REDADADAS CONTRA INMIGRANTES EN TORRE PACHECO( MURCIA)

Ayer, en un pueblo de Murcia, Torre Pacheco, se produjo una redada masiva de la policía contra personas "sospechosas" de ser inmigrantes. Se detuvieron a más de 80 personas que no tenían la documentación en regla. La detención, el expediente posterior, la expulsión... es lo que espera a estas personas.

Quiero manifestar mi decepción por esta línea de acción. Imagino que la operación está pensada, así, públicamente, para enviar dos tipos de mensaje : uno al ciudadano del país, transmitiendo la imagen de autoridad y de mano dura que parece contentar a algunos sectores populares; otro, el de medida de disuasión para aquellos que quieran entrar al país sin la documentación pertinente.

Lo que no sé, es si la administración estatal está poniendo todos los instrumentos necesarios para evitar esta situación. Me explico, si los aspirantes a trabajadores no pueden acceder al país sin un permiso, ¿como es que aún continúan llegando y accediendo ? ¿Cuáles són los recursos que se ponen a disposición de las polícias de frontera, o que se invierten en materia de información en los consulados y embajadas españolas en sus países de origen? ¿Cuál es el protocolo que tienen firmado, por ejemplo, con las compañías de aviación que operan en nuestros aeropuertos para evitar el traslado de viajeros que, una vez llegados al país, no reúnen las condiciones para acceder? Y, si existe, ¿cuál es su seguimiento?

Esperamos que la atención de las personas detenidas en los establecimientos públicos en que están alojadas reunan las condiciones de atención humanitaria y que ellas obtengan allí la garantía de todos sus derechos. Y esperamos algo más : que el hecho de no tener la documentación requerida para residir en el país ( una falta administrativa) no devenga un delito.

DECLARACIÓ DE LA SECRETARIA D’IMMIGRACIÓ DEL PSC EN RELACIÓ A LA DIRECTIVA EUROPEA DE RETORN

Avui ens hem despertat amb la trista noticia de que el Parlament Europeu ha aprovat la denominada DIRECTIVA DE RETORN. Tinc una sensació amarga. És una decisió més pròpia de la vella Europa represora que de la moderna Europa social.

He cregut oportú deixar constància del text de la Declaració del PSC, impulsat per la secretaria de la Immigració i en la confecció de la qual hem participat de forma activa.

TEXT DE LA DECLARACIÓ

La Unió Europea té avui un repte molt important en matèria de política immigratòria : atendre i resoldre la situació dels contingents de persones que, sense les pertinents autoritzacions de treball i de residència viuen als diferents països de la Unió .

La necessitat d’una política comú en matèria d’immigració és una aspiració ja recollida els Tractats europeus des del 1995 però de difícil realització. El socialistes sempre hem estat a favor d’una política comú en matèria de immigració en la Unió Europea que faci possible la co-responsabilitat entre els estats membres tan en relació al control de fronteres exteriors de la Unió i lluita contra la immigració irregular com en relació a la gestió dels fluxos migratoris i la cooperació amb els Estats de procedència de la immigració.

També estem convençuts que tots aquests objectius poden i han de subjectar-se al respecte i garantia dels drets de les persones. En aquest sentit, la decisió del Consell així com la del Parlament pel que fa a la proposta de Directiva de retorn s’haurien d’orientar a garantir un procés de resolució amb les màximes garanties de drets per a les persones afectades i amb el màxim de consens de les polítiques nacionals envers aquesta futura directiva.


Actualment existeixen fins a 27 procediments nacionals en matèria de retorn de immigrants clandestins, el que significa que cada Estat regula a la seva manera les condicions en les que es deté, reté o interna i expulsa als immigrants que entren o estan de forma irregular en els seus territoris. Hi ha en aquests moments 9 països de la UE en els que no s’ estableix un temps màxim de retenció (Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia) i altres en els que no està garantida l’assistència jurídica gratuïta ni el control judicial dels procediments. La proposta de directiva estableix un marc de màxims en aquests temes.


Estimem, en aquesta línia, com a un element positiu la ferma posició del govern espanyol que demana a la resta dels governs dels 27 estats membres una solució comuna i solidària, allunyada de les fórmules radicals anunciades per certs governs de dretes, basada en el respecte als drets de els persones així com en els principis del dret comunitari, en especial al que fa a la lliure circulació de persones.

Els socialistes catalans volem manifestar el següent :

1. Cal efectivament una política europea comuna que, en el marc d’una directiva europea, afavoreixi i possibiliti el retorn als seus països d’origen d’aquelles persones que no tenen garantit un lloc de treball i per tant no poden accedir a la regularització de la condició de resident.


2. Cal que la solució que s’adopti recomani l’enfocament i l’ articulació d’aquesta política de forma integrada, de manera que impliqui en cada Estat a les autoritats públiques responsables de treball, assumptes socials, seguretat i justícia, amb el màxim de garanties jurídiques i respecte dels drets com a senya d’identitat netament europea.

3. Rebutgem qualsevol identificació del contingents de treballadors sense ocupació reglada i de les seves famílies amb categories penals del tipus que sigui, com s’ha pretès a alguns estats membres, com és el cas d’Itàlia.

4. Encoratgem als Estats a lluitar contra les xarxes que trafiquen amb les persones i contra la delinqüència internacional organitzada, però amb la mateixa exigència demanem que no es confongui amb ells als treballadors emigrants.

5. Cal també distingir de forma molt acurada els procediments de retorn i d’expulsió de persones en situació d’estada irregular d’aquells altres procediments d’asil en els que el retorn pugui significar perill de vida o d’integritat personal, de pèrdua de llibertat personal de les persones retornades. També en aquest cas cal establir procediments i garanties comunes europees en el marc de les normes internacionals de protecció d’asilats i refugiats.


6. Una política de gestió de fluxos migratoris eficaç ha d’implicar també necessariament una política europea d’acords i convenis amb els països de procedència de la immigració que, més enllà de la readmissió, promogui la cooperació amb el desenvolupament econòmic d’aquests països tercers, la formació ocupacional, la creació d’ocupació i l’augment de les inversions productives així com polítiques actives d’immigració regular i programes de retorn que puguin facilitar la reinserció laboral i familiar de les persones que si acullin.
.

NOVES ESCOLES VIURAN EL SEU PRIMER ESTIU

Vull parar atenció en sis fets importants en matèria educativa que estan succeint en finalitzar el curs actual a l’Alt Penedès. El 9 de maig passat (un dia de pluja intensa), varem poder acompanyar el Conseller Maragall i a l’alcaldessa i l’equip de govern de Puigdàlber a la inauguració oficial de la llar d’infants del municipi, un fruït del treball de pares i mares de nens del poble i d’un grup de polítics compromesos que tenen l’educació com un objectiu fonamental del seu treball pel poble.

El 31 de maig el Conseller va tornar a visitar la comarca per fer les inauguracions pertinents a Sant Pere de Riudebitlles i a la Beguda Alta. Del primer centre vull recordar la llarga batalla de la comunitat educativa per tenir un nou edifici durant els darrers governs pujolistes. No va ser fins l’arribada del govern d’esquerres que el tema es va resoldre de forma definitiva. A la Beguda Alta, també s’ha dut a terme en un temps record la construcció d’un nou edifici escolar.

El passat dissabte 14 de juny es van fer dues noves inauguracions de centres. A primera hora del matí, al barri de La Girada es va inaugurar l’escola Dolors Piera. La primera pedra la va posar el mateix conseller a principis de l’any 2007. En un any i mig, Ajuntament i Generalitat han estat capaços de donar resposta adequada a les demandes creixent d’atenció educativa infantil i primària al potent nou barri vilafranquí. El centre és ja una realitat que allotjarà tant les aules de formació com també els equips del centre de recursos educatius de la comarca.

Una hora després l’aturada es va fer a Vilobí, on el CEIP Llebeig estrena nou edifici. El projecte arriba a la seva fi després d’anys de travessia per a diversos despatxos. Ara ja és una nova realitat en benefici d’un municipi dinàmic que destaca per la prioritat municipal de les polítiques educatives i socials.La festa, magnífica. La comunitat educativa i la gent del poble van organitzar una celebració vibrant

Com es pot veure, la gestió d’equipaments educatius pel que fa a la comarca avança a bon ritme. ¡Sis nous equipaments no són poca cosa! D’altres projectes estan a punt de ser finalitzats a La Rapia i a Santa Margarida i Els Monjos. Nous projectes estan en bona direcció a Pacs i a Sant Pere Molanta. No són els únics, queden encara més per dur a terme i per començar aviat.

Deixo pel final el primer fi de curs de l’escola de Pontons, una escola que estimo i admiro. Ja no és un somni i malgrat encara s’han de fer més esforços per a millorar els seu equipament i els seus recursos professionals, la fita ha estat un èxit. Aquells que van creure en la importància de recuperar l’escola pontonenca des del primer dia veuen avui recompensada la seva intensa dedicació.

Sis nous equipaments escolars penedesencs viuran el seu primer estiu. És una mostra de la importància que el Govern de Catalunya està donant a l’educació dels nostres nens i al benestar de les nostres famílies. La seva qualitat de funcionament i la seva excel.lència d’actuació depèn ara, i molt, de tots nosaltres.

VOLEM EL QUE ENS CORRESPON, NO VOLEM MÉS DEL QUE ENS PERTOCA

Quan els lectors puguin llegir aquestes notes, ja s’haurà produït la primera de les reunions bilaterals Govern de la Generalitat-Govern de l’Estat per tal de negociar el futur finançament de Catalunya. El finançament necessari per fer front als reptes de desenvolupament econòmic i social del nostre país

El President Montilla ha plantejat amb valentia els reptes de la negociació i ha demanat el suport del conjunt de les forces polítiques i de la ciutadania en general per assolir un bon resultat. El President es mou amb un gran argument al seu favor : l’estatut aprovat l’any 2006 amb un important suport ciutadà i que va entrar en vigor el 9 d’agost de aquell any recull amb el claredat el conjunt de les nostres reivindicacions.

Importants figures polítiques de Catalunya ( i no exclusivament socialistes o dels grups de govern) s’han manifestat a favor de la ferma postura del President. L’ex-president Pujol, el diputat Josep A. Duran Lleida i l’ex ministre Josep Piqué, entre d’altres, han fet arribar el seu suport a les negociacions. Avui no calen actituds irresponsables, venen a dir, són sobrers els partidismes estèrils. Cal tenir consciència de la trascendència política i històrica del moment que vivim.

El nou finançament ens ha de servir per resoldre temes tan importants com la transformació que la demanda ciutadana genera, avui, en els serveis educatius i en els serveis sanitaris. Però, més important encara, són els recursos que es deuen aplicar al desenvolupament de la investigació i de la recerca, a la formació universitària, al foment dels emprenedors, al suport a pols de creixement capaços de crear llocs de treball de qualitat. Tots som conscients de que el moment és important.

El nostre discurs, així com el discurs del Govern i dels partits que li donen suport no és insolidari. Per a Catalunya, reclamar els recursos que permeten atendre els desequilibris nascuts en els darrers anys a causa de negociacions deficitàries i al creixement de la població del país és legítim, però també és cert que volem continuar cooperant amb el desenvolupament i l’atenció de les comunitats que tenen menys recursos. Sense deixar a ningú sense els pressupostos suficients per a atendre les seves necessitats públiques,cal recordar que Catalunya té, en l’actualitat, més d’un milió de persones vivint per sota dels límits de la pobresa. Aquesta població és equivalent a la de tota la població d’Extremadura. I una altra dada, només el gruix de persones que avui viuen en habitatges deficitaris al nostre país representa una població similar a la de tota la Comunitat de la Rioja.

La defensa dels interessos territorials i de població que lideren per part dels representants de les diferents comunitats autònomes és legítima. Cadascú sap que està davant una negociació clau pels propers 10 anys de la vida econòmica i social de les seves comunitats i, per tant, la batalla serà intensa. Correspon al Govern de l’Estat plantejar les solucions que equilibren les demandes, satisfent els màxims de les aspiracions sense acumular decepcions ni incrementar desafeccions i acomplint amb això que dicten els estatuts vigents que, no oblidem, són lleis orgàniques de l’estat i per tant amb obligació de ser executades.



Publicat al Setmanari El 3 de Vuit el 31 de maig de 2008