ELS DISCURSOS D’ARTUR MAS

He estant llegint en aquests dies i escoltant, des del meu escó, els discursos d'Artur Mas. He dit a algunes tertúlies, ho he piulat al twitter i ho he escrit en un article que acabo d'enviar als mitjans amb els qual col.laboro habitualment : no m'agraden els discursos del nou president.

Al Parlament han estat discursos genèrics, dirigits a una parròquia variada que vol més paraules que fets ( tal és la dimensió psicològica de la tragèdia econòmica i social ). En matèria econòmica el seu discurs és plenament neoliberal, en matèria social és regressiu, en matèria política, buit de continguts, amb un excessiu flaire patriòtic i amb un excés de voluntat de trascendència.

La política és un art i un ofici que hauríem de rescatar de les urpes del marqueting i del poder creixent dels massmedia. És pobre, molt pobre sentir a un polític (en Mas en aquest cas) comparar, en públic, l'accés a la presidència del govern amb la consecució de la seva vida familiar. És un símptoma dels temps que s'acosten : sensibleria política, patrioterisme sense contingut, salsa rosa ( però amb un toc "xic")i buit ideològic. En fi, la dreta cavalcant victoriosa sota un arc que diu " les ideologies han mort".

La telivisió del règim ( TV3) deixa anar que la seva esposa ( Helena R.) "està destinada a tenir un paper destacat en aquesta legislatura(sic)"(?). Per què? Que n'ha fet alguna de grossa? Es presentarà a les eleccions municipals? En fi, la síntesi és que hi ha una confusió alarmant entre família, govern, partit, país...que només fa preveure una nova edició de pujolisme amb l'exercici públic col.lectiu de virtuts privades...però carregada de vicis públics.

Torneu a llegir els discursos del nou president i veureu que la paraula "nosaltres" surt en molt poques ocasions. La idea del "govern dels millors" el que intenta és liquar idees, ideologies, conceptes i objectius polítics ben diferenciats.

I la posada en escena traspua la vella idea de que "tornem a casa". O el que és pitjor : la idea de que "ens tornen això que ens pertany". Algunes veus populars a la Plaça de Sant Jaume deixaven anar aquestes idees. La presència de la Marta Ferrussola davant les càmeres de TV ( la que paguem entre tots, la de "casa nostra", però amb la qual tothom no se sent identificat...) i l'anunci de que Lluís Prenafeta es trobava entre el públic al Palau Sant Jordi em va fer venir a la memòria aquella etapa en que país, negoci, govern i partit formàven part d'un conjunt excloent en que la immensa majoria dels catalans no podien pertànyer.

Els discursos del Mas no són discursos oberts, tot i que ho semblin. Destil.len el flaire d'altres èpoques. Els propers mesos s'explicaran més coses. Temps al temps.

TOT A PUNT PER COMENÇAR A GESTIONAR ELS SERVEIS DE TRENS REGIONALS A CATALUNYA

Ahir el Govern de la Generalitat va aprovar el conveni amb RENFE per operar els serveis ferroviaris regionals des de l'1 de gener vinent, assumint competències en la matèria, d'acord al que estableix l'article 169 de l'Estatut d'Autonomia.

A nivell de recursos tècnics els serveis traspassats pugen a 736 setmanals, amb 56 unitats mòbils en funcionament i 256 persones treballant-hi.

Aquest traspàs amplia el desenvolupament competencial en matèria ferroviària de Catalunya, fa avançar el desplegament estatutari i permetrà l'estructuració de les futures rodalies de Lleida,Girona i Tarragona.

El Govern de la Generalitat, a partir del gener vinent, té competències sobre el total de franges horàries dels serveis de regionals ampliant-se, per tal de fer-ho possible, l'acord sobre l'ús de les infraestructures entre l'ADIF i la Generalitat de Catalunya.

El Govern de l'Entesa deixa una herència importantíssima en matèria de ferrocarrils i de transport públic que s'ha de mantenir i s'ha d'ampliar a tots el país amb la finalitat de continuar desenvolupant l'objectiu de la mobilitat sostenible i segura, basada en una reducció gradual del cotxe privat per cobrir les demandes de mobilitat.

LES ELECCIONS DEL 28 DE NOVEMBRE

He deixat passar uns dies des de la jornada electoral del 28 de novembre abans d'escriure en aquest quadern obert. No penso abandonar-lo. Ans al contrari : és una bona oportunitat per fer arribar les meves sensacions i opinions polítiques als amics personals, als companys i als amics lectors.

El resultat del 28 N ha estat molt dur per al PSC i per a la esquerra governant en el seu conjunt. Tant dur ha estat, que em sembla fins i tot injust.

He tornat a revalidar l'acta de diputat, però el fet s'ha produit en un marc de tristesa i de desencís entre nosaltres donat el mal resultat global obtingut. Una bona part de la premsa continua furgant en les ferides obertes, el president Montilla ha anunciat la seva retirada política ( gest que l'honora i que, ara !, feliciten fins i tot aquells que s'han encarnissat amb ell) i un grapat de companys i de companyes ( als quals puc entendre però no justificar) han començat a airejar, a la premsa, les seves opinions i les seves valoracions sobre la situació política del PSC.

Penso que l'explicació al resultat electoral l'hem de buscar entre les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de la crisi, en els canvis ferotges i radicals que ha patit la nostra societat en els darrers anys ( sobretot en tot això que fa a la capacitat de mantenir la cohesió social) i a l'efecte que sobre l'electorat socialista ha pogut tenir la sentència del Tribunal Constitucional. Si a aquests elements li sumem la valoració insuficient que l'electorat progressista ha fet sobre la fórmula política del pacte de les esquerres, les explicacions es visibiltzen amb claredat.

No crec que la solució estigui en cercar la confrontació amb el PSOE ( per a mi crear un grup parlamentari propi ho és), ni en el recanvi improvisat i cainita que s'alimenta del fals dilema de les diferents ànimes del partit. L'experìencia política d'altres partits polítics que han viscut situacions similars ens ha de ser útil per fer-hi front a la remuntada. El discurs que només contempli la "probable solució" a un dels problemes, sense atendre a la complexitat de factors que han produit aquest resultat és i serà un discurs insuficient.

Les esquerres catalanes han fet un dels governs més fructífers per al conjunt de la nostra societat i per a la modernització del país, tant a nivell de gestió pública com d'obra legislativa. D'aquest treball és possible que pugui treure rèdit el govern de CIU, però no n'estic molt segur. La conjuntura no permet alegries a ningú, i els cicles polítics que venen és possible que siguin molt més curts que els que hem conegut fins ara. És per això que, amb el conjunt de l'obra feta i amb un important rearmament conceptual i polític, els socialistes ajudats per la resta de forces progressistes del país, hem d'estar ben aviat preparats per assumir responsabilitats de govern i/o de governança o d'incidència directa en els assumptes públics de Catalunya. La propera batalla política són les municipals i a Espanya com a Catalunya, les eleccions locals no són cosa menor. Donem-li entre tots el valor que tenen. D'aquí sis mesos, estic convençut, podem començar a sortir de la situació actual.

Nota : Vull deixar en aquesta nota una imatge de referència : una imatge de l'acte al Barri de l'Espirall (Vilafranca) durant la campanya electoral. Celestino Corbacho, Roberto Labandera, Francisco Romero, Mila Arcarons, Susanna Mérida i Imma Ferret.