sábado, mayo 24, 2008

UN FINANÇAMENT JUST I EQUITATIU PER UN PAIS QUE CREIX


El President Montilla ha fet una seria advertència al govern de l’estat i a diverses opinions polítiques que han plantejat la necessitat d’anteposar les mesures per frenar al desacceleració de l’economia al debat i als acords sobre el nou finançament autonòmic, en especial el que assenyala l’Estatut de Catalunya.

La raó està del costat del President. Catalunya necessita, de forma urgent, un nou sistema de finançament més just i equitatiu que el model que CIU i PP van pactar el 2001 i que van donar per definitiu, sense clàusula de revisió. El finançament actual, nascut d’aquell model, no permet al país fer front als reptes de creixement de la població ni de modernització de la nostra economia, ni al foment de la investigació i la recerca, ni a “l’aggiornamento” en matèria d’infraestructures, ni garantir l’accés a l’habitatge a tothom que ho necessiti, ni a la millora de les prestacions, en qualitat i proximitat, de serveis tan bàsics com l’ensenyament i la sanitat.

Els problemes de l’actual sistema de finançament són ben descriptibles. Els ingressos de les comunitats autònomes no es corresponen amb les seves necessitats de despesa. Aquesta situació s’ha agreujat en els darrers anys perquè els recursos de les comunitats autònomes han augmentat sistemàticament per sota del que ho han fet els del govern de l’Estat. Això es deu, entre d’altres factors, a que les comunitats autònomes tenen atribuïdes competències com sanitat i educació, amb forts augments de la despesa. O al fet que el govern de l’Estat ha pres decisions que, o bé han traslladat despesa addicional a les comunitats autònomes, com en el cas de la LOGSE, o bé els han reduït la seva capacitat fiscal amb reformes com les de l’IRPF. Però, fonamentalment, es deu a que els governs autonòmics no tenen la clau dels seus ingressos.

La potestat tributària actual de les Comunitats Autònomes és insuficient, tant en la capacitat normativa com en la gestió tributària i els mecanismes d’anivellament i solidaritat penalitzen les comunitats que, com Catalunya, realitzen un major esforç fiscal ( cal tenir en compte que Euskadi i Navarra se situen al marge dels mecanismes d’anivellament i no hi col.laboren). Un últim factor destacable es que el càlcul de les necessitats de despesa es basa encara en dades de població del 1999 ja que el model no compta amb mecanismes d’actualització apropiats. Des del 1999 i fins al 2006, la població catalana ha augmentat un 14,9% i Catalunya ha rebut el 22,64% de la immigració que ha arribat a Espanya.

El nou model que defensa el Govern de la Generalitat, i que neix de l’Estatut, es basa en quatre grans eixos. El primer : la Generalitat ha d’augmentar la seva suficiència financera. Els seus ingressos hauran de procedir íntegrament dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya amb l’augment dels percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals : del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials. El segon : radica en el fet de que la Generalitat augmentarà la seva capacitat normativa sobre els impostos estatals en què participa, especialment en l’IRPF i en l’IVA. El tercer : el Govern de la Generalitat, amb el nou acord, podrà tenir un paper protagonista en la gestió de tributs a través de l’Agència Tributària de Catalunya que gestionarà els propis i els cedits totalment. El quart eix es basa en l’objectiu de que els ciutadans de Catalunya es puguin beneficiar de la seva major contribució fiscal, destinant una part a la solidaritat amb la resta de les comunitats autònomes, però revertint la resta, com succeeix arreu del món i en tots els nivells de govern, en la hisenda de la Generalitat.

Publicat al setmanari El 3 de vuit el divendres 17 de maig del 2008





domingo, mayo 18, 2008

DUES CONVERSES D'EDUCACIO: AMB EL TONI RESTA SOBRE EL BATXILLERAT NOCTURN DE VILAFRANCA I AMB LA GENT DE PONTONS SOBRE LA NOVA ESCOLA.


El divendres passat vaig visitar l'Institut Eugeni d'Ors. El motiu ha estat la visita al seu director, Antoni Resta, per parlar-ne de la noticia del possible tancament del batxillerat nocturn presencial a partir del proper curs. Millor dit, si les negociacions obertes no fructifiquen el mes de setembre no hi haurà oferta presencial per als alumnes de 1er. curs del batxillerat nocturn. Hi haurà una nova oferta basada en la formació a distància.

Penso que ens manca una avaluació conjunta amb la comunitat educativa per saber què passa amb el batxillerat nocturn al nostre país, com s'estructura la seva demanda i quines sortides s'han de dur a terme. Tothom coincideix en la necessitat d'una reforma a fons. Però és possible que es necessiti d'una fase transitòria.

Els especialistes i els assessors que treballen en aquesta reforma han de reflexionar sobre l'impacte territorial i educatiu del canvi. Entre d'altres elements d'anàlisi destaca un fet ben significatiu : hem de garantir que la població usuaria actual de l'oferta pugui trobar en l'educació a distància la fòrmula més eficaç per a millorar el seu rendiment. Són majoritàriament alumnes que necessiten un periode més llarg de temps per acabar el batxillerat. La tutoria o la formació semipresencial poden ser un bon recurs per acabar de reintegrar a aquestes persones al sistema escolar. Sobre aquesta base, es pot definir una fase de transició en què tant l'alumnat com el professorat assatgin nous mètodes i nous programes educatius per garantir a tothom la igualtat d'accés a les oportunitats educatives i professionals.

Confio en el Toni Resta i en el seu equip i en la capacitat demostrada de trobar sortida adequada al problema plantejat. Són gent amb empenta educativa que considera l'educació com una eina eficaç de canvi personal i col.lectiu.

El diumenge al matí vaig pujar a Pontons. Em vaig reunir amb els amics del grup : el Joan, el Miquel, el Daniel, el Vicenç, la Cristina i la Sandra. Hem parlat,també, d'educació, de la marxa de l'escola. El grau de satisfacció, em diuen, és molt alt en relació al seu funcionament. Em demanen suport per a uns quants temes que volen millorar. Els hi dono. Sempre he admirat aquest grup per l'entusiasme i el compromís amb el seu poble. Hem pogut compartir l'esmorçar esplèndid que prepara la Roser ( molt de pagès) amb la Dolors, la directora de l'escola. Encara penso en tot el que va costar recuperar-la...Però ja està funcionant. La Sandra i la Dolors són companyes de feina al centre escolar.La Cristina és la presidenta de l'AMPA i el Joan i el Vicenç li fan costat. Em parlen i em comenten un bon grapat de temes, preocupats, exigents, il.lusionats...Disfruto molt amb aquest tipus de feina que m'acosta a la vida quotidiana de la gent, als seus anhels, a les seves aspiracions.Té per a mi un punt de triomf personal haver pogut col.laborar en la recuperació d'una escola que es va tancar l'any 1968. Va ser obra dels meus amics pontonencs. Per això, em sento molt compromés en que pugui funcionar bé.

Marxo cap a Sabadell amb la revista Pontons a les mans. La revista és fruït de la sana tossuderia del Daniel. Feta a pulmó ( el seu).

sábado, mayo 10, 2008

PLOU !! I AMB GANES !!


Un dels debats parlamentaris més intensos i escalfats sobre la connexió de la xarxa ATLL ( Aigües Ter Llobregat) es va fer un dels dies de més pluja al Parc de la Ciutadella . Mentre a l'interior de l'hemicicle les veus pujaven de to i el matís melodramàtic unificava les veus de l'oposició, a fora, al patí immediat del Palau pluvia a bots i barrals...Quina paradoxa! Aquells que ens vam adonar del fet vam abandonar el debat i vam sortir a veure caure l'aigua des de les gàrgoles sobre el petit jardí interior. Una premonició de les pluges d'avui?Potser...

Ahir va començar a ploure amb ganes a Vilafranca i a bona part de Catalunya. Veig les vinyes sota la pluja. Veig la gent que camina de pressa sota la pluja. I, de veritat, m'envolta una sensació nova i feliç.

Però, tot i l'aigua caiguda i la que encara pot caure...és imprescindible que es dugui a terme l'obra de la connexió de les dues xarxes que té previst el Govern des de Constantí a Olèrdola. Catalunya no pot estar a expenses de la pluviometria en un tema tan seriós com és el de garantir el subministrament de l'aigua de boca a la població quan la necessita.

Cal recordar, aquí, que ja avui dia hi hamés de 50 nuclis poblats que son abastits amb camions cisternes, donat que han esgotat les seves existències locals. No podem continuar improvitzant. L'obra es fa molt necessària.

Des del punt de vista del subministrament en el futur, ho hem dit per activa i per passiva: les plantes dessalinitzadores són la garantia per a evitar aquestes situacions. Pel seu cost, per l'estat avançat del programa de la seva execució, per garanties de la seva titularitat, l'aigua del mar és el millors dels recursos hídrics per les possibles emergències del futur.

Ara bé, tot i que plogui no podem deixar d'estalviar l'aigua. El màxim que poguem!

sábado, mayo 03, 2008

L’ABASTAMENT D’AIGUA ALS PENEDESENCS : UNA EMERGÈNCIA


El Sr. Raventós, des de les pàgines d’aquest setmanari, ha tornat a ratificar el posicionament de CIU en contra de les mesures imprescindibles d’emergència per abastir d’aigua (si fa falta) a més de cinc milions de catalans i catalanes, entre ells a la quasi totalitat de la població penedesenca. No m’aturaré a considerar les diverses acusacions abocades pel diputat conservador contra un article meu publicat fa setmanes. No crec que interessi a cap ciutadà, en un circumstància tan especial, l’intent inútil de picabaralla continua en que ens vol col.locar CIU per un tema en el qual no es van prendre durant el seus 23 anys de govern les decisions estructurals suficients.

La regió que abasteix l’ATLL( Aigües Ter llobregat) necessitarà aigua a finals de la tardor, si no plou. L’emergència ho és, també, pel Penedès. Que quedi clar. Davant d’un fet tan dramàtic el govern ha pres la decisió que correspon : construir una canonada que porti l’aigua des de la central del CAT ( Consorci d’Aigües de Tarragona) a Constantí al dipòsit d’Olèrdola, per fer una aportació extraordinària i puntual. Aquesta solució és la que dóna majors garanties. Es pot construir en un temps de sis mesos i pot aprofitar l’excedent de la concessió del CAT. El Consorci tarragoní té una concessió d’aigües de l’Ebre de 120 Hm3/any, dels quals consumeix anualment 2/3, pagant en canvi la seva totalitat. Els 40 Hm3/any que no consumeix el CAT, i que ja estan pagats, són els que de forma temporal i extraordinària es transportaran fins a la regió que abasteix l’ATLL.

Tots sabem que Catalunya pateix un problema estructural: una distribució inversa entre els recursos d’aigua i la població sobre el territori. Per tal de solucionar-ho, la Generalitat de Catalunya impulsa cinc grans actuacions estructurals : la dessalinització (190 Hm3 a finals del 2012), l’increment de l‘estalvi urbà ( 59 Hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (194 Hm3 a finals del 2015), la millora de les grans infraestructures hidràuliques ( 40 Hm3 a finals del 2010), el foment de l’estalvi agrícola mitjançant els plans de modernització dels regadius ( 1538 M€ en el període 2007-2011). El conjunt de les actuacions segueixen amb rigor el que planteja la Directiva Marc sobre l’Aigua de la Unió Europea i el programa A.G.U.A. del Govern d’Espanya, que primen la sostenibilitat i defugen dels transvassaments. El volum en joc, amic lector, és superior al que mai s’havia endegat a Catalunya des de la Generalitat : s’aportaran 300 Hm3 per l’any 2012 i fins a 500 Hm3 l’any 2025.

CIU, en mig de l’emergència, ha llançat un altre cop la proposta del trasvassament del Roïne. Aquesta proposta no és una alternativa viable. És un projecte faraònic de costos més elevats, amb menor aportació d’aigua i subjecte a la dependència política de França. El cost de la inversió per fer el trasvassament és el doble que la inversió en dessalinització i el preu unitari total de l’aigua francesa seria de 0,85€/m3 en front del 0,69 €/m3 de l’aigua de la dessalinitzadora. L’aportació d’aigua del projecte no superaria els 190 Hm3 ( l’any 2022 !!), mentre que el conjunt d’actuacions del Govern aportarien 300 Hm3 ja al 2012. I no oblidem que l’aigua del Roïne requerirà en tot moment l’autorització del Govern francès. Pel que es veu, el Sr. Raventós aposta, en el tema de l’aigua, per un trasvassament amb sobirania francesa.

Article publicat al Setmanari El 3 de Vuit el divendres 2 de maig