jueves, julio 31, 2008

UNA RODA DE PREMSA ABANS DE LES VACANCES


El passat dilluns 28 de juliol vaig fer la roda de premsa mensual a la seu de la nostra Federació. En aquesta ocasió, i tenint en compte que comencem les vacances parlamentàries, ha tingut un caràcter especial. Com a cada roda que faig, l'objectiu que em plantejo és la difussió de l'obra del Govern i, en especial de tot això que afecta de forma directa a l'Alt Penedès. En aquesta ocasió la roda la vaig dedicar a parlar del PUOSC 2008 i a l'aprovació, per part del Consell Executiu, de l'avantprojecte de llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics que ha preparat la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. He comentat amb els periodistes la importància del projecte i els antecedents : l'any 2002 ja vam presentar una proposició de llei al Ple ( la vam preparar l'Oriol Nel.lo i jo mateix) que no va prosperar. Estic satisfet del projecte actual. La feina de treball legislatiu serà, de ben segur, molt atractiva.


Us dono a conèixer la nota de premsa que vaig repartir entre els periodistes.



EL SUPORT ALS GOVERNS LOCALS MITJANÇANT EL PUOSC I LA MILLORA DE LES URBANITZACIONS SON DUES PRIORITATS DE L’ACCIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A FAVOR DELS MUNICIPIS.

El PSC valora positivament l’aprovació d’un paquet de subvencions als ajuntaments per al període 2008 en el marc del PUOSC 2008-2012.

El passat dimarts 22 de juliol el Consell Executiu va aprovar el paquet d’ajuts del PUOSC per l’any 2008, que beneficia a un bon nombre d’ajuntaments de la comarca de l’Alt Penedès en la realització de diverses obres que van des de la construcció d’equipaments a l’arranjamnet de camins. El total d’aquestes obres puja a 4,2 d’euros.

El PUOSC 2008-2012 ha incrementat en un 43 % els recursos del programa en relació a la seva fase anterior, dotant-se de 600 milions d’euros per al total del quinqueni. A la nostra comarca l'augment és superior al 55%. D’aquests, un total de 141 milions són adjudicats per a l’any 2008, la qual cosa incrementa les inversions a la comarca.

Destaquem les inversions més importants :

Millora de l’espai públic del centre históric ( Sant Quintí de Mediona) : 480.057 €
Local Municipal d’Avinyó Nou ( Avinyonet) : 440.396€
Serveis bàsics als barris Rectoria i Font de l’Oriola ( Pontons): 373.240 €
Camp Municipal de Futbol ( Torrelles de Foix) : 345.888€
Rehabilitació del Barri de l’Hospital ( Olesa) : 265.372 €
Ampliació piscina municipal ( Sant Llorenç ): 223.613 €
Arxiu municipal i sala de plens ( Sant Pere de Riudebitlles ): 183.833€
Cobriment de la Pista a Ordal ( Subirats): 142.000 €
Ampliació cementiri i ampliació escola bressol( Les Cabanyes) : 192.000€
Ampliació i reforma d’antigues escoles per llars d’infants ( Subirats): 100.000€

Per al PSC, la concreció d’aquesta línia d’ajuts és una mostra més del compromís del Govern de la Generalitat amb la tasca de gestió dels municipis de la comarca.

D’altra banda, el PSC destaca que en el periode 2006-2008 s’han dut a terme inversions en matèria educativa per valor de quasi 23.000.000 d’euros. Ja estan en funcionament els equipaments corresponents a les obres adjudicades l’any 2006 ( per valor de 15.500.000 d’euros ) i en estat d’execució obres per valor de 4.800.000 a Santa Margarida i Els Monjos i Gelida, respectivament

El PSC també destaca, en millora hospitalària, la inversió de 7.283.000 euros en la Fase I de remodelació de l’Hospital Comarcal, ja finalitzada, així com les obres d’ampliació i millora del Laboratori d’Anàlisis Clíniques que per valor de 2.767.631 euros que s’estan duent a terme en l’actualitat i que es preveu finalitzar la primavera de l’any vinent.

En un altre ordre de coses, el PSC també destaca l’aprovació per part del Govern de l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. És un projecte que té com a finalitat ordenar les urbanitzacions aïllades i dotar-les d’infraestructures i de serveis bàsics.

El projecte que ha iniciat la seva tramitació parlamentària és una aposta valenta per dur a terme la millora de l’urbanisme dispers mitjançant el mecanisme de suport als ajuntaments. En aquest sentit la nova llei estableix mesures per aconseguir :

L’ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament i de reparcel.lació que assegurin les cessions de sòl necessàries per a la millora dels serveis.
La dotació de serveis i d’infraestructures, en col.laboració amb els ajuntaments i els parcel.listes.
La creació d’un fons econòmic per ajudar als ajuntaments a elaborar projectes de millora de les urbanitzacions a través d’una convocatòria anual
L’habilitació d’una línia de prèstecs destinada als ajuntaments per a finançar l’execució de les obres i una altra per als parcel.listes per assegurar el retorn del cost de les obres.
La reducció de la superficie, en aquells casos que això sigui posible, de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

Per al PSC és una proposta valenta, a llarg termini, i que requereix del màxim consens entre ajuntaments i administració de la Generalitat així com de la implicació dels veïns per a que els projectes tirin endavant. És una nova iniciativa de baix a dalt que el Govern planteja per millorar la cohesió urbanística dels municipis i el benestar social dels seus residents.

domingo, julio 27, 2008

L'11è CONGRÉS DEL PSC


Ja fa una setmana que vam fer l'11è Congrés del partit. Potser és un tòpic dir-ho, però ha estat un bon congrés. S'han ressolt els temes interns que calia atendre, s'ha fet una renovació percentual important de la direcció, s'han aprovat resolucions compromeses i s'ha enviat un missatge clar a la ciutadania des d'una perspectiva de partit nacional, en un moment clau per al desenvolupament estatutari.


La primera alegria que vaig rebre va ser la de veure com el Francisco Romero, un company vilafranquí, bon governant i millor amic, era elegit membre del mesa del Congrés que va presidir el Jordi Hereu. Cap socialista de la Vila (que jo recordi) havia arribat mai a una responsabilitat d'aquests tipus. Per l'amistat i la militància que m'uneixen al Francisco, em vaig emocionar enormement. La segona alegria me la va donar la Marta Yunqué, que ens rebia a tots al Palau de Congressos i ens saludava des d'una pantalla gegant, vestida de roig i negre i manifestant amb gestos i mirades el dinamisme i l'entusiasme polític que la caracteritzen.


Ara passo a fer algunes valoracions dels tres dies de treball. En primer lloc, cal dir que la direcció del partit es presentava reforçada i enfortida pels resultats electorals i polítics: el nou govern de l'Entesa, el brillant resultat a les generals, el manteniment del poder municipal. Els companys Montilla, Iceta, Zaragoza i la Manuela han fet una bona tasca. Per tant, des d'aquesta perspectiva, poques novetats ens podia portar la dinàmica congresual. Un tema ben ressolt ha estat el de la presidència : l'elecció de l'Isidre Molas per a la presidència del partit ha estat molt encertada. Manté un equilibri important entre les sensibilitats internes i converteix en element per a l'anàlisi històrica la marxa de Pasqual Maragall.


En segon lloc, vull parlar de la renovació de la direcció. Més aviat, la renovació de la direcció ampliada. Però em satisfà l'accés a la direcció política del partit de gent jove i de gran capacitat intel.lectual com és el cas de la Laia Bonet, del Jaume Collboni, de la Núria Ventura, de la Cònsol Prados, del Pere Navarro o de la Imma Moraleda ( els quals ho fan per primera vegada). Ara els pertoca demostrar i obtenir capacitat de lideratge orgànic i de referència ciutadana com a figures socialistes al seu voltant. Crec que poden fer-ho. Cal reconèixer també les figures municipals de l'Àngel Ros o del Pep Fèlix Ballesteros. I la continuitat d'alguns companys de sòlida trajectòria com la Marina Geli, el Toni Castells, la Montse Tura, el Quim Nadal, el Joan Ferran, l'Ernest Maragall, l'Higini Clotes, el Quim Llena, la Carme Figueras, el Dani Font , el Jordi Terrades, el Lluis Miquel Pérez, el Joan Ignasi Elena o la del sempre dinàmic Josep M.Sala.


En tercer lloc,i en matèria de propostes, el Partit es pronuncià per primer cop o es refermà en algunes propostes estratègiques pel desenvolupament del país. L'organització territorial del país en set vegueries, el pronunciament valent sobre el tema de l'energia nuclear ( tot i que caldrà el debat amb major profunditat) o la interconnexió elèctrica amb França són alguns dels exemples. He trobat a faltar, en canvi, un nou pronunciament sobre el vot dels residents no comunitaris, que ja s'havia fet al novembre passat a Girona, però que calia tornar a fer explícit en aquesta ocasió, tenint en compte que va ser un dels punts programàtics més importants que va anunciar el PSOE a principis del mes de juliol.


En quart lloc, destaco el bon discurs del President Montilla. Crec que ha definit molt bé els objectius del PSC en aquesta etapa política : el cor a l'esquerra, socialista com sempre, però el centre de l'acció en el compliment de l'estatut i en l'obtenció d'un bon sistema de finançament pel país. L'orientació del nostre treball polític posa el timó en la direcció de la defensa dels interessos del conjunt de la gent que viu i treballa a Catalunya i en l'apertura cap a la resta de sectors i col.lectius socials progressistes amb la finalitat d'atraure'ls a la construcció del projecte polític del catalanisme social. El PSC, per boca del seu primer secretari, ha parlat com a partit central de la política catalana. Això que és un compromís congressual és també el repte polític del PSC per continuar al govern de la Generalitat i, el que és més important, per impulsar el model de societat plural, solidària, tolerant i justa arreu de Catalunya. No és poca cosa. És la declaració que pot obrir una nova etapa al si del Partit. El conjunt del país ho necessita.

lunes, julio 21, 2008

LA SITUACIO ECONÒMICA I L’ACCIÓ DEL GOVERN


A ningú escapa ja la situació preocupant de l’economia i el seu efecte sobre la renda de les famílies. La crisi immobiliària i l’alça dels preus del petroli han posat al món, i per tant a l’economia espanyola i catalana al bel mig d’una situació seriosa que ha obligat al Govern de Catalunya a presentar un paquet de mesures de reactivació.

El passat mes d’abril, el Conseller Castells va presentar en nom del Govern un important paquet de mesures per impulsar l’activitat econòmica. L’augment de la inversió en obra pública, la promoció i la millora de l’habitatge, els mecanismes per millorar el finançament i l’impuls de l’activitat empresarial, mesures de fiscalitat i de reforç de les polítiques actives d’ocupació i acció social.

La inversió pública del conjunt de les administracions públiques en aquest any 2008 ha sumat 12.800 M€. D’aquest total, 4.500 M€ corresponen a l’Estat ( mitjançant l’aplicació de la addicional tercera de l’Estatut), 5.906 M€ corresponen al Govern de la Generalitat i 2.400 M€ ho destinen les administracions locals.En matèria d’obres públiques i pel que fa al nostre territori, el passat mes de juny s’ha licitat l’obra d’execució de la C-15 per un global de 425 M€ que completa el desenvolupament del primer programa d’eixos viaris.

En matèria de suport directe al sector empresarial, el Govern impulsa nous mecanismes, des de l’INCASOL per a l’adquisició de sòl industrial per part de les empreses, facilitant la seva adquisició mitjançant la constitució de drets de superfície al seu favor. També es reforcen les línies de creixement empresarial de l’Institut Català de Finances, per finançar projectes de fusió, adquisició i consolidació empresarial. Algunes d’aquestes mesures s’orienten a reforçar les línies d’actuació del COPCA i del CIDEM, l’increment del suport al capital, o l’habilitació de 1.500M€ per a incrementar els crèdits a les petites i mitjanes empreses.

Un capítol important de les mesures de reactivació és la política de promoció i millora de l’accés a l’habitatge. La constitució de 100 Àrees Residencials Estratègiques que impliquen a 86 municipis ( entre elles el sector de Les Bassetes de Vilafranca) a tota Catalunya posarà a disposició de promotors públics i privats, en els propers anys, 1600 hectàrees de sòl residencial amb la finalitat de construir 90.000 nous habitatges. També s’apliquen aquí les mesures ja contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge que preveu la construcció 12.000 habitatges protegits durant aquest any, un 30% més que l’any 2007 i la rehabilitació de 40.000 unitats. Destaquem que, a fi de fer possible l’operació global de promoció del pacte, s’ha signat el recent acord entre el Govern i les Caixes d’Estalvi per valor de 12.500 M€.

El paquet de mesures es completa amb l’atenció a les polítiques actives d’ocupació i d’acció social, amb el reforç dels plans per les actuacions formatives d’impacte a curt termini en la requalificació d’aturats, el pla de suport a les persones emprenedores així com les actuacions per al reforç de l’orientació i les accions de millora d’accés al mercat de treball de les persones immigrades.

Publicat a El 3 de Vuit, divendres 18 de juliol de 2008

domingo, julio 13, 2008

UN PASO ADELANTE POR EL VOTO DE LOS INMIGRANTES


Hace ya una semana que el Congreso del PSOE aprobó, entre otras medidas de fomento de la cohesión social y política, desarrollar los mecanismos normativos, legislativos y de gobierno para que los inmigrantes puedan acceder al derecho al voto en las elecciones municipales.

Es una excelente noticia que busca garantizar una moyor equidad en materia de derechos políticos para todos aquellos que residen en el país.

Ahora resta por ver su implementación, que deberá despejar como mínimo dos incógnitas. Por un lado, cuál es el período mínimo de residencia para poder acceder al derecho al voto. Por otro, cuáles son las medidas que se deberán establecer, siguiendo el principio de reciprocidad, para ampliar el número de tratados y/o convenios internacionales con los países de origen de los residentes a fin de implementar el mismo derecho en ambos estados para los originarios de uno u otro estado.

Tengo la duda de si el derecho del voto a un residente debe ligarse o no a los tratados de reciprocidad de España con el país de origen. Entiendo que una persona no puede tener limitado un derecho a causa de que su país de origen no accepte el concepto de forma recíproca. Creo que se pone en duda la capacidad de profundización democrática de una sociedad, estableciendo este tipo de exclusiones. De todos modos, el debate está servido.

La recepción pública de la medida es buena. Más de un 60% de los ciudadanos españoles entrevistados son partidarios de extender el derecho al voto entre los residentes en el país, siendo ello una prueba fehaciente de la capacidad de integración de nuestra sociedad. Con estos resultados, creo que los poderes públicos ( el gobierno, la oposición, el parlamento)ya deben ponerse manos a la obra. Es la hora de avanzar en la calidad de nuestra democracia incorporando a la capacidad de decisión sobre nuestras soluciones colectivas a todos aquellos que lo deseen.

Por ello, y de todo ello, esperamos pronto noticias y propuestas.

lunes, julio 07, 2008

REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE L’EDUCACIÓ


És possible que abans de marxar de vacances el Govern analitzi i aprovi l’avantprojecte de Llei d’Educació. És un desafiament col.lectiu molt important poder comptar amb una llei d’educació que mai ha tingut el nostre país. El desafiament no ho és exclusivament per a la comunitat educativa si no que ho és pel conjunt de la societat. La marxa global del sistema educatiu requereix una revisió a fons, basada en l’objectiu de millorar la seva qualitat i de transformar l’escola en una autèntic bressol d’oportunitats, tant intel.lectuals i socials com de convivència i integració cultural.

El sistema educatiu públic català té avui reptes importants. Per un cantó, ha d’atendre a les noves exigències pedagògiques generades pel creixement substancial de la població escolar dels darrers deu anys, que ha assumit en la seva pràctica totalitat, així com per l’augment de l’horari escolar amb la posada en marxa de la mesura històrica de la sisena hora. D’un altre cantó, l’escola pública catalana ha de poder reforçar el seu rol vertebrador social al bel mig de l’etapa de profunds canvis que viu la societat en que vivim. D’això hem de ser conscients tots. I per a que pugui complir aquesta funció s’ha d’implicar tothom.

Un terç de fracàs escolar en la fase final de formació, com tenir ara, és un luxe que la nostra societat no pot permetre’s. Aquest resultat posa en qüestió l’eficiència del sistema educatiu i la seva capacitat per donar respostes adequades a la demanda del mercat laboral i professional i a la societat del coneixement. Si a la imprescindible transformació dels mètodes i recursos de l’aprenentatge que el món tecnològic obliga en el dia d’avui, i que requereixen una considerable adaptació didàctica, li sumem una formació inadequada d’una part important del professorat per fer front a aquest repte en matèria de noves tecnologies, el perfil del problema resta clarament definit.

La nova llei ha de ser assumida i adoptada per la comunitat educativa com a pròpia, pel que té d’oportunitat de modernització i de canvi. Ni les famílies, ni la societat, ni l’economia d’avui poden ser decebudes per una manca d’impuls en el món de l’educació. És l’escola qui ha de liderar la seva pròpia reforma. L’escola en sentit ampli, l’escola amb el seu món.

En el final d’un curs i a l’espera del nou, el debat s’ha d’instal.lar entre nosaltres amb tota la força i la voluntat possible. Aquest debat educatiu és un debat de generació. Probablement trigarem uns 25 ó 30 anys a tenir un debat similar. La societat catalana, tan plural i tan variada avui, necessita una escola a l’alçada de les seves exigències i de les seves ambicions. L’escola que hem de perfilar ha de ser permeable amb l’evolució tecnològica, amb la pluralitat cultural i, com dèiem abans,amb els reptes d’una societat complexa i global.