domingo, noviembre 25, 2007

NOSALTRES DECIDIM : INFRAESTRUCTURES,HABITATGE, CONVIVÈNCIA


Acabo d'arribar fa una estona de la Conferència Nacional que hem celebrat a Girona. Hem fet una bona feina, hem treballat sobre tres ponències i més de 1800 esmenes.

Hem prés unes bones decisions en àmbits de la realitat del nostre país que necessiten d'una actuació responsable i decisiva dels poders públics : la modernització de les infraestructures, l'habitatge entés com a dret de ciutadania i la construcció continuada de la convivència social en una societat en canvi.

El material que hem aprovat és la base de la nostra aportació al debat nacional en els tres temes i servirà, també, com el material d'aportació del PSC en el procés d'elaboració dels pactes per les infraestructures i del pacte per la convivència i les polítiques d'immigració, que es va comprometre a impulsar el President Montilla.

Més lluny, CIU discuteix encara sobre la seva raó de ser. "To be or no to be" desgrana Artur Mas, contemplant el crani sec de les seves expectatives polítiques i de la terrible amenaça que penja sobre ell : la revolta i les imposicions dels cadells sobiranistes del seu partit atiats pel pare fundador de la nissaga.

Els dos gran partits d'aquest país, ara per ara, som la cara i la creu del que està passant a Catalunya. Les forces progressistes es consoliden en un govern atent a la millora social i econòmica del país (aquesta és la cara) i la dreta, tant la nacional com l'espanyola , viuen immerses en crisi interiors que compromet i qüestiona el seu futur( aquesta és al creu de la moneda).

Els socialistes hem decidit sempre amb rotunditat per donar resposta a les demandes de la gent. Sota la dictadura vam decidir defensar les llibertats - va recordar avui el Miquel Iceta. En democràcia, vam optar per donar suport al canvi polític a Espanya. Vam decidir, fa quatre anys, pel govern de les esquerres a Catalunya i hem decidit fer nostre el patriotisme dels drets i el catalanisme social.

Aquesta és la gran diferència. Els socialistes hem construit la casa sobre la pedra. CIU l'ha construida sobre la sorra ...i el temporal els amenaça.

sábado, noviembre 17, 2007

HOMENAJE A JULIO CASTRO


Ayer, viernes 16 de noviembre, rendimos homenaje en Barcelona al maestro Julio Castro Pérez. Castro perteneció a una de las generaciones más brillantes de maestros uruguayos. Su trabajo se proyectó en América Latina, siendo conocido tanto dentro como fuera de las fronteras del Uruguay.
Unos 200 uruguayos nos reunimos en la sala de actos de Casa América-Catalunya, cedida generosamente por su director, Antoni Travería, para escuchar dos testimonios ilustres del maestro asesinado por la dictadura : al articulista Gutemberg Charquero, quien glosó su faceta de periodista y al maestro Miquel Soler, quien hizo una magnífica semblanza de su trayectoria como educador.
El acto fue un acto sencillo, pero hecho desde el mayor reconocimiento a un hombre absolutamente extraordinario, que luchó no sólo por la escuela pública, sino que también combatió el analfabetismo y denunció en más de una ocasión sus causas sociales y económicas.
Castro fue miembro fundador de Marcha, un semanario que marcó la vida cultural, intelectual y política de la izquierda uruguaya durante más de 50 años. Su trabajo en defensa de la escuela rural lo llevó a impulsar un centro de formación de maestros para el Uruguay rural. Estudió como pocos la ruralidad uruguaya y le dedicó grandes esfuerzos para evidenciar los profundos desequilibrios que vivía.
Impulsor de múltiples iniciativas docentes y de experimentación pedagógica, fue secuestrado pro los escuadrones de la muerte el 1 de agosto de 1977 cerca de su domicilio. Dos dias después murió en una cárcel clandestina del régimen militar, a causa de las lesiones que le provocaron sus torturadores. Fue enterrado en una fosa común en los predios del Batallón Nº 14 de Toledo. A finales del año 1984, parecería ser que su cadáver fue exhumado e incinerado y sus cenizas arrojadas al Río de la Plata, en un sitio aún desconocido.
El gobierno de Uruguay le ha rendido un merecido homenaje.En las escuelas uruguayas se ha explicado su vida y su obra. Los maestros de hoy han decidio rescatar su memoria y su legado educativo de un enorme valor permanente y universal.
El 13 de noviembre del año próximo se cumplirá el centenario de su nacimiento, en el pueblo de La Cruz, en Florida. Nos hemos comprometido, todos, a reunirnos para honrar su memoria y posibilitar la difusión de su obra.
El acto en Casa América, que fue organizado por el Grupo Ybiray, La Asociación Los Botijas de Rubí, Casa del Uruguay y Casa Charrúa de Castelldefels, contó con la emotiva presencia de tres representantes de la Asociación de Ex-presos Políticos Catalanes. Los tres, Pubill, Domènec y Salvó fueron miembros fundadores de la primera plataforma catalana en defensa de los derechos humanos en el Uruguay a principios de los años setenta.
Fue un dia especial, con algunos momentos de extraordinaria trascendencia en manos de la prosa brillante y culta del maestro Soler y el testimonio personal e íntimo del periodista Charquero.

domingo, noviembre 11, 2007

SALUT, EDUCACIO, HABITATGE , MOSSOS…


El nou pressupost del Govern de la Generalitat ja ha iniciat la seva tramitació. La nostra comarca rebrà al voltant de 34,4 milions d’euros que es destinaran fonamentalment a inversions en equipaments sanitaris i educatius, a la promoció de l’habitatge i al completament de les inversions en matèria de seguretat pública. Cal recordar que les grans obres d’infraestructures com és el cas de la C-15 formen part d’un altre capítol de finançament.

La inversió per càpita puja fins a 715 euros, ben lluny dels 365 per càpita del darrer govern nacionalista. I una dada ben convincent : el treball del conseller Castells acaba d’eixugar el déficit de més de 1.200 milions d’euros que va deixar també el govern conservador l’any 2003.

Pel que fa a la nostra comarca, es continua incidint en els mateixos eixos : la millora i ampliació de l’hospital comarcal ( amb les obres ja en marxa), del laboratori d’anàlisis clíniques i el nou CAP a Sant Sadurní d’Anoia; l’acabament de nous equipaments escolars que han requerit diligència i urgència en la seva execució degut al creixement de la demanda ( a Vilafranca, a Sant Sadurní, a Santa Margarida i Els Monjos); la promoció d’operacions d’habitatge protegit a Gelida, Sant Sadurní, Santa Margarida i Els Monjos i Vilafranca del Penedes i l’acabament i la posada en marxa de les noves comissaries de mossos d’esquadra del territori, tan a Vilafranca com a la capital del cava, acompanyant el seu desplegament produït des del passat dijous 1 de novembre (avançat en tres anys a les previsions del darrer mandat pujolista).L’aposta per la cohesió social queda ben palesa en aquestes xifres. Les xifres ja citades són garantia també de l’objectiu de la competitivitat , ja que les xarxes de serveis a les persones en constitueixen un element clan.

La inversió pública a l’Alt Penedès en els darrers 5 anys ( 2004-2008) ha arribat a 169 milions d’euros. Un increment global superior al 22% en relació al periode anterior. Tornem a assenyalar, d’altra banda, que diverses inversions públiques, que també beneficïen al conjunt de la comarca no es territorialitzen sino que formen part de partides globals de despeses.Així comptem a propòsit, l’increment en recursos professionals mèdics i sanitaris, amb més educadors ( amb noves escoles i nous instituts de secundària), més personal judicial amb la creació d’un nou jutjat i els 124 nous mossos d’esquadra que s’han desplegat al Penedès.

La importància d’aquest pressupost rau en l’atenció eficient a les demandes de creixement de la població. Ajustar l’oferta de serveis a la demanda ha estat, és i continuarà essent una prioritat per al Govern del President Montilla. Les polítiques socials signifiquen el 52% de la despesa pressupostària, dels quals el 26,2% correspon a salut i el 16,6% a educació. Es reforcen especialment, amb un 32% de creixement, les polítiques d’habitatge, amb un 7,8% més el nombre de mossos d’esquadra, amb un 10% els efectius professional a la justicia i la plantilla de mestres i de personal de centres no universitaris es veurà reforçada amb 1.725 nous contractes.

Vull finalitzar fent esment del creixement de les inversions en infraestructures per transport públic amb un global per tota Catalunya de 1.934 milions d’euros ( el 33 % del total de les inversions). És una mostra de l’esforç per treballar en l’assoliment d’una mobilitat socialment cohesionadora. .

miércoles, noviembre 07, 2007

MOBILITAT SOSTENIBLE I GESTIO D’AUTOPISTES


La preservació del medi ambient, la qualitat creixent del transport públic i la presència d’una bona xarxa de comunicacions són ja, quasi bé per a tothom, una necessitat que s’integra en el model d’un territori de qualitat i amb bones perspectivas de futur com és el cas del Penedès. En aquest model, el paper que ha d’acomplir el sistema d’autopistes és clau. No només ens cal desplaçar-nos pel territori, sino que hem d’aspirar a fer-ho , produint el mínim de CO2, amb la menor despesa privada posible i amb la major qualitat i seguretat dels nostres desplaçaments

En compliment de la resolució 55/VIII del Parlament de Catalunya, el passat dijous 18 d’octubre es va constituir el Grup de Treball per a la millora de la gestió de les autopistas. El Grup d’Autopistes pretén posar l’èmfasi en la incidència dels peatges en la gestió de la mobilitat, entesa com un sistema integral i integrat de diversos models de transport públic i privat. El grup es planteja analitzar la implantació de factors ambientals i de regulació de fluxos de trànsit en el sistema de peatges, per tal de fomentar una mobilitat sostenible. També es pretén avaluar la viabilitat de la implantació a Catalunya de tarifes segons l’ús de les infraestructuras. En aquest sentit, el grup d’autopistes ha posat en marxa un equip tècnic que treballarà sobre la implantació de l’eurovinyeta, un sistema de gravamen europeu sobre el logístic en la xarxa viària ( tant d’autopistes com d’autovies) que serà obligatori a partir de l’any 2012 .

D’aquestes premises es desprén que la gestió futura del sistema d’autopistes tindrà a veure amb la qualitat mediambiental del sistema tant com de la seva eficàcia i funcionalitat. En un futur no massa llunyà, el criteri de les bonificacions a les autopistas es regirà per la menor quantitat d’anhídrid carbònic que enviem a l’atmosfera, per la major eficiència en l’ús del cotxe privat i per la reducció substancial de costos ambientals i econòmics en funció de l’increment de l’ús del transport col.lectiu per carretera .

Vull deixar clar que, mentre s’evoluciona fins al nou model de regulació econòmica i ambiental del sistema d’autopistes, el Govern estudiarà les demandes territorials que demanen una major bonificació dels peatges de Martorell i del Vendrell ( nord i sud de la comarca). Aquest és el compromís governamental, però hem de ser conscients de que cada vegada que es bonifica un peatge paguem tots els ciutadans , tan si fem servir el peatge com si no. Actualment els diners que es destinen a aquestes bonificacions a tota Catalunya superen els 55 milions d’euros. Imagineu-vos que això s’apliqués, per exemple, a la millora del transport públic…

Estem davant d’un inici de cicle en relació a la qualitat dels sistema d’autopistes i d’un canvi copernicà en relació a la vella cultura dels peatges. Les bonificació actual d’un peatge depèn de l’ús habitual de l’autopista, de la proximitat a les grans àrees urbanes o de la manca de bones alternatives viàries gratuïtes. Aquests criteris comencen a ser molt insuficients. De aquí a pocs anys els criteris seran ben diferents, ja que es mesuraran la capacitat contaminant del cotxe, el nombre d’ocupants que porti, l’hora en que es facin els desplaçaments, el carácter col.lectiu del transport ( taxis i autobusos). La mobilitat sostenible dependrà, llavors, del foment eficaç i real del transport públic i de la polítiques racionals de protecció mediambiental.

Article publicat al Setmanari El 3 de Vuit el divendres 26 d’octubre de 2007