L'OPOSICIÓ HAURIA DE DONAR SUPORT A AQUESTS PRESSUPOSTOS

Demà, divendres 31 d'octubre, el Conseller Castells presentarà al Parlament els nous pressupostos per l'any 2009.

Ja coneixem algunes de les línies de l'actuació del Govern en un any que serà difícil des del punt de vista econòmic.

En un moment de crisi econòmica, de pèrdua d'activitat i de destrucció de llocs de treball, les polítiques socials requereixen una especial atenció. S'incrementen en 712 milions d'euros la despesa a l'atenció a les persones en el seu conjunt. Mestres, escoles, metges, hospitals, ambulatoris,ajuts al lloguer de l'habitatge, etc. necessitaran estar reforçats per tal d'atendre a més persones.

Creixen, també, els recursos destinats a l'atenció del transport públic.

L'altre línea d'acció del projecte de llei és la destinada a ampliar els recursos per atendre noves polítiques actives d'ocupació. Recursos per a la formació de persones en atur, per a emprenedors que creen la seva pròpia empresa, per a orientadors que acompanyen en el procés de recerca d'ocupació, etc. són prioritats de l'acció del Govern. Es necessiten nous fons que permetin donar una resposta eficaç i contundent. Les etapes de crisi econòmica han de servir per a que aquelles persones que perdin el seu lloc de treball es tornin a formar per a competir en millors condicions en l'obtenció d'una nova sortida professional. Els fons previstos són una veritable inversió productiva.

Un capítol important mereixen altres inversions productives com les que es destinen a Recerca, Desenvolupament i Innovació. Un total de 126 M€ han de permetre desenvolupar les línies bàsiques del Pacte per la Recerca recentment signat i consolidar la feina que s'està duent a terme al país des de diversos àmbits ( científic, agroindustrial, industrial, etc.)

El 2009 serà un exercici complex per a les finances, per a l'economia i per l'ocupació. La ciutadania demana rigor i eficiència en la gestió dels recursos públics i responsabilitat en l'actitud política. Un exercici de responsabilitat per part de l'oposició seria el de facilitar al màxim l'aprovació dels pressupostos, renunciant a la presentació d'esmenes a la totalitat i agilitant la seva tramitació.

El President Zapatero va ordenar als grups socialistes en l'oposició mantenir una actitud responsable i cooperar amb l'aprovació dels pressupostos als municipis i a les comunitats autònomes en els quals tenim representació.

El PP i CIU no van estar a la mateixa alçada, a Madrid. Van atendre més als seus interessos de partit que a l'interès general, en una hora dramàtica com la que vivim.

Podem esperar un canvi d'actitud a Catalunya? Seran capaços Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho d'un gest altruïsta que la ciutadania i el greu moment econòmic requereixen?

Continuarà...

LES URBANITZACIONS A DEBAT

Ahir va començar, en seu parlamentària, el debat sobre el projecte de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics ( unes 500 a tot el país i especialment concentrades a la Regió de Barcelona). Vaig intervenir en nom del Grup, destacant la necessitat i la urgència de d'aprovar els instruments d'intervenció píublica de què parla el projecte.

No es van presentar esmenes a la totalitat i el debat va ser força tranquil. L'oposició va fer gala de dos tipus de discursos. CIU ( Joan Raventós) va demostrar una certa desconfiança en relació a les actuacions del govern en la matèria però, malgrat tot, han manifestat la seva voluntat de cooperar i de treballar per la ràpida l'aprovació del text. El PP( Josep Llobet) i el Grup Mixt ( José Domingo) es van entretenir més en els volums d'inversions que, segons ells, han d'abocar-se en les urbanitzacions del país. Assumeixen la resta del text, així com la seva intencionalitat i objectius.

ERC i ICV-EUA ( Pere Bosch i Dolors Clavell) van coincidir amb la proposta, en la seva utilitat i en la seva importància subratllant la necessitat de garantir en el conjunt de les intervencions que s'impulsin cohesió urbanística i territorial i sostenibilitat

Considero que hi ha un bon grau d'acord inicial. Confio que puguem arribar a una bona entesa i espero que la tramitació sigui ràpida i fructífera. La gent de les urbanitzacions s'ho mereix. Els ajuntaments que les han de gestionar s'han de veure reforçats amb la posada en marxa del nou text legislatiu.

El Govern ,per boca del Conseller Nadal, es va a comprometre a liderar el procés.

UNA ACTITUD VALENTA DAVANT LA CRISI

Fa uns dies vaig escriure sobre algunes paraules del President Montilla en el seu discurs del 30 de setembre al Parlament. En finalitzar el discurs, el President va expressar la seva confiança en el país de 'esforç i del treball. Va ser un bon discurs.I considero que un bon missatge. He volgut enganxar al blog l'article que amb el mateix títol em va publicar El 3 de Vuit d'aquesta setmana.

“El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”va dir el President Montilla quasi al final del seu discurs del debat de política general. “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats”, va continuar,” És l’hora d’interpelar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o cap on volem anar si no sobre com fem les coses” van ser, també, paraules del President en la mateixa sessió. Tot un missatge per a aquella part del país que s’acostuma sovint a la perplexitat inoperant.

La situació de crisi econòmica obliga a tothom, govern inclòs, a prendre mesures urgents, però sobretot obliga a plantejar-nos una actitud comuna, col.lectiva, d’unió, d’anar plegats, de sumar esforços.

Es ben sabut que la crisi que vivim no té les seves causes ni a Catalunya ni a Espanya. És una crisi nascuda a partir de les grans festasses de les polítiques del neoliberalisme que governen als Estats Units, de les seves multimilionàries despeses bèl.liques i del ritme d’un sistema financer global que es va apuntar a la producció especulativa del diner fàcil, entre ells en el sector immobiliari.

En aquesta situació, que en toca fer a Catalunya? Parar el cop com es pugui entre els sectors més vulnerables de la societat i de l’economia. Les polítiques d’ajut als aturats, de formació per millorar la capacitat de producció i de treball, l’atenció a la infància, al sistema educatiu, a la gent gran, han de ser el nostre objectiu.

Per això, el Govern de Catalunya continua treballant en la millora de les condicions socials. El President ho va explicar al Parlament de forma precisa i detallada. La despesa sanitària per habitant ha crescut en el període que han governat les esquerres de 860 €/ per càpita l’any 2003 a 1250 € p/ càpita l’any 2008. La meitat de les 885 actuacions del Pla d’Inversions en Equipaments de Salut 2004-2012 ja estan finalitzades. En matèria de noves escoles, 65 equipaments nous s’han posat en marxa a tot el país.

És l’hora de les grans actuacions en les àrees de l’educació i del treball. Comptem amb uns dels índex de rendiment escolar més baixos de l’Estat i amb problemes importants en la formació professional dels educadors. I aquí hem de posar en pràctica noves mesures, noves estratègies. El President ha recolzat la nova llei d’educació i ha anunciat la inclusió d’una avaluació final del cicle de primària a 6è de bàsica, la necessitat de reformar el calendari escolar i adaptar-lo a les necessitats socials i familiars i la urgència d’introduir canvis en el sistema de formació inicial i continuada del professorat.

Vull dedicar unes paraules, també, a una mesura innovadora en matèria de foment de l’ocupació : el nou contracte de formació pel treball. Aquest contracte pretén donar majors facilitats a les persones aturades, amb un programa de crèdits per a la formació individual que podrà concedir fins a un màxim de 5000 euros a aquelles persones que necessitin una formació que no poden obtenir en el marc de l’oferta pública. Un volum de 100 milions d’euros, es destinaran a aquesta mesura per a la gent emprenedora, la gent del món de l’esforç i del treball.

El 3 de vuit, 17 d'octubre de 2008

EL PRESIDENT ZAPATERO APOSTA PER DONAR CONFIANÇA A CIUTADANS I EMPRESES

El President Zapatero va anunciar ahir dues importants mesures : injectar 30.000 milions d'euros en el sistema financer, ampliable fins a 50.000 milions i establir en 100.000 € la garantia dels dipòsits dels comptes d'estalvi, els diners dels ciutadans.

Són dos bones mesures, que demostren el compromís del govern socialista en fer front a la crisi.

La primera de les mesures va destinada no a cobrir dèficits del sistema financer sino a que aquest els converteixi en crèdits a les empreses i a les persones per tal que s'incrementi la inversió productiva i l'adquisició de bens, l'activitat econòmica i el manteniment de l'ocupació en sectors del mercat que veuen perillar molts llocs de treball.

Ara li toca al sector financer sortir de l'atonia conjuntural i començar a moure fitxa. I, si no és així, el Govern de l'Estat ha de prendre les mesures necessàries per a que es compleixi i posar el diner a circular. Per sortir de la crisi, cal transmetre confiança a nivell empresarial i a nivell de les famílies. Alguns que ahir vivien en una arrauxada eufòria de despesa, estan avui a un pas del divà del psicoanalista. Ni tant ni tan poc. Com diu el President Montilla d'aquesta crisi en sortirem amb treball i esforç. Compte ! Els planys i les depressions són els millors amics d'aquesta crisi.

EL PAIS DEL ESFUERZO Y DEL TRABAJO

Somos muchos los que hemos coincidido con el mensaje moral del President Montilla en el discurso que hizo al Parlament el pasado martes. Su mensaje no sólo habla de su visión del país y de la societat, sino que también habla de una cultura personal con la que muchos catalanes podemos encontrar puntos de encuentro.

Aquellos que hemos venido a Cataluña como inmigrantes y hemos empezado de cero a construir paso a paso nuestras nuevas vidas entendemos sílaba a sílaba, palabra a palabra, lo que Montilla ha dicho.

Hace pocos días viajé a Montevideo, para trabajar en el tema de la descentralización administrativa en que el país está inmerso. La inmensa mayoría de articulistas y de periodistas vinculaban en sus análisis la situación de la actual crisis global financiera y económica con el cruel y devastador "corralito" del año 2002 que vivió el Uruguay, dos años después de que lo viviera Argentina. Alguien, con ironía, llegaba a ofertar sus servicios de asesor para quienes entraban en la crisis. La situación fue muy dura y aún se pagan, seis años más tarde, las consecuencias. Un periodista de La República me lo definió de una forma clara en el año 2006 : la batalla ha terminado ( la económica se entiende) pero aún nos estamos recogiendo los cadáveres en el campo de batalla. En la situación de la actual crisis global me temo que debamos contar "los cadáveres" a carretadas. Por ello el mensaje del President se recubre aún de más valor.

Hay un par de frases que quiero rescatar de su discurso. "El país que quiero hace del esfuerzo y del trabajo una señal de identidad" . Y la segunda : "Ha llegado la hora de hablar de nuestras responsabilidades. Es la hora de interpelarnos a nosotros mismos no sobre quiénes somos o a dónde queremos ir sino sobre cómo hacemos las cosas. Muchas veces perdemos la fuerza por la boca. Hablamos poco de nuestras responsabilidades. Un país enfadado, resignado o melancólico es un país en estado de decepción. Así un país no avanza"

Creo que son unas frases estupendas, no tanto de optimismo vital como de voluntad de hacer frente a las adversidades con fuerza y con ánimos de salir adelante.Los que hemos reconstruido la vida en un país lejano con las únicas armas de un pasaporte y una discreta maleta de viajero sabemos del significado profundo de estas frases. Y las consideramos nuestras,casi personales, muy íntimas.

UNA BONA RESOLUCIO, UNA BONA ESTRATEGIA

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució política en relació al nou model de finançament per Catalunya. Ha estat una bona resolució que reforça l'estratègia del Govern de la Generalitat i del President Montilla en la negociació amb el Govern d'Espanya.

El PP i el Grup Mixt s'han oposat, s'han quedat al marge. CIU ha transaccionat i això és bo. És bo per a ells i ho és per a l'estratègia dels grups que donen suport al Govern en la negociació del nou finançament. Considero que el PP no s'avindrà mai a donar suport a aquesta negociació i, pel que fa al Grup Mixt,fan esforços terribles per trobar un espai parlamentari...

L'ambient era d'entusiasme contingut. Tots som conscients de la complexitat del moment , però estic esperançat en que el resultat final del procés estigui a l'alçada d'allò que necessitem al país.Jo confio en el nostre Govern i en el Govern d'Espanya.

Per a aquells seguidors del blogg que la vulguin llegir, us transcric la resolució aprovada.

RESOLUCIÓ sobre el NOU MODEL DE FINANÇAMENT PER A CATALUNYA


Davant del procés de negociació del nou model de finançament, el Parlament de Catalunya constata

a) Que l’aprovació d’un nou model de finançament és una obligació legal recollida en l’Estatut aprovat pel Parlament i les Corts i referendat pel poble de Catalunya.

b) Que no s’ha respectat el termini legal que exigia a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat l’obligació de concretar l’aplicació del model de finançament de la Generalitat establert a l’Estatut

c) Que l’acord final, resultat del pacte i la negociació amb l’Administració General de l’Estat, haurà de respectar íntegrament els preceptes i criteris de l’Estatut.

d) Que una part de la resposta que cal donar a l’actual situació de crisi es correspon amb la necessitat de millorar el finançament per tal de reforçar els serveis personals que la Generalitat presta, així com per millorar la productivitat de les empreses

El Parlament de Catalunya dóna suport al govern en la seva negociació per tal d’assolir un bon acord que ens permeti disposar d’un sistema de finançament just per la Generalitat de Catalunya. Aquest acord s’ha de produir en el marc de bilateralitat de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El nou model ha de tenir vigència a partir de l’1 de gener del 2009. D’acord amb les previsions de l’Estatut el model podrà aplicar-se gradualment per garantir-ne la viabilitat financera, i haurà de contemplar un sistema d’actualització i revisió

El Parlament de Catalunya insta al govern a continuar negociant el nou model de finançament de la Generalitat per tal que :

- El finançament de la Generalitat estigui essencialment vinculat als impostos que paguen els catalans i, en aquest sentit, els recursos de les finances de la Generalitat en l’exercici 2009 han d’incloure el rendiment complet de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’Estatut en els seus articles 203, 206 i 210, i en les disposicions addicionals 7, 8, 9 i 10.

- L’aplicació del nou model de finançament permeti un increment substancial dels ingressos de la Generalitat i comporti una reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat.

- Una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguen per damunt de la mitjana reverteixin en el serveis que la Generalitat presta als catalans. És en aquest sentit que per a la determinació dels recursos financers de la Generalitat es tindran en compte les necessitats de despesa i la capacitat fiscal.

- Catalunya continuï sent solidària. La solidaritat ha de garantir que les CCAA amb menys recursos puguin prestar els seus serveis públics essencials en condicions similars amb la resta, sempre que portin a terme un esforç fiscal similar, tot garantint el principi d’ordinalitat a cada exercici pressupostari. Per això :

o Els recursos destinats als serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials s’anivellaran per tal que en els mateixos serveis prestats en altres CCAA es puguin assolir nivells semblants sempre que es porti a terme un esforç fiscal similar.

o La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats ha de ser la població, rectificada pels costos diferencials i el percentatge de població immigrant i la resta de variables contemplades a l’Estatut. Aquestes variables han de ser objecte d’actualització anual.

o L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.

- La Generalitat tingui capacitat per regular i gestionar els seus recursos i en aquest sentit :

o El reconeixement de la capacitat normativa que permet l’Estatut, centrada especialment en l’ampliació de la capacitat normativa sobre l’IRPF i sobre l’IVA, en aquest últim cas particularment en les operacions efectuades en fase detallista

o La creació d’un consorci amb participació paritària entre l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria i l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest consorci ha de poder gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar la totalitat dels impostos cedits a Catalunya d’acord amb les possibilitats que confereix l’article 204.2 de l’Estatut de Catalunya.

o S’ha d’efectuar el traspàs de les competències i els mitjans relatius a la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.

o S’han d’establir les fórmules de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis.

- Es constitueixi la “finestreta única” a fi i efecte que els ciutadans pugin tramitar qualsevol impost en qualsevol oficina, amb independència de quina administració en sigui el titular.

- El principi de lleialtat institucional preveu que l’Estat compensi a la Generalitat per a totes aquelles decisions que prengui i que comportin una major despesa o un menor ingrés a càrrec de la Generalitat A aquests efectes, s’insta al Govern a seguir treballant en l’avaluació de l’impacte que han tingut les decisions adoptades unilateralment per part de l’Estat.

El Parlament constata la necessitat d’avançar en un acord que expressi la unitat de les forces polítiques, com reclama la societat catalana, en la proposta que el Govern de la Generalitat ha de negociar amb el Govern de l’Estat.

El Parlament de Catalunya insta al govern al ple desenvolupament de les competències previstes en l’Estatut de la Generalitat en relació a les hisendes locals.


Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008