domingo, octubre 28, 2007

PER DANIEL BULLICH


Vull expressar en el meu blog la solidaritat personal amb el Daniel, un home discret i senzill, un company que ha estat víctima directa d'una amenaça homòfoba. El text de l'agressió és molt dur. És lamentable que algú ho faci servir en nom de la política.

Els fets han passat a Berga, on un regidor del PP ha insultat i amenaçat al regidor socialista i portaveu, Daniel Bullich.

Tots sabem que són fets cada vegada més aïllats, però encara hi són...

Una abraçada, Daniel, i endavant!! Per més que vulguin alguns imposar el seu model social reaccionari, la immensa majoria de la gent és partidària de la llibertat i del respecte individual.

T'envio, a la vegada, un ram virtual de flors,per a tu i a la teva gent.

EL NORD I LA BRÚIXOLA


Hem assistit a un debat de política general i a dos plens del Parlament que han reforçat la imatge del President Montilla i l’acció del seu govern en termes d’efectivitat, planejament i cohesió. De la suma d’aquest factors, determinats favorablement pels bons resultats de l’acord econòmic, assolit al setembre entre Catalunya i Espanya, que permetrà la inversió de més de 30.000 milions d’euros en 7 anys al nostre país, els penedesencs podem esperar un conjunt de bones notícies.

El President Montilla, durant el debat de política general, va fer alguns anuncis destacats en matèria d’infraestructures ( gran assignatura pendent de Catalunya) que ens afecten de debò. Citaré un exemple molt destacat : el tren orbital. El Govern preveu treure a exposició pública el Pla Director del Tren Orbital el primer semestre del 2008, per iniciar la fase constructiva l’any 2010. És a dir, el tren orbital és a tocar.

Un altre tema que també ha estat matèria del debat i de la posterior resolució és l’articulació de la mobilitat a l’Arc Metropolità, territori en que estem situats com a comarca. L’articulació de la mobilitat intra i intercomarcal ens ha preocupat sempre als socialistes. La mobilitat sostenible al si del Penedès ha de ser la nostra garantia de creixement futur, junt a la preservació equilibrada del patrimoni natural, la generació de llocs de treball de qualitat i l’ampliació i l’aprofundiment de les polítiques socials. Vull recordar aquí que per primer vegada des de la existència dels debats de política general, un president de la Generalitat va obrir el seu discurs amb el capítol de reformes i de polítiques socials a dur a terme. La Catalunya socialment cohesionada és el nord de la política d’aquest govern i del nostre partit.

A l’àmbit de la governabilitat comarcal vull destacar un element important : el Govern ha concedit una pròrroga del termini d’al.legacions del Pla Director de l’Alt Penedès. Ha estat un èxit de la coordinació i del consens entre les tres forces de govern ( i no mèrit de cap d’elles) del Consell i el Departament de Política Territorial. La bona marxa dels treballs dependrà, com ho ha estat fins ara, del grau de consens i no de la potència de les diferències ( per cert ben poques) El consens és la nostra brúixola. El benestar dels ciutadans el nostre nord.

Enmig d’un ressorgiment de veus independentistes violentes, del qüestionament de símbols constitucionals que són estimats per una part molt considerable dels catalans, davant dels intents de la cúpula de CIU d`apropiar-se del valuós capital comú del catalanisme, els socialistes estem cridats a mantenir la centralitat i la moderació del debat polític, a cobrir el centre de l’escenari, a cercar de forma continua el nord col.lectiu, a fer de brúixola al mig de les tempestes. Aquesta feina ja l’estem duent a terme a Espanya i a Catalunya.

Al Penedès ens anima la mateixa voluntat. Sabem que al Penedès quan sumem, guanyem; quan restem, perdem. Quan ens contraposem, perdem capacitat d’incidència. Aquest esperit ( la nostra brúixola) ens va animar a signar un acord polític comarcal ben ampli, superant les lògiques de confrontació ideològica i partidària. I encara el volem més ampli, l’acord, abastant totes les forces que composen l’arc polític comarcal. Ens anima la voluntat de fer una comarca forta, rica i justa ( el nostre nord), ben posicionada en el conjunt de Catalunya, tenint la prioritat de que del nostre esforç surti més enfortida la capacitat de convivència de tots aquells i aquelles que vivim al Penedès.

Publicat a El 3 devuit el 14 d’octubre del 2007

domingo, octubre 21, 2007

RECONEIXEMENT AL PRESIDENT MARAGALL


El President Maragall ha anunciat públicament la seva malaltia : el mal d'Alzheimer.

La noticia ens ha impactat.El divendres, quan la notícia feia referència a la marxa del President del nostre Partit, haig de reconèixer que vaig sentir dolor i tristesa. Però la notícia del dissabte va ser molt més dura, molt impressionant.

S'han dit ja moltes coses en relació a la valentia de Pasqual Maragall en declarar que patia una de les malalties més cruels. Des de l'admiració que li professo, des de l'estimació enorme que sento per ell, vull manifestar-li la meva solidaritat.

El President, amb la seva rotunda franquesa ha dit una de les coses més culpidores : ha dedicat les seves paraules més sentides a la gran quantitat de gent anònima que pateix la malaltia i a les seves famílies, a milers de persones que viuen avui immerses en la pèrdua de la memòria ( que ho és de la seva identitat personal) i a aquells que al seu costat pateixen en silenci.

De tots els gestos del President en aquestes darreres hores, aquest és per a mi el que més l'honora.

Conec, com de ben segur tothom coneix, homes i dones i famílies afectades per les conseqüències de la feroç malaltia. Hem de ficar-hi més recursos per tal que els malalts i el seu entorn puguin portar aquesta situació amb el màxim de suport.

El President Maragall donarà, estic segur, un fort impuls a la xarxa social de suport. Com ho ha fet una dona tan admirable com la companya diputada Manuela de Madre en un altre àmbit : la lluita contra la fibromiàlgia i la fatiga crònica.

Força, President, ànims i coratge!!

miércoles, octubre 10, 2007

PACTO Y LEY POR LA VIVIENDA


El pasado lunes 8 de octubre, en el Salón Sant Jordi del Palau, se firmó el Pacto por la Vivienda en Catalunya. Un acto extraordinario y de una potente imagen de cohesión política y social. Podemos estar satisfechos de los resultados. El compromiso abarca dos objetivos : la construcción de 160.000 viviendas protegidas en 10 años y una inversión pública comprometida por el Gobierno de la Generalitat de 8.000 millones de euros. ¡Qué lejos estamos de los esmirriados presupuestos de CIU en la materia!

A la firma asistieron los representantes más destacados del mundo empresarial, del mundo sindical, del mundo de las entidades sociales, del sector cooperativo, de cuatro grupos parlamentarios( PSC, ERC, ICV-EUA y Ciutadans) y del mundo local ( Federación y Asociación de Municipios). La semana se iniciaba con la constatación de la soledad política de CIU, que en un momento de dura radicalización y de pérdida de norte político se enrocó en el NO al pacte. No hay lógica en su discurso. Es más, tenemos la percepción que por su boca hablan sólo el resentimiento, el fracaso y la amargura de no encontrar más apoyo que el del PP ( en Cataluña, también a la deriva hacia ninguna parte).

El Pacto es un buen acuerdo estratégico para el país. De sus frutos, de su buena marcha depende en gran parte la cohesión futura de nuestra sociedad.

Hoy, miércoles 10 de octubre, la Ley del derecho a la vivienda ha pasado el trámite de Comisión. Hemos vuelto a ver el triste espectáculo de CIU y del PP intentando bloquear y torpedear el futuro de una norma que es muy esperada en Cataluña.

Estoy satisfecho. Estamos entusiamados. Nos sentimos responsables El Pacto y la ley por la vivienda han pasado el Rubicón. Ahora toca ponerlos en marcha, a toda máquina. Hacen falta, mucha falta.

domingo, octubre 07, 2007

LA T-SUD DE L’AEROPORT, APOSTA DE FUTUR.


El comité directiu d’AENA ha anunciat l’assignació de la Terminal Sud de l'Aeroport del Prat. La notícia com era d’esperar ha causat un important debat a Catalunya.

Per al PSC la decisió d’AENA de fer una assignació compartida entre les aliances ONE World i Star ALLIANCE i la companyia VUELING situada en el sector del low cost però amb base operativa a Barcelona, és una noticia positiva, ja que respon a les demandes dels operadors econòmics i dels agents socials catalans, ben pilotades pel Govern de la Generalitat.

Els objectius que s’havia traçat el Govern de Catalunya per a aquesta fase del procés s’han complert íntegrament. Per un cantó el criteri d’assignar la T- SUD a companyies que clarament garanteixin vols de caràcter intercontinental s’ha complert. D’una altra banda, s’havia demanat garantir la capacitat suficient per poder adaptar els usos de la nova terminal a les necessitats estratègiques de l’aeroport i de l’economia del país. Aquest criteri del Govern també s’ha respectat per que no s’han dut a terme concessions amb caràcter permanent si no que s’han fet assignacions temporals, modificables i revocables en funció dels objectius que es fixin.

És una assignació feta respectant els compromisos que per escrit han assumit les companyies i les aliances per crear vols internacionals ( tot i que el posicionament de les empreses participants té un excés de curt-terminisme, pel nostre gust) i posant l’accent en aquelles propostes que puguin cooperar de forma més eficaç a enfortir l’aeroport com a HUB, és a dir com a centre internacional d’operacions. És, també, una assignació compartida, evitant les temptacions d’assignacions monogràfiques, que realitza un equilibri entre la demanda que generen els sectors dels negocis i el del turisme.

En aquest acord es reflecteix el compromís del President Zapatero en relació al rol de Catalunya en el futur de l’aeroport del Prat. La capacitat negociadora del Govern del President Montilla ha estat efectiva per a la resolució final i el nivell d’acord entre els governs d’Espanya i de Catalunya ha mostrat un altre cop una bona sintonia.

Valorem molt positivament, també, la inversió prevista de 5000 M€ per a la millora integral de l’aeroport, que ha compromés el govern d’Espanya, 1.400 M€ dels quals es destinaran a la remodelació i adequació de les actuals terminals A,B i C per posar-lo a disposició de l’aliança Sky Team i de la resta de companyies menors, així com a la construcció de la terminal satèl.lit.

Un element destacat en la decisió d’AENA és la conversió del pont aeri Barcelona Madrid ( majoritàriament en mans d’Iberia) en el corredor Barcelona Madrid des de la T- Sud. Finalitza el monopoli de l’empresa espanyola i s’organitza el nou corredor amb la finalitat de poder competir comercialment amb l’alta velocitat Barcelona – Madrid que es posarà en marxa a finals d’any.

Tot plegat és una bona decisió en el marc de la qual els interessos de Catalunya han trobat un rol preeminent. També ha estat una decisió prudent, que ha diversificat els risc davant dels actuals processos interns del sector aeroportuari espanyol. No podem oblidar que hores d’ara, Iberia i Spanair, companyies base de les dues aliances que han rebut l’assignació, estan en venda, que Air France i Air Europa han anunciat el seu interès econòmic en Iberia i que la companyia de low cost catalana Vueling està sortint d’un procés de canvi de comandaments en la seva gestió. Aquesta situació que estem descrivint en relació a tres de les més important companyies que operen a El Prat ens fa preveure un fort període de canvis en el sector i, per tant, abans de que la Terminal Sud entri en funcionament l’any 2009, les decisions que s’han pres avui de forma correcta hauran de patir alguna necessària reformulació.




lunes, octubre 01, 2007

UN ACORD PER A NO OBLIDAR


Fa dues setmanes vam publicar un article parlant d’un inici d’any prometedor. Les reunions produïdes a l’inici de la setmana passada entre el nostres governs ens han donat, també, la raó. Per primera vegada, la inversió de l’Estat a Catalunya arribarà a acomplir la vella demanda dels catalans i se situarà ben a prop del 19 % del conjunt de l’economia espanyola, incrementant el 24% les citades inversions.

La negociació duta a terme pel Conseller Castells i el Ministre Solbes fan palès el compromís del Govern d’Espanya en relació al compliment del mandat del nou Estatut i recollit en l’addicional tercera del text : durant un període de set anys les inversions de l’Estat a Catalunya s’incrementaran de forma substancial per tal de compensar, en aquest període, el dèficit d’infraestructures que té Catalunya.

L’acord va agafar de sorpresa a determinats sectors polítics, entre ells a CIU. La prova més evident és que els va sorprendre en plena campanya de mocions als plens municipals per reclamar just això que s’ha obtingut per part del govern català : 4.300 M€ per l’any 2008.

La suma total de l’acord és de 34.486 milions d’euros en preus corrents i amb dues clàusules incorporades que impliquen per una banda la compensació a Catalunya de 827 milions d’euros corresponents al diferencial de l’any en curs i d’altra banda la revisió global pactada per l’any 2015 que pugui compensar, si és necessari, les desviacions a la baixa que es puguin produir en tot el període.

L’acord reconeix, com dèiem abans, el dèficit en matèria d’infraestructures i compromet a l’Estat a l’acompliment de la norma estatutària mitjançant un pla d’infraestructures per a la inversió de la xifra econòmica pactada.

Les quantitats obtingudes són realment significatives i superen abastament les negociades pels darrers governs conservadors. Des de l’any 2001 a l’any 2007 els recursos obtinguts per Catalunya han estat de 16.530 milions d’euros. Des de l’any 1997 al 2000, en ple període de govern conservador la suma és molt minsa : 3.249 milions d’euros. En 1 any, el nou estatut ha fet possible que la inversió anual de 549 milions d’euros l’any esdevingui en l’actual de 4.022 milions d’euros compromesos per enguany.

El món polític, de forma majoritària, i el món empresarial saluden l’acord. És també una bona notícia. Hi ha unanimitat a l’hora de valorar el bon resultat i també hi ha unanimitat en la necessitat de crear els instruments per garantir l’acompliment de la seva inversió. Això últim depèn només de la capacitat gestora dels governs catalans.

Però hi haurà algú que es preguntarà: i al Penedès com rebrem aquesta inversió? L’acord contempla suport a les empreses, a l’agricultura, a l’agroindústria, al comerç, al turisme, a la millora de la capacitat energètica, a la investigació, el desenvolupament i la innovació i fonamentalment a les infraestructures del transport. La nostra comarca obtindrà la part alíquota dels beneficis de dites inversions, sobretot, en la millora de la xarxa ferroviària i de carreteres i autovies que travessen el Penedès.


Article publicat a El 3 de Vuit el 28 de setembre del 2007