domingo, septiembre 27, 2009

PLAN CEIBAL DEL URUGUAY: LA INFORMATIZACION DE LA ESCUELA


El Uruguay és el primer país del mundo que ha informatizado la totalitat de la escuela pública. Cada niño del ciclo superior ( entre 10 y 12 años) cuenta con un pequeño ordenador a su disposición. La experiencia es extraordinariamente innovadora y ha venido a revolucionar el panorama de la educación al Uruguay. Casi podemos asegurar que desde la reforma vareliana ( promovida por el pedagogo José Pedro Varela a finales del siglo XIX) que convirtió la escuela pública en 1875 en escuela laica, gratuita y obligatoria, no se recuerda una política de impacto tan profundo en las escuelas uruguayas.

El Presidente Vázquez ha tenido un rol fundamental en esta cambio, en esta pequeña y enorme revolución que vive la escuela del país del Sur. Este es uno de los cambios que ha producido el gobierno progresista que asumió en marzo del 2005. Será muy difícil detener este proceso, una vez el cambio educativo ha echado a andar con tanta fuerza.



Cuelgo aquí la dirección en internet de un video que éxplica la experiencia.



A DISFRUTARLO ! NO DEJEN DE VERLO!!! video link en: http://www.inti.gob.ar/media/wmv/plan_ceibal_uruguay.wmv

DEBAT SOBRE EL TRASPÀS DE RODALIES : DE LA RENÚNCIA A LA COMPETÈNCIA


He volgut penjar aquest article que m'ha publicat el diari Avui el passat divendres 25 de setembre. L'objectiu del text és el d'explicar als lectors diversos aspectes del traspàs de rodalies i de regionals de l'Estat a la Generalitat per contradir l'argumentari demagògic de CIU.


Rodalies : de la inèrcia i la renúncia a la competència i la inversió real

El passat dijous 10 de setembre , en un article publicat en aquest diari el diputat conservador Josep Rull qualificava l’imminent traspàs de rodalies com el producte d’un mal acord. El Sr. Rull ens pretén impressionar amb un reguitzell de falsedats que passem a respondre tot seguit.

1.- Plenes competències: El Govern català tindrà plenes competències en la gestió de Rodalies des del primer dia de vigència del traspàs el gener de l’any vinent. El Govern podrà decidir sobre horaris, freqüències , informació, gestió i qualitat de tot el servei i en aquest sentit treballarà des del primer dia per millorar en tots aquests camps per oferir un servei competitiu i modèlic a tots els seus usuaris. Es treballarà paral·lelament en la renovació del contracte programa amb Renfe per tal de poder créixer, any rera any, en aquestes millores.

2.- Gestió per a un millor servei No es pot menystenir per tant l’abast i la importància del traspàs de totes aquestes competències fins ara mai assolides argumentant que les infraestructures no són traspassades. Recordem al lector que l’Estatut, votat també per CiU, no estableix el traspàs de les infraestructures. La negociació, per tant, es fa en el marc estatutari que és el marc legal previst. Caldria subratllar, a la vegada, que el Govern no ha acceptat el traspàs fins que el Govern estatal no ha aprovat el Pla de Rodalies 2008-2015 que preveu inversions per valor de més de 4.000 MEUR, inversions que han estat acordades i prioritzades conjuntament amb el Govern català.

2.- Primer Rodalies, després regionals. Assegurar , com fa Rull, que el Govern català descarta el traspàs dels serveis de trens regionals, és una afirmació del tot falsa. El Govern es planteja el traspàs de Rodalies com una primera fase. Un primer pas de gran importància i prioritat ja que de fet els serveis de Rodalies són els que més usuaris tenen i, per tant, són el servei amb major impacte ciutadà. Les xifres així ho demostren : més de 115 milions de viatges duts a terme l’any 2008.
Paral·lelament a la negociació de rodalies s’han iniciat els treballs ( i en Rull ho sap i ho amaga) pel traspàs de les línies regionals amb origen i destí dins de Catalunya, tal i com sempre ha afirmat el Govern, com està acordat en la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat, com diu l’Estatut i com preveuen el Pacte Nacional d’Infraestructures (que CiU es nega a signar) i el Pla de Transports de Viatgers.

3.- Un sistema integrat. Cal recordar-li a la dreta catalana que ha estat l’actual Govern el que ha creat i posat en marxa les ATM de Lleida, Tarragona, Girona i el Bages. És l’actual Govern qui ha portat la integració tarifària en aquestes àrees i és el mateix govern qui ha previst la plena integració tarifària el 2012.

Aquest Govern també ha estat el que ha incorporat, per primera vegada, en tots els seus plans aprovats un servei de rodalies a Girona, Lleida i Tarragona. No entenem per tant de quina insensatesa parla i a quin fraccionament es refereix el diputat quan ningú no ha fet més per la integració del transport públic a Catalunya que el Govern actual.


4.- Més trens i més moderns. El parc de trens de rodalies de Catalunya té una edat mitjana d’11 anys, un any menys que la mitjana de Madrid, situada en 12 anys, fet que desmenteix les paraules del representant convergent. De fet, el parc de Rodalies de Barcelona és el més jove de tota Espanya i en aquests moments ja compta amb 46 nous trens Civia que donen servei a 230 circulacions diàries. Ens cal afegir,també, que durant aquest any Renfe haurà incorporat 18 nous trens al servei de mitja distància. Es preveu que l’any vinent Renfe Catalunya disposi de la flota més moderna d’Europa.

Així doncs el diputat Rull amb articles com el publicat procura intoxicar informativament al ciutadà. El canvi està demostrat per les vies dels fets. Comencem a deixar l’etapa grisa del dèficit en matèria d’infraestructures que ens va deixar en herència la dreta nacionalista, per començar a caminar per un nova etapa de realitzacions i d’inversions que han de transformar la Catalunya real.

miércoles, septiembre 23, 2009

PRESIDENTE ZAPATERO


El compañero Miquel Iceta interrogaba en su crónica del pasado domingo sobre muy diversos aspectos de la gestión del Presidente Zapatero. Interrogaba i apelaba a la memoria de una lista de logros y de características de su gobierno que defienden por si solas su gestión. Remito a todos los que quieran leer este texto a localizar el diario de Miquel y a disfrutarlo.

Yo quiero abundar en este tema.

Zapatero sucedió al gobierno de Aznar, después de ocho años de fuerte conservadurismo y con claros síntomas de involución social y política. El engaño brutal sobre el brutal atentado de Atocha puso fin a un período político que rozó la triste fama de la infamia.

España entera se despertó conmocionada y herida después del 11 de marzo y el día 14 ( tres días después) la decisión ciudadana expresada en las urnas permitió dar un giro radical a la cosa pública, un golpe de timón a la vida política del estado. El regreso de las tropas de Irak, la consulta al Parlamento sobre las grandes decisiones internacionales, el impulso de grandes reformas en materia de derchos civiles, la aprobación y el desarrollo de la ley de la dependencia, la lucha contra la violencia de género, las políticas ambientales convencidas, la reforma estatutaria en Cataluña, Anadalucía, Comunidad Valenciana, Comunidad Balear, etc., las inversiones en grandes infraestructures ( de forma destacada en Catalunya). Y sobre todo una buena política de gestos que hoy conforman el perfil, a nivel mundial, de una España a la altura del siglo XXI ( paridad de género en el gobierno, defensa de los grandes acuerdos internacionales contra la pobreza, contra la violencia, contra el cambio climático). Desde los primeros gobiernos de Felipe González, no recordábamos un volumen de cambios tan considerable. Si la obra de Felipe fue ( y es) el referente de la modernización y de la europeización de España, la obra de Zapatero va dirigida a convertirse en el referente de la política de la nueva izquierda euroepa social y política surgida después de la caída del muro de Berlín.

La crisis económica ha venido a poner un fuerte desorden en la vida económica y social en España y en Catalunya . La posición del Presidente ha sido clara : la prioritat son las personas. Gran parte de las decisiones del gobierno van dirigidas a complir este objetivo. Más de 200 medidas para hacer frente a la crisis. Entre ellas una de enorme importancia y que con frecuencia olvidamos: la garantía de los depósitos bancarios, de los ahorros de todos, hasta un máximo de 100.000 euros. Poca broma y seguridad suficiente.

Las ayudas a las personas, sobretodo la ampliación de la cobertura por desempleo, no sólo es una medida de impacto social. Los 700 millones de euros a que asciende el pago de un subsidio complementario de 420 euros a las personas desempleadas son una inyección importante en el consumo y en la consolidación ( como mínimo) de empleo en el sector servicios.

La derecha grita y se desgañita pidiendo elecciones anticipadas. Alguien desde el mundo financiero rema en esa dirección marcada por la oposición. Creo que deberíamos preguntarle al Sr. Quintàs más que por sus opiniones políticas ( a las cuales tiene derecho, faltaria más) por el destino de los millones de euros que el Gobierno concedió a las entidades financieras ( en préstamo, con condiciones ) para facilitar las condiciones de acceso del crédito a los ciudadanos y a las pequeñas y medianas empresas. En el momento que el acceso al crédito mejore, tanto para el consumo como para la inversión, la situación repuntará. Más rigor, más trabajo, por tanto. Y menos demagogia.

El Presidente Zapatero capitanea una nave que atraviesa hoy aguas turbulentas. Los golpes de la tormenta son intensos, pero al parecer ya se puede albirar la mar más calma. Es seguro que a causa del vendaval, la nave deberá pasar unos días en el dique de reparaciones, pero continuará navegando. Y bien. Y con confianza.

domingo, septiembre 06, 2009

L'11 DE SETEMBRE : UN DIA DE SOLIDARITAT AMB ELS QUE PATEIXEN LA CRISI I DE SUPORT ALS EMPRENEDORS QUE BATALLEN


Hem acabat les vacances i l'inici de setembre sempre posa alguns debats sobre la taula : les relacions de Catalunya i Espanya, el debat independentista, etc.

Sóc dels que pensa i constata ( visc en un barri de treballadors d'una ciutat mitjana ) que la gran preocupació ciutadana, ara per ara, és la crisi econòmica, una crisi que no té arrels al país, però de la que el país pateix les seves conseqüències.

Hi ha qui s'entesta en obrir d'altres debats, alguns d'ells molt minoritaris...

No hi ha dia en que un veí o un altre no em comenti la situació econòmica familiar, la situació difícil que viu l'empresa a la que treballa o la situació que està patint a causa de la feina el seu fill o la seva filla.

Encertadament, els presidents Montilla i Zapatero han plantejat com a màxima prioritat del governs de Catalunya i d'Espanya, per al nou període polític, l'atenció als sectors més necessitats i més afectats per la crisi.

Però vull fer referència a un tema tan sensible a l'entorn de l'11 de setembre : els nostre símbols i el seu valor com a referent unitari en un moment crític. Aquest 11 de setembre ens ha d'unir a tots i a totes al voltant de la gent que més ho necessita i, també, al voltant d'aquells que estan fent front a la crisi des del món empresarial, sindical, professional i solidari. A Catalunya, avui, tenim com a prioritari aquest fet . El fet nacional ha d'estar revestit l'11, com mai,de solidaritat amb la gent desvalguda i d'impuls i suport amb els emprenedors. Quin símbol és en aquests dies el de tots ? La senyera, amics i companys. Només la senyera.