lunes, abril 28, 2008

EL PENEDÈS QUE ENS ESTIMEM


Malgrat la parafernàlia propagandística dels seus promotors , el sopar de la Nit de la Vegueria no va poder finalitzar amb una declaració conjunta per diferències amb el text. També es van produir absències significatives d'importants responsables polítics anunciats d'antuvi. Tot plegat crec que el resultat no va ser el previst.


Però vull centrar-me en la resposta del Govern a la resolució 91/VIII del Parlament. La resposta va en la mateixa direcció de l'esmena presentada per PSC-CPC i ICV-EUA al text de CIU i que no va comptar amb el suport d'ERC.En resum, el Govern compleix amb la legislació vigent en matèria de planejament i amb el seu programa, que és el programa de l'Entesa. La legislació mandata a dur a terme el planejament territorial parcial de set àmbits. El programa posa data a la seva realització. En coherència, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha complimentat la resolució 91 /VIII amb la següent resposta



"D'acord amb allò que disposen els articles 140 i 146 del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de donar compliment a la Resolució 91/VIII, sobre la creació d’un àmbit funcional de planificació territorial que inclogui l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l’Anoia que s’hi vulguin adherir, aprovada per la Comissió de Política Territorial el dia 5 de desembre de 2007, em complau d’informar que he pres les determinacions següents:

“Encarregar a la Secretaria per a la Planificació Territorial per tal que, a través del Programa de Planejament Territorial, prengui les determinacions oportunes per tal de:

1. Promoure immediatament l’elaboració d’un pla director territorial, amb contingut del pla territorial parcial, que comprengui les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i, en el seu cas, l’Anoia, que incorpori les determinacions corresponents als seus àmbits que s’assenyalen en els plans territorial parcials que estan en procés d’elaboració i tramitació d’acord amb la Llei 1/1995.
2. Considerar el mandat de la resolució 91/VIII en la definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, que s’haurà de fer a la propera revisió del Pla Territorial General de Catalunya, tot integrant el contingut del pla director territorial.”




Joaquim Nadal i Farreras
Barcelona, 18 d’abril de 2008


viernes, abril 18, 2008

L’AIGUA D’AVUI I DE DEMÀ


Si no plou aviat i en quantitats suficients al novembre s’haurà de portar aigua d’altres contrades per garantir l’abastament a Barcelona i a tota la regió ATLL ( aigües Ter-Llobregat) que inclou la nostra comarca. El Govern ha previst ja les mesures excepcionals i temporals per fer-ho i la població té les garanties que no tindrà dificultats en l’ús del preuat element, al menys per als usos bàsics. El període a cobrir va des de finals d’any fins a la primavera de l’any que ve.

Hi ha qui s’entesta en fer d’aquest debat una baralla partidista i com a única alternativa planteja un nou trasvassament : el del Roïne. És bó que se sàpiga que no és solució per a la tardor. La construcció del trasvassament propossat no pot garantir el subministrament, com a mínim, abans de 4000 dies o el que és el mateix no abans de deu anys. Dos o tres problemas més cal afegir al tema, i que la proposta deixa de banda : l’enorme cost de l’obra i l’alt cost de l’aigua trassvasasada, el fet que “la paella pel mànec” la tindrà sempre París en matèria del seu subministrament, l’oposició frontal dels pagesos del sur de França al seu trasvassament i la proximitat de les aigües del riu francès amb les centrals nuclears de la zona de l’Alt Roïne. Però el més important de tot és que no soluciona en absolut el problema immediat del mes de novembre, en cas de que les pluges no apareguin.

El Govern de la Generalitat ha apostat per estructurar una nova política de l’aigua. En iniciar la marxa, l’any 2004, l’acord de les esquerres, dos temes van centrar l’atenció política : paralitzar el trasvassament de l’Ebre, previst per regar les hortes valencianes ,alacantines, murcianes i d’Almeria i reflotar l’organisme de gestió de l’aigua a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, deixat per l’anterior govern de CIU en estat de fallida tècnica i financera. En el primer cas, el Govern del President Zapatero va tancar el tema, deixant sense efecte, en el marc del Pla Hidrològic de l’Estat tot això que feia referència a l’Ebre. En el segon, l’obra de recuperació de l’ACA encara continua, el dèficit ha anat disminuïnt i s’intenta impulsar un nou model de gestió que la faci realment eficaç.

El Govern en matèria de l’aigua aposta per tres línees d’actuació: la promoció de l’estalvi, tant a nivell de consum domèstic com d’ús agrari (el 80% de l’aigua utilitzada); l’ús racional dels recursos hídrics del propi país i la construcció de dues noves dessaladores. La pedagogia de l’estalvi s’ha fet imprescindible i els resultats són esperançadors. La substitució dels regadius clàssics ( de reg per inundació) per sistemes més moderns i sostenibles de regar ja està en marxa amb un ambiciós pla que porta a terme la Conselleria d’Acció Rural. La construcció de dessaladores també s’està duent a terme : l’abril de l’any que ve entrarà en funcionament la dessaladora del Llobregat ( capaç de subministrar l’aigua que necessita Barcelona), s’ampliarà la de Tordera i es projecta per aquí dos anys l’entrada en funcionament de la planta dessaladora de Cunit. L’aigua dessalada és un 60% del cost que podria tenir la del trasvassament del Roïne i s’assegura un subministre eficient malgrat l’impacte del canvi climàtic en la regularitat del cicle de les pluges. La solució estructural està en marxa i està ja definida. Es basa en l’ús racional dels recursos que tenim : els de les conques internes i en la de l’aigua de mar, sempre present, sempre segura, sempre nostra.

Article publicat a El 3 de Vuit el divendres 18 d’abril




lunes, abril 14, 2008

CELESTINO CORBACHO, MINISTRO DE TRABAJO E INMIGRACION


Enhorabuena, Celestino!

Hoy, 14 de abril, el compañero Celestino Corbacho prometerá su cargo de ministro de Trabajo e Inmigración. Llega a una cartera compleja en una coyuntura de crisis económica. Una de las carteras que tiene como cometido atender dos de als grandes preocupaciones de la ciudadania : el desempleo y la inmigración. Es un encargo que pondrá prueba la capacidad de gestión de uno de los alcaldes más emblemáticos de nuestro partido.

Ni España ni Cataluña han resuelto aún, de forma satisfactoria, el encaje de la población inmigrada en nuestra sociedad. La política inmigratoria es incipiente, los recursos (a pesar del volumen importante del que se dispone en los últimos años) aún no han dado sus frutos y los contingentes de personas que hoy vienen a España a trabajar y a vivir padecen importantes déficits para el ejercicio de sus derechos básicos.

Corbacho coge esta cartera en un momento delicado de la economia, con un crecimiento del desempleo y con una retracción del consumo que comienza a ser visible y palpable a nuestro alrededor. Por tanto, su desafío es grande. Deberá aplicarse a fondo para reducir el impacto de la desocupación creciente y los conflictos que estos seguramente generarán.

En cuanto a la inmigración, la situación continúa siendo delicada. La crisis se está cebando ( y no sin crueldad) sobre los contingentes de trabajadores inmigrantes. El gobierno ha anunciado diversas medidas: apoyo a la reconversión profesional, formación ocupacional y ayudas al retorno. Todo puede ser poco, si la crisi arrecia. Pero la tarea que qaún nos falta completar es la de acabar de definir un modelo de integración a la española, basado en una regularización más eficaz, en el tratamiento más humanitario y social de los contingentes más débiles que están ya dentro de España y en una política informativa y persuasiva en el exterior, consolidando la contratación en origen ( fuera) y la reagrupación familiar (dentro)como los ejes vertebradores de las políticas migratorias. Todo lo demás ( acogida, lengua, etc.) es complementario. España está en condiciones, hoy, de poder marcar la pauta política en cómo, cuando y de qué manera se hace política con los inmigrantes.

Mis mejores deseos, Celestino!!

CARME CHACON EN UN MINISTERI CLAU.ENHORABONA!


La Carme Chacón ha estat nomenada Ministra de Defensa. Ja s'ha dit i ho repeteixo : un nomenament històric en un moment important de canvis, una aposta del President Zapatero per una socialista catalana, dona i jove.

Algú ha volgut menystenir la decisió del President, dient que la nova cartera de la Carme és de poc interès per Catalunya. Una aseveració d'aquest tipus només és possible des de la miopia política.

El Ministerio de Defensa és una peça clau en els objectius geoestratègics i geopolítics d'Espanya. Té a veure amb la definició del rol polític d'Europa a l'escenari internacional. En un moment en que USA i Rússia no són capaços d'arribar a acords en matèria de defensa i de seguretat a nivell mundial, una posició clara i definitòria d'Europa en matèria de Defensa es fa absolutament imprescindible. S'ha demanat sempre, avui ja és un clam.

El segon gran tema que tenen sobre la taula els ministres de defensa europeus és la situació de l'orient mitjà i l'amenaça del terrorisme yihadista, que possiblement ja no és només un problema de seguretat interior.

El tercer, i no menor, dels temes és al meu judici la cooperació en els processos de pau. La participació de tropes espanyoles arreu, però sobretot als Balcans i a Afganistan, ha estat i és especialment rellevant. Modernitzar i especialitzar l'exèrcit espanyol per a aquestes funcions, entre d'altres, ja és de per si una extraordinària feina d'Estat.

Qui digui que això és poc rellevant per Catalunya parla des de la més absoluta ignorància del pes creixent i de rol estratègic d'Espanya en el món d'avui.

Enhorabona, Carme! I bona feina!

jueves, abril 10, 2008

ECONOMIA COMPETITIVA I INDUSTRIA A L’ALT PENEDÈS


Fa uns dies, l’ADEG va presentar els índex de comportament econòmic de les comarques de Catalunya, traduït a un rànquing de competitivitat.Aquest rànquing situa a l’Alt Penedès en el desé lloc.Com assegura l’informe, les comarques més competitives són aquelles més properes a les capitals regionals o de provincias, on hi ha una concentració major de població, capitals, serveis i infraestructuras.

La diagnosi general per a la nostra comarca és bona, els indicadors reuneixen aspectos positius, però també conserven, encara, alguns aspectes que poden ser vistos com a febleses de la nostra capacitat de competir. L’informe apunta a la necessitat de fer front a alguns reptes: millorar la qualificació professional de la població (en especial pel que fa a la formació superior), reduir la generació de residus, ampliar els serveis d’atenció a les persones

Estem inmersos ja en una crisi econòmica important. La fallida del sector immobiliari es fa sentir en tots els àmbits econòmics i financers, en una economía i uns territoris ( tant a Catalunya com a Espanya) que havien confiat de forma excesiva en el bon comportament econòmic del totxo i del ciment. Hem passat de crèixer de forma continuada a sentir una aturada important en molts sectors econòmics, prioritàriament aquells que estan lligats a la construcció.

Al Penedès, com passa arreu, mentre les coses han anat bé, ningú ha fet esment en el debat de les mancances abans citades i que pesen de forma directa sobre el conjunt dels sectors productius, en especial la indústria i els serveis. Sóc dels que creu, que el debat excessiu i exhaustiu del planejament i de l’organització territorial no ens han deixat veure el bosc d’altres problemes que ara poden ser ja d’una important dimensió.

Catalunya és un país industrial. En aquest marc, el Penedès ha desenvolupat el seu perfil propi a partir dels anys 70. El percentatge de població que avui es dedica a la indústria és clarament superior a aquells que es dediquen a la producció agrària. Aquesta observació ens ha de fer pensar encara més en la urgència de promoure el debat sobre el comportament del conjunt del sector industral a casa nostra.

Es torna a parlar de revisar el Pla Estratègic de l’Alt Penedès. El primer que es va fer data de l’any 1992. La seva revisió es va fer a finals dels anys 90. Ara toca, redefinir quins són els actuals interessos estratègics en matèria econòmica. Per a mi, personalment, l’atenció l’hem de posar en la indústria, tant sectorialment com globalment, i en el ventall de serveis que li fan costat. De manera complementària, però no menys imprescindible hem de fer l’esforç en posar en primera línia la inversió en la investigació i la recerca vinculada a la citada producció incloent-hi l’agroindustrial, així com en les estratègies que la puguin relacionar de forma estreta amb el món educatiu i amb la millor qualitat de l’oferta laboral i professional .


Publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 4 d’abril