sábado, mayo 26, 2007

FINAL DE CAMPANYA A VILAFRANCA, AMB MARCEL ESTEVE

He pogut participar en unes de les campanyes municipals socialistes més maques i més actives d'ença de la meva incorporació al PSC l'any 1991. Encara tinc vives les maravelloses imatges d'ahir nit al sopar de final de campanya, al Casal, al rovell d'ou de la nostra Vila. Considero que ha estat una bona campanya. El nostre candidat, el Marcel, ha madurat molt com a líder polític en els darrers temps. Ha perdut un cert aire d'indecisió i està prenent un perfil segur i amablement contundent, que convenç i enganxa. Crec que tindrem un bon líder pel socialisme vilafranquí i comarcal. Li desitjo i espero d'ell un bon mandat polític.
Si alguna cosa caracteritzen aquestes eleccions municipals a Vilafranca és el canvi generacional al si de la majoria de partits. També a les nostres files. Considero que el PSC ha sortit enfortit d'un procés de canvi polític que era necessari per a la renovació política del projecte local socialista.
En aquest procés han col.laborat i molt bé els anteriors dirigents locals : Joan Aguado i Fèlix Sogas. I han participat, en major o menor mesura, els membres més destacats dels seus equips.
El futur de la política local socialista, de l'agrupació del PSC-Vilafranca restarà a partir de demà en mans de dos homes actius, intel.ligents i inquiets : Marcel Esteve i Francisco Romero. De la seva tasca, de la seva bona marxa com a tàndem depén en gran part el futur polític del PSC a Vilafranca. En aquest moment, un bon grup de joves s'han incorporat a la candidatura i al partit. Ja estan creant el nou escenari i hem de ser generosos per a que ells es trobin el màxim de possibilitats de fer política. Estic convençut de que el futur que ens espera és realment molt bo.
La mateixa transformació s'està vivint a la comarca. Aquestes eleccions han servit per incorporar una plèiade de nous candidats i candidates. Una bona pedrera...per fer bons resultats. Crec que hem de pensar de forma acurada en el nou equip del Consell Comarcal.Si ens toca governar, la renovació ha de ser completa. Hem de definir el perfil de govern, jove, paritari, sensible als temes socials i mediambientals, per a la propera dècada.
El PSC està vivint, a Vilafranca i a la comarca, un procés de transformació extraordinari. Si som capaços ( i estic convençut que si ho som) de rendibilitzar-lo en favor del nostre projecte, el partit pot mirar el futur amb confiança i amb seguretat. Ho espero i crec que estem en el bon camí.

domingo, mayo 20, 2007

CANDIDATOS MUNICIPALES NACIDOS EN AMERICA LATINA

El jueves 10 de mayo, al mediodía, participé en uno de los actos más bonitos que he vivido en esta campaña electoral municipal : el acto de los candidatos y de las candidatas socialistas nacidos en Latinoamérica.

En un pub de Ciutat Vella, Xarxa Latina tuvo la magnífica idea de reunir candidatos y candidatas que , vecinos hoy de municipios de Cataluña, han adquirido un grado de compromiso importante con los mismos, con sus sociedades de acogida y con el proyecto político socialista.

Son más de 50 hombres y mujeres. Destaco entre ellos a mi compatriota Patricia Silva, candidata a alcaldesa de El Papiol y con serias posibilidades de llegar a serlo el próximo domingo 27 . Destaco gente como Adriana, de Esparreguera, con dos mandatos como concejal en su haber, nacida en la Argentina, o José Luis Moreno, argentino de origen también, candidato en Barcelona junto a Jordi Hereu, o Alfredo Scrigna, de origen uruguayo, candidato en la lista socialista de Vilassar. Entre ellos hay venezolanos, cubanos, ecuatorianos, chilenos, argentinos, uruguayos, colombianos…

La reflexión que me sugiere esta situación entronca con la percepción que tenemos de la actual sociedad catalana. En estos últimos años, la presencia de nuevos ciudadanos nacidos en América Latina se acerca a un 6% del total de nuestra población ( y en algunos municipios esta cifra comienza ya a ser superada ampliamente). Los socialistas catalanes conformamos el partido que más se parece a nuestra sociedad. Y es en función de ello, que es el partido que mejor la representa . Por ello, a su vez, nuestras candidaturas municipales están participadas por representantes de todos los sectores y de todos los colectivos de nuestra sociedad. Este fenómeno no ha sido forzado, sino que se ha producido a partir de la capacidad política de crear estructuras socialmente permeables. No en vano hoy, los socialistas somos la única fuerza que cuenta con parlamentarios nacidos fuera de España.

Creo que es un buen síntoma de normalización política este resultado. Pero sobre todo, creo que es un paso decisivo para dar a conocer a la sociedad el capital plural y la riqueza social y política que la inmigración es capaz de aportar a nuestro país, Cataluña. Y, a su vez, permite contraponer este hecho, a las dificultades de muchos residentes que aún no pueden ejercer plenamente sus derechos : a un trabajo digno, a una vivienda en condiciones, etc., preocupaciones que deben ser objetivo y finalidad, también, de nuestros electos locales en los próximos años.

Me satisfizo la oportunidad de compartir con todos ellos, un mediodía inusualmente caluroso del mes de mayo, unas horas de charla hablando con periodistas y compañeros. Hablando de sus proyectos globales para sus municipios, desde el urbanismo a los servicios, más allá del empecinamiento de algún parroquiano de querer hablar sólo de migración. La verdadera integración, la verdadera inclusión política y social de nuestros candidatos se vio de forma patente. Sus intervenciones pusieron en evidencia que su propósito político es gobernar la integralidad, la globalidad de sus municipios. Gobernar con todos y para todos, ya que ese es el sustento de la democracia. .

lunes, mayo 14, 2007

UNA NIT SOCIALISTA, AL BARRI DE L'ESPIRALL, AMB EL MARCEL ESTEVE

Ja fa uns quants anys que participo en les activitats associatives i polítiques del Barri de l'Espirall. Tinc molts records i tinc moltes anècdotes. Però com mai, l'experiència i les vivències d'aquest passat dissabte 12 de maig, al sopar del PSC en suport al Marcel Esteve.
Unes 400 persones omplien la plaça Dr.Bonet, després d'un dia llarg de treball polític fent el porta a porta per part del Marcel Esteve, alcalde de Vilafranca i candidat del PSC, del Francisco Romero, 1er.secreatri del PSC a Vilafranca ( tots dos fills de l'Espirall), amb el Ramon Zaballa i la Dolors Villaró, mestres dels col.legis Pau Boada i Mas i Parera, respectivament( escoles del barri), amb el Joan Tarrida, amb la Cristina Toro, amb l'Antonio Díaz, amb l'Antonio Aragón, amb el Paco Alvarez i el Paco Espín i un llarg etcètera de gent, de bona gent de l'Espirall, un barri obrer, un barri vilafranquí que té un gran orgull de ser com és.
El discurs del Francisco ha estat curt i magnífic. Ha fet un bon míting. Ha parlat d'uns candidats que, nascuts al barri, avui son els que gestionen la Vila. M'ha emocionat, perque Francisco és de la gent jove que creu en la política. Vull recordar aquí que Francisco, fa ja quatre anys, va deixar la vida professional de consultor empresarial ( per cert, molt ben remunerada) per a dedicar-se a les coses de la vida local. Una renúncia que l'honora, però que, a la vegada li obra les portes d'una bona perspectiva política.
El discurs del Marcel també va ser magnífic. Se'l veu molt entusiasmat, amb moltes ganes. Ha explicat els projectes pel barri i els ha explicat com a projectes de ciutat. L'Espirall acollirà d'aquí poc la segona biblioteca pública de Vilafranca, el segon ambulatori de la Vila, el nou quarter de bombers, la caserna dels mossos d'esquadra que es començaran a desplegar per la comarca el pròxim 1 de novembre, un nou institut i més places de llars d'infants, i aparcaments soterranis i un parc al costat del camp de futbol que enllaçarà amb el magnífic parc vitícola de Les Clotes, camí de Sant Pau... El seu discurs ha estat un discurs fresc, nou, jove, vital.
En aquesta campanya he descobert un alcalde Marcel que no coneixia, amb una empenta i una força de comunicació que l'intuia però que no li haviem descobert encara del tot. La gent?, pròxima; la candidatura? molt activa ( molt bons discursos, com sempre, de la Dolors i del Ramon; més emotius de l'Antonio, del Joan, de la Cristina); la plaça?, plena a vessar ( més de 400...) i emocionada. En fi, un bon míting, no vaig poder contenir un parell de llàgrimes. És la plaça de gent que ja no hi és i que havia fet molt pel nostre projecte : Lluis Castelló, Agustí Alvarez i del gran avi d'esquerres Jacinto Matas a qui en aquests dies recordo de forma molt viva.

sábado, mayo 05, 2007

CIU HA PERDUT , HAN GUANYAT ELS CIUTADANS

CIU ha tornat a perdre en el terreny del joc democràtic. La decisió de la Junta Electoral Central de desestimar el recurs posat contra les diverses coalicions dels partits polítics de l'esquerra catalana no fa més que demostrar que CIU viu en la més extraordinària solitud política. És més, augura que els temps de la prepotència política dels convergents i dels unionistes han tocat a la seva fi. I aquesta és una molt bona notícia.
La fórmula PM, de la que el PSC forma part, és un bon impulsor de nous escenaris polítics. El PSC ha sabut, al llarg de la història democràtica dels nostres municipis, aglutinar les forces polítiques de progrés, la gent progressista, l'impuls renovador de la societat, la manifestació de la plural imprescindible per a la convivència i, fins i tot, la capacitat de modernització i d'innovació a l'interior dels nostres pobles i viles. El cas de l'Alt Penedès és un cas paradigmàtic.
A les terres del Penedès, molta gent sense filiació política partidària ha optat sempre per fer aliança amb el PSC. I, al seu voltant, s'han anat estructurant projectes, iniciatives, programes de govern de signe progressista.
Durant la llarga etapa del pujolisme, la dreta nacionalista va exercir tot tipus de pressions sobre els diversos actors socials. Fins i tot es podria afirmar que van cercar i per desgràcia, moltes vegades van obtenir, captivar el vot de molts ciutadans, fent servir mètodes, maneres de fer i recursos de froma censurable.
El Progrés Municipal va significar una petita revolució copernicana en aquest escenari. La seva fórmula estratègica permet que els ciutadans puguin optar per més i majors opcions de progrés, més enllà de la filiació política de partit. És un fenòmen que enriqueix la democràcia i que anima a participar al conjunt de la ciutadania en la vida política local.
CIU ha vist la dimensió de l'impuls renovador que l'aliança de les forces progressistes està provocant a Catalunya en diversos àmbits. I, per això, ha intentat, que els tribunals es pronunciïn en contra. CIU ha volgut que els tribunals l'ajudin a parar el cop de la seva merma política. Però, en aquest escenari, CIU ha perdut i ha guanyat la ciutadania.