martes, diciembre 16, 2008

EL CAMÍ DEL DIÀLEG ENTRE PERIODISTES I POLÍTICS


Lamento profundament les informacions aparegudes a El 3 de Vuit el divendres 5 de desembre en relació a la continuïtat de l’alcalde de Vilafranca en el seu càrrec. Marcel Esteve és un company de treball polític a qui conec des de fa més de 18 anys que ha treballat molt per Vilafranca, la seva ciutat, i no crec que sigui mereixidor d'un tractament com el que ha rebut per part de la direcció d'aquest setmanari.

Considero que aquesta informació, com ens van apuntar de seguida molts professionals comarcals, és una mostra de manca d’ètica periodística, tota vegada que el titular de la portada diu tot el contrari del que es diu a l’article. No puc entendre que una informació desmentida pel mateix interessat pugui ser mantinguda ( i publicada !), com a titular, pel setmanari. Aquest fet és una mostra de l’estat d’absoluta indefensió en que es troba un càrrec públic davant certes operacions contra el seu rol polític. Fer mal per fer mal, obligar a l’afectat a desmentir a tort i a dret, no és de rebut, màxim quan ( és el cas) informat de la situació que es podia produir, va telefonar al mitjà per desmentir la notícia i va demanar una rectificació.

El 3 de Vuit és un setmanari amb una llarga trajectòria informativa a la nostra comarca, amb el qual col.laboro sovint, així com col.laboren molts membres de la familia socialista penedesenca. Voler vendre setmanaris amb titulars falsos li resta credibilitat davant de la ciutadania i perjudica, de passada, al conjunt del periodisme comarcal que sempre ha gaudit d’una trajectòria seriosa i de prestigi.

El PSC ha manifestat el seu suport a l’alcalde Marcel Esteve i al seu equip de govern davant aquest atac polític. Mantenir la notícia, un cop ha estat desmentida, són ganes de fer mal. Respon a la pràctica política tan reprovable del “tot s’hi val”. Aquí no estem davant d’un cas de zel periodístic, aquí n’hi ha ( i molta) intencionalitat política.

La publicació d’una noticia en aquestes circumstàncies deixa entreveure altres coses. L’opció política de relleu d’en Pere Regull ( a qui fa costat el director del setmanari) a Vilafranca, fa aigües per tot arreu. Són conegudes les discrepàncies internes de molts militants de CDC sobre la seva conducció política a nivell local. Ho fan saber, sempre que poden, de forma privada, a qui els vulgui escoltar. És possible que aquest fet generi nerviosisme en les seves files i que porti a actuar de forma desesperada. Ara bé, la desesperació, que és mala consellera, no pot carregar-se d’un cop ni l’ètica periodística ni el respecte pels ciutadans, ni la relació fluida i respectuosa que ha d'haver entre política i periodisme.


El passat divendres 12 un article del director del setmanari redobla l'atac contra alguns polítics socialistes ( entre ells m'hi compto). No penso respondre, per què crec que és un profund error continuar per aquest camí. El problema de fons ja no rau en la notícia de la portada, sino que rau en una actitud de dura confrontació per part dels responsables del setmanari, que em sembla inhabitual i gens justificada. Espero i desitjo que trobem el camí d'una entesa que ens permeti, des de la doble dinàmica de l'acord i de la diferència, mantenir com abans unes altres formes de relació entre polítics i periodistes.

miércoles, diciembre 10, 2008

PARLANT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS


Ahir vaig intervenir per primera vegada al Congrés de Diputats, en defensa de la proposició de llei de creació del Fons d'homogeneïtzació i rescat selectiu de peatges, que havia aprovat el Parlament de Catalunya, un tema que ve de l'any 2004. Ho vaig fer acompanyat del Josep Rull de CIU i del Sergi de los Rios d'ERC.

Va ser una magnífica experiència, que no oblidaré fàcilment. Vaig sentir una emoció nerviosa de pujar a l'atril i poder dirigir-me a la Cambra. Vaig compartir, també, bons moments amb els dos companys comissionats. En Josep Rull, nerviós i entusiasta i en Sergi, emocionat i conscient de fer una bona feina. Espero tornar-hi.

Us penjo aquí la foto que m'han fet arribar i que m'il.lusiona enganxar al blog i la nota de premsa que vaig redactar a la 1 de la matinada per als mitjans de comunicació de l'Alt Penedès.

NOTA DE PREMSA

El dimarts 9 de desembre, a les 4 de la tarda, el diputat penedesenc Roberto Labandera va intervenir en la sessió plenària del Congrés de Diputats, en representació del Parlament de Catalunya, per defensar la proposició de llei que demana la creació d’un Fons per l’Homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges. Ho va fer acompanyat de dos diputats més ( Sergi de los Rios d’ERC i Josep Rull de CIU).

L’any 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar per segona vegada en els darrers 8 anys una proposició de llei per tal de crear el citat fons. L’any 2002 ja es va votar amb una àmplia majoria al Parlament una proposició similar que, en arribar al Congrés, va ser rebutjada per la majoria absoluta del PP. En aquesta ocasió, la proposició ha obtingut la unanimitat del Congrés per tal que sigui admesa a tràmit i debatuda posteriorment en comissió a la cambra estatal.

La proposició planteja la creació d’un Fons que es nodriria de les aportacions de l’estat, de les CCAA i de les mateixes concessionàries i que persegueix reduïr l’impacte econòmic dels peatges sobre els usuaris habituals del sistema d’autopistes, ja sigui establint criteris homogenis en relació al seu cost, rescatant ( és a dir eliminant) de forma selectiva aquells que més influeixen sobre el volum de desplaçaments que genera la mobilitat obligada sobre tot en les àrees metropolitanes o possibilitant l’ampliació del règim de bonificacions en aquells cassos que sigui més necessari. La proposició planteja la creació d’un fons estatal i d’un fons a cada comunitat autònoma que ho requereixi. Cal destacar que l’admissió a tràmit pressuposa que aquesta sigui debatuda en comissió i en ponència com la resta de proposicions i projectes legislatius que arriben al Congrés.

Labandera valora que “ és un pas important el que es pot donar en el model de gestió sostenible de la mobilitat a Catalunya, de forma especial pel que fa al sistema d’autopistes si, un cop admesa a tràmit aquesta proposició, s’acaba aprovant la creació del Fons. Podríem comptar- afegeix - amb un recurs específic per a fer front a la gestió del sistema i evitar que el seu cost reverteixi com a penalització econòmica en les butxaques dels ciutadans que estan obligats a desplaçar-se. El territori del Penedès i del Garraf pot obtenir importants ajudes, ja sigui per millorar la homogeneïtzació dels peatges de Martorell i el dels túnels del Garraf, com per ampliar el ventall de les bonificacions actuals ”

lunes, diciembre 01, 2008

LES MEMÒRIES D'EN PASQUAL MARAGALL


Ahir vaig assistir a l'acte de presentació de les memòries d'en Pasqual Maragall.

Va ser un acte brillant de la progressia política catalana. Em va agradar, i molt, la intervenció del Narcís Serra i vaig escoltar, emocionat, el bell discurs de la seva filla Cristina.

Les paraules del editor, Ferran Mascarell van ser correctes ( paraules de venedor culte) i les de Francesco Rutelli, improvisades però escasses, fins i tot les vaig sentir poc treballades, un pél ampuloses, excessivament pressoneres del moment. No em van agradar.

Pasqual es va comportar com a Pasqual. Potser tocava que ho fos en aquell moment i al bel mig d'una presentació de llibre convertit en homenatge personal.

M'estimo en Pasqual. Sempre ha estat atent i deferent amb mi i amb les meves coses. I no puc oblidar mai que s'en va anar a l'Uruguai, a la pressa de possessió de Tabaré Vázquez com a nou president en un dels moments més durs de la seva carrera política ( març del 2005 i l'esfondrament de la línia 5 del metro al barri del Carmel). M'emociono quan recordo les seves paraules d'homenatge a Lluís Companys, dites davant del monument que el recorda a Montevideo en la cruïlla dels carrers Ramon Anador i Propios. La seva presència va ser per a la colònia de catalans progressistes una fita històrica. No oblidarem facilment.Era una moment històric, molt especial per a molts de nosaltres.

L'acte d'ahir tenia molt del Maragall de les millors èpoques. De les époques d'expansió i d'entrada al món de Barcelona. Si alguna cosa som els catalans,avui, li devem a Barcelona. I en la tasca de fer de Barcelona una ciutat magnífica i global, en Pasqual Maragall va tenir un protagonisme fonamental.

La seva tasca en relació al nou Estatut és difícil jutjar-la, encara.Serà possible d'aquí uns anys, un cop estigui en marxa la reforma ( ara quasi no camina) i els fruïts d'un major autogovern es puguin gaudir de forma col.lectiva i igualitària. Llavors, tornarem a parlar de Maragall.

En finalitzar la seva intervenció, va deixar anar una frase críptica, de comiat : "els propers tres anys ens ho passarem molt bé,-va dir- després m'aniré a fer companyia a la meva amiga .... o a Rupià... Vaig sentir que posava data a la seva vida pública, apressat de ben segur per la seva malaltia.

Em vaig anar, amb un cert regust amarg.

Ara toca llegir la seva Oda.

martes, noviembre 25, 2008

UNA TROBADA AMB ELS COMPANYS DE L'APRENENTATGE PRODUCTIU


El divendres passat em vaig trobar amb els companys d'INEPS ( International Network of Productive Schools) amb els quals vaig treballar durant 9 anys seguits, des del 1990 al 1999. Fruït de la feina va ser la creació de la mateixa xarxa INEPS, la fundació a Vilafranca de l'IDAP ( Institut d'Aprenentatge Productiu) que vam batejar Rodolf Llorens i Jordana i un bon grapat d'experiències molt significatives en el món del treball i de l'educació dels joves.

Vaig tornar molt entusiasmat i em vaig posar de seguida a redactar un text que porta per títol "VILAFRANCA COM A REFERÈNCIA EDUCATIVA". El penjo aquí per a tothom que ho vulgui llegir.


"És possible que no siguin majoria els vilafraquins que coneguin la rica experiència dels Mòduls d’Aprenentatge Productiu que es porta a terme a tres instituts de Vilafranca del Penedès. I que tampoc ho siguin aquells que hagin treballat ben a prop de l’IDAP que funciona dins l’àmbit municipal de la Vila des de fa 18 anys.

En aquests dies en que se sent a parlar tant dels canvis educatius, en el marc del debat de la primera llei d’educació del país que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, adopta un especial relleu el treball que es duu a terme a Vilafranca per part de l’Ajuntament per crear oportunitats de formació i de producció educativa als seus ciutadans. És un exemple ben viu del que significa un compromís amb l’educació des de la política local.

El passat divendres 21 de novembre, al Caixaforum, a Montjuic, el Departament d’Educació, l’Ajuntament de Vilafranca,l’IDAP “ Rodolf Llorenç i Jordana i l’IPLE (l’Institut per l’Aprenentatge Productiu de Berlín) van aplegar un bon nombre d’educadors europeus i catalans ( i entre ells penedesencs) per tal d’avaluar el treball fet en tots aquests anys i posar les bases de noves col.laboracions.

Aquells que vam intervenir des del primer dia en aquesta experiència, considerem avui que l’ampliació del treball municipal als instituts públics de la Vila ha estat la prova de la consolidació d’un mètode de treball educatiu que ja ha demostrat grans èxits en la seva pràctica.

L’aprenentatge productiu té com eix del seu treball la capacitat de la persona per a construir coneixements. Opta de forma permanent per que siguin els joves o els adults que intervenen els que dissenyin els programes que volen fer. L’aprenentatge no es realitza sempre a l’interior de l’escola i aquesta, l’escola, canvia de rol i esdevé un escenari de trobada entre els joves i els seus professors. El docent es converteix en guia de processos. No imparteix coneixements, si no que implica als alumnes en un procés en que ells són els exclusius protagonistes.

L’experiència educativa va néixer a Nova York i un grupet d’educadors alemanys la van traslladar a Berlín a finals dels anys 80. Des de Berlín, l’experiència s’ha disseminat per Europa, però en els únics països en que de forma real ha pogut traspassar les barreres i inserir-se en el sistema formal han estat Alemanya i Catalunya. Vilafranca del Penedès és pionera una vegada més en innovació, en millora de l’escola, en capacitat per generar noves oportunitats als joves que no troben resposta en un sistema educatiu que és, encara i mal que ens pesi, generador de desigualtats i productor d’exclusions.

Vull fer el meu reconeixement als responsables polítics i tècnics municipals que un dia, no sense dubtes, van creure en l’oportunitat d’innovar. Però sobre tot en aquells joves que van prestar-se a una nova fórmula d’aconseguir èxit professional i educatiu i que, per que es van comprometre, van assolir bons resultats. Ara toca ampliar el ventall territorial i estendre el treball a tots aquells centres que ho vulguin adoptar. El paper dels directius i dels docents dels IES Mila i Fontanals, Eugeni d’Ors i Alt Penedès tornarà a ser, com ara, molt decisiu. Enhorabona, escola ! Enhorabona, Vilafranca !"


Nota : la fotografia que he triat per acompanyar el text és la de la seu de l'IDAP a Vilafranca del Penedès, a l'antic edifici de la VIRBEN, a la Plaça de la Verema.

viernes, noviembre 14, 2008

TOTS A TREBALLAR PLEGATS


És comú, en política, escoltar crides diverses al treball d’unitat en favor dels interessos de tothom, ja de sigui del país o de la gent del país. Però considero que, mai com avui, és necessari que es produeixi una acció unitària per fer front a la forta crisi econòmica i d’ocupació que estem vivint. Els efectes de la crisi es comencen a sentir a Catalunya , i per descomptat, a la nostra comarca. Tancaments empresarials, treballadors en situació d’atur, autònoms que estan plegant...la llista és preocupant. Davant d’aquesta situació, ens hem de plantejar què fer.

La primera resposta ha de venir per part de les administracions públiques, mitjançant els mecanismes de suport als treballadors afectats i a les seves famílies i l’atenció a les empreses que entren en situació crítica. En aquest sentit els governs ( de Catalunya i d’Espanya) ja han posat en marxa els plans de xoc per tal de mitigar els efectes de la crisi en els sectors socials més afectats. A Catalunya, el Departament de Treball té a punt un pla d’acció per valor de 163 M€ a desplegar durant l’any 2009. Hem de fer ús d’aquests mecanismes i hem de procurar que es rendabilitzin no només de cara a la castigada renda de les famílies més afectades si no també a posar en marxa polítiques actives que permetin als treballadors i a les treballadores en atur retornar al mercat de treball.

Però la feina no acaba aquí. Aquesta crisi no és només una inflexió conjuntural de l’economia. Estem davant d’una transformació de les relacions econòmiques vigents fins avui, d’una modificació del mapa productiu i d’uns canvis estructurals en el mercat de treball, que ens obliguen a pensar en profunditat en els escenaris de futur. És un bon moment per a parlar del model econòmic de la nostra comarca, de les seves mancances i de les seves fortaleses i posar a punt les respostes.

Hem de pensar en el model d’implantació industrial que s’ha dut a terme en els darrers anys i en l’evolució del logístic, d’una importància estratègica en el desenvolupament futur de la comarca. Hem d’apostar per aprofundir en els dos camps, a l’empresarial industrial i al logístic, sumant al primer més recursos d’innovació i de recerca i al segon una major qualitat en la generació d’ocupació. Hem de preparar sòl industrial i logístic de qualitat per atendre la demanda d’instal.lació de noves empreses o d’ampliació de l’actual un cop se superi la crisi. Hem de parlar d’un sòl preparat, ben ordenat territorialment i amb els serveis que demana l’empresa d’avui dia. En matèria de serveis, el turisme cultural i en especial l’enoturisme, com ja s’ha dit, poden ser dinamitzadors eficaços d’una economia sostenible. Pel que fa a l’agricultura i l’agroindustria, el futur continuarà depenen de l’aposta per la qualitat i la diversificació productiva.

Hem de continuar apostant en tot això que funciona bé. I hem de ser valents i ambiciosos en els nous desafiaments econòmics, obrint-nos a noves implantacions empresarials, garantint la qualitat dels processos i, sobretot, unificant els criteris d’acció, treballant plegats. La nostra economia està en risc i el nostre model de cohesió social,també. L’acció col.lectiva és imprescindible.
Article publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 14 de novembre


viernes, noviembre 07, 2008

REFLEXIONES SOBRE EL TRIUNFO DE OBAMA


La primera vez que oí hablar de Barack Obama fue por boca del President Maragall. Recuerdo que en un encuentro empresarial en el Fira Palace, de Barcelona, y en presencia del Presidente Zapatero, Maragall citó por primera vez la noticia aparecida en medios americanos. Pocos retuvimos el nombre, el momento y el gesto del President, pero unos años más tarde esa cita, aparentemente perdida en el discurso maragalliano, ha adquirido una especial relevancia. Maragall con su fino olfatopara detectar nuevos fenómenos políticos, había olido algo en ese anuncio que se fue convirtiendo en realidad.

El martes pasado Obama ganaba claramente las elecciones americanas y una euforia empezó a recorrer la sensibilidad política a USA y en el resto del mundo. Un hombre negro, con una personalidad tranquila esculpida a base de esfuerzo y trabajo, nacido en Hawai y formado en Indonesia, llegaba a una de las máximas responsabilidades políticas del mundo : pilotar la política de la Casa Blanca durante los próximos cuatro años.

Me sumo a aquellos que opinan que un aire de cambio político puede instalarse en la principal potencia occidental. Pero también me sumo a aquellos que, una vez pasada la enorme euforia de simbolismo que ha acompañado al resultado del 4 de noviembre, considera que el nuevo presidente debe dar con inmediatez los primeros mensajes de cambio político.

La credibilidad en política tiene, muchas veces,un periodo corto de caducidad y por ello se debe aprovechar al máximo el buen viento y la buena mar.

Yo personalmente quiero saber qué propuestas nos hará Obama sobre la disminución y/o la desarticulación de conflictos bélicos en el mundo ( Afganistán e Irak provocados por la misma intervención de Bush), sobre las medidas globales que se han de impulsar para salvar la calidad del ambiente y luchar contra el cambio climático, sobre cómo piensa atender la situación de más de 12 millones de inmigrantes ilegales en su propio país, sobre de qué manera se puede dar un impulso a la paz en el oriente medio o a la grave situación de un continente sumido en la pobreza como en el caso de Africa o sobre cómo ayudar, desde los instrumentos financieros mundiales, a los diferentes estados que lo necesitan ( en Europa también los hay) a atender los profundos desequilibrios sociales que está generando la crisis económica y a contener los conflictos internos que dicha situación desgraciadamente puede generar.

Ahí está la piedra de toque del gobierno de Obama a partir del próximo 20 de enero. Como decía un personaje de la magnífica película La batalla de Argelia, de Gillo Pontecorvo, el reto no está en la etapa de lucha para producir una revolución ( esta es la etapa fácil) el gran reto está en la etapa posterior aquella en la que corresponde llevar los cambios a la práctica, hacer realidad el cambio prometido.

A los progresistas del mundo nos corresponde, hoy, estar al lado de Obama. Estoy convencido.

jueves, octubre 30, 2008

L'OPOSICIÓ HAURIA DE DONAR SUPORT A AQUESTS PRESSUPOSTOS


Demà, divendres 31 d'octubre, el Conseller Castells presentarà al Parlament els nous pressupostos per l'any 2009.

Ja coneixem algunes de les línies de l'actuació del Govern en un any que serà difícil des del punt de vista econòmic.

En un moment de crisi econòmica, de pèrdua d'activitat i de destrucció de llocs de treball, les polítiques socials requereixen una especial atenció. S'incrementen en 712 milions d'euros la despesa a l'atenció a les persones en el seu conjunt. Mestres, escoles, metges, hospitals, ambulatoris,ajuts al lloguer de l'habitatge, etc. necessitaran estar reforçats per tal d'atendre a més persones.

Creixen, també, els recursos destinats a l'atenció del transport públic.

L'altre línea d'acció del projecte de llei és la destinada a ampliar els recursos per atendre noves polítiques actives d'ocupació. Recursos per a la formació de persones en atur, per a emprenedors que creen la seva pròpia empresa, per a orientadors que acompanyen en el procés de recerca d'ocupació, etc. són prioritats de l'acció del Govern. Es necessiten nous fons que permetin donar una resposta eficaç i contundent. Les etapes de crisi econòmica han de servir per a que aquelles persones que perdin el seu lloc de treball es tornin a formar per a competir en millors condicions en l'obtenció d'una nova sortida professional. Els fons previstos són una veritable inversió productiva.

Un capítol important mereixen altres inversions productives com les que es destinen a Recerca, Desenvolupament i Innovació. Un total de 126 M€ han de permetre desenvolupar les línies bàsiques del Pacte per la Recerca recentment signat i consolidar la feina que s'està duent a terme al país des de diversos àmbits ( científic, agroindustrial, industrial, etc.)

El 2009 serà un exercici complex per a les finances, per a l'economia i per l'ocupació. La ciutadania demana rigor i eficiència en la gestió dels recursos públics i responsabilitat en l'actitud política. Un exercici de responsabilitat per part de l'oposició seria el de facilitar al màxim l'aprovació dels pressupostos, renunciant a la presentació d'esmenes a la totalitat i agilitant la seva tramitació.

El President Zapatero va ordenar als grups socialistes en l'oposició mantenir una actitud responsable i cooperar amb l'aprovació dels pressupostos als municipis i a les comunitats autònomes en els quals tenim representació.

El PP i CIU no van estar a la mateixa alçada, a Madrid. Van atendre més als seus interessos de partit que a l'interès general, en una hora dramàtica com la que vivim.

Podem esperar un canvi d'actitud a Catalunya? Seran capaços Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho d'un gest altruïsta que la ciutadania i el greu moment econòmic requereixen?

Continuarà...

jueves, octubre 23, 2008

LES URBANITZACIONS A DEBAT

Ahir va començar, en seu parlamentària, el debat sobre el projecte de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics ( unes 500 a tot el país i especialment concentrades a la Regió de Barcelona). Vaig intervenir en nom del Grup, destacant la necessitat i la urgència de d'aprovar els instruments d'intervenció píublica de què parla el projecte.

No es van presentar esmenes a la totalitat i el debat va ser força tranquil. L'oposició va fer gala de dos tipus de discursos. CIU ( Joan Raventós) va demostrar una certa desconfiança en relació a les actuacions del govern en la matèria però, malgrat tot, han manifestat la seva voluntat de cooperar i de treballar per la ràpida l'aprovació del text. El PP( Josep Llobet) i el Grup Mixt ( José Domingo) es van entretenir més en els volums d'inversions que, segons ells, han d'abocar-se en les urbanitzacions del país. Assumeixen la resta del text, així com la seva intencionalitat i objectius.

ERC i ICV-EUA ( Pere Bosch i Dolors Clavell) van coincidir amb la proposta, en la seva utilitat i en la seva importància subratllant la necessitat de garantir en el conjunt de les intervencions que s'impulsin cohesió urbanística i territorial i sostenibilitat

Considero que hi ha un bon grau d'acord inicial. Confio que puguem arribar a una bona entesa i espero que la tramitació sigui ràpida i fructífera. La gent de les urbanitzacions s'ho mereix. Els ajuntaments que les han de gestionar s'han de veure reforçats amb la posada en marxa del nou text legislatiu.

El Govern ,per boca del Conseller Nadal, es va a comprometre a liderar el procés.

domingo, octubre 19, 2008

UNA ACTITUD VALENTA DAVANT LA CRISI


Fa uns dies vaig escriure sobre algunes paraules del President Montilla en el seu discurs del 30 de setembre al Parlament. En finalitzar el discurs, el President va expressar la seva confiança en el país de 'esforç i del treball. Va ser un bon discurs.I considero que un bon missatge. He volgut enganxar al blog l'article que amb el mateix títol em va publicar El 3 de Vuit d'aquesta setmana.


“El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”va dir el President Montilla quasi al final del seu discurs del debat de política general. “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats”, va continuar,” És l’hora d’interpelar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o cap on volem anar si no sobre com fem les coses” van ser, també, paraules del President en la mateixa sessió. Tot un missatge per a aquella part del país que s’acostuma sovint a la perplexitat inoperant.

La situació de crisi econòmica obliga a tothom, govern inclòs, a prendre mesures urgents, però sobretot obliga a plantejar-nos una actitud comuna, col.lectiva, d’unió, d’anar plegats, de sumar esforços.

Es ben sabut que la crisi que vivim no té les seves causes ni a Catalunya ni a Espanya. És una crisi nascuda a partir de les grans festasses de les polítiques del neoliberalisme que governen als Estats Units, de les seves multimilionàries despeses bèl.liques i del ritme d’un sistema financer global que es va apuntar a la producció especulativa del diner fàcil, entre ells en el sector immobiliari.

En aquesta situació, que en toca fer a Catalunya? Parar el cop com es pugui entre els sectors més vulnerables de la societat i de l’economia. Les polítiques d’ajut als aturats, de formació per millorar la capacitat de producció i de treball, l’atenció a la infància, al sistema educatiu, a la gent gran, han de ser el nostre objectiu.

Per això, el Govern de Catalunya continua treballant en la millora de les condicions socials. El President ho va explicar al Parlament de forma precisa i detallada. La despesa sanitària per habitant ha crescut en el període que han governat les esquerres de 860 €/ per càpita l’any 2003 a 1250 € p/ càpita l’any 2008. La meitat de les 885 actuacions del Pla d’Inversions en Equipaments de Salut 2004-2012 ja estan finalitzades. En matèria de noves escoles, 65 equipaments nous s’han posat en marxa a tot el país.

És l’hora de les grans actuacions en les àrees de l’educació i del treball. Comptem amb uns dels índex de rendiment escolar més baixos de l’Estat i amb problemes importants en la formació professional dels educadors. I aquí hem de posar en pràctica noves mesures, noves estratègies. El President ha recolzat la nova llei d’educació i ha anunciat la inclusió d’una avaluació final del cicle de primària a 6è de bàsica, la necessitat de reformar el calendari escolar i adaptar-lo a les necessitats socials i familiars i la urgència d’introduir canvis en el sistema de formació inicial i continuada del professorat.

Vull dedicar unes paraules, també, a una mesura innovadora en matèria de foment de l’ocupació : el nou contracte de formació pel treball. Aquest contracte pretén donar majors facilitats a les persones aturades, amb un programa de crèdits per a la formació individual que podrà concedir fins a un màxim de 5000 euros a aquelles persones que necessitin una formació que no poden obtenir en el marc de l’oferta pública. Un volum de 100 milions d’euros, es destinaran a aquesta mesura per a la gent emprenedora, la gent del món de l’esforç i del treball.

El 3 de vuit, 17 d'octubre de 2008

jueves, octubre 09, 2008

EL PRESIDENT ZAPATERO APOSTA PER DONAR CONFIANÇA A CIUTADANS I EMPRESES


El President Zapatero va anunciar ahir dues importants mesures : injectar 30.000 milions d'euros en el sistema financer, ampliable fins a 50.000 milions i establir en 100.000 € la garantia dels dipòsits dels comptes d'estalvi, els diners dels ciutadans.

Són dos bones mesures, que demostren el compromís del govern socialista en fer front a la crisi.

La primera de les mesures va destinada no a cobrir dèficits del sistema financer sino a que aquest els converteixi en crèdits a les empreses i a les persones per tal que s'incrementi la inversió productiva i l'adquisició de bens, l'activitat econòmica i el manteniment de l'ocupació en sectors del mercat que veuen perillar molts llocs de treball.

Ara li toca al sector financer sortir de l'atonia conjuntural i començar a moure fitxa. I, si no és així, el Govern de l'Estat ha de prendre les mesures necessàries per a que es compleixi i posar el diner a circular. Per sortir de la crisi, cal transmetre confiança a nivell empresarial i a nivell de les famílies. Alguns que ahir vivien en una arrauxada eufòria de despesa, estan avui a un pas del divà del psicoanalista. Ni tant ni tan poc. Com diu el President Montilla d'aquesta crisi en sortirem amb treball i esforç. Compte ! Els planys i les depressions són els millors amics d'aquesta crisi.

sábado, octubre 04, 2008

EL PAIS DEL ESFUERZO Y DEL TRABAJO


Somos muchos los que hemos coincidido con el mensaje moral del President Montilla en el discurso que hizo al Parlament el pasado martes. Su mensaje no sólo habla de su visión del país y de la societat, sino que también habla de una cultura personal con la que muchos catalanes podemos encontrar puntos de encuentro.


Aquellos que hemos venido a Cataluña como inmigrantes y hemos empezado de cero a construir paso a paso nuestras nuevas vidas entendemos sílaba a sílaba, palabra a palabra, lo que Montilla ha dicho.


Hace pocos días viajé a Montevideo, para trabajar en el tema de la descentralización administrativa en que el país está inmerso. La inmensa mayoría de articulistas y de periodistas vinculaban en sus análisis la situación de la actual crisis global financiera y económica con el cruel y devastador "corralito" del año 2002 que vivió el Uruguay, dos años después de que lo viviera Argentina. Alguien, con ironía, llegaba a ofertar sus servicios de asesor para quienes entraban en la crisis. La situación fue muy dura y aún se pagan, seis años más tarde, las consecuencias. Un periodista de La República me lo definió de una forma clara en el año 2006 : la batalla ha terminado ( la económica se entiende) pero aún nos estamos recogiendo los cadáveres en el campo de batalla. En la situación de la actual crisis global me temo que debamos contar "los cadáveres" a carretadas. Por ello el mensaje del President se recubre aún de más valor.


Hay un par de frases que quiero rescatar de su discurso. "El país que quiero hace del esfuerzo y del trabajo una señal de identidad" . Y la segunda : "Ha llegado la hora de hablar de nuestras responsabilidades. Es la hora de interpelarnos a nosotros mismos no sobre quiénes somos o a dónde queremos ir sino sobre cómo hacemos las cosas. Muchas veces perdemos la fuerza por la boca. Hablamos poco de nuestras responsabilidades. Un país enfadado, resignado o melancólico es un país en estado de decepción. Así un país no avanza"


Creo que son unas frases estupendas, no tanto de optimismo vital como de voluntad de hacer frente a las adversidades con fuerza y con ánimos de salir adelante.Los que hemos reconstruido la vida en un país lejano con las únicas armas de un pasaporte y una discreta maleta de viajero sabemos del significado profundo de estas frases. Y las consideramos nuestras,casi personales, muy íntimas.

jueves, octubre 02, 2008

UNA BONA RESOLUCIO, UNA BONA ESTRATEGIA


Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució política en relació al nou model de finançament per Catalunya. Ha estat una bona resolució que reforça l'estratègia del Govern de la Generalitat i del President Montilla en la negociació amb el Govern d'Espanya.

El PP i el Grup Mixt s'han oposat, s'han quedat al marge. CIU ha transaccionat i això és bo. És bo per a ells i ho és per a l'estratègia dels grups que donen suport al Govern en la negociació del nou finançament. Considero que el PP no s'avindrà mai a donar suport a aquesta negociació i, pel que fa al Grup Mixt,fan esforços terribles per trobar un espai parlamentari...

L'ambient era d'entusiasme contingut. Tots som conscients de la complexitat del moment , però estic esperançat en que el resultat final del procés estigui a l'alçada d'allò que necessitem al país.Jo confio en el nostre Govern i en el Govern d'Espanya.

Per a aquells seguidors del blogg que la vulguin llegir, us transcric la resolució aprovada.


RESOLUCIÓ sobre el NOU MODEL DE FINANÇAMENT PER A CATALUNYA


Davant del procés de negociació del nou model de finançament, el Parlament de Catalunya constata

a) Que l’aprovació d’un nou model de finançament és una obligació legal recollida en l’Estatut aprovat pel Parlament i les Corts i referendat pel poble de Catalunya.

b) Que no s’ha respectat el termini legal que exigia a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat l’obligació de concretar l’aplicació del model de finançament de la Generalitat establert a l’Estatut

c) Que l’acord final, resultat del pacte i la negociació amb l’Administració General de l’Estat, haurà de respectar íntegrament els preceptes i criteris de l’Estatut.

d) Que una part de la resposta que cal donar a l’actual situació de crisi es correspon amb la necessitat de millorar el finançament per tal de reforçar els serveis personals que la Generalitat presta, així com per millorar la productivitat de les empreses

El Parlament de Catalunya dóna suport al govern en la seva negociació per tal d’assolir un bon acord que ens permeti disposar d’un sistema de finançament just per la Generalitat de Catalunya. Aquest acord s’ha de produir en el marc de bilateralitat de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El nou model ha de tenir vigència a partir de l’1 de gener del 2009. D’acord amb les previsions de l’Estatut el model podrà aplicar-se gradualment per garantir-ne la viabilitat financera, i haurà de contemplar un sistema d’actualització i revisió

El Parlament de Catalunya insta al govern a continuar negociant el nou model de finançament de la Generalitat per tal que :

- El finançament de la Generalitat estigui essencialment vinculat als impostos que paguen els catalans i, en aquest sentit, els recursos de les finances de la Generalitat en l’exercici 2009 han d’incloure el rendiment complet de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’Estatut en els seus articles 203, 206 i 210, i en les disposicions addicionals 7, 8, 9 i 10.

- L’aplicació del nou model de finançament permeti un increment substancial dels ingressos de la Generalitat i comporti una reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat.

- Una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguen per damunt de la mitjana reverteixin en el serveis que la Generalitat presta als catalans. És en aquest sentit que per a la determinació dels recursos financers de la Generalitat es tindran en compte les necessitats de despesa i la capacitat fiscal.

- Catalunya continuï sent solidària. La solidaritat ha de garantir que les CCAA amb menys recursos puguin prestar els seus serveis públics essencials en condicions similars amb la resta, sempre que portin a terme un esforç fiscal similar, tot garantint el principi d’ordinalitat a cada exercici pressupostari. Per això :

o Els recursos destinats als serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials s’anivellaran per tal que en els mateixos serveis prestats en altres CCAA es puguin assolir nivells semblants sempre que es porti a terme un esforç fiscal similar.

o La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats ha de ser la població, rectificada pels costos diferencials i el percentatge de població immigrant i la resta de variables contemplades a l’Estatut. Aquestes variables han de ser objecte d’actualització anual.

o L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.

- La Generalitat tingui capacitat per regular i gestionar els seus recursos i en aquest sentit :

o El reconeixement de la capacitat normativa que permet l’Estatut, centrada especialment en l’ampliació de la capacitat normativa sobre l’IRPF i sobre l’IVA, en aquest últim cas particularment en les operacions efectuades en fase detallista

o La creació d’un consorci amb participació paritària entre l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria i l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest consorci ha de poder gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar la totalitat dels impostos cedits a Catalunya d’acord amb les possibilitats que confereix l’article 204.2 de l’Estatut de Catalunya.

o S’ha d’efectuar el traspàs de les competències i els mitjans relatius a la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.

o S’han d’establir les fórmules de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis.

- Es constitueixi la “finestreta única” a fi i efecte que els ciutadans pugin tramitar qualsevol impost en qualsevol oficina, amb independència de quina administració en sigui el titular.

- El principi de lleialtat institucional preveu que l’Estat compensi a la Generalitat per a totes aquelles decisions que prengui i que comportin una major despesa o un menor ingrés a càrrec de la Generalitat A aquests efectes, s’insta al Govern a seguir treballant en l’avaluació de l’impacte que han tingut les decisions adoptades unilateralment per part de l’Estat.

El Parlament constata la necessitat d’avançar en un acord que expressi la unitat de les forces polítiques, com reclama la societat catalana, en la proposta que el Govern de la Generalitat ha de negociar amb el Govern de l’Estat.

El Parlament de Catalunya insta al govern al ple desenvolupament de les competències previstes en l’Estatut de la Generalitat en relació a les hisendes locals.


Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008





domingo, septiembre 28, 2008

UNA SETMANA DE DEBAT POLÍTIC DECISIU


Aquesta setmana, precisament dimarts 30, comença el debat de política general al Parlament de Catalunya. Serà un debat marcat de forma clara per la situació econòmica general i pel debat del nou finançament.

La gent del país està pendent d'un debat que pugui donar solució als temes que més la preocupen : l'atur, l'accès a l'habitatge, la baixada del consum, la pèrdua de poder adquisitiu, traduït en les conseqüències diverses que influeixen sobre la seva economia i la seva vida diària.

Espero que el debat apunti a un escenari de consens per donar suport al treball del Govern en la seva negociació amb el Govern d'Espanya. CIU ha d'abandonar el tacticisme polític i continuar sumant esforços amb els grups que donen suport al Govern en favor d'un bon acord pel país.

Del PP no espero gran cosa, ja que el seu posicionament no ha renunciat a la política d'erosió al President Zapatero. Tampoc ha renunciat el PP als seus atacs a l'Estatut. Ni a Espanya ni a Catalunya.

Crec que un segon missatge que s'ha d'enviar als ciutadans és el de refermar les polítiques socials dirigides a aquells sectors que més ho necessiten. Per tant, crec que el debat ha d'acabar amb unes mesures sòlides en matèria de mesures de promoció de l'ocupació, de suport a l'habitatge social i d'atenció a les persones grans.

Oportunitats als joves, a les dones que busquen feina, recursos a les families que no poden arribar a final de mes i un paquet d'iniciatives per recolzar els sectors productius amb més dificultats són les idees que poden donar relleu al debat. La gent ens ho demana. Hem de donar resposta.

domingo, septiembre 14, 2008

DECLARACIÓN DE LA MESA POLÍTICA DEL FRENTE AMPLIO SOBRE BOLIVIA


DECLARACION



Ante la grave situación que atraviesan el Gobierno y el pueblo de la hermana República de Bolivia, la MESA POLITICA NACIONAL DEL FRENTE AMPLIO, DECLARA:

1. Su total apoyo al Gobierno que encabeza el Presidente Evo Morales, elegido democráticamente por el pueblo boliviano, y refrendado en la consulta popular del 10 de agosto del corriente año, con el respaldo del 67% de la ciudadanía, expresado por voto secreto y directo.

2. La defensa irrestricta de la soberanía, la autodeterminación de los pueblos, la institucionalidad democrática y la integridad territorial, atacadas por sectores minoritarios internos y alentados por la intromisión extranjera en la persona del Embajador norteamericano en dicho país, recientemente expulsado por el Presidente boliviano.

3. Su total rechazo al proceso desestabilizador en Bolivia, y en cualquier país de nuestra América, y su solidaridad con el Presidente Evo Morales y el pueblo boliviano, en lucha por un país soberano, justo y digno.

4. Su apoyo al acto de respaldo al proceso democrático en la República de Bolivia, convocado por el PIT-CNT a realizarse el lunes 15 de setiembre, a la hora 18:00 en la Plaza Libertad.



APROBADA POR UNANIMIDAD

Montevideo, Uruguay, viernes 12 de setembre de 2008

sábado, septiembre 13, 2008

DEFENDER A EVO MORALES,UN PRESIDENTE DEMOCRÁTICO


La situación política de Bolivia es hoy de una enorme tensión. La suma de algunas fuerzas autonomistas dirigidas por la derecha boliviana ha llevado al país a una espiral de violencia.

Nuestro apoyo, en este momento, a Evo debe ser claro y sin fisuras. Evo es el presidente electo democráticamente y refrendado hace poco menos de un mes por un 70% de los ciudadanos. La reacción contra Evo Morales proviene de sectores conservadores y reaccionarios que quieren evitar un proceso de reforma social capaz de reducir los grandes desequilibrios sociales y políticos del país andino.

Por su parte, el gobierno de Morales y su partido el MAS están haciendo esfuerzos por encontrar vías de diálogo.Y más deberán hacer, aún, en los próximos días.

Los países de la zona, en especial Argentina, Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay deben hacer piña entorno al proceso democrático de Bolivia. El gobierno uruguayo, por boca de su presidente Tabaré Vázquez, ya ha dado su respaldo total al Presidente Evo Morales y a su gobierno. Otros gobiernos lo están haciendo de forma gradual. Apoyar a Evo es apoyar la democracia en Bolivia,defender las instituciones de autogobierno del país y apostar por la integración política del conjunto de la societat boliviana.

domingo, septiembre 07, 2008

L'11 DE SETEMBRE : TEMPS DE VEREMA, TEMPS DE SENYERA


Vaig passar una bona part de la meva infantesa i de la meva joventut envoltat de vinyes. I, en el moment de triar a Catalunya un racó per viure, les vinyes m'han continuat acompanyant. Per això, la vinya i el raïm són per a mi dos elements emblemàtics capaços de reinventar cada any el cicle de la vida.

Al meu país natal, el mes de març anuncia la verema. Al meu país d'acollida, ho fa el mes de setembre. La collita té aquesta connotació d'obra feta, de resultat compartit, de perfum intens atreball i a esforç. Des de petit vaig veremar i fent-ho vaig fer el primers calerons per comprar el primers llibres de la meva vida...Per això, el treball a la verema ha tingut per a mi un valor d'enriquiment personal, també, en el món del coneixement.

Enguany, el temps de verema a Catalunya coincideix amb l'inici d'un curs polític complex com pocs dels que he viscut. La redacció, el debat i l'aprovació de l'Estatut van significar un canvi radical de la situació política al país. Però el seu desenvolupament, la seva posada en marxa, amenaça en convertir-se en una transformació encara més radical de les relacions polítiques a l'interior de Catalunya i entre Catalunya i Espanya.

El proper 11 de setembre em preocupa. A Vilafranca del Penedès, la meva ciutat, de natural una vila pacífica i cívica, hi ha qui amenaça amb mobilitzacions de caire identitari, d'aquestes manifestacions que pretenen avenços polítics, però que només aconsegueixen obrir ferides en el cos social, aixecar murs on hi havia esplèndides planes de comunicació, deixar punxes allà on sempre hi ha hagut una superfície plana i llisa que convida a dialogar.

Quan vaig arribar al Penedès, l'11 de setembre era, de costum, un dia tranquil i plàcid. Normalment el dia que la major part dels pagesos començaven a collir el raïm.Ningú oblidava l'extraordinari sentit de la data, però ningú feia d'ella un instrument de divisió.

El passat mes de juliol el ple de l'ajuntament de la meva Vila, a proposta entre d'altres del grup municipal de CIU, va aprovar per majoria que l'estelada ( bandera exclusiva de les forces polítiques independentistes més radicals) havia d'onejar al balcó de la casa de la vila per la DIADA. Els socialistes ens van quedar sols, entre les forces progressistes, defensant que la bandera de tots és la senyera. Aquell dia alguna cosa es va esquinçar en el front democràtic de l'esquerra catalana a la meva ciutat. Els símbols si tenen moments útils és per a generar unitats, si no esdevenen exclusivament senyals de diferència, de segregació. Jo opto per la unitat, per sumar i, per això, us convido a guarnir finestres i balcons amb les quatre barres, plurals, integradores, nostres...de tots.

domingo, agosto 17, 2008

FERNANDO LUGO YA ES PRESIDENTE DEL PARAGUAY


Este sábado pasado, 15 de agosto, Fernando Lugo asumió como presidente del Paraguay. No por tópica, debemos dejar de repetir la expresión de que su elección y su presidencia son dos momentos históricos en la sufrida historia del Paraguay, una república con casi 200 años de existencia con raíces muy profundas en una nación indígena ( la guaraní) de cultura milenaria.

No son pocas las dificultades que esperan al gobierno a este ex-obispo, defensor de la teología de la liberación y luchador en defensa de los pobres. Ha prometido austeridad y transparencia en la gestión en uno de los países con mayor corrupción gubernamental y estructural y dignificar a los más humildes, a los indígenas, a las familias pobres. Son objetivos éticos, fundamentalmente. Es posible que para hacer frente a los diversos y múltiples retos que debe asumir su presidencia la creación de un objetivo común subjetivo para todos aquellos que le dieron apoyo, sea la manera de impulsar proyectos necesariamente urgentes y complejos y de acallar las naturales decepciones generadas por los urgentistas de siempre.

El Paraguay es un país en que el Partido Colorado ( que ha gobernado el país durante 61 años seguidos, incluyendo la atroz dictadura de Stroessner) tiene una posición hegemónica. Los colorados dominan y controlan muchos de los resortes del poder municipal, de la administración del estado y de la sociedad civil organizada. Por tanto la capacidad operativa política del partido colorado es enorme y, evidentemente, intentará condicionar el trabajo político del gobierno. Lugo necesitará de un fuerte apoyo exterior ( sobretodo de Argentina y de Brasil), de la colaboración del resto de los actuales gobiernos latinoamericanos de izquierdas ( que tiene asegurada) y de una relación correcta con los Estados Unidos. Con ello evitará que desde fuera se alimente la acción opositora ( inlcuso el golpismo que aún es una amenaza...). En lo interior, necesita impulsar el programa social que atempere las graves tensiones sociales que sufre el país, que tiene hoy al 19% de su población viviendo en la pobreza extrema y a un 50% casi en los umbrales de la pobreza.El tema campesino requiere soluciones sociales, sanitarias y educativas de excepción. Ser pobre, ser campesino y ser indígena son las tres causas de exclusión social más importantes en el Paraguay de hoy.

En Cataluña sabemos muy poco del Paraguay. Se lee y se escribe poco de este país, todo y que la inmigración paraguaya ha crecido en los últimos años y las cifras comienzan a ser ya significativas.

No puedo terminar este artículo sin una referencia a la gente paraguaya que conozco y que conocí trabajando durante unos años en cooperación al desarrollo en Paraguay. Durante unos años y junto a los compañeros de la ong Proyecto Local, estuve trabajando en temas de desarrollo comunitario y de promoción del desarrollo local. Para todos ellos ( y en especial para los que más han hecho por dar a conocer un país diferente al del tópico cruel), que soñaban y trabajaban por otro Paraguay, mis deseos de que avancen en la mejor construcción posible de una societat más justa. ¡Viva el Paraguay!

jueves, julio 31, 2008

UNA RODA DE PREMSA ABANS DE LES VACANCES


El passat dilluns 28 de juliol vaig fer la roda de premsa mensual a la seu de la nostra Federació. En aquesta ocasió, i tenint en compte que comencem les vacances parlamentàries, ha tingut un caràcter especial. Com a cada roda que faig, l'objectiu que em plantejo és la difussió de l'obra del Govern i, en especial de tot això que afecta de forma directa a l'Alt Penedès. En aquesta ocasió la roda la vaig dedicar a parlar del PUOSC 2008 i a l'aprovació, per part del Consell Executiu, de l'avantprojecte de llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics que ha preparat la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. He comentat amb els periodistes la importància del projecte i els antecedents : l'any 2002 ja vam presentar una proposició de llei al Ple ( la vam preparar l'Oriol Nel.lo i jo mateix) que no va prosperar. Estic satisfet del projecte actual. La feina de treball legislatiu serà, de ben segur, molt atractiva.


Us dono a conèixer la nota de premsa que vaig repartir entre els periodistes.



EL SUPORT ALS GOVERNS LOCALS MITJANÇANT EL PUOSC I LA MILLORA DE LES URBANITZACIONS SON DUES PRIORITATS DE L’ACCIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A FAVOR DELS MUNICIPIS.

El PSC valora positivament l’aprovació d’un paquet de subvencions als ajuntaments per al període 2008 en el marc del PUOSC 2008-2012.

El passat dimarts 22 de juliol el Consell Executiu va aprovar el paquet d’ajuts del PUOSC per l’any 2008, que beneficia a un bon nombre d’ajuntaments de la comarca de l’Alt Penedès en la realització de diverses obres que van des de la construcció d’equipaments a l’arranjamnet de camins. El total d’aquestes obres puja a 4,2 d’euros.

El PUOSC 2008-2012 ha incrementat en un 43 % els recursos del programa en relació a la seva fase anterior, dotant-se de 600 milions d’euros per al total del quinqueni. A la nostra comarca l'augment és superior al 55%. D’aquests, un total de 141 milions són adjudicats per a l’any 2008, la qual cosa incrementa les inversions a la comarca.

Destaquem les inversions més importants :

Millora de l’espai públic del centre históric ( Sant Quintí de Mediona) : 480.057 €
Local Municipal d’Avinyó Nou ( Avinyonet) : 440.396€
Serveis bàsics als barris Rectoria i Font de l’Oriola ( Pontons): 373.240 €
Camp Municipal de Futbol ( Torrelles de Foix) : 345.888€
Rehabilitació del Barri de l’Hospital ( Olesa) : 265.372 €
Ampliació piscina municipal ( Sant Llorenç ): 223.613 €
Arxiu municipal i sala de plens ( Sant Pere de Riudebitlles ): 183.833€
Cobriment de la Pista a Ordal ( Subirats): 142.000 €
Ampliació cementiri i ampliació escola bressol( Les Cabanyes) : 192.000€
Ampliació i reforma d’antigues escoles per llars d’infants ( Subirats): 100.000€

Per al PSC, la concreció d’aquesta línia d’ajuts és una mostra més del compromís del Govern de la Generalitat amb la tasca de gestió dels municipis de la comarca.

D’altra banda, el PSC destaca que en el periode 2006-2008 s’han dut a terme inversions en matèria educativa per valor de quasi 23.000.000 d’euros. Ja estan en funcionament els equipaments corresponents a les obres adjudicades l’any 2006 ( per valor de 15.500.000 d’euros ) i en estat d’execució obres per valor de 4.800.000 a Santa Margarida i Els Monjos i Gelida, respectivament

El PSC també destaca, en millora hospitalària, la inversió de 7.283.000 euros en la Fase I de remodelació de l’Hospital Comarcal, ja finalitzada, així com les obres d’ampliació i millora del Laboratori d’Anàlisis Clíniques que per valor de 2.767.631 euros que s’estan duent a terme en l’actualitat i que es preveu finalitzar la primavera de l’any vinent.

En un altre ordre de coses, el PSC també destaca l’aprovació per part del Govern de l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. És un projecte que té com a finalitat ordenar les urbanitzacions aïllades i dotar-les d’infraestructures i de serveis bàsics.

El projecte que ha iniciat la seva tramitació parlamentària és una aposta valenta per dur a terme la millora de l’urbanisme dispers mitjançant el mecanisme de suport als ajuntaments. En aquest sentit la nova llei estableix mesures per aconseguir :

L’ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament i de reparcel.lació que assegurin les cessions de sòl necessàries per a la millora dels serveis.
La dotació de serveis i d’infraestructures, en col.laboració amb els ajuntaments i els parcel.listes.
La creació d’un fons econòmic per ajudar als ajuntaments a elaborar projectes de millora de les urbanitzacions a través d’una convocatòria anual
L’habilitació d’una línia de prèstecs destinada als ajuntaments per a finançar l’execució de les obres i una altra per als parcel.listes per assegurar el retorn del cost de les obres.
La reducció de la superficie, en aquells casos que això sigui posible, de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

Per al PSC és una proposta valenta, a llarg termini, i que requereix del màxim consens entre ajuntaments i administració de la Generalitat així com de la implicació dels veïns per a que els projectes tirin endavant. És una nova iniciativa de baix a dalt que el Govern planteja per millorar la cohesió urbanística dels municipis i el benestar social dels seus residents.

domingo, julio 27, 2008

L'11è CONGRÉS DEL PSC


Ja fa una setmana que vam fer l'11è Congrés del partit. Potser és un tòpic dir-ho, però ha estat un bon congrés. S'han ressolt els temes interns que calia atendre, s'ha fet una renovació percentual important de la direcció, s'han aprovat resolucions compromeses i s'ha enviat un missatge clar a la ciutadania des d'una perspectiva de partit nacional, en un moment clau per al desenvolupament estatutari.


La primera alegria que vaig rebre va ser la de veure com el Francisco Romero, un company vilafranquí, bon governant i millor amic, era elegit membre del mesa del Congrés que va presidir el Jordi Hereu. Cap socialista de la Vila (que jo recordi) havia arribat mai a una responsabilitat d'aquests tipus. Per l'amistat i la militància que m'uneixen al Francisco, em vaig emocionar enormement. La segona alegria me la va donar la Marta Yunqué, que ens rebia a tots al Palau de Congressos i ens saludava des d'una pantalla gegant, vestida de roig i negre i manifestant amb gestos i mirades el dinamisme i l'entusiasme polític que la caracteritzen.


Ara passo a fer algunes valoracions dels tres dies de treball. En primer lloc, cal dir que la direcció del partit es presentava reforçada i enfortida pels resultats electorals i polítics: el nou govern de l'Entesa, el brillant resultat a les generals, el manteniment del poder municipal. Els companys Montilla, Iceta, Zaragoza i la Manuela han fet una bona tasca. Per tant, des d'aquesta perspectiva, poques novetats ens podia portar la dinàmica congresual. Un tema ben ressolt ha estat el de la presidència : l'elecció de l'Isidre Molas per a la presidència del partit ha estat molt encertada. Manté un equilibri important entre les sensibilitats internes i converteix en element per a l'anàlisi històrica la marxa de Pasqual Maragall.


En segon lloc, vull parlar de la renovació de la direcció. Més aviat, la renovació de la direcció ampliada. Però em satisfà l'accés a la direcció política del partit de gent jove i de gran capacitat intel.lectual com és el cas de la Laia Bonet, del Jaume Collboni, de la Núria Ventura, de la Cònsol Prados, del Pere Navarro o de la Imma Moraleda ( els quals ho fan per primera vegada). Ara els pertoca demostrar i obtenir capacitat de lideratge orgànic i de referència ciutadana com a figures socialistes al seu voltant. Crec que poden fer-ho. Cal reconèixer també les figures municipals de l'Àngel Ros o del Pep Fèlix Ballesteros. I la continuitat d'alguns companys de sòlida trajectòria com la Marina Geli, el Toni Castells, la Montse Tura, el Quim Nadal, el Joan Ferran, l'Ernest Maragall, l'Higini Clotes, el Quim Llena, la Carme Figueras, el Dani Font , el Jordi Terrades, el Lluis Miquel Pérez, el Joan Ignasi Elena o la del sempre dinàmic Josep M.Sala.


En tercer lloc,i en matèria de propostes, el Partit es pronuncià per primer cop o es refermà en algunes propostes estratègiques pel desenvolupament del país. L'organització territorial del país en set vegueries, el pronunciament valent sobre el tema de l'energia nuclear ( tot i que caldrà el debat amb major profunditat) o la interconnexió elèctrica amb França són alguns dels exemples. He trobat a faltar, en canvi, un nou pronunciament sobre el vot dels residents no comunitaris, que ja s'havia fet al novembre passat a Girona, però que calia tornar a fer explícit en aquesta ocasió, tenint en compte que va ser un dels punts programàtics més importants que va anunciar el PSOE a principis del mes de juliol.


En quart lloc, destaco el bon discurs del President Montilla. Crec que ha definit molt bé els objectius del PSC en aquesta etapa política : el cor a l'esquerra, socialista com sempre, però el centre de l'acció en el compliment de l'estatut i en l'obtenció d'un bon sistema de finançament pel país. L'orientació del nostre treball polític posa el timó en la direcció de la defensa dels interessos del conjunt de la gent que viu i treballa a Catalunya i en l'apertura cap a la resta de sectors i col.lectius socials progressistes amb la finalitat d'atraure'ls a la construcció del projecte polític del catalanisme social. El PSC, per boca del seu primer secretari, ha parlat com a partit central de la política catalana. Això que és un compromís congressual és també el repte polític del PSC per continuar al govern de la Generalitat i, el que és més important, per impulsar el model de societat plural, solidària, tolerant i justa arreu de Catalunya. No és poca cosa. És la declaració que pot obrir una nova etapa al si del Partit. El conjunt del país ho necessita.

lunes, julio 21, 2008

LA SITUACIO ECONÒMICA I L’ACCIÓ DEL GOVERN


A ningú escapa ja la situació preocupant de l’economia i el seu efecte sobre la renda de les famílies. La crisi immobiliària i l’alça dels preus del petroli han posat al món, i per tant a l’economia espanyola i catalana al bel mig d’una situació seriosa que ha obligat al Govern de Catalunya a presentar un paquet de mesures de reactivació.

El passat mes d’abril, el Conseller Castells va presentar en nom del Govern un important paquet de mesures per impulsar l’activitat econòmica. L’augment de la inversió en obra pública, la promoció i la millora de l’habitatge, els mecanismes per millorar el finançament i l’impuls de l’activitat empresarial, mesures de fiscalitat i de reforç de les polítiques actives d’ocupació i acció social.

La inversió pública del conjunt de les administracions públiques en aquest any 2008 ha sumat 12.800 M€. D’aquest total, 4.500 M€ corresponen a l’Estat ( mitjançant l’aplicació de la addicional tercera de l’Estatut), 5.906 M€ corresponen al Govern de la Generalitat i 2.400 M€ ho destinen les administracions locals.En matèria d’obres públiques i pel que fa al nostre territori, el passat mes de juny s’ha licitat l’obra d’execució de la C-15 per un global de 425 M€ que completa el desenvolupament del primer programa d’eixos viaris.

En matèria de suport directe al sector empresarial, el Govern impulsa nous mecanismes, des de l’INCASOL per a l’adquisició de sòl industrial per part de les empreses, facilitant la seva adquisició mitjançant la constitució de drets de superfície al seu favor. També es reforcen les línies de creixement empresarial de l’Institut Català de Finances, per finançar projectes de fusió, adquisició i consolidació empresarial. Algunes d’aquestes mesures s’orienten a reforçar les línies d’actuació del COPCA i del CIDEM, l’increment del suport al capital, o l’habilitació de 1.500M€ per a incrementar els crèdits a les petites i mitjanes empreses.

Un capítol important de les mesures de reactivació és la política de promoció i millora de l’accés a l’habitatge. La constitució de 100 Àrees Residencials Estratègiques que impliquen a 86 municipis ( entre elles el sector de Les Bassetes de Vilafranca) a tota Catalunya posarà a disposició de promotors públics i privats, en els propers anys, 1600 hectàrees de sòl residencial amb la finalitat de construir 90.000 nous habitatges. També s’apliquen aquí les mesures ja contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge que preveu la construcció 12.000 habitatges protegits durant aquest any, un 30% més que l’any 2007 i la rehabilitació de 40.000 unitats. Destaquem que, a fi de fer possible l’operació global de promoció del pacte, s’ha signat el recent acord entre el Govern i les Caixes d’Estalvi per valor de 12.500 M€.

El paquet de mesures es completa amb l’atenció a les polítiques actives d’ocupació i d’acció social, amb el reforç dels plans per les actuacions formatives d’impacte a curt termini en la requalificació d’aturats, el pla de suport a les persones emprenedores així com les actuacions per al reforç de l’orientació i les accions de millora d’accés al mercat de treball de les persones immigrades.

Publicat a El 3 de Vuit, divendres 18 de juliol de 2008

domingo, julio 13, 2008

UN PASO ADELANTE POR EL VOTO DE LOS INMIGRANTES


Hace ya una semana que el Congreso del PSOE aprobó, entre otras medidas de fomento de la cohesión social y política, desarrollar los mecanismos normativos, legislativos y de gobierno para que los inmigrantes puedan acceder al derecho al voto en las elecciones municipales.

Es una excelente noticia que busca garantizar una moyor equidad en materia de derechos políticos para todos aquellos que residen en el país.

Ahora resta por ver su implementación, que deberá despejar como mínimo dos incógnitas. Por un lado, cuál es el período mínimo de residencia para poder acceder al derecho al voto. Por otro, cuáles son las medidas que se deberán establecer, siguiendo el principio de reciprocidad, para ampliar el número de tratados y/o convenios internacionales con los países de origen de los residentes a fin de implementar el mismo derecho en ambos estados para los originarios de uno u otro estado.

Tengo la duda de si el derecho del voto a un residente debe ligarse o no a los tratados de reciprocidad de España con el país de origen. Entiendo que una persona no puede tener limitado un derecho a causa de que su país de origen no accepte el concepto de forma recíproca. Creo que se pone en duda la capacidad de profundización democrática de una sociedad, estableciendo este tipo de exclusiones. De todos modos, el debate está servido.

La recepción pública de la medida es buena. Más de un 60% de los ciudadanos españoles entrevistados son partidarios de extender el derecho al voto entre los residentes en el país, siendo ello una prueba fehaciente de la capacidad de integración de nuestra sociedad. Con estos resultados, creo que los poderes públicos ( el gobierno, la oposición, el parlamento)ya deben ponerse manos a la obra. Es la hora de avanzar en la calidad de nuestra democracia incorporando a la capacidad de decisión sobre nuestras soluciones colectivas a todos aquellos que lo deseen.

Por ello, y de todo ello, esperamos pronto noticias y propuestas.

lunes, julio 07, 2008

REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE L’EDUCACIÓ


És possible que abans de marxar de vacances el Govern analitzi i aprovi l’avantprojecte de Llei d’Educació. És un desafiament col.lectiu molt important poder comptar amb una llei d’educació que mai ha tingut el nostre país. El desafiament no ho és exclusivament per a la comunitat educativa si no que ho és pel conjunt de la societat. La marxa global del sistema educatiu requereix una revisió a fons, basada en l’objectiu de millorar la seva qualitat i de transformar l’escola en una autèntic bressol d’oportunitats, tant intel.lectuals i socials com de convivència i integració cultural.

El sistema educatiu públic català té avui reptes importants. Per un cantó, ha d’atendre a les noves exigències pedagògiques generades pel creixement substancial de la població escolar dels darrers deu anys, que ha assumit en la seva pràctica totalitat, així com per l’augment de l’horari escolar amb la posada en marxa de la mesura històrica de la sisena hora. D’un altre cantó, l’escola pública catalana ha de poder reforçar el seu rol vertebrador social al bel mig de l’etapa de profunds canvis que viu la societat en que vivim. D’això hem de ser conscients tots. I per a que pugui complir aquesta funció s’ha d’implicar tothom.

Un terç de fracàs escolar en la fase final de formació, com tenir ara, és un luxe que la nostra societat no pot permetre’s. Aquest resultat posa en qüestió l’eficiència del sistema educatiu i la seva capacitat per donar respostes adequades a la demanda del mercat laboral i professional i a la societat del coneixement. Si a la imprescindible transformació dels mètodes i recursos de l’aprenentatge que el món tecnològic obliga en el dia d’avui, i que requereixen una considerable adaptació didàctica, li sumem una formació inadequada d’una part important del professorat per fer front a aquest repte en matèria de noves tecnologies, el perfil del problema resta clarament definit.

La nova llei ha de ser assumida i adoptada per la comunitat educativa com a pròpia, pel que té d’oportunitat de modernització i de canvi. Ni les famílies, ni la societat, ni l’economia d’avui poden ser decebudes per una manca d’impuls en el món de l’educació. És l’escola qui ha de liderar la seva pròpia reforma. L’escola en sentit ampli, l’escola amb el seu món.

En el final d’un curs i a l’espera del nou, el debat s’ha d’instal.lar entre nosaltres amb tota la força i la voluntat possible. Aquest debat educatiu és un debat de generació. Probablement trigarem uns 25 ó 30 anys a tenir un debat similar. La societat catalana, tan plural i tan variada avui, necessita una escola a l’alçada de les seves exigències i de les seves ambicions. L’escola que hem de perfilar ha de ser permeable amb l’evolució tecnològica, amb la pluralitat cultural i, com dèiem abans,amb els reptes d’una societat complexa i global.






domingo, junio 29, 2008

REDADADAS CONTRA INMIGRANTES EN TORRE PACHECO( MURCIA)


Ayer, en un pueblo de Murcia, Torre Pacheco, se produjo una redada masiva de la policía contra personas "sospechosas" de ser inmigrantes. Se detuvieron a más de 80 personas que no tenían la documentación en regla. La detención, el expediente posterior, la expulsión... es lo que espera a estas personas.

Quiero manifestar mi decepción por esta línea de acción. Imagino que la operación está pensada, así, públicamente, para enviar dos tipos de mensaje : uno al ciudadano del país, transmitiendo la imagen de autoridad y de mano dura que parece contentar a algunos sectores populares; otro, el de medida de disuasión para aquellos que quieran entrar al país sin la documentación pertinente.

Lo que no sé, es si la administración estatal está poniendo todos los instrumentos necesarios para evitar esta situación. Me explico, si los aspirantes a trabajadores no pueden acceder al país sin un permiso, ¿como es que aún continúan llegando y accediendo ? ¿Cuáles són los recursos que se ponen a disposición de las polícias de frontera, o que se invierten en materia de información en los consulados y embajadas españolas en sus países de origen? ¿Cuál es el protocolo que tienen firmado, por ejemplo, con las compañías de aviación que operan en nuestros aeropuertos para evitar el traslado de viajeros que, una vez llegados al país, no reúnen las condiciones para acceder? Y, si existe, ¿cuál es su seguimiento?

Esperamos que la atención de las personas detenidas en los establecimientos públicos en que están alojadas reunan las condiciones de atención humanitaria y que ellas obtengan allí la garantía de todos sus derechos. Y esperamos algo más : que el hecho de no tener la documentación requerida para residir en el país ( una falta administrativa) no devenga un delito.


jueves, junio 19, 2008

DECLARACIÓ DE LA SECRETARIA D’IMMIGRACIÓ DEL PSC EN RELACIÓ A LA DIRECTIVA EUROPEA DE RETORN


Avui ens hem despertat amb la trista noticia de que el Parlament Europeu ha aprovat la denominada DIRECTIVA DE RETORN. Tinc una sensació amarga. És una decisió més pròpia de la vella Europa represora que de la moderna Europa social.

He cregut oportú deixar constància del text de la Declaració del PSC, impulsat per la secretaria de la Immigració i en la confecció de la qual hem participat de forma activa.


TEXT DE LA DECLARACIÓ


La Unió Europea té avui un repte molt important en matèria de política immigratòria : atendre i resoldre la situació dels contingents de persones que, sense les pertinents autoritzacions de treball i de residència viuen als diferents països de la Unió .

La necessitat d’una política comú en matèria d’immigració és una aspiració ja recollida els Tractats europeus des del 1995 però de difícil realització. El socialistes sempre hem estat a favor d’una política comú en matèria de immigració en la Unió Europea que faci possible la co-responsabilitat entre els estats membres tan en relació al control de fronteres exteriors de la Unió i lluita contra la immigració irregular com en relació a la gestió dels fluxos migratoris i la cooperació amb els Estats de procedència de la immigració.

També estem convençuts que tots aquests objectius poden i han de subjectar-se al respecte i garantia dels drets de les persones. En aquest sentit, la decisió del Consell així com la del Parlament pel que fa a la proposta de Directiva de retorn s’haurien d’orientar a garantir un procés de resolució amb les màximes garanties de drets per a les persones afectades i amb el màxim de consens de les polítiques nacionals envers aquesta futura directiva.


Actualment existeixen fins a 27 procediments nacionals en matèria de retorn de immigrants clandestins, el que significa que cada Estat regula a la seva manera les condicions en les que es deté, reté o interna i expulsa als immigrants que entren o estan de forma irregular en els seus territoris. Hi ha en aquests moments 9 països de la UE en els que no s’ estableix un temps màxim de retenció (Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia) i altres en els que no està garantida l’assistència jurídica gratuïta ni el control judicial dels procediments. La proposta de directiva estableix un marc de màxims en aquests temes.


Estimem, en aquesta línia, com a un element positiu la ferma posició del govern espanyol que demana a la resta dels governs dels 27 estats membres una solució comuna i solidària, allunyada de les fórmules radicals anunciades per certs governs de dretes, basada en el respecte als drets de els persones així com en els principis del dret comunitari, en especial al que fa a la lliure circulació de persones.

Els socialistes catalans volem manifestar el següent :

1. Cal efectivament una política europea comuna que, en el marc d’una directiva europea, afavoreixi i possibiliti el retorn als seus països d’origen d’aquelles persones que no tenen garantit un lloc de treball i per tant no poden accedir a la regularització de la condició de resident.


2. Cal que la solució que s’adopti recomani l’enfocament i l’ articulació d’aquesta política de forma integrada, de manera que impliqui en cada Estat a les autoritats públiques responsables de treball, assumptes socials, seguretat i justícia, amb el màxim de garanties jurídiques i respecte dels drets com a senya d’identitat netament europea.

3. Rebutgem qualsevol identificació del contingents de treballadors sense ocupació reglada i de les seves famílies amb categories penals del tipus que sigui, com s’ha pretès a alguns estats membres, com és el cas d’Itàlia.

4. Encoratgem als Estats a lluitar contra les xarxes que trafiquen amb les persones i contra la delinqüència internacional organitzada, però amb la mateixa exigència demanem que no es confongui amb ells als treballadors emigrants.

5. Cal també distingir de forma molt acurada els procediments de retorn i d’expulsió de persones en situació d’estada irregular d’aquells altres procediments d’asil en els que el retorn pugui significar perill de vida o d’integritat personal, de pèrdua de llibertat personal de les persones retornades. També en aquest cas cal establir procediments i garanties comunes europees en el marc de les normes internacionals de protecció d’asilats i refugiats.


6. Una política de gestió de fluxos migratoris eficaç ha d’implicar també necessariament una política europea d’acords i convenis amb els països de procedència de la immigració que, més enllà de la readmissió, promogui la cooperació amb el desenvolupament econòmic d’aquests països tercers, la formació ocupacional, la creació d’ocupació i l’augment de les inversions productives així com polítiques actives d’immigració regular i programes de retorn que puguin facilitar la reinserció laboral i familiar de les persones que si acullin.
.

lunes, junio 16, 2008

NOVES ESCOLES VIURAN EL SEU PRIMER ESTIU


Vull parar atenció en sis fets importants en matèria educativa que estan succeint en finalitzar el curs actual a l’Alt Penedès. El 9 de maig passat (un dia de pluja intensa), varem poder acompanyar el Conseller Maragall i a l’alcaldessa i l’equip de govern de Puigdàlber a la inauguració oficial de la llar d’infants del municipi, un fruït del treball de pares i mares de nens del poble i d’un grup de polítics compromesos que tenen l’educació com un objectiu fonamental del seu treball pel poble.

El 31 de maig el Conseller va tornar a visitar la comarca per fer les inauguracions pertinents a Sant Pere de Riudebitlles i a la Beguda Alta. Del primer centre vull recordar la llarga batalla de la comunitat educativa per tenir un nou edifici durant els darrers governs pujolistes. No va ser fins l’arribada del govern d’esquerres que el tema es va resoldre de forma definitiva. A la Beguda Alta, també s’ha dut a terme en un temps record la construcció d’un nou edifici escolar.

El passat dissabte 14 de juny es van fer dues noves inauguracions de centres. A primera hora del matí, al barri de La Girada es va inaugurar l’escola Dolors Piera. La primera pedra la va posar el mateix conseller a principis de l’any 2007. En un any i mig, Ajuntament i Generalitat han estat capaços de donar resposta adequada a les demandes creixent d’atenció educativa infantil i primària al potent nou barri vilafranquí. El centre és ja una realitat que allotjarà tant les aules de formació com també els equips del centre de recursos educatius de la comarca.

Una hora després l’aturada es va fer a Vilobí, on el CEIP Llebeig estrena nou edifici. El projecte arriba a la seva fi després d’anys de travessia per a diversos despatxos. Ara ja és una nova realitat en benefici d’un municipi dinàmic que destaca per la prioritat municipal de les polítiques educatives i socials.La festa, magnífica. La comunitat educativa i la gent del poble van organitzar una celebració vibrant

Com es pot veure, la gestió d’equipaments educatius pel que fa a la comarca avança a bon ritme. ¡Sis nous equipaments no són poca cosa! D’altres projectes estan a punt de ser finalitzats a La Rapia i a Santa Margarida i Els Monjos. Nous projectes estan en bona direcció a Pacs i a Sant Pere Molanta. No són els únics, queden encara més per dur a terme i per començar aviat.

Deixo pel final el primer fi de curs de l’escola de Pontons, una escola que estimo i admiro. Ja no és un somni i malgrat encara s’han de fer més esforços per a millorar els seu equipament i els seus recursos professionals, la fita ha estat un èxit. Aquells que van creure en la importància de recuperar l’escola pontonenca des del primer dia veuen avui recompensada la seva intensa dedicació.

Sis nous equipaments escolars penedesencs viuran el seu primer estiu. És una mostra de la importància que el Govern de Catalunya està donant a l’educació dels nostres nens i al benestar de les nostres famílies. La seva qualitat de funcionament i la seva excel.lència d’actuació depèn ara, i molt, de tots nosaltres.

viernes, junio 06, 2008

VOLEM EL QUE ENS CORRESPON, NO VOLEM MÉS DEL QUE ENS PERTOCA


Quan els lectors puguin llegir aquestes notes, ja s’haurà produït la primera de les reunions bilaterals Govern de la Generalitat-Govern de l’Estat per tal de negociar el futur finançament de Catalunya. El finançament necessari per fer front als reptes de desenvolupament econòmic i social del nostre país

El President Montilla ha plantejat amb valentia els reptes de la negociació i ha demanat el suport del conjunt de les forces polítiques i de la ciutadania en general per assolir un bon resultat. El President es mou amb un gran argument al seu favor : l’estatut aprovat l’any 2006 amb un important suport ciutadà i que va entrar en vigor el 9 d’agost de aquell any recull amb el claredat el conjunt de les nostres reivindicacions.

Importants figures polítiques de Catalunya ( i no exclusivament socialistes o dels grups de govern) s’han manifestat a favor de la ferma postura del President. L’ex-president Pujol, el diputat Josep A. Duran Lleida i l’ex ministre Josep Piqué, entre d’altres, han fet arribar el seu suport a les negociacions. Avui no calen actituds irresponsables, venen a dir, són sobrers els partidismes estèrils. Cal tenir consciència de la trascendència política i històrica del moment que vivim.

El nou finançament ens ha de servir per resoldre temes tan importants com la transformació que la demanda ciutadana genera, avui, en els serveis educatius i en els serveis sanitaris. Però, més important encara, són els recursos que es deuen aplicar al desenvolupament de la investigació i de la recerca, a la formació universitària, al foment dels emprenedors, al suport a pols de creixement capaços de crear llocs de treball de qualitat. Tots som conscients de que el moment és important.

El nostre discurs, així com el discurs del Govern i dels partits que li donen suport no és insolidari. Per a Catalunya, reclamar els recursos que permeten atendre els desequilibris nascuts en els darrers anys a causa de negociacions deficitàries i al creixement de la població del país és legítim, però també és cert que volem continuar cooperant amb el desenvolupament i l’atenció de les comunitats que tenen menys recursos. Sense deixar a ningú sense els pressupostos suficients per a atendre les seves necessitats públiques,cal recordar que Catalunya té, en l’actualitat, més d’un milió de persones vivint per sota dels límits de la pobresa. Aquesta població és equivalent a la de tota la població d’Extremadura. I una altra dada, només el gruix de persones que avui viuen en habitatges deficitaris al nostre país representa una població similar a la de tota la Comunitat de la Rioja.

La defensa dels interessos territorials i de població que lideren per part dels representants de les diferents comunitats autònomes és legítima. Cadascú sap que està davant una negociació clau pels propers 10 anys de la vida econòmica i social de les seves comunitats i, per tant, la batalla serà intensa. Correspon al Govern de l’Estat plantejar les solucions que equilibren les demandes, satisfent els màxims de les aspiracions sense acumular decepcions ni incrementar desafeccions i acomplint amb això que dicten els estatuts vigents que, no oblidem, són lleis orgàniques de l’estat i per tant amb obligació de ser executades.



Publicat al Setmanari El 3 de Vuit el 31 de maig de 2008

sábado, mayo 24, 2008

UN FINANÇAMENT JUST I EQUITATIU PER UN PAIS QUE CREIX


El President Montilla ha fet una seria advertència al govern de l’estat i a diverses opinions polítiques que han plantejat la necessitat d’anteposar les mesures per frenar al desacceleració de l’economia al debat i als acords sobre el nou finançament autonòmic, en especial el que assenyala l’Estatut de Catalunya.

La raó està del costat del President. Catalunya necessita, de forma urgent, un nou sistema de finançament més just i equitatiu que el model que CIU i PP van pactar el 2001 i que van donar per definitiu, sense clàusula de revisió. El finançament actual, nascut d’aquell model, no permet al país fer front als reptes de creixement de la població ni de modernització de la nostra economia, ni al foment de la investigació i la recerca, ni a “l’aggiornamento” en matèria d’infraestructures, ni garantir l’accés a l’habitatge a tothom que ho necessiti, ni a la millora de les prestacions, en qualitat i proximitat, de serveis tan bàsics com l’ensenyament i la sanitat.

Els problemes de l’actual sistema de finançament són ben descriptibles. Els ingressos de les comunitats autònomes no es corresponen amb les seves necessitats de despesa. Aquesta situació s’ha agreujat en els darrers anys perquè els recursos de les comunitats autònomes han augmentat sistemàticament per sota del que ho han fet els del govern de l’Estat. Això es deu, entre d’altres factors, a que les comunitats autònomes tenen atribuïdes competències com sanitat i educació, amb forts augments de la despesa. O al fet que el govern de l’Estat ha pres decisions que, o bé han traslladat despesa addicional a les comunitats autònomes, com en el cas de la LOGSE, o bé els han reduït la seva capacitat fiscal amb reformes com les de l’IRPF. Però, fonamentalment, es deu a que els governs autonòmics no tenen la clau dels seus ingressos.

La potestat tributària actual de les Comunitats Autònomes és insuficient, tant en la capacitat normativa com en la gestió tributària i els mecanismes d’anivellament i solidaritat penalitzen les comunitats que, com Catalunya, realitzen un major esforç fiscal ( cal tenir en compte que Euskadi i Navarra se situen al marge dels mecanismes d’anivellament i no hi col.laboren). Un últim factor destacable es que el càlcul de les necessitats de despesa es basa encara en dades de població del 1999 ja que el model no compta amb mecanismes d’actualització apropiats. Des del 1999 i fins al 2006, la població catalana ha augmentat un 14,9% i Catalunya ha rebut el 22,64% de la immigració que ha arribat a Espanya.

El nou model que defensa el Govern de la Generalitat, i que neix de l’Estatut, es basa en quatre grans eixos. El primer : la Generalitat ha d’augmentar la seva suficiència financera. Els seus ingressos hauran de procedir íntegrament dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya amb l’augment dels percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals : del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials. El segon : radica en el fet de que la Generalitat augmentarà la seva capacitat normativa sobre els impostos estatals en què participa, especialment en l’IRPF i en l’IVA. El tercer : el Govern de la Generalitat, amb el nou acord, podrà tenir un paper protagonista en la gestió de tributs a través de l’Agència Tributària de Catalunya que gestionarà els propis i els cedits totalment. El quart eix es basa en l’objectiu de que els ciutadans de Catalunya es puguin beneficiar de la seva major contribució fiscal, destinant una part a la solidaritat amb la resta de les comunitats autònomes, però revertint la resta, com succeeix arreu del món i en tots els nivells de govern, en la hisenda de la Generalitat.

Publicat al setmanari El 3 de vuit el divendres 17 de maig del 2008