domingo, marzo 30, 2008

LA SEQUERA I L'EMERGENCIA DE L'AIGUA


Estem iniciant la primavera i no plou. Més aviat, no plou com cal. No plou com hauria de ploure.

La sequera s'estén per Catalunya i per altres pobles d'Espanya. Al nostre país, el debat està servit, l'alarma ja està encesa i la demagogia comença a prendre cos.

El passat divendres, el Govern de l'Estat va manifestar la seva oposició als trasvassaments ( tot i ser plantejats com a puntuals) tant del Segre com de l'Ebre per garantir l'aigua de boca a més de 5 milions de catalans que viuen a la regió de Barcelona.

Sóc un d'aquests ciutadans disposat a fer tota mena de sacrifics, a estalviar el màxim els recursos que surten per l'aixeta, a coordinar el usos de l'aigua a casa meva amb els previsibles talls de subministrament que es poguin produir i, a acceptar fins a la darrera mesura que el Govern ens plantegi en la matèria.

Però ja fa massa temps que es reclama una solució estructural per garantir el subministrament a Catalunya. Per exemple, si el 80% de l'aigua que es perd ho fa en el sistema de regadius, quines són les mesures que es possen en marxa per aturar tal sangonera? I, d'altra banda, que fan els sectors de la producció agrària que viuen de regar, per reduir tan terrible pèrdua?

L'oposició de CIU i del PP, tota ella amb fortes responsabilitats en el passat en matèria de política d'aigües, no sap ni contesta. Això si, s'apunta a l'alarmisme i al desgast partidista

La nova cultura de l'aigua es basa en un ús racional del recurs, en la seva concepció com a un bé limitat. Però, a banda d'això, cal considerar que el seu impuls ha d'anar acompanyat d'inversions fermes i potents en noves infraestructures de subministrament. El Govern ha d'accelerar la construcció de les desaladores i, també, ha de donar perfil a un veritable pla de xoc per evitar la pèrdua de recursos hídrics en el seus usos urbans, agraris i industrials.

lunes, marzo 24, 2008

DECIDIR AMB CONSCIÈNCIA PROGRESSISTA


En aquests dies, passejant pels carrers de la Vila, he rebut moltes felicitacions pel resultat electoral. Felicitacions amb encaixades i cares de complicitat. Gent contenta de que el resultat electoral dels socialistes fos tan considerable i tan rotund. Crec que el mateix li ha passat a d’altres companys i companyes. La gent que va exercir el dret ciutadà a participar electoralment i va votar socialista té ganes de celebrar-ho, de manifestar-ho i de dir-ho. Les campanyes de la por, de les amenaces contínues, de l’agressió contra el país, del radicalisme conservador de tot tipus, no han donat fruïts, ans al contrari han produït un bon resultat majoritari per a la força política que millor representa avui els interessos dels catalans i de els catalanes.

Més de 23.308 penedesencs han decidit votar per la continuïtat del President Zapatero al capdavant del Govern d’Espanya. El triomf és de tota aquesta gent. Davant les turbulències i el soroll polític que molts han intentat estendre, la majoria de l’electorat ha percebut el PSC com la força central de l’escena política capaç de fer realitat les millores socials i territorials que Catalunya necessita i l’han donat la seva confiança.

El PSC té ara la responsabilitat de continuar pilotant el desenvolupament de l’Estatut ( eina bàsica pel desenvolupament del país) i de garantir les inversions econòmiques per tal de millorar les infraestructures, la producció industrial, la capacitat d’investigació i de recerca, la qualitat dels sistema educatiu i del sanitari, l’oferta d’habitatge de qualitat i accessible, la producció agrària i la renda pagesa, etc. que necessitem per culminar amb èxit el procés de modernització que lidera el Govern de l’Entesa i el President Montilla.

El PSC amb 25 diputats s’ha convertit en la primera força política catalana en el Congrés, representant el catalanisme social i d’esquerres, fet al qual l’hem d’afegir el rol de l’Entesa al Senat, en que sumen PSC, ERC i ICV-EUA i que ha tornat a obtenir un molt bon resultat electoral. Aquesta conjunció política reforça la capacitat política dels catalans i de les catalanes en la política espanyola. No s’havia produït un resultat tan extraordinari d’ençà de la recuperació de la democràcia. Si a aquest fet li sumem el vigor de l’Estatut a desplegar, podem dir sense por a equivocar-nos que Catalunya consolida, després del 9 de març, una etapa històrica de fructífera transformació.

La ciutadania catalana ha decidit amb consciència progressista el futur govern d’Espanya. El pes del nostre país en l’escena política espanyola s’ha incrementat com mai des de les passades eleccions generals. Ara hem de vetllar per a que aquest resultat esdevingui positiu per a la gent del nostre país, sobretot aquella que més necessita, a la vegada que cooperarà de forma directa en la millora de la situació social i econòmica del conjunt de pobles d’Espanya.

Publicat al setmanari El 3 de Vuit el dijous 20 de març del 2008

viernes, marzo 07, 2008

HAN ASESINADO A ISAIAS CARRASCO, UN COMPAÑERO SOCIALISTA.


ETA ha vuelto a matar. Lo ha hecho asesinando otra vez a un compañero socialista, Isaac Carrasco, un militante por la paz y la libertad en Euskadi.

Quiero hacer desde mi blog mi pequeño homenaje para este compañero que hoy han asesinado. Mi mayor y más sentido recuerdo lo tendré para él el próximo domingo cuando vaya a votar, como lo hago siempre, bien temprano por la mañana. Entonces seremos muchos, muchísimos, los que daremos un ejemplo a los violentos. Nuestro inmenso poder está en el gesto pacífico, plural y universal del voto. El mío, además, es un voto socialista, como el suyo,un voto por el Presidente Zapatero, por la paz, por la libertad, por la justicia social, en favor de los que menos tienen y más necesitan. Espero hoy, como siempre, que la muerte de Isaias no haya sido en vano y que un dia no muy lejano se haga justicia y brote la paz de forma imparable.

MÉS PODER PÚBLIC, MÉS SOCIETAT I MÉS DEMOCRÀCIA


El proper diumenge 9 de març la ciutadania parlarà de forma directa i clara sobre la direcció política d’Espanya durant el propers quatre anys. No és una data menor. Les eleccions generals espanyoles són fonamentals pel conjunt de pobles d’Espanya ( per tant, per Catalunya) i de la Unió Europea.

Dos grans models estaran confrontats: aquell que opta per un creixement dels recursos públics en favor de les polítiques socials, que considera que una fita bàsica és fer créixer la nostra societat i que creu que el sistema democràtic necessita d’un procés continuat d’aprofundiment. Més estat, per atendre a la gent que més ho necessita. Més societat, per garantir el desenvolupament de la cultura i de la convivència social en el futur immediat per a tothom que viu al nostre país. Més democràcia, per garantir drets reals a tothom i per establir les bases d’una nova ciutadania sempre sobre les bases de la llibertat i la igualtat. És el model que representa el President Zapatero.

Per la seva banda, Rajoy representa els valors contraposats. En lloc de polítiques públiques socials i d’igualtat, la dreta espanyola planteja afeblir el cos de l’estat, deixant en mans del mercat la regulació dels nostres drets bàsics. En comptes de més i millor societat, els populars aposten per la fragmentació social i un retorn a la vella societat tancada, dividida en classes, en la qual els privilegis de la fortuna o de la sang s’anteposen a la igualtat de les persones davant la llei. I pel que fa a la democràcia, per part de Rajoy i dels seus seguidors, amenacen amb una marxa enrera que instal.li l’autoritarisme i la discrecionalitat allà on la participació i el consens ens poden possibilitar major qualitat democràtica.

El reforç de l’estat ( entès com a poder públic organitzat) és la garantia per a poder desenvolupar lleis i polítiques tan importants com la d’atenció a les persones dependents, de promoció de la igualtat de la dona, de nous drets civils, de més i millor educació pública, de garantia del sistema sanitari universal, d’enfortiment del sistema de pensions, de millora de les condicions d’accés a l’habitatge.

El reforç de la societat ens permetrà fer de la complexa realitat social d’avui una nova realitat més rica, més plural, més justa, disminuint els desequilibris que l’afecten i eliminant les xacres que encara romanen, com la cultura de la violència, en especial de la violència de gènere i de la violència domèstica, de la xenofòbia i del racisme.

El reforç de la democràcia ha de ser un objectiu del conjunt de l’acció del govern i s’ha de basar en els canvis legislatius capaços d’ampliar el dret de vot a totes aquelles persones que resideixen al país a les eleccions municipals i autonòmiques i en l’enfortiment de les institucions públiques.

Per tot això, crec que estem davant d’una cita especial. No són eleccions només per comparar programes, si no que són eleccions per comparar dos models polítics antagònics. Com podeu comprendre, la meva crida és per defensar, junt al President Zapatero, més poder públic, més societat, més democràcia.



Article publicat a El 3 de Vuit el 7 de març de 2008

domingo, marzo 02, 2008

INMIGRANTES CON ZAPATERO


Nadie pone en duda, entre los ciudadanos de buena fe, que el rol del Presidente Zapatero ha sido clave para la mejora de la situación de los inmigrantes en España. No sólo debemos recordarlo sino que tampoco debemos esconderlo. Cerca de 1.000.000 de personas han regularizado su situación en estos cuatro años. Esto lo saben los inmigrantes y esto lo valoramos ( y mucho!!) aquellos que llevamos casi 30 años viviendo en España

La regularización laboral ha permitido y permite el ejercicio pleno de derechos y libertades.

Cuando llegan las eleciones, los inmigrantes son (¿somos?) motivo de excusa política para el ataque a la convivencia y solemos sentir cómo se utiliza la inmigración como un ariete contra el desarrollo social del conjunto de la colectividad. La derecha pretende dividir y desmovilizar a la ciudadanía a través de mensajes cargados de xenofobia y de racismo ( lo ha reconocido Elorriaga en las páginas del Financial Times).

Creo que es la hora, en esta segunda semana de campaña de pedir al Presidente Zapatero que continúe por la vía de los cambios que mejoran la situación de las familias inmigrantes, mejorando los mecanismos de la reagrupación familiar ( reduciendo el período de espera), posibilitando que los conyugues reagrupados puedan ( si lo desean ) buscar trabajo de inmediato, ampliando la reagrupación a los hijos mayores de 18 años y mejorando los mecanismos de integración educativa, cultural y laboral de todos ellos.

Ni el PP, ni Rajoy harán jamás una política de este tipo. No tiene ninguna intención de continuar por esta línia de mejora. Su objetivo es la división y el enfrentamiento en el seno de nuestra sociedad y al interior de nuestras familias.

Por tanto, debe quedar claro para todos aquellos ciudadanos de origen inmigrante que pueden votar que ZAPATERO Y RAJOY NO SON LO MISMO !
Nota . He elegido para ilustrar esta reflexión una imagen muy emblemática y muy singular : el encuentro del Presidente Zapatero y de la Presidenta Bachelet, dos grandes valores políticos del socialismo universal y muy queridos por la gente progresista de América Latina.