aquests barris, com en molts d’altres, es juga el futur de molts joves de Catalunya. Tots hem de ser conscients d’aquesta realitat. És per això que la transversalitat de les accions que s’han previst en tots ells ha de considerar-se com una concepció programatica en favor de les noves generacions que els habiten. A la vegada, són un esforç imprescindible per atendre la situació social de la gent gran i de les famílies. Són esforços per dignificar els entorns de convivència, per a millorar la qualitat dels edificis i de l’habitatge, per incrementar o possibilitar la modernització de les infraestructures de comunicació però també, entre d’altres, per reduir les barreres arquitectòniques i condicionar i ampliar els espais de relació col.lectiva.

El futur és esperançador, però encara falta molt per fer . Cal fer l’esforç en reconvertir aquests barris en vivers d’oportunitats i aquesta no és tasca fàcil. La remodelació urbana que és important no és suficient per fabricar futur. Tan important com ella és la inversió en millora tecnològica del parc d’habitatges, per que de l’aplicació i de la inversió tecnològica depèn en gran part el futur desenvolupament econòmic i la creació de riquesa i d’ocupació en aquetes zones urbanes. L’activitat econòmica garanteix la complexitat d’usos d’un barri, estableix població, genera feina, enforteix el teixit social, possibilita la inversió de les tendències afavoridores de l’exclusió. En definitiva,un bon pla de reactivació econòmica del barri sumat a la seva rehabilitació pot disminuir els riscos del territori, minorar la seva situació actual de fragilitat i impulsar-los cap escenaris més dinàmics,més actius i més estables.