martes, diciembre 16, 2008

EL CAMÍ DEL DIÀLEG ENTRE PERIODISTES I POLÍTICS


Lamento profundament les informacions aparegudes a El 3 de Vuit el divendres 5 de desembre en relació a la continuïtat de l’alcalde de Vilafranca en el seu càrrec. Marcel Esteve és un company de treball polític a qui conec des de fa més de 18 anys que ha treballat molt per Vilafranca, la seva ciutat, i no crec que sigui mereixidor d'un tractament com el que ha rebut per part de la direcció d'aquest setmanari.

Considero que aquesta informació, com ens van apuntar de seguida molts professionals comarcals, és una mostra de manca d’ètica periodística, tota vegada que el titular de la portada diu tot el contrari del que es diu a l’article. No puc entendre que una informació desmentida pel mateix interessat pugui ser mantinguda ( i publicada !), com a titular, pel setmanari. Aquest fet és una mostra de l’estat d’absoluta indefensió en que es troba un càrrec públic davant certes operacions contra el seu rol polític. Fer mal per fer mal, obligar a l’afectat a desmentir a tort i a dret, no és de rebut, màxim quan ( és el cas) informat de la situació que es podia produir, va telefonar al mitjà per desmentir la notícia i va demanar una rectificació.

El 3 de Vuit és un setmanari amb una llarga trajectòria informativa a la nostra comarca, amb el qual col.laboro sovint, així com col.laboren molts membres de la familia socialista penedesenca. Voler vendre setmanaris amb titulars falsos li resta credibilitat davant de la ciutadania i perjudica, de passada, al conjunt del periodisme comarcal que sempre ha gaudit d’una trajectòria seriosa i de prestigi.

El PSC ha manifestat el seu suport a l’alcalde Marcel Esteve i al seu equip de govern davant aquest atac polític. Mantenir la notícia, un cop ha estat desmentida, són ganes de fer mal. Respon a la pràctica política tan reprovable del “tot s’hi val”. Aquí no estem davant d’un cas de zel periodístic, aquí n’hi ha ( i molta) intencionalitat política.

La publicació d’una noticia en aquestes circumstàncies deixa entreveure altres coses. L’opció política de relleu d’en Pere Regull ( a qui fa costat el director del setmanari) a Vilafranca, fa aigües per tot arreu. Són conegudes les discrepàncies internes de molts militants de CDC sobre la seva conducció política a nivell local. Ho fan saber, sempre que poden, de forma privada, a qui els vulgui escoltar. És possible que aquest fet generi nerviosisme en les seves files i que porti a actuar de forma desesperada. Ara bé, la desesperació, que és mala consellera, no pot carregar-se d’un cop ni l’ètica periodística ni el respecte pels ciutadans, ni la relació fluida i respectuosa que ha d'haver entre política i periodisme.


El passat divendres 12 un article del director del setmanari redobla l'atac contra alguns polítics socialistes ( entre ells m'hi compto). No penso respondre, per què crec que és un profund error continuar per aquest camí. El problema de fons ja no rau en la notícia de la portada, sino que rau en una actitud de dura confrontació per part dels responsables del setmanari, que em sembla inhabitual i gens justificada. Espero i desitjo que trobem el camí d'una entesa que ens permeti, des de la doble dinàmica de l'acord i de la diferència, mantenir com abans unes altres formes de relació entre polítics i periodistes.

miércoles, diciembre 10, 2008

PARLANT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS


Ahir vaig intervenir per primera vegada al Congrés de Diputats, en defensa de la proposició de llei de creació del Fons d'homogeneïtzació i rescat selectiu de peatges, que havia aprovat el Parlament de Catalunya, un tema que ve de l'any 2004. Ho vaig fer acompanyat del Josep Rull de CIU i del Sergi de los Rios d'ERC.

Va ser una magnífica experiència, que no oblidaré fàcilment. Vaig sentir una emoció nerviosa de pujar a l'atril i poder dirigir-me a la Cambra. Vaig compartir, també, bons moments amb els dos companys comissionats. En Josep Rull, nerviós i entusiasta i en Sergi, emocionat i conscient de fer una bona feina. Espero tornar-hi.

Us penjo aquí la foto que m'han fet arribar i que m'il.lusiona enganxar al blog i la nota de premsa que vaig redactar a la 1 de la matinada per als mitjans de comunicació de l'Alt Penedès.

NOTA DE PREMSA

El dimarts 9 de desembre, a les 4 de la tarda, el diputat penedesenc Roberto Labandera va intervenir en la sessió plenària del Congrés de Diputats, en representació del Parlament de Catalunya, per defensar la proposició de llei que demana la creació d’un Fons per l’Homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges. Ho va fer acompanyat de dos diputats més ( Sergi de los Rios d’ERC i Josep Rull de CIU).

L’any 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar per segona vegada en els darrers 8 anys una proposició de llei per tal de crear el citat fons. L’any 2002 ja es va votar amb una àmplia majoria al Parlament una proposició similar que, en arribar al Congrés, va ser rebutjada per la majoria absoluta del PP. En aquesta ocasió, la proposició ha obtingut la unanimitat del Congrés per tal que sigui admesa a tràmit i debatuda posteriorment en comissió a la cambra estatal.

La proposició planteja la creació d’un Fons que es nodriria de les aportacions de l’estat, de les CCAA i de les mateixes concessionàries i que persegueix reduïr l’impacte econòmic dels peatges sobre els usuaris habituals del sistema d’autopistes, ja sigui establint criteris homogenis en relació al seu cost, rescatant ( és a dir eliminant) de forma selectiva aquells que més influeixen sobre el volum de desplaçaments que genera la mobilitat obligada sobre tot en les àrees metropolitanes o possibilitant l’ampliació del règim de bonificacions en aquells cassos que sigui més necessari. La proposició planteja la creació d’un fons estatal i d’un fons a cada comunitat autònoma que ho requereixi. Cal destacar que l’admissió a tràmit pressuposa que aquesta sigui debatuda en comissió i en ponència com la resta de proposicions i projectes legislatius que arriben al Congrés.

Labandera valora que “ és un pas important el que es pot donar en el model de gestió sostenible de la mobilitat a Catalunya, de forma especial pel que fa al sistema d’autopistes si, un cop admesa a tràmit aquesta proposició, s’acaba aprovant la creació del Fons. Podríem comptar- afegeix - amb un recurs específic per a fer front a la gestió del sistema i evitar que el seu cost reverteixi com a penalització econòmica en les butxaques dels ciutadans que estan obligats a desplaçar-se. El territori del Penedès i del Garraf pot obtenir importants ajudes, ja sigui per millorar la homogeneïtzació dels peatges de Martorell i el dels túnels del Garraf, com per ampliar el ventall de les bonificacions actuals ”

lunes, diciembre 01, 2008

LES MEMÒRIES D'EN PASQUAL MARAGALL


Ahir vaig assistir a l'acte de presentació de les memòries d'en Pasqual Maragall.

Va ser un acte brillant de la progressia política catalana. Em va agradar, i molt, la intervenció del Narcís Serra i vaig escoltar, emocionat, el bell discurs de la seva filla Cristina.

Les paraules del editor, Ferran Mascarell van ser correctes ( paraules de venedor culte) i les de Francesco Rutelli, improvisades però escasses, fins i tot les vaig sentir poc treballades, un pél ampuloses, excessivament pressoneres del moment. No em van agradar.

Pasqual es va comportar com a Pasqual. Potser tocava que ho fos en aquell moment i al bel mig d'una presentació de llibre convertit en homenatge personal.

M'estimo en Pasqual. Sempre ha estat atent i deferent amb mi i amb les meves coses. I no puc oblidar mai que s'en va anar a l'Uruguai, a la pressa de possessió de Tabaré Vázquez com a nou president en un dels moments més durs de la seva carrera política ( març del 2005 i l'esfondrament de la línia 5 del metro al barri del Carmel). M'emociono quan recordo les seves paraules d'homenatge a Lluís Companys, dites davant del monument que el recorda a Montevideo en la cruïlla dels carrers Ramon Anador i Propios. La seva presència va ser per a la colònia de catalans progressistes una fita històrica. No oblidarem facilment.Era una moment històric, molt especial per a molts de nosaltres.

L'acte d'ahir tenia molt del Maragall de les millors èpoques. De les époques d'expansió i d'entrada al món de Barcelona. Si alguna cosa som els catalans,avui, li devem a Barcelona. I en la tasca de fer de Barcelona una ciutat magnífica i global, en Pasqual Maragall va tenir un protagonisme fonamental.

La seva tasca en relació al nou Estatut és difícil jutjar-la, encara.Serà possible d'aquí uns anys, un cop estigui en marxa la reforma ( ara quasi no camina) i els fruïts d'un major autogovern es puguin gaudir de forma col.lectiva i igualitària. Llavors, tornarem a parlar de Maragall.

En finalitzar la seva intervenció, va deixar anar una frase críptica, de comiat : "els propers tres anys ens ho passarem molt bé,-va dir- després m'aniré a fer companyia a la meva amiga .... o a Rupià... Vaig sentir que posava data a la seva vida pública, apressat de ben segur per la seva malaltia.

Em vaig anar, amb un cert regust amarg.

Ara toca llegir la seva Oda.