lunes, noviembre 28, 2005

MAS SOCIALISMO, POR FAVOR

El mundo de hoy se ve al borde de duras y tremendas dificultades para poder impulsar polítiques globales de bienestar. La diferencia entre pobres y ricos comienza a ser realmente dramática y hoy estamos peor que ayer, y aún peor que la semana anterior y que el mes pasado. La situación no parece remitir y ello preocupa y desespera a la gente de bien, a la gente progresista.

¿Cuáles són las políticas a aplicar? ¿Hacia dónde debemos enfocar las acciones para poder responder, al menos mínimamente, a las terribles diferencias sociales y a la dramática pérdida de oportunidades que hoy padecen miles de millones de personas?

Raimon Obiols ya nos lo comentó en Bruselas a principios de noviembre a un grupo de diputados del Parlamento de Cataluña : la respuesta es... más socialismo. Entiendo este socialismo como el anuncio de políticas de redistribución de la riqueza y de mayor acceso al conocimiento, de mejora de las condiciones de acceso a la educación y a la salud, a la vivienda digna y a las nuevas tecnologias de la información y de la comunicación, que es donde se concentra hoy el nuevo desarrollo intelectual y el conocimiento moderno. Más socialismo es, así, más igualdad para acceder a más conocimiento, en las mejores condiciones de vida posible.

Por ello la batalla de hoy contra la derecha es un batalla por evitar que monopolice aquellos mecanismos de poder que impidan el acceso a la mayorías a los medios tecnológicos y que impida una redistribución eficaz de la riqueza y de los beneficios que se generan en la actividad productiva tanto a nivel de nuestro país como de todos los rincones del planeta. Por ello es tan importante que el Gobierno de Cataluña como el Gobierno de España, como los gobiernos del resto de las CCAA, inviertan en política social en nuestro pais, que es la fórmula más eficaz de redistribución de riqueza en nuestro medio y de reducción de los niveles de pobreza. También es imprescindible que incremente la inversión en los paises del Tercer Mundo, sobretodo en las políticas que garantizan el desarrollo de la salud, de la educación y del acceso a las nuevas tecnologias. La brecha digital entre paises ricos y pobres es una nueva fuente de desigualdades, de pobreza y de violencia.

Mas socialismo también implica una nueva ética. Una nueva ética basada en el ahorro de los recursos, en la protección de los recursos naturales. Esta ética comienza en la reducción individual del consumo, sigue por el ejercicio colectivo de dicha responsabilidad y culmina con las políticas estatales y supraestatales de conservación y preservación del medio ambiente. Por todo ello debemos ayudar con urgencia a los países pobres a preservar los recursos naturales que poseen, de forma prioritaria el agua y la calidad ambiental.

Más socialismo significa, a mi entender, más sociedad civil, mayor reparto del conocimiento, gestión colectiva y responsable de los recursos naturales y estratégicos.

Más socialismo es más paz, más amor a la naturaleza y a la vida, más dedicación a la infancia y a la juventud, más horas y más años de vida en la escuela, más dedicación a conocer ya comprender a lo largo de toda nuestra existencia.

jueves, noviembre 24, 2005

EL DEBAT PRESSUPOSTARI DE POLÍTICA TERRITORIAL

Ahir es va celebrar el debat sobre els pressupostos del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El Pressupost està orientat a consolidar el canvi de model en política territorial que va marcar el Pacte del Tinell i que es consoliden amb aquests tercers pressupostos del govern del President Maragall.
Vull destacar fonamentalment, la inversió en tres àmbits : en matèria del Programa de Barris, de Transport Públic i en matèria de Paisatge.
El Programa de Barris és el vaixell insignia de la política de vinculació entre les accions de cohesió social i de cohesió territorial. No em cansaré de destacar que en els barris de les nostres ciutats es juga el futur de la nostra societat, tant en temes de convivència com de desenvolupament social i econòmic, i per tant en la qualitat i la maduresa del sistema democràtic a Catalunya. Del total de 600 MEUR previstos per al programa plurianual ( 4 anys), en aquest exercici s'aplicarà un quantitat de 60 MEUR per nous projectes.
En matèria de Transport, vull destacar una inversió superior als 2.863 MEUR, conformat entre d'altres partides per una inversió de 1.433 MEUR. En la xarxa ferroviària, 511 MEUR entre la inversió en la construcció de 5 grans eixos( Puigreig-Berga ; Vic-Ripoll ;Vilanova-Manresa; Maçanet-Platja d'Aro i el Reus Alcover) i la suma de les intervencions a més de 100 carreteres del país. I la inversióde 844 MEUR en suport al sistema de transport públic.
Vull destacar també les inversions en protecció, millora i recuperació de paisatges, ja sigui per la via de la convocatòria a entitats públiques i privades com la via de la transferència als ajuntaments per a les accions que s'emmarquen i emparen en les línies d'acció del Pla Urbanístic del Sistema Costaner. Destaco aqui la disponibilitat de 6,3MEUR per a dur a terme aquests projectes, per segona vegada als pressupostos de la segona vegada i que mai havien rebut atenció per part dels governs de CIU.
L'actitud de la dreta opositora, la del espanyolisme conservador com dels nacionalistes de dretes ha estat la mateixa. No només discrepen de les inversions sino que han discrepat de forma substancial del model distributiu dels pressupostos presentats. La prioritat tant per CIU com pel PPC continua centrada en la descalificació de la política progressista. Però CIU i el PP discrepen de l'aposta ferroviària, de la política de paisatge i de la política de barris. Si no canvien d'actitud, difícilment avançarem amb aquesta oposició en els grans projectes de país. No volen participar en els grans temes de país; continuen ancorats en la política del desgast pel seu i nterés exclusivament electoral i partidista. Però en canvi, el que si resta clar és el suport a la política del Govern per sectors destacats de l'economia i de la societat catalanes, com es va manifestar fa pocs dies per part del president de la Cambra de Contratistes de Catalunya, Sr Rafel Moreno, en un debat públic a la La Llotja de Barcelona.

lunes, noviembre 21, 2005

EMBOLICATS O CONNECTATS

El proper pressupost de l’Estat per l’any 2006 inclourà una partida de 27 milions d’euros per tal de millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallés Occidental. De moment es preveu treballar en la connexió d’Abrera i de Terrassa. A banda d’aquesta despesa, l’Estat i la Generalitat es comprometen a estudiar les demandes de mobilitat ( carreteres, comunicacions,etc...) entre Terrasa, Sabadell i Granollers fins a la connexió amb la resta de la xarxa que va a Girona i a França.

Cap el sud, ja s’ha aprovat el desdoblament de l’antiga N-340 ( ara A-7), entre Altafulla i Vilafranca. Els recursos també hi són al pressupost i ben aviat s’hauran d’iniciar les obres. Però, i de Vilafranca a Abrera i/o a Barcelona? Estarem condemnats a no estar ben connectats? A continuar embolicats en un debat etern sobre model, tipus, color i finançament de les noves infraestructures? Per evitar-ho, el Ministerio de Fomento ja estudia el desdoblament de la N-340 per la comarca des de Vilafranca, per Sant Sadurni i Gelida fins a la connexió amb Martorell i des d’allà la continuació cap a Abrera. Sembla ser que “la criatura” podrà transcórrer per l’actual eix central d’infraestructures, al costat de les vies convencional de rodalies i del TGV, així com de l’autopista, tal com ho demana la majoria de forces polítiques, els sectors econòmics i la major part de la ciutadania. També ho veu amb bons ulls el Govern de la Generalitat. I això és bó... a la vegada que molt necessari. Al 2006 podríem veure les primeres concrecions

El Penedès necessita d’una bona connexió viària i ferroviària, cap a Tarragona, cap a Lleida, cap a Barcelona...i cap a Europa. Les bones connexions són portadores de desenvolupament. La cridòria ineficaç i l’embolic negligent només ens poden fer perdre. Al Penedès volem guanyar...tot i que ho volem fer de forma sensata, tranquil.la, moderada.

UN PRESSUPOST SOCIAL pel PENEDÈS.

El Govern de la Generalitat ha previst per l’Alt Penedès un pressupost superior als 33 milions d’euros, exactament 33.012.778 euros, per l’any 2006. Aquesta quantitat representa un creixement del 61% sobre el total invertit a la comarca l’any 2004 i un 141 % més de la inversió aplicada l’any 2005. Són els pressupostos amb la major vocació social que mai ha vist la nostra comarca.

Del total d’inversió que s’ha previst, un 55% ( 18.150.000 euros) ho farà en matèria d’infraestructures escolars. Destaquen així, la inversió en la creació de nous centres escolars llargament reclamats a la comarca i que no han estat realitat fins a l’arribada del Govern del President Maragall. En aquest sentit, cal citar la nova escola del Barri de La Girada a Vilafranca, la recuperació ( després de no tenir-ne durant més de 30 anys) de l’escola de Les Cabanyes, la construcció dels nous edificis escolars de Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, La Ràpita i Santa Margarida i Els Monjos i de Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.

Un 22 % (7.089.976 euros) del pressupost es destina a la inversió en equipaments sanitaris i hospitalaris. A banda de la inversió en matèria d’equipaments i en informatització sanitària i hospitalària, el pressupost preveu la inversió de 2.100.000 euros per a les obres d’ampliació de l’Hospital Comarcal, una reivindicació de la població i dels professionals que no s’havia atès durant el període de govern de CIU.

Un 21 % ( 6.817.386 euros) del pressupost es destina a un altre objectiu rellevant de l’acció del Govern: la política de l’habitatge. Es preveuen dues inversions d’habitatge social al Barri de La Girada de Vilafranca del Penedès, una promoció d’habitatges del mateix tipus a Gelida i la construcció d’habitatges socials per a joves i de tipus tutelats per a gent gran ( aquests darrers en règim de lloguer) a Santa Margarida i Els Monjos.

Vull destacar, amb il.lusió, una inversió de 258.000 euros per a les obres de condicionament dels entorns del Castell de Sant Martí Sarroca, una obra que estant programada des de fa molts anys, no s’ha pogut iniciar fins ara. I consti que parlem només d’inversions, per que en el capítol de suport als ajuntaments hi ha una bona oportunitat en les convocatòries del Departament de Cultura destinada a la millora dels equipaments culturals de titularitat municipal i/o i associativa , a la què ja han previst acollir-se molts municipis de la comarca. La promoció de l’accés a la cultura, així com la garantia de la seguretat dels ciutadans, també és política rellevant de l’àmbit social

El Govern del President Maragall acompleix així amb un dels objectius fonamentals del Govern de la Generalitat : incrementar de forma substancial els recursos destinats a les polítiques socials, que són el nord de l’acció política de l’esquerra catalana al Govern, en general i del PSC en particular. Encara ens queda feina per fer? Clar que si, però l’ampliació decidida de la xarxa pública de recursos socials ja té, al Penedès, els peus ben sòlids.

sábado, noviembre 19, 2005

COLOMBIA EN EL CORAZON

Volví de Colombia con el duro presentimiento de que la situación política en aquel país no cambiará a corto plazo. El predominio político y mediático del uribismo asfixia de momento cualquier posibilidad de encauzar las futuras salidas del país por un derrotero de mayor libertad y democracia.

Uno de los grandes peligros que corre hoy Colombia es el posible crecimiento y la posible consolidación de la doctrina política de la seguridad interior o seguridad democràtica, que se basa en el preocupante principio de “antes seguros que libres”, una fórmula regresiva para el sistema de derechos civiles y de libertades democráticas que encabeza la opción política del Presidente Uribe.

El país debe resolver innumerables conflictos, pero sobretodo debe atender a los terribles niveles de inequidad social, a las diferencias abismales en materia de desarrollo entre unas regiones y otras y al reestablecimiento de los mínimos de convivencia cívica en aquellos territorios que han estado asolados por la violencia de la guerrilla, de los paramilitares, de las bandas del narcotráfico, etc..Todo ello en un país de renta media, pero con terribles desequilibrios, con una derecha pertrechada en el gobierno y en los mecanismos básicos del poder, con una izquierda creciente pero aún en proceso de definición de sus prioridades, con un nivel de ingerencia considerable del los EEUU en materia de política interior ( especialmente en materia de narcotráfico) y con un panorama alarmante en materia de respeto a los derechos humanos.

No hay hoy un buen panorama para el futuro de Colombia.Una Colombia que ha enviado a más de 5 millones de sus ciudadanos fuera de sus fronteras, donde ser joven es estar expuesto a una amenaza continua, donde la denuncia política o la acción social por la paz y la justícia están expuestas a muchos y diversos riesgos.

En este marco, es de gran valor el trabajo que llevan a cabo entidades civiles, organizaciones no gubernamentales, sindicatos, partidos políticos progresistas ( por fortuna cada vez menos minoritarios) en favor del proceso de paz, en pos de construir, después de más de 50 años de violencia, un nuevo escenario de paz para las mayorias populares. Es lo que hemos visto que hacen muchas entidades en la región de Montes de Maria, en Cartagena de Indias, en Calí, en Bogotà. Mi recuerdo de siempre y mi reconocimiento para los jóvenes lideres civiles, promotores de paz, que trabajan en Sincelejo, en Carmen de Bolívar, en Ovejas, en Morroa, en San Antonio de Palmito...

El trabajo de apoyo de la cooperación internacional a estas entidades es fundamental. Por ello el trabajo de la Agencia Catalana de Cooperación así como de la Taula catalana per la Pau i els Drets Humans a Colombia, dirigido a apoyar y a fortalecer entidades y redes de trabajo que tratan de favorecer la paz en Colombia, creo que és útil y que debe seguir el camino ya iniciado.

Espero que el tiempo desmienta mis peores presentimientos. Pero vuelvo a señalar que la doctrina ofcial de la seguridad democràtica que esgrimen el Presidente Uribe y sus seguidores puede ser un elemento de corrosión de la capacidad de la sociedad colombiana para construir un estado real de derecho. Los colombianos explican con orgullo su larga historia de democracia formal, una historia democrática entendida como la pràctica ausencia de dictaduras militares, pero para nada asimilable a un proceso de democracia auténtica. En un país en que la vida vale tan poco y en el cual una persona puede ser fácilmente convertida en moneda de cambio para las bandas armadas, no es posible hablar de democracia ni de convivencia democràtica en su verdadero sentido.

En estos días de mi visita tuve la oportunidad de conocer y de departir con algunos de los más relevantes dirigentes del Polo Democrático y de Alianza Alternativa. Todos esperan de las fuerzas progresistas de Cataluña y de España un apoyo efectivo a sus objetivos de paz y de democracia auténtica. Lo esperan especialmente del Presidente Zapatero. Considero que Cataluña y España podrían convertirse en los escenarios neutrales y facilitadores del diálogo entre las diversas fuerzas políticas de Colombia para obtener una salida eficaz en términos de desarme y de paz, de justicia y de reparación para las víctimas, para su gente. Una vez obtenida la paz, podrá venir el tiempo de la construcción de la justicia social, ya que sin justicia social se hace difícil el futuro.


Roberto Labandera
Diputado del PSC.

martes, noviembre 15, 2005

2006 UN PRESSUPOST SOCIAL EFECTIU

El Govern de la Generalitat ha previst per l’Alt Penedès un pressupost superior als 33 milions d’euros, exactament 33.012.778 euros, per l’any 2006. Aquesta quantitat representa un creixement del 61% sobre el total invertit a la comarca l’any 2004 i un 141 % més de la inversió aplicada l’any 2005.

Del total d’inversió que s’ha previst, un 55% ( 18.150.000 euros) es fa en matèria d’infraestructures escolars. Destaquen així la inversió en la creació de nous centres escolars llargament reclamats a la comarca i que no han estat realitat fins a l’arribada del Govern del President Maragall. En aquest sentit destaquen la nova escola del Barri de La Girada a Vilafranca, la recuperació ( després de no tenir-ne durant més de 30 anys) de l’escola de Les Cabanyes, la construcció dels nous edificis escolars de Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, La Ràpita i Santa Margarida i Els Monjos i de Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.

Un 22 % (7.089.976 euros) del pressupost es destina a la inversió en equipaments sanitaris i hospitalaris. A banda de la inversió en matèria d’equipaments i en informatització sanitària i hospitalària, el pressupost preveu la inversió de 2.100.000 euros per a les obres d’ampliació de l’Hospital Comarcal, una reivindicació de la població i dels professionals que no s’havia atès durant el període de govern de CIU.

Un 21 % ( 6.817.386 euros) del pressupost es destina a un altre objectiu rellevant de l’acció del Govern: la política de l’habitatge. Es preveuen dues inversions d’habitatge social al Barri de La Girada de Vilafranca del Penedès, una promoció d’habitatges del mateix tipus a Gelida i la construcció d’habitatges socials per a joves i de tipus tutelats per a gent gran ( aquests darrers en règim de lloguer) a Santa Margarida i Els Monjos.

D’altra banda, els pressupostos preveuen inversions de l’Agència Catalana de l’Aigua a Sant Martí Sarroca i a Vilafranca del Penedès.

Per últim destaca una inversió de 258.000 euros per a les obres de condicionament dels entorns del Castell de Sant Martí Sarroca, una obra que estant programada des de fa més de 6 anys, no s’ha pogut iniciar fins aquest any.

El Diputat Roberto Labandera que va fer la presentació pública d’aquestes inversions en Roda de Premsa el passat dilluns 14 de novembre ha destacat que aquests pressupostos són els pressupostos amb major contingut social que ha vist mai la nostra comarca. El Govern acompleix així amb el compromís del pacte del Tinell de donar un gir social a la política de la Generalitat de Catalunya que presideix el President Maragall.

Vilafranca del Penedès, 15 de novembre de 2005.

viernes, noviembre 11, 2005

EN BENEFICI DE LA COHESIÓ TERRITORIAL, MES QUE UNA PICA EN FLANDES.

Un dels grans reptes del govern catalanista i d’esquerres és el de dur a terme la tasca de redreçar la casa i d’iniciar la posada en marxa del nou del programa polític d’acció territorial. Tot i que el posat habitual de l’oposició és el de mensytenir la feina empresa pel nou govern en la matèria, apunten ja, amb força, els primers brots de la collita del nou Govern. S’ha posat més d’una pica en Flandes en pos d’un nou model territorial, d’un nou concepte de país, ordenat, ben travat i competitiu.

En el temps que ha transcorregut del mandat i en especial en el curs polític que finalitza s’ha dut a terme una tasca intensa i de primer ordre dins l’àmbit del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Entre les diverses tasques que es porten a terme cal destacar algunes de molt emblemàtiques : s’han endegat la redacció de plans territorials i de plans directors urbanístics imprescindibles per a territoris en què cal una intervenció urgent, s’ha promogut acció legislativa sòlida en favor de barris, de paisatge, de carreteres, de la mobilitat sostenible.

Ja, des de les passades legislatures s’havia demanat el compliment dels mandats legislatius en matèria de planejament. Divuit anys van passar sense que els governs de CIU posessin fi a l’agulla en el planejament territorial, presoners de diverses trames d’interès urbanístic especulatiu, porucs a l’hora de fer front al nusos de conflicte, incapaços d’establir un diàleg constructiu amb el territori, d’igual a igual. La Conselleria que pilota Joaquim Nadal, només en 600 dies de govern, ha capgirat les inèrcies instal.lades en matèria de planejament. La presentació dels treballs de planejament a l’Alt Pirineu i l’Aran i de l’Empordà, a l’Alt Penedès i al Priorat, al Bages i l’Osona i els treballs iniciats dels Plans urbanístics de les àrees urbanes de Figueras i Girona així com del Pla director urbanístic per a les colònies industrials del Llobregat, a les comarques del Berguedà i el Bages, entre d’altres, són una mostra ben clara de la voluntat política del Govern de deixar feta en aquesta legislatura la feina que havien d’haver conclòs en matèria de planejament els governs nacionalistes conservadors i de les que no van deixar a punt ni les bases.

Analitzarem ara altres tres accions molt remarcables, que són al nostre parer , quatre direccions emblemàtiques en la nova orientació de la política territorial que avui ha adoptat el país. Començarem per les accions de planejament en favor de la protecció del litoral, les que corresponen al Pla Director urbanístic del sistema costaner. Més de 23.000 hectàrees de costa han estat protegides al bel mig d’un dels esforços més importants de protecció del patrimoni natural i paisatgístic del nostre territori. Els planejaments aprovats de defensa de la costa catalana diuen a les clares que ha arribat un govern sensible amb el territori i disposat a posar fre a l’amenaça que planejava sobre el territori amb el gran desgavell governamental dels darrers governs de CIU. Aquesta acció es complementa amb el segon pla director dels àmbits del sistema costaner integrat pels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial que protegirà de forma definitiva un sector addicional de 660 hectàrees.

Un segon tema a destacar és l’aprovació de la modificació de la Llei 7/1993, de carreteres, que té com a objectiu agilitar la tramitació dels projectes pendents dels nous eixos viaris que possibiliten l’articulació eficaç de diversos territoris de Catalunya. Tots aquest projectes, que s’inclouran en el Pla d’Autovíes que veurà la llum en els propers mesos, ja feia temps que devien estar en marxa, però dormien una plàcida migdiada en els calaixos dels governs de l’antiga administració pujolista. La modificació legislativa possibilitarà la inversió de 518 milions d’euros en la xarxa de carreteres del país. Els eixos previstos estructuren territoris, des de l’interior cap a la costa, tot a banda de la radialitat de les grans metròpolis urbanes. Un bon exemple és l’Eix Diagonal entre Vilanova i Manresa, passant per Vilafranca del Penedès i per Igualada. Idèntica funció és prevista que acompleixin els traçats d’autovia entre Maçanet i Platja d’Aro, el traçat entre Reus i Alcover i el que connectarà Vic i Ripoll.

Un tercer tema important és l’aprovació en aquest període de la Llei del Paisatge. El passat mes de desembre, el Departament va crear l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Aquest és un instrument de gran validesa per tal de diagnosticar la situació dels diversos paisatges de Catalunya mitjançant l’elaboració dels catàlegs que es determinen i assessorar el Govern en matèria d’intervencions. La Llei recull la capacitat dels territoris en promoure instruments de descripció i d’identificació dels paisatges que volen protegir( les cartes del paisatge) i la del Govern de redactar les directrius del paisatge que s’han d’incorporar en els planejaments territorials. Quan la llei parla de paisatge el defineix com un àrea del territori tal com es percebuda per aquells que hi viuen. Inclou la llei, seguint les recomanacions de la Carta Europea del Paisatge, el possible caràcter natural, o rural o urbà del paisatge a conservar, protegir o reconstruir.

Hi ha més exemples de l’acció estructuradora del govern en matèria territorial que afecten, també, a les polítiques de mobilitat. Entre ells, les diverses accions de connexió del transport públic als polígons industrials, o la posada en marxa del aparcament de vehicles pesants del polígon de Riuclar , vinculat al sector logístic de Tarragona o l’acord amb les concessionàries d’autopistes per a la apertura de noves àrees de descans o... I el programa continua. Nova etapa política, nou model territorial, noves realitzacions. E la nave va ...Catalunya està en marxa.

jueves, noviembre 10, 2005

PAGESIA I COHESIO SOCIAL AL PENEDÈS

Un des reptes més importants que té el Govern al Penedès és el de dur a terme les mesures que permetin conjugar la sortida de la crisi del sector del vi amb la conservació del model d’estructura social agrària que manté la cohesió social del camp penedesenc. Però, entre planys i acusacions , entre el gest irat i l’escassa ambició, poca cosa hem avançat per arribar a un acord de futur.

L’herència dels successius governs conservadors nacionalistes es ben feixuga. Poca cosa s’ha fet des de fa ja massa anys per deturar la sangonera de la joventut al camp català i en especial al Penedès. Molt poc s’ha fet per establir un model de relacions entre productors del raïm i elaboradors de vi i de cava que, garantint la qualitat del producte , pogués assegurar una renda suficient i continuïtat del treball a tots els membres de la cadena.

Tampoc es va posar fre a l’actitud esquilmant dels grans propietaris. Unes vegades sense fer presència al territori quan calia, d’altres assistint com a espectadors a l’espectacle d’una lluita desigual , els responsables polítics pujolistes en la matèria no venien a la comarca ni a fer turisme...

Avui l’excedent de producció és evident. El preu del raïm del Penedès està en caiguda lliure. El control de l’entrada del vi i la resta de controls de la D.O. són insuficients. S’ha plantat vinya sense control adequat.El mercat internacional del vi no és del tot receptiu. Etc., etc.. Mal panorama conjuntural per a un sector amb problemes bàsics dels quals tots som ineficaçment conscients.

Pengen sobre els nostres caps dues amenaces: l’abandonament definitiu de la terra per part de les generacions de relleu i la consegüent concentració de la propietat en poques mans. Que ningú s’equivoqui : el Penedès continuarà essent terra de vins i de caves, amb menys pagesos, però ho continuarà essent. El veritable perill prové de la pèrdua d’una estructura social de la propietat que ha donat a la comarca el seu perfil : la família pagesa a la masia, al nucli disseminat o al poble petit. I el que està en perill es aquesta estructura de la propietat de la terra i de la nostra societat. La preservació d’aquest “ modus vivendi” ha de ser el centre del debat. I encara no ho és.

Per fer front al problema de la pèrdua d’aquest model, hem de parlar del desenvolupament rural global del Penedès, d’allò que fa a la conservació del seu paisatge rural, del paisatge agrari i forestal, de la preservació dels camins rurals, de les fonts , dels aqüifers, dels valors ecològics de la serralada, del foment de les noves activitats agràries, de les rutes enoturístiques, de la gastronomia tradicional i de la innovadora, dels vells i dels nous serveis al camp i d’un preu competitiu de les matèries primeres o elaborades, del bon raïm i del millor vi .


Per fer front al problema hem d’evitar l’actitud derrotista, el discurs demagògic i la conducta espoliadora del més feble. Hem d’acabar amb el retret de curta volada i avançar cap una proposta més àmplia i més possibilista. Hem de deixar de banda l’actitud del resistent, que crea herois però que no fa pioners. Cal preparar amb solidesa un bon projecte de desenvolupament rural pel Penedès. Fer-nos creïbles. I llavors estarem en condicions de cercar les complicitats de tothom i de pactar amb el Govern un compromís estratègic pel sector rural de la comarca.

miércoles, noviembre 09, 2005

LES PRIORITATS D’UN PRESSUPOST SOCIAL pel PENEDÈS.

El Govern de la Generalitat ha previst per l’Alt Penedès un pressupost inicial d’inversions superior als 33 milions d’euros, exactament 33.012.778 euros, per l’any 2006. Aquesta quantitat representa un creixement del 61% sobre el total invertit a la comarca l’any 2004 i un 141 % més de la inversió aplicada l’any 2005. Són els pressupostos amb la major vocació social que mai ha vist la nostra comarca. A aquesta quantitat cal sumar-li 24,3 MEUR d’inversió extrapresupostària en l’execució de l’Eix Diagonal durant l’any 2006, la qual cosa dóna un total de 53,3 MEUR de pressupostos. Aquesta inversió és el 0,9 el total d’inversions de Catalunya, tres punts més dels que calcula el diputat conservador Sr. Raventós.

Per als socialistes no es tracta només del nivell d’inversió si no del tipus d’inversió, de les seves prioritats i dels seus objectius. És per això que destaquem el caràcter social prioritari de els inversions a la comarca. Del total d’inversió que s’ha previst, un 55% ( 18.150.000 euros) ho farà en matèria d’infraestructures escolars. Destaquen així, la inversió en la creació de nous centres escolars llargament reclamats a la comarca i que no han estat realitat fins a l’arribada del Govern del President Maragall. En aquest sentit, cal citar la nova escola del Barri de La Girada a Vilafranca, la recuperació ( després de no tenir-ne durant més de 30 anys) de l’escola de Les Cabanyes, la construcció dels nous edificis escolars de Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, La Ràpita i Santa Margarida i Els Monjos i de Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.

Un 22 % (7.089.976 euros) del pressupost es destina a la inversió en equipaments sanitaris i hospitalaris. A banda de la inversió en matèria d’equipaments i en informatització sanitària i hospitalària, el pressupost preveu la inversió de 2.100.000 euros per a les obres d’ampliació de l’Hospital Comarcal, una reivindicació de la població i dels professionals que no s’havia atès durant el període de govern de CIU.

Un 21 % ( 6.817.386 euros) del pressupost es destina a un altre objectiu rellevant de l’acció del Govern: la política de l’habitatge. Es preveuen dues inversions d’habitatge social al Barri de La Girada de Vilafranca del Penedès, una promoció d’habitatges del mateix tipus a Gelida i la construcció d’habitatges socials per a joves i de tipus tutelats per a gent gran ( aquests darrers en règim de lloguer) a Santa Margarida i Els Monjos.

Vull destacar, amb il.lusió, una inversió de 258.000 euros per a les obres de condicionament dels entorns del Castell de Sant Martí Sarroca, una obra que estant programada des de fa molts anys, no s’ha pogut iniciar fins ara. I consti que parlem només d’inversions, per que en el capítol de suport als ajuntaments hi ha una bona oportunitat en les convocatòries del Departament de Cultura destinada a la millora dels equipaments culturals de titularitat municipal i/o i associativa , a la què ja han previst acollir-se molts municipis de la comarca. La promoció de l’accés a la cultura, així com la garantia de la seguretat dels ciutadans, també és política rellevant de l’àmbit social

El Govern del President Maragall acompleix així amb un dels objectius fonamentals del Govern de la Generalitat : incrementar de forma substancial els recursos destinats a les polítiques socials, que són el nord de l’acció política de l’esquerra catalana al Govern, en general i del PSC en particular. Encara ens queda feina per fer? Clar que si, però l’ampliació decidida de la xarxa pública de recursos socials ja té, al Penedès, els peus ben sòlids. I en relació a l’obsessió del Sr. Raventós per les xifres tergiversades i les mentides aritmètiques, la idea més important que si ens obsessiona als progressistes és la possibilitat de tothom d’exercir els seus drets i no només l’alegria convergent del ciment i del totxo.