El Diario de Roberto Labandera

EIX DIAGONAL : UN NOU TRAM INAUGURAT

2011-07-24T19:40:00.002+02:00

El passat dissabte vaig assistir a la inuguració d'un tram de l'Eix Diagonal : l'enllaç entre la Ronda Sud d'Igualada i l'Eix Diagonal i un nou tram que uneix Igualada amb Manresa. Vull recordar que l'impuls de l'Eix el va fer el govern de les esquerres, es va revisar la totalitat del traçat i es va licitar de forma unitària per un valor d'inversió de prop de 400 milions d'euros.

El nou traçat també enllaça l'Eix ( antigues C-15 i C-37) amb la Ronda Sud d'Igualada. La Ronda és una latra obra que va haver d'esperar quasi 25 anys fins que va començar a fer-se realitat degut a l'impuls del Govern de les esquerres.

El Conseller Recoder va fer menció a la continuitat del treball de planificació i d'execució dels governs anteriors. Jo vull fer esment del treball intens que el Departament de Política Territorial va fer en aquest tema, de la mà del Conseller Nadal. La política d'eixos viaris, que va impulsar el Govern des de l'any 2004, s'està completant i amb aquesta finalitat completa s'està donant major permeabilitat al territori, s'han millorat de forma substancial les comunicacions per carretera i es dreen les condicions per tal que noves línies de transports de viatgers es posin en marxa.

EL PACTE DELS PRESSUPOSTOS ENTRE CIU i PPC i ALGUNES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES.

2011-07-10T13:57:00.004+02:00

Alguns recordaran la situació dels anys 1999-2003, quan el darrer Govern de Pujol va haver de tancar un acord amb el PP, a Catalunya, per tal de "romandre a la cadira" de la seva darrera legislatura. El resultat pràctic d'aquell acord va ser només un : possibilitar a CIU la permanència en el Govern i a Artur Mas preparar el seu asalt al poder.

El cost polític va ser molt alt per a CIU, ja que va tenir una davallada electoral considerable. Però al PP només li va servir per obtenir una certa carta de ciudadania política catalana ( va estrenar la C en el nom de la seva fórmula) i per al país no va servir de res. Recordo els acords pressupostaris de l'època: "una perdigonada" de petites inversions amb molt escàs impacte de els quals en acabar la legislatura només s'havia complert un 24 %.

També, llavors, ERC va estendre un xec en blanc a CIU, amb una abstenció en la investidura de Pujol de la qual no va treure directament cap benefici.

El resultat l'any 2003 va ser evident. Els dos partits que varen pactar varen baixar en vots i en escons. I la percpeció de pacte "infame" es va estendre entre les files dels convergents com una taca de difícil contenció. L'origen de la travesia del desert per Artur Mas va ser justament aquest pacte.

De ben segur, Artur Mas no oblida que a casa dels seus militants, els pares i els avis continuaven votan el seu partit, però que els fills i les filles, els més petits i alguna avia o tieta va anar a les urnes amb un vot a la mà en favor de Carod Rovira. Artur Mas, ara, ho tenia millor per pactar amb ERC o amb PSC. Però la brutal pressió conservadora l'ha posat entre l'espasa i la paret.

Si a partir de les properes eleccions generals, es veu obligada a votar a Mariano Rajoy ( a Zapatero mai li va donar el vot) com a nou president, l'estel de CIU tornarà a declinar ( i sino al temps...) i les dificultats per al President s'incrementaran davant la voracitat d'una Alicia Sánchez Camacho disposada a "qualsevol cosa" per treure rèdits polítics. Alicia no és l'Albert Fernández Díaz. Té les mateixes ansies de poder que Sirera, però amb un carrer Gènova ben treballat. I si el resultat de les generals l'impedeix manar a Madrid es tornarà una autèntica pesadilla política per a CIU a Catalunya. I si no al temps...

Ara bé, per cert, ERC com sempre ficada en la seves disjuntives hamletianes, acosada per Solidaritat i pels diversos reagrupaments, espera a la porta el mínim gest d'amor dels sobiranistes del Govern, per tal de poder recuperar alguns espais de presència pública, tot i que sigui fent seguidisme del més grans.

No ens espera un bon temps polític. Però de totes maneres si que esn serà un temps per aprendre !

EL15 DE JUNIO EN EL PARLAMENT DE CATALUÑA

2011-06-19T22:06:00.002+02:00

Son muchos los amigos y los compañeros que han llamado para saber qué había pasado en el Parlament el pasado miércoles 15 de junio y para interesarse por mi estado personal. A todos ellos mi gratitud por su preocupación personal y, sobre todo, por su preocupación democrática.

Fui el primer diputado en llegar al Parlamento. Cada miércoles, un poco después de las 8 de la mañana estoy en mi despacho. Son días de comisiones y de plenos y siempre hay trabajo para hacer antes de las diversas sesiones.

Mi sorpresa fue no encontrar ni un solo guardia, ni un solo mosso d'esquadra desde la estación de Arco de Triunfo hasta la puerta indicada para el acceso. En cambio si que había efervescencia en la calle, gente que se movía arriba y abajo, grupos de personas ocupando las terrazas de los bares con sus ordenadores portátiles y otras herramientas de trabajo para la concentración.

Me acerqué a los guardias, ya a 25 metros de la entrada y una vez identificado me acompañaron hasta el portalón de hierro que da a la C/Wellington. Unas 500 personas comenzaron a gritar una vez observaron la entrada de diputados y de trabajadores de la casa. Insultos, descalificaciones y algunas frases como " No nos representan"

Sentí una profunda indignación y una inmensa tristeza. La gente que nos gritaba era gente joven. No todos antisistema, con su típica estética. Había mucha clase media entre los más agresivos y, no lo olvidemos, la violencia de ciertos sectores de la clase media comienza a ser un tema de análisis en nuestra sociedad. A estos jóvenes los ha formado la democracia y los ha atendido nuestro sistema de bienestar. ¿En qué ha fallado la educación política y democrática para que estos jóvenes no sean capaces de valorar la dimensión de su acción contra el Parlament de Catalunya?

Aquel dia el movimiento del 15 M perdió una batalla. El movimiento tiene importantes valores y se mueve con una gran simpatía social, pero ha de concretar sus propuestas y se ha de dotar de una organización mínima que permita que sus actores más destacados puedan tener un lugar en los escenarios del diàlogo político. Sin ambas cosas, el movimiento puede derivar de la simpatia y la potencia actuales a la más perfecta de las frustraciones.

Para acabar, la reacción del Govern fue desproporcionada e inútil. Inútil porque no fue capaz de evitar las agresiones ni de garantizar la seguridad de las personas ( políticos y trabajadores del Parlament). Desproporcionada por que el vodevil de los helicópteros nos lo podíamos haber ahorrado. Pensé que hubieran hecho en circunstancias similares los presidentes Maragall y Montilla. Hubieran desafiado las personas y los hechos de la calle y allí hubieran estado, entrando a pie al Parlament. Como lo hicimos la mayoría de diputados.Algunos poniendo en riesgo su integridad física.

Otra vez, amigos y compañeros, muchas gracias por vuestra cariñosa, sensible y democrática preocupación. Hasta la vista !

REFLEXIONS A PRINCIPIS DE JUNY

2011-06-06T14:48:00.002+02:00

He volgut deixar passar unes setmanes després del 22 M abans de valorar les conseqüències polítiques i socials del seus resultats. Els socialistes hem sofert una derrota important, la segona a Catalunya en poc més de sis mesos.

És un tòpic, tot i que imprescindible, dir que hem de reflexionar. Jo també em sumo a aquesta demanda. Però crec que no és la única sortida.

La derrota electoral no està en les nostres sigles, està en la incapacitat dels nostres missatges per convèncer a l'electorat. Tampoc està en els noms o en les cares dels nostres representants sino en la seva capacitat de donar seguretat i de formular sortides reals per al conjunt de la població davant l'actual situació de crisi.

La població ens demana treball i seguretat. Treball com a font bàsica d'ingressos de la renda personal i familiar. Seguretat en relació a la permanència dels seus recursos, dels seus estalvis, dels nostres serveis públics.

S'han destruït més de 3 milions de llocs de treball des de l'any 2007. I és difícil crear-los en un període d'un o dos anys. Però, en canvi, no ens hem atrevit a plantejar fórmules de repartiment de la feina ( i per descomptat del salari). Ens ha faltat valentia, coratge i generositat amb el nostre entorn. La reducció de l'horari laboral, una disminució salarial moderada i una planificació intel-ligent de feines d'utilitat social permetria donar feina ( tot i que fos a temps parcial) a molts aturats de Catalunya.

En relació a la seguretat dels nostres bens i del nostre patrimoni personal, el Govern de l'Estat ja ho va establir a l'inici de la crisi, declarant la cobertura de fins a 100.000 euros dels nostres estalvis davant qualsevol risc de crisi financera. La fórmula de crear feina mitjançant el repartiment de l'ocupació existent pot generar el clima de confiança que la societat necessita.

Si la fórmula del repartiment és viable en el treball ( hi ha països que ja el tenen legislat des de fa anys), també ho podria ser en matèria de sostre. Catalunya és un país amb un alt nombre d'habitatges insuficientment ocupats. De ben segur, que amb la difusió i potenciació d'algunes de les fórmules que ja s'apliquen de mediació pública entre propietaris d'habitatges buits i persones i famílies que necessiten un sostre, les possibilitats de cohesió social s'incrementarien de forma intensa.

Repartir els recursos, viure de manera més solidària, incrementar l'ús dels recursos ociosos són estratègies que no estem fent servir. Em dol el volum d'obres aturades que veig al carrer, de treballadors sense ocupació, de coses per fer, de manca d'esperit per pensar en les persones abans que en els dipòsits bancaris. Estem obsesionats amb l'estalvi pressupostari, però no ens obsessionem d'idèntica manera per donar ocupació útil ( individualment i socialment) a les persones en atur. La falta d'una voluntat real de canvi solidari i cohesionador és el major obstacle que estem vivint davant la crisi.El gran repte de l'estat modern ( i quan ho dic penso en el conjunt de les administracions que ens governen) rau avui, com sempre, en la seva capacitat redistributiva, tant de gestió directa com de pedagogia social.

LA CAMPANYA ELECTORAL COMENÇA A RODAR A VILAFRANCA DEL PENEDES BUSCANT UN CANVI A L'AJUNTAMENT

2011-05-08T19:22:00.005+02:00

El passat divendres 6 de maig va començar a tot l'Estat la campanya electoral municipal i autonòmica. Acabarà el dia 20 i les eleccions tindran lloc el 22 de maig.

Vilafranca ja està guarnida electoralment i comença a batre el cor de tots els vilafranquins i les vilafranquines que volem un canvi a l'Ajuntament. Els darrers dos anys, des de la moció de censura de CIU+CUP+ERC, la ciutat ha estat paral.litzada. El Govern local conservador, en solitari,no ha estat capaç de tirar endavant cap consens destacat. Va poder aprovar els pressupostos del 2009 i del 2010 amb per la suma d'abstencions, vot de qualitat de l'alcalde i diverses filigranes. CIU i Pere Regull han tingut una escassa capacitat per generar consensos. Possiblement, l'únic consens el van lograr amb la CUP, específicament per crear un front contra el PSC i tot allò que pogués limitar la tasca política de Francisco Romero.

Però si els dos primers anys de la legislatura van ser de convulsió i de feblesa per a l'equip socialista, la moció de censura de CIU no va aportar res destacat ni a la ciutat ni a la nostra gent. La paràl.lisi ha estat la tònica de l'obra de govern, congelant plans de cohesió social, el programa d'intervenció en barris, el desenvolupament urbanístic. Res s'ha fet d'importància per aconseguir els consensos necessaris en matèria de política d'ocupació i de foment de l'economia.

La gent progressista de Vilafranca volem tancar el 22 de maig una legislatura dura i gris, en que la manca de majories polítiques suficients han impedit fer front als reptes de la Vila, tan els quotidians com els estratègics.

El PSC, amb Francisco Romero, pretèn donar un gir a aquesta situació. Candidatura i programa han estat treballats i conformats a consciència. I la voluntat és clara : cal treballar per fer una majoria sòlida a l'Ajuntament, que ens permeti tirar endavant i impedeixi continuar un procés regressiu social i econòmicament que va tenir la pitjor inflexió política amb la moció de censura.

El canvi ja no és una demanda necessària. El canvi és una urgència per tal de no continuar hipotecant el futur de la ciutat i el de la seva gent, la nostra gent. Ens cal un canvi polític progressista per tal que Vilafranca guanyi !

EL DIPUTAT PERE REGULL DEFIENDE LOS RECORTES DE DERECHOS SOCIALES Y DE SERVICIOS PUBLICOS

2011-05-02T16:48:00.003+02:00

El Alcalde de Vilafranca y diputado al Parlamento de Cataluña se ha explayado sobre les consecuencias de la crisis en los servicios sanitarios de Vilafranca. Ha pretendido enviar un mensaje de tranquilidad a la ciudadanía en medio de un clima creciente de inseguridad y de incertidumbre. Ha dicho que no hay que temer por los servicios públicos de salud y que los recortes no afectaran a la mayoría !

No puedo entender si la posición del alcalde es una llamada desesperada a la calma o si, en realidad, nos quiere hacer pasar gato por liebre.

La inmensa mayoría de la población es conciente de que después del 22 de Mayo, la intención política del Govern de Artur Mas es profundizar el tijeretazo, mejor dicho es ahondar en la herida inicial convirtiendo el corte de tijera en puñalada lisa y llana.

Regull ve perder posibilidades electorales con la política del Govern. Su apoyo como diputado a este Govern le puede pasar factura de forma drástica. La suma de incumplimientos es tal que tendrá Regull muchas dificultades para explicarse. Los ciudadanos no suelen actuar con torpeza y los fallos de este hombre son cada vez más evidentes.

El recorte en los servicios públicos comienza a ser brutal. Y comienza a serlo porque el tijeretazo/puñalada en los servicios públicos tiene mucho más de ideológico que de económico. Sólo Margaret Tatcher se atrevió a ir más lejos. Pero Mas en 100 días va por el mismo camino. Y Regull le sigue para defenderlo!

Pobre país, con esta gente delante !

L'ESTAT DEL BENESTAR EN PERILL A CATALUNYA

2011-04-16T11:52:00.003+02:00

A vegades el tòpic es converteix en realitat. L'expressió "¡compte que ve la dreta!" va fer obrir els ulls a molta gent a les eleccions de l'any 2008 a tota Espanya. Això va permetre a Zapatero revalidar un govern que amb dificultats, però amb voluntat, està lluitant contra la crisi econòmica pensant en la gent més desafavorida: els treballadors, les families amb rendes baixes i els joves.

Durant les eleccions del passat novembre a Catalunya, no varem ser prou contundents en el mateix advertiment i ara comencem a pagar les conseqüències. Artur Mas es va travestir de " canvi" i va congelar un somriure groguenc allà on va voler i va poder que no anunciava res de bo. Una bona part de l'electorat s'ho va empassar i així estem avui...

El somriure ara el tenim congelats nosaltres. Més de 4000 llocs de treball poden ser eliminats al sistema sanitari. Més de 1900, com a mínim, al sistema educatiu. Al voltant de 4000 emprenedors han deixat de percebre els ajuts per tirar endavant les seves microempreses i la responsable d'administració pública del Govern ha anunciat un aprimament de personal entre 15.000 i 20.000 persones a la mateixa Generalitat.

Les fórmules de la dreta són ben clares: que paguen els treballadors i les capes socials amb menys recursos.

Però el que realment em provoca una enorme preocupació són les paraules que ahir va manifestar Artur Mas davant de quasi dos centenars d'empresaris. Els va demanar que entomessin, com a objectiu, substituir les administracions públiques. Una doctrina més pròpia dels governs de Bush i de Reagan que de l'administració Obama que tant diu emmirallar a CIU.

La mort de l'estat està anunciada ? La lluita, la gran lluita dels propers anys, serà la de la preservació de l'estat del benestar i la defensa de la funció de l'Estat ( la Generalitat és Estat, també) com a instrument per a reduir els desequilibris socials. La batalla està oberta i no serà fàcil, companys i amics.

Nota : Us adjunto una imatge de les protestes del sector de la sanitat contra les tissorades del Govern de CIU

CONTINUEM LA MARXA CAP A GOVERNAR VILAFRANCA

2011-03-28T15:07:00.002+02:00

El passat 19 de març, la nova candidatura socialista a Vilafranca del Penedès ens va aplegar a l'Antic Escorxador de la Vila, per parlar de programa. Durant tot el matí vàrem debatre i participar en el que acabarà sent una bona plataforma d'idees per tirar Vilafranca endavant.

La Vila viu avui una sictuació de greu paràl.lisi. Una patena gris de decepció i de desencís amb el govern dels conservadors que es va fer amb el silló de l'alcaldia fa dos anys, amb el suport de radicals independentistes i de republicans.

Des del mes d'abril de fa dos anys, la Vila no ha "dado pie con bola" i el retrocés és una evidència. La gent cerca una nova sortida i la proposta política que encapçala Francisco Romero té una voluntat i un entusiasme capaç de superar les notòries difultats del moment.

El debat del dia 19 de març va ser un bon debat. I...llàstima del punt i apart, perque podiem haver continuat debatent un bon grapat d'hores més i...fins i tot uns dies més.

La gent té ganes de treballar, de pensar col.lectivament, de construir respostes en comú. Ara toca sumar el màxim de voluntats i de vots per tal que es faci possible un canvi a la Vila. Canviem el gris actual pel un color viu d'esperança, el color del Francisco Romero i de la seva candidatura socialista !

UNA CANDIDATURA PER GUANYAR LA CRISI

2011-03-07T08:49:00.003+01:00

El passat dissabte 26 de febrer es va presentar la candidatura del PSC per les properes eleccions municipals a Vilafranca del Penedès.

En un acte senzill a la Capella de Sant Pelegrí, al Vinseum, Francisco Romero va presentar un per un els candidats i les candidates.

Malgrat la difícil conjuntura política, confio ( i molt) en aquesta llista. És una mostra de la Vilafranca del treball i de l'esforç, transversal, que barreja joventut i experiència, il.lusió i solidesa.

Francisco l'ha definida molt bé : " és la candidatura per guanyar la crisi".

Ara els toca recòrrer barri per barri, casa per casa i generar opinió. Bona feina, companys !

LA MARE DE LES BATALLES

2011-02-20T17:08:00.003+01:00

El company Jordi Hereu ha guanyat les primàries socialistes de Barcelona.Una experiència intensa en un moment delicat per les seves possibilitats per renovar com a alcalde.

Ningú dubta que Jordi ha sortit reforçat d'aquest procés i que la militància socialista de Barcelona ha estat sacsejada en gran part per un debat inesperat però útil.

Fa unes setmanes vaig escriure en aquest bloc sobre la importància de les primàries en un procés electoral. I, per això, crec que el lideratge que donen unes primàries consoliden les possibilitats de qualsevol candidat.

Algunes veus del PSC s'han llençat en els darrers dies a parlar de dimissions necessàries, de canvi de fesomies i de troços d'executiva que creuen que estan en disputa. M'agradaria que es reflexionés sobre si els candidats i/o les candidates a dirigir el partit han de passar o no un procés d'eleccions primàries i que, per tant, fos la voluntat democràtica de la militància la que pogués triar els nous/les nous responsables.

Crec que és un esforç inútil continuar apuntant amb el dit companys i companyes. No és útil. Fa mal. No construeix. Perjudica. Però que útil seria presentar programes i equips que, en una batalla profundament democràtica, urna a urna i vot a vot pogués obtenir la seva força política. Si es triés aquest camí, l'organització socialista sortiria molt reforçada i la democràcia partidària guanyaria.

Jordi Hereu és ara un candidat reforçat per un procés democràtic impecable. Per més que intentin els seus adversaris desacreditar l'etapa viscuda pel PSC de Barcelona, avui hi ha més color d'esperança que núvols negres en el futur del nostre cap i casal. La dreta ho té més difícil per arribar al govern de la ciutat i les forces progressistes han guanyat un plus de credibilitat als ulls ciutadans gens menyspreable. Ho hem d'aprofitar durant la mare de les batalles.

PRIORITATS FERROVIARIES AL PENEDÈS

2011-02-14T20:26:00.003+01:00

En aquests dies, al Parlament, estem iniciant el treball de comissions. De fet demà compareixerà, per primera vegada, el nou conseller de política territorial i medi ambient que ara es diu de Territori i Sostenibilitat.

He centrat la feina d'aquests dies en les prioritats ferroviàries de la nostra comarca que, a saber, són de tres tipus : augment de serveis nocturns entre Vilafranca i Barcelona ( al menys un servei) i entre Vilafranca i Sant Vicenç de Calders ( al menys un servei, també) ; estudi de la capacitat del corredor ferroviari de la R4 entre la comarca i Barcelona per tal de que s'analitzi ( i es concreti) la possibilitat de posar en funcionament serveis semidirectes que augmentin la velocitat comercial, millorant la comunicació global de la comarca; i, en tercer lloc, treballar de valent per tal de que es pugui dotar, quan més aviat millor, al Penedès, d'una estació de trens regionals que dóni servei al sistema de l'alta velocitat catalana i de futur ( perquè no ?) als trens d'alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid o Madrid-frontera francesa, tal com preveu el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012.

Aquests són tres dels reptes ferroviaris bàsics que poden permetre afrontar el futur econòmic i demogràfic de la comarca, i en especial de Vilafranca, amb més garanties. El govern de les esquerres va posar les eines bàsiques per al desenvolupament de les apostes ferroviàries per a Catalunya ( i pel Penedès, també). Ara defensarem, des de l'oposició el compliment d'aquestes opcions estratègiques, que són molt majoritaris a la Vila i al Penedès.

El debat es produirà a finals de març o principis d'abril. Ja us faré saber els resultats del debat.

EL VALOR I ELS RISCOS DE LES ELECCIONS PRIMÀRIES

2011-01-17T12:47:00.002+01:00

El 19 de febrer el PSC organitzarà les eleccions primàries a Barcelona i, si s'escau, a la resta de municipalitats en que s'hagin de dur a terme.

Les primàries no són un mètode nou. Ja es practiquen a diversos sistemes polítics, tant a la resta de l'Estat ( ho acaba de fer el PSOE a 23 llocs d'Espanya, entre ells per elegir candidat a la Comunitat de Madrid) com a d'altres països del món . Compten amb defensors i, també, amb detractors.

Jo vull centrar-me en dos aspectes de les primàries: el seu valor i els seus riscos.

El valor de les primàries rau en la capacitat de mobilitzar a l'electorat d'una força política i de crear, des de primera hora, un major interés sobre el procés electoral que es preveu al conjunt de la ciutadania. Serveixen per contrastar conceptes, idees i models de gestió al si de les forces polítiques, permeten una major transparència política i fan més evidents els mecanismes de decisió dels partits. Per tant, ningú nega que a major democràcia interna més enriquiment democràtic.

Però, també, les primàries entranyen importants riscos : fomenten una major vedetització de la política, i una tendència a substituir el compromís col.lectiu pel lideratge individual. Es parla menys de "nosaltres" per parlar més en termes individuals. La preocupació pel lideratge individual pot tenir la temptació de substituir el treball en equip, la construcció conjunta de porgrames, missatges i estratègies.

El segon gran risc és el seu ús per satisfer interessos personalistes o per resoldre la "guerra de posicions". Si s'agafa aquest camí, s'acabarà deteriorant un bon instrument i s'augmentarà el cantó frívol de l'activitat política.

Dit això, les primàries han de ser l'eina necessària per quan una força política ha de dirimir, al menys, entre dues candidatures ( que no només entre dos candidats/tes), entre dues visions de la jugada política nascudes del tronc comú de la força política. Han de ser obligatòries ? Només en el cas en que puguin concòrrer dos o més candidatures. S'han de fer amb un temps determinat abans de les eleccions ? És possible que si, al menys amb un termini de sis mesos. Les han de regular els partits, internament, o han de tenir una legislació electoral d'àmbit estatal ? M'inclino per que sigui la llei electoral qui determini el procediment per a la totalitat de les forces polítiques que es presentin a les eleccions.

Considero que estem davant d'un procés realment interessant i al que hem d'atendre amb rigor no exent de passió política. Quan Trias i el PP menystenen el procés obert al PSC de Barcelona, és possible que estiguin al límit de cometre un error que pot tenir, també per a ells, conseqüències polítiques.

EL GOVERN D'ARTUR MAS

2011-01-13T22:24:00.003+01:00

Artur Mas està completant el seu Govern. Un govern que és el que és, però que queda lluny de la promesa del "govern dels millors". Les mateixes designacions produïdes i les filtracions a la premsa ( no desmentides) posen en evidència les dificultats del nou president per fer el govern que havia promés.

Una part prové del darrer gabinet pujolià : Rigau, Puig,Mas Collell i Pelegrí. Tots quatre amb gestions molt discretes, fins i tot insuficients i molt contestades en més d'una ocasió. Una altra part prové de l'acadèmia privada ( ESADE/ IESE) o del sector privat i per tant hauran de demostrar solvència i voluntat per gestionar recursos públics en favor de l'interés general. Uns tercers, provenen del partit ( amb un sistema de repartiment de quotes sense excessiu rubor) amb una preeminència del sector sobiranista ( Homs, Gordó) que poden acabar controlant sectors estratègics de l'administració pública i dels recursos públics. Uns quarts ( una mena d'estrany poti-poti), tenen origen divers. Hi ha des de membres de sectors professionals conservadores fins a Ferran Mascarell. M'oblidava...parlant de partit, no podem oblidar una milimètrica divisió de territoris de poder entre els dos socis de la Federació : tant per tu, Unió, tant per a mi, CDC.

El nomenat sector crític, però moderat, ha estat reduit a una conselleria ( destacada, això si). Recoder ha vist premiada la seva fidelitat a Artur Mas i a la seva posició controladament crítica al si del partit.

No és un govern per llençar coets, ni per generar grans expectatives. Tenen un posat més d'administradors i de controladors que de promotors de noves polítiques públiques. De totes maneres, el ritual de retorn a certes pràctiques de govern de confondre pais i partit ( la designació de Duran i Lleida per portar les relacions entre governs és una mostra) pronostiquen, perillosament, una etapa política amb més retrocessos que avenços.Temps al temps.

ELS DISCURSOS D’ARTUR MAS

2010-12-29T01:38:00.002+01:00

He estant llegint en aquests dies i escoltant, des del meu escó, els discursos d'Artur Mas. He dit a algunes tertúlies, ho he piulat al twitter i ho he escrit en un article que acabo d'enviar als mitjans amb els qual col.laboro habitualment : no m'agraden els discursos del nou president.

Al Parlament han estat discursos genèrics, dirigits a una parròquia variada que vol més paraules que fets ( tal és la dimensió psicològica de la tragèdia econòmica i social ). En matèria econòmica el seu discurs és plenament neoliberal, en matèria social és regressiu, en matèria política, buit de continguts, amb un excessiu flaire patriòtic i amb un excés de voluntat de trascendència.

La política és un art i un ofici que hauríem de rescatar de les urpes del marqueting i del poder creixent dels massmedia. És pobre, molt pobre sentir a un polític (en Mas en aquest cas) comparar, en públic, l'accés a la presidència del govern amb la consecució de la seva vida familiar. És un símptoma dels temps que s'acosten : sensibleria política, patrioterisme sense contingut, salsa rosa ( però amb un toc "xic")i buit ideològic. En fi, la dreta cavalcant victoriosa sota un arc que diu " les ideologies han mort".

La telivisió del règim ( TV3) deixa anar que la seva esposa ( Helena R.) "està destinada a tenir un paper destacat en aquesta legislatura(sic)"(?). Per què? Que n'ha fet alguna de grossa? Es presentarà a les eleccions municipals? En fi, la síntesi és que hi ha una confusió alarmant entre família, govern, partit, país...que només fa preveure una nova edició de pujolisme amb l'exercici públic col.lectiu de virtuts privades...però carregada de vicis públics.

Torneu a llegir els discursos del nou president i veureu que la paraula "nosaltres" surt en molt poques ocasions. La idea del "govern dels millors" el que intenta és liquar idees, ideologies, conceptes i objectius polítics ben diferenciats.

I la posada en escena traspua la vella idea de que "tornem a casa". O el que és pitjor : la idea de que "ens tornen això que ens pertany". Algunes veus populars a la Plaça de Sant Jaume deixaven anar aquestes idees. La presència de la Marta Ferrussola davant les càmeres de TV ( la que paguem entre tots, la de "casa nostra", però amb la qual tothom no se sent identificat...) i l'anunci de que Lluís Prenafeta es trobava entre el públic al Palau Sant Jordi em va fer venir a la memòria aquella etapa en que país, negoci, govern i partit formàven part d'un conjunt excloent en que la immensa majoria dels catalans no podien pertànyer.

Els discursos del Mas no són discursos oberts, tot i que ho semblin. Destil.len el flaire d'altres èpoques. Els propers mesos s'explicaran més coses. Temps al temps.

TOT A PUNT PER COMENÇAR A GESTIONAR ELS SERVEIS DE TRENS REGIONALS A CATALUNYA

2010-12-15T12:35:00.004+01:00

Ahir el Govern de la Generalitat va aprovar el conveni amb RENFE per operar els serveis ferroviaris regionals des de l'1 de gener vinent, assumint competències en la matèria, d'acord al que estableix l'article 169 de l'Estatut d'Autonomia.

A nivell de recursos tècnics els serveis traspassats pugen a 736 setmanals, amb 56 unitats mòbils en funcionament i 256 persones treballant-hi.

Aquest traspàs amplia el desenvolupament competencial en matèria ferroviària de Catalunya, fa avançar el desplegament estatutari i permetrà l'estructuració de les futures rodalies de Lleida,Girona i Tarragona.

El Govern de la Generalitat, a partir del gener vinent, té competències sobre el total de franges horàries dels serveis de regionals ampliant-se, per tal de fer-ho possible, l'acord sobre l'ús de les infraestructures entre l'ADIF i la Generalitat de Catalunya.

El Govern de l'Entesa deixa una herència importantíssima en matèria de ferrocarrils i de transport públic que s'ha de mantenir i s'ha d'ampliar a tots el país amb la finalitat de continuar desenvolupant l'objectiu de la mobilitat sostenible i segura, basada en una reducció gradual del cotxe privat per cobrir les demandes de mobilitat.

LES ELECCIONS DEL 28 DE NOVEMBRE

2010-12-10T18:13:00.003+01:00

He deixat passar uns dies des de la jornada electoral del 28 de novembre abans d'escriure en aquest quadern obert. No penso abandonar-lo. Ans al contrari : és una bona oportunitat per fer arribar les meves sensacions i opinions polítiques als amics personals, als companys i als amics lectors.

El resultat del 28 N ha estat molt dur per al PSC i per a la esquerra governant en el seu conjunt. Tant dur ha estat, que em sembla fins i tot injust.

He tornat a revalidar l'acta de diputat, però el fet s'ha produit en un marc de tristesa i de desencís entre nosaltres donat el mal resultat global obtingut. Una bona part de la premsa continua furgant en les ferides obertes, el president Montilla ha anunciat la seva retirada política ( gest que l'honora i que, ara !, feliciten fins i tot aquells que s'han encarnissat amb ell) i un grapat de companys i de companyes ( als quals puc entendre però no justificar) han començat a airejar, a la premsa, les seves opinions i les seves valoracions sobre la situació política del PSC.

Penso que l'explicació al resultat electoral l'hem de buscar entre les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de la crisi, en els canvis ferotges i radicals que ha patit la nostra societat en els darrers anys ( sobretot en tot això que fa a la capacitat de mantenir la cohesió social) i a l'efecte que sobre l'electorat socialista ha pogut tenir la sentència del Tribunal Constitucional. Si a aquests elements li sumem la valoració insuficient que l'electorat progressista ha fet sobre la fórmula política del pacte de les esquerres, les explicacions es visibiltzen amb claredat.

No crec que la solució estigui en cercar la confrontació amb el PSOE ( per a mi crear un grup parlamentari propi ho és), ni en el recanvi improvisat i cainita que s'alimenta del fals dilema de les diferents ànimes del partit. L'experìencia política d'altres partits polítics que han viscut situacions similars ens ha de ser útil per fer-hi front a la remuntada. El discurs que només contempli la "probable solució" a un dels problemes, sense atendre a la complexitat de factors que han produit aquest resultat és i serà un discurs insuficient.

Les esquerres catalanes han fet un dels governs més fructífers per al conjunt de la nostra societat i per a la modernització del país, tant a nivell de gestió pública com d'obra legislativa. D'aquest treball és possible que pugui treure rèdit el govern de CIU, però no n'estic molt segur. La conjuntura no permet alegries a ningú, i els cicles polítics que venen és possible que siguin molt més curts que els que hem conegut fins ara. És per això que, amb el conjunt de l'obra feta i amb un important rearmament conceptual i polític, els socialistes ajudats per la resta de forces progressistes del país, hem d'estar ben aviat preparats per assumir responsabilitats de govern i/o de governança o d'incidència directa en els assumptes públics de Catalunya. La propera batalla política són les municipals i a Espanya com a Catalunya, les eleccions locals no són cosa menor. Donem-li entre tots el valor que tenen. D'aquí sis mesos, estic convençut, podem començar a sortir de la situació actual.

Nota : Vull deixar en aquesta nota una imatge de referència : una imatge de l'acte al Barri de l'Espirall (Vilafranca) durant la campanya electoral. Celestino Corbacho, Roberto Labandera, Francisco Romero, Mila Arcarons, Susanna Mérida i Imma Ferret.

COMENÇA LA CAMPANYA :ENGANXADA DEL PRIMER CARTELL A LA PLAÇA PENEDÈS

2010-11-14T21:04:00.003+01:00

El divendres 12 de novembre va començar la campanya electoral de la IX legislatura al Parlament de Catalunya. Primer de tot, festa democràtica ! En segon lloc, voluntat de treball socialista d'assolir els millors resultats per tal de garantir un govern socialista al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

A la mateixa hora, el President Montilla proclamava els seus compromisos per aquesta campanya. Destaco alguns d'ells, reordenat-los d'una altra manera:

1. No pactar amb el PP en cap cas, per la seva actitud contrària a l'Estatut i a l'autogovern de Catalunya.
2. Defensar les conquestes socials : ni un pas enrere en matèria de avenços socials.
3. No fomentar ni donar suport a un referèndum il.legal sobre la independència.
4. Lluitar contra la crisi econòmica i fer les reformes que calgui per tal de millorar l'economia i l'ocupació
5. Defensar l'Estatut, tot l'Estatut i res més que l'Estatut.
6.Fer un govern socialista, progressista i catalanista.

L'EQUIP DEL DISSABTE ROIG A SANT JULIÀ

2010-11-08T01:17:00.003+01:00

Una bona part de l'equip de companys i companyes que varem treballar el passat dissabte 6 de novembre a Sant Julià. Gràcies, companys ! Molt bona feina !

DISSABTE ROIG AL BARRI DE SANT JULIA

2010-11-08T01:10:00.003+01:00

El dissabte passat, 6 de novembre, varem organitzar una visita al Barri de Sant Julià amb una bona i animada trobada amb els veïns. Vàrem parlar amb molts veïns i vàrem recollir les seves impressions polítiques. Bona tasca i un bon dia !

FOTOGRAFIA DE GRUP A L'ACTE DE CANYELLES : ELECTES DEL PENEDÈS I DEL GARRAF DONEN SUPORT AL PRESIDENT MONTILLA

2010-10-23T21:30:00.003+02:00

Aquesta és la fotografia de grup de tots els electes i les electes socialistes de l'Alt Penedès i del Garraf el passat divendres 22 d'octubre a Canyelles. Ens acompanya Celestino Corbacho, Nº 3 de la llista socialista al Parlament per la circumscripció de Barcelona.

INTERVENCIO A L'ACTE DELS ELECTES DE L'ALT PENEDÈS I DEL GARRAF A CANYELLES

2010-10-23T21:26:00.003+02:00

Aquest és el moment de la meva intervenció davant del Consell de Federació Extraordinari que va tenir lloc a Canyelles ahí divendres 22 d'octubre.

UNA IMATGE QUE VAL MÉS QUE MIL PARAULES !!

2010-09-21T21:30:00.002+02:00

Aquesta tarda, durant la visita a les obres de la variant de Vilafranca del Penedès, el Conseller Nadal ha fet un bon advertiment : "aquells que varen dir i assegurar que l'obra no es faria, ara hauríem de rectificar".

El missatge és ben clar : CIU va intentar desacreditar al màxim les possibilitats del Govern de fer aquestes obres. Però les obres estan en marxa, tenen el seu finançament assegurat i tenen un calendari ben precís i clar.

Una imatge estupenda que exemplifica el ritme i l'estat de les obres de la C-15 al seu pas per Vilafranca és la que us enganxo aquí.

LA VARIANT DE VILAFRANCA A TOTA MARXA !!

2010-09-21T21:15:00.002+02:00

Aquesta tarda, el Conseller Joaquim Nadal, de Política Territorial i Obres Públiques ha visitat les obres de la variant de la C-15, al seu pas per Vilafranca del Penedès. L'obra entre Vilafranca i La Granada està a plena marxa, a bon ritme. La previsió de posada en marxa del total de l'obra, més conegut com a Eix Diagonal, és l'estiu de l'any 2012. El cost total de l'obra és superior a 368 milions d'euros en tota la seva globalitat ( 35 km són de nova construcció). Ja es pot veure a la zona el pas de la C-15 per sota l'autopista A 7. De l'altre cantó de la N-340 comença el traçat de l'autovia Vilafranca-Vilanova ( dos carrils en cada direcció) que té com a elements més complexos els túnels de Canyelles en atravesar el Montgrós.

Ha estat una visita reconfortant per tots aquells que hem treballat en la defensa d'aquest Eix per la seva importància per a la Vila i per al Penedès.

Nota : en la fotografia el Conseller Nadal inspecciona les obres.

ELS PLANS EXTRAORDINARIS D'OCUPACIÓ HAN DONAT FEINA A 158 PERSONES A L'ALT PENEDÈS

2010-09-17T11:04:00.004+02:00

La Consellera de Treball, Mar Serna, va presentar ahir els resultats de contractació de l Plans Extraordinaris d'Ocupació aprovats enguany pel Govern de la Generalitat. Han estat 158 persones les contractades i 1.100.000 euros la inversió duta a terme. L'Alt Penedès té un 14% d'atur i aquesta mesura ajuda de forma important a generar noves dinàmiques tant d'activitat econòmica com de formació de les persones en atur. Els 14 municipis participants varen presentar un total de 45 projectes, vinculats a oficis tradicionals, enregies renovables i tecnologies de la informació i de la comunicació que són els jaciments d'ocupació que major perspectiva tenen de creixement

La Consellera va valorar també l'impacte dels plans d'ocupació al conjunt de Catalunya. Més de 100 milions d'euros que ocupen a uns 25.000 catalans i catalanes, entre ells un capítol important de joves.

Mar Serna va dir que la major aposta continua sent la formativa. El volum d'accions de formació a la nostra comarca abasta ja a més de 2.300 persones.

Nota : fotografia de l'acte, al Consell Comarcal de l'Alt Penedès. La Consellera Mar Serna i el President del CCAP, Jordi Girona.

A SANT SADURNI D'ANOIA,A VEURE LA FIL.LOXERETA !!

2010-09-09T00:22:00.002+02:00

Avui hem visitat Sant Sadurni d'Anoia per acompanyar la Susanna Mèrida, la nostra candidata a l'alcaldia, durant la preciosa desfilada de La Fil.loxereta. Hem pogut compartir unes quantes hores amb una companya de luxe : Manuela de Madre. La Susanna i la Manuela s'han fet costat l'una a l'altra i ha estat un moment entranyable.

Ens hem fet una fotografia de grup davant la seu del PSC. Allà els companys han muntat una paradeta per repartir cava i coca a la gent de la desfilada. Hem esgotat les existències...Sol a dojo i gana, que a aquelles hores s'explica molt bé...

La gent, molt agraïda. Nosaltres, satisfets. La Susanna, esplèndida ! La Manuela, feliç!

Nota : us enganxo una fotografia feta allà mateix.

A L'ALT PENEDES 115.000 PLACES DE TREN DE RODALIES CADA DIA !!

2010-09-01T16:39:00.002+02:00

Avui és l'1 de setembre e 2010, el primer dia hàbil del mes després de les vacances d'agost i de la Festa Major de Vilafranca ( encara tenim dos dies més). Obro de nou el blog amb una bona notícia de l'acció del Govern de Catalunya en benefici de la gent del Penedès. Penjo aquí, per si és del vostre interés, la nota de premsa que he enviat als mitjans comarcals per tal que es facin ressó.

EL PSC VALORA MOLT POSITIVAMENT L’INCREMENT DE PLACES ALS SERVEIS FERROVIARIS DE LA LÍNIA FERROVIÀRIA QUE COMUNICA EL PENEDES AMB BARCELONA

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat que el proper dilluns 6 de setembre s’augmentarà el nombre de places als serveis ferroviaris que uneixen les estacions de l’Alt Penedès amb Barcelona i Sant Vicenç de Calders. Entre d’altres mesures, el Govern ha previst un increment global del 15% del nombre de places durant tot el dia i d’un 24,5% en hores puntes. D’aquesta manera els viatgers comptaran amb un augment de 42.000 places més en els horaris de major demanda i un total de 155.000 places diàries per als desplaçaments de la població de la comarca, a partir de la disposició de més trens de la gama 447.

El diputat Roberto Labandera ha fet una valoració molt positiva de la nova mesura. “En un any- ha dit Labandera- hem rebut dues bones noticies en relació al servei de rodalies. El març de l’any passat va ser la multiplicació de serveis els dissabtes, diumenges i festius i ara és l’augment de places. Considerem que és una molt bona notícia ja que les obres de la Sagrera havien provocat algunes afectacions en la composició dels combois. Ara, amb l’augment dels mateixos amb cotxes del tipus 447 i amb l’increment de places els usuaris estaran més ben atesos. Ens havíem adreçat al Govern , que havia anunciat la millora el mes de juliol i ara ja serà una realitat. És una mostra- finalitza Labandera- de que el transport públic del Penedès és una prioritat del Govern del President Montilla”

Vilafranca del Penedès, dimecres 1 de setembre

MONTILLA : "FARÉ CAMPANYA EN DEFENSA DE LA SENYERA DE TOTS, EN DEFENSA DE L'ESTATUT DE TOTS"

2010-07-20T00:36:00.004+02:00

José Montilla retreu a Mas que “com a resposta a la indignació catalana contra la sentència hi hagi líders que s’aixequin de la taula abans d’hora o bé siguin incapaços de presentar cap proposta”

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat avui que “la Catalunya somiada es construeix amb fets i no amb paraules; fets com el d’ahir al Parlament de Catalunya, cercant la unitat”. “Bé està el que bé acaba. Però ningú no entén que com a resposta a la indignació catalana contra la sentència hi hagi líders que s’aixequin de la taula abans d’hora o bé siguin incapaços de presentar cap proposta”, ha afegit.

Segons José Montilla, “ahir vam aconseguir la unitat en el Parlament en l’últim segon, amb un cop d’audàcia. També aconseguirem la victòria electoral en el darrer segon. Però no n’hi haurà prou amb l’audàcia. Caldrà molta feina, molt compromís de molta gent. Caldrà contundència en els missatges. Claredat en els discursos. I també reclamar que els nostres principals adversaris parlin clar. Si volen canviar de bandera, que ho diguin. Si renuncien a defensar l’Estatut, que ho diguin. Jo faré campanya en defensa de la senyera de tots, en defensa de l’Estatut de tots”.
Durant la seva intervenció a la cloenda de la Convenció del Programa Marc, que ha reunit 900 delegats i 200 convidats a Lleida, el president de la Generalitat ha considerat que “tampoc no ens podem enganyar sobre les possibilitats d’unitat real entre les forces polítiques catalanes” i “hem d’acceptar que la sentència del Tribunal Constitucional ens ha situat davant d’una disjuntiva: o bé refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional o bé optar per trencar el marc estatutari i constitucional. També hi ha una tercera opció, la del PP, la de la dreta espanyolista, antiga nacionalment i socialment”.

“I l’opció dels socialistes catalans és clara: ens proposem refer el pacte estatutari, defensant l’Estatut votat pels catalans i el potencial d’autogovern que conté, reforçar el pacte constitucional de 1978, sense renunciar a una futura reforma de la Constitució per dotar-nos d’un Senat federal i reconèixer de forma clara la plurinacionalitat d’Espanya”, ha indicat Montilla, que ha afegit que “no estic parlant d’una reforma per demà, sóc conscient que amb l’actual correlació de forces i amb la posició del PP això avui no és possible”.
En aquest sentit, el primer secretari socialista ha assegurat que “els que volen trencar el marc estatutari i constitucional tenen l’obligació de dir-ho, com ho fa Esquerra Republicana. Demano la mateixa claredat a CiU i a Artur Mas, que té l’obligació de decidir. O defensa l’Estatut que van votar els catalans i una Espanya federal, o defensa la ruptura amb Espanya”. “La sentència ha malmès moltes coses. I això no s’arregla ni amb una resolució del Parlament ni amb una resolució del Congrés. S’ha produït una ruptura de confiança i un distanciament emocional que caldrà superar. I això reclama de tots molta intel•ligència, tenacitat i voluntat de pacte. Per mi no quedarà”, ha explicat.

“Som gent seriosa i sabem cap a on anem”

Referint-se al Programa Marc, el primer secretari socialista ha assenyalat que “són temps difícils, però els socialistes som gent seriosa i sabem cap a on anem. Amb aquest Programa Marc hem traçat l’horitzó del nostre projecte polític i de país. Un horitzó ple d’esperança, per guanyar el futur de Catalunya”.

“Els socialistes som els arquitectes dels pilars fonamentals de l’estat del benestar a Catalunya i Espanya. Per això sabrem reformar-lo i reforçar-lo evitant el desmantellament que pretén la dreta”, ha conclòs.

President Montilla, dissabte 17 de juliol de 2010, a La Llotja de Lleida.

RODALIES DE CATALUNYA IMPULSA LA RENOVACIO DE LA SEVA FLOTA

2010-07-20T00:24:00.002+02:00

Rodalies de Catalunya impulsa la renovació i el manteniment integral de la flota de trens.

Una vintena de trens es sotmeten cada any a tasques de manteniment i renovació integral allargant la seva vida útil i millorant la fiabilitat de la flota
D’aquesta manera, es posa a punt cada any el 13,7% de la flota més antiga, 109 trens hauran passat pels tallers entre el 2010 i el 2015.

S’introdueix la nova imatge de Rodalies de Catalunya quan es realitzen treballs per a la renovació integral dels equipaments de les unitats
Des de l’1 de juliol, s’han retirat les darreres unitats 440, les més antigues del parc de Rodalies
Durant aquest any s’hauran incorporat 17 nous trens Civia de tal manera que n’hi haurà en servei 68, el 34% del total de la flota

El secretari per la Mobilitat, Manel Nadal, el Director de Rodalies de Catalunya, Miguel Ángel Remacha i el Coordinador Tècnic de Rodalies, Marc García, han visitat aquest matí la Base de Manteniment Integral de trens de Vilanova i La Geltrú, on han estat acompanyats per la Gerent de Manteniment Integral del Mediterrani, Mayte Castillo. Durant la visita s’ha fet balanç del pla de renovació i manteniment de la flota de Rodalies de Catalunya i s’ha anunciat la retirada de circulació dels trens de la sèrie 440, els més antics del parc de Rodalies.Manteniment i renovació de trensEn la visita han pogut comprovar les tasques de manteniment que s’estan desenvolupant a una unitat 447. Aquest treballs denominats de “Gran Reparació i Operacions de Vida Mitjana” es realitzen cada 2,4 milions de quilòmetres i consisteixen bàsicament en la renovació integral del tots els equipaments interiors del vehicle, i la substitució sistemàtica de certs elements del tren que han esgotat la seva vida útil. Per tal de realitzar tot el procés, les unitats han d’estar a tallerdurant 35 dies.Cada any, uns 20 trens de Rodalies es sotmeten a aquestes operacions de renovació interior i exterior. D’aquesta manera, Renfe Integria realitza anualment actuacions de renovació integral a un 13,7% del trens 447 i 450-451 que presten el servei de Rodalies, a banda dels nous Civia que es van incorporant a la flota. Es preveu que en el període 2010-2015, un total de 109 trens hauran passat pelstallers per fer-hi aquesta posada a punt.D’altra banda, també es realitzen les tasques de Gran Reparació que es duen a terme cada 1,2 milions de quilòmetres i permeten fer una “posada a cero” de tots els elements de la unitat, per a aquestes operacions les unitats han de restar a taller un total de 25 dies.Nova imatge als trens renovats

Aprofitant aquestes tasques de renovació i manteniment, que permeten garantir alts índex de fiabilitat i de qualitat del servei, es realitza la implantació de la nova imatge de Rodalies de Catalunya en els trens de les sèries 447 i 450-451. D’aquesta manera, es durà a terme de forma progressiva la implantació de la nova imatge en els trens que presten servei a la xarxa de Rodalies sota el criteri de fer-ho només en trens nous o completament renovats, després d’aquestes operacions.

Millores als tallers de manteniment de Catalunya

Renfe compta amb un total de cinc tallers de manteniment distribuïts per Barcelona en els punts estratègics de les línies ferroviàries de Rodalies: Mataró, Sant Andreu Comtal, Montcada, Cornellà i Vilanova i La Geltrú. A més, disposa d’altres tallers a Tarragona i Portbou. En tots aquests, es realitzen tasques de manteniment i reparació tant de trens de Rodalies com de Media Distancia. Del total dels trens que entren a taller, un 51% corresponen a trens de Rodalies que fan el manteniment íntegre als tallers de Renfe Integria a Catalunya.

De cara a preparar els tallers per a la reparació i manteniment de les noves unitats Civia, s’han remodelat les instal·lacions de Montcada ampliant la seva superfície a 3.315m2 amb la construcció d’una nova nau que disposa dels elements necessaris (foses, pont-grua, magatzem, etc.) per a la posada a punt, reparacions i manteniment dels nous trens que circulen per la xarxa de Rodalies de Catalunya.

Actualment, es duu a terme l’ampliació del taller de Vilanova per tal d’adaptar-lo a les necessitats de manteniment dels nous trens Civia del parc de Rodalies de Catalunya, el que suposarà un increment de la capacitat productiva de les instal·lacions ampliant-les més de 4.235 m2, amb el que el taller disposarà de més de 37.000m2 i més de 200 treballadors. La Base de Manteniment Integral de Vilanova està dividida en diferents naus i seccions que permeten duu a terme el procés de gran reparació dels trens, destaquen: nau de rentat, rodatge i bugies, pintura, nau de reparació, seccions auxiliars, magatzem i nau de proves finals.

Les reformes iniciades al taller consisteixen bàsicament en la ampliació de les vies existents, la construcció de dues vies i catenària així com locals auxiliars, així com la construcció d’una nova nau taller destinada al manteniment d’unitats elèctriques, una zona dedicada a treball i oficines i una altra a magatzem, el termini de finalització d’obres és de 7 mesos.

Aquests tallers són els encarregats de Grans Intervencions d’Unitats Autopropulsades, estan preparats, a més, per realitzar manteniment preventiu de primer nivell, aplicació de correctius, restabliment d’elements perjudicats per actes vandàlics i accidents.

Rodalies de Catalunya retira les últimes quatre unitats 440

D’altra banda, i en aquesta línia de renovació de la flota, el passat 1 de juliol Renfe va retirar del servei de Rodalies de Catalunya les quatre últimes unitats 440, les més antigues del parc de trens de Rodalies. Amb aquesta mesura, Renfe avança el seu compromís de retirar de la circulació aquests trens durant el mes d’agost i és una mostra més del compromís de la Generalitat i Renfe per tal de millorar la qualitat del servei tant en capacitat, com en fiabilitat i confort.

Els últims quatre trens retirats, que fins ara circulaven per les línies R2 i R3, es van incorporar al servei ferroviari a la dècada dels 80 i es van destinar als serveis de Rodalies i Media Distancia. A partir del 1993 es va dur a terme una remodelació integral en aquestes unitats que va permetre millorar el confort interior amb la instal·lació d’aire condicionat, així com una remodelació de tota la part mecànica que ha permet que aquests trens hagin prestat servei fins el passat mes de juny.

Pla de renovació del parc de trens

Les unitats 440 poden retirar-se del servei sense afectar la oferta habitual de trens gràcies al pla de renovació del parc de material mòbil que duu a terme Renfe des de l’any 2006, amb la incorporació dels nous trens Civia i la remodelació complerta de les unitats 447. Durant aquest any s’hauran incorporat en total 17 nous trens de tal manera que el nombre de trens Civia en servei serà de 68, el que representa el 34% de la flota de trens.

Actualment, el parc de trens de Rodalies de Catalunya, format per un total de 197 unitats, compta amb 59 Civia, la qual cosa representa un 30% de la flota. Gràcies a aquestes incorporacions, l’edat mitjana del parc de Rodalies de Catalunya ja s’ha reduït fins als 9,5 anys paràmetre que situa aquest parc com un dels més moderns als sistemes ferroviaris metropolitans d’Europa.

Nota de premsa de PTOP : dilluns 19 de juliol.

EL GOVERN VALORA MOLT POSITIVAMENT LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL

2010-07-11T21:08:00.003+02:00

El Govern ha valorat molt positivament la resposta massiva dels ciutadans a la manifestació que s’ha fet aquesta tarda ( dissabte 10 de juliol) pels carrers del centre de Barcelona en defensa de l’Estatut. El president, José Montilla, ha encapçalat la manifestació darrere d’una senyera gegant de 150 metres quadrats, acompanyat pel president del Parlament, Ernest Benach, els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els expresidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol i Heribert Barrera.

Més d’un milió de persones procedents de diferents indrets del país han participat en aquesta manifestació per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional, a la que també hi han assistit tots els membres del Govern. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha remarcat que s’ha aconseguit reunir “diverses generacions de catalans en defensa de més l’autogovern” i ha classificat la jornada d’històrica”.

Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha destacat que el poble “ha expressat la incredulitat respecte a una sentència inoportuna”, que “la resposta ha estat clara, contundent i unitària” i que “preval el sentit de la de la unitat i de la dignitat del poble de Catalunya, que vol ser respectat”.

El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha dit que la manifestació “ha estat un gran èxit de participació, perquè estem parlant de més d'un milió de persones, i això demostra que Catalunya està en contra de la sentència, que la rebutja, i reclama que es deixi l'Estatut tal com estava quan va ser aprovat pels ciutadans en referèndum" i que "l'Estatut és un pacte entre Catalunya i l'Estat que no cal incomplir".

Segons fonts de la Guàrdia Urbana, la participació ha estat d’1.100.000 persones, mentre que Òmnium Cultural xifra la participació en un milió i mig.

MONTILLA :“SI EL FEDERALISME ÉS EL CAMÍ VIABLE, S'HA DE RECONÈIXER EN LES SEVES LLENGÜES I EN LES SEVES CULTURES

2010-07-10T13:04:00.006+02:00

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat reclama “coratge aquí i al conjunt dels pobles d’Espanya per avançar cap a una més sòlida estructura federal”.

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat avui que “si el federalisme és el camí viable per a Espanya, hauria de començar a reconèixer-se a si mateixa en les diverses llengües, en les diverses cultures, i en les diverses energies creadores artístiques”. En aquest sentit, Montilla ha reclamat “coratge aquí i al conjunt dels pobles d’Espanya per avançar cap a una més sòlida estructura federal”, i ha afegit que “si un camp és capaç d’estructurar la diversitat, les diferències, la convivència i la suma positiva, és el cultural”.

El president Montilla ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció a la cloenda de les jornades “Per una nova política cultural de progrés a la Unió Europea", on també han participat, entre d’altres, l’eurodiputada del PSC, Maria Badia. Aquí, Montilla ha destacat els “valors de la proximitat, el respecte i l’aprofundiment de les singularitats culturals de cada territori, gràcies a l’acció independent i descentralitzada de cada Govern Autònom”. És per això que “la tendència natural, lògica i pensada per al progrés en hauria de dur a fer el pas definitiu cap al federalisme cultural, és a dir, cap a la coordinació intel·ligent de polítiques autònomes desplegades des de la màxima proximitat cultural”, ha argumentat el dirigent dels socialistes catalans. “Perquè el federalisme és també la solució més pràctica per afavorir el progrés”, ha sentenciat.

Tanmateix, el líder del PSC ha lamentat que hi hagi una “tendència inversa, recentralitzadora, uniformadora, que no ha assumit que la diversitat és l’essència de la riquesa cultural, patrimonial i lingüística de l’Espanya del 2010”. Una tendència que, segons ell, “no fa més que alimentar la reacció adversa, la negació que alimenta la negació”. Així doncs, el president Montilla ha posat com a exemple la seva darrera intervenció en català al Senat, i les “reaccions airades, ràncies i ignorants” al fet que s’adrecés en llengua catalana en aquesta cambra. “Realment trist, reaccionari, ofensiu i gens intel·ligent”, ha conclòs.

Valoració : Federalisme a Espanya i més integració europea són les eines bàsiques polítiques per al nostre futur ( al de Catalunya i Espanya em refereixo )

Paraules del President Montilla a la Jornada sobre Cultura del divendres 9 de juliol

EL PRESIDENT MONTILLA I EL FEDERALISME

2010-07-09T09:48:00.002+02:00

El passat dimecres 7 de juliol, el President Montilla va cloure el debat sobre el federalisme. Enganxo aquí la nota de les seves declaracions, enviada pel servei de premsa del PSC.

Montilla ha afirmat : “La via federal és l’opció més adequada per gestionar la unió i la diversitat en un marc viable de llibertat i cooperació”

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat constata que “la inèrcia recentralitzadora, impulsada durant el segon mandat d’Aznar i seguida per Rajoy amb el seu recurs contra l’Estatut ha fracassat”

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha volgut deixar clar avui que “la via federal sembla l’opció més adequada per gestionar la unió i la diversitat en un marc viable de llibertat i cooperació”. En aquest sentit, Montilla ha afegit que els socialistes catalans “hem d’apostar més que mai i hem d’aprofundir també més que mai en les nostres propostes per fer avançar l’esperit i la lletra federal d’entesa entre Catalunya i Espanya”; “encara que avui sembli anar contracorrent d’un estat d’ànim col·lectiu”, ha sentenciat.

El president Montilla ha fet aquestes declaracions aquesta tarda durant la seva intervenció als Diàlegs pel Progrés sobre Federalisme que s’ha celebrat a Barcelona, i on ha assegurat que “després de trenta anys, hem deixat enrere definitivament l’estat centralista i unitari”. D’aquesta manera, el primer secretari dels socialistes catalans ha constatat que “la inèrcia recentralitzadora, impulsada durant el segon mandat d’Aznar i seguida per Rajoy amb el seu recurs contra l’Estatut ha fracassat”.

Tanmateix, Montilla ha lamentat també que “nosaltres no hem reeixit plenament en el nostre propòsit” i ha manifestat la seva “indignació per una sentència que, essent legal, consisteix un gravíssim error polític, com era un error polític el mateix recurs”, en referència a la sentència de l’Estatut emesa pel Tribunal Constitucional. A més, el dirigent socialista ha expressat que en aquesta situació en la que ens trobem, ja coneixent la resolució de la sentència, “o bé ens reafirmem i s’avança cap a l’estructuració més clarament i decididament federal d’Espanya o veurem com cada cop més, una majoria social a Catalunya desencantada amb Espanya pot optar per trobar altres camins”. “Perquè aquest no és tan sols un problema de Catalunya, aquest és un problema d’Espanya”, ha conclòs.

MONTILLA : " VULL QUE LES INSTITUCIONS ENCAPÇALIN AQUESTA RESPOSTA AMB LA SOCIETAT CIVIL AMB LA SENYERA AL CAPDAVANT"

2010-07-04T19:38:00.002+02:00

Són unes declaracions molt fermes les que ha fet el President Montilla en relació a la Manifestació del Dissabte 10 de juliol.

El primer Secretari del PSC i president de la Generalitat assegura que “el que necessita Catalunya és gent que defensi l’Estatut al complert, l’autogovern, no gent que es desentengui o abandoni”

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha volgut deixar clar avui que “vull que les institucions encapçalin aquesta resposta amb la societat civil amb la senyera al capdavant” i ha afegit que “no m’imagino cap pancarta que pugui acollir més sentiments d’unitat i de manera més transversal que la bandera del nostre país”, en referència a la manifestació convocada pel proper 10 de juliol amb motiu de la sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional. D’aquest manera, Montilla ha expressat que el seu desig és que “en aquesta manifestació ningú quedi exclós des dels que no van votar l’Estatut, però que defensen l’autogovern, passant pels que el van votar negativament, però que han estat compromesos amb el seu desenvolupament, fins i tot evidentment, aquells i aquelles –majoria- que el varen votar afirmativament”, ha afirmat.

Montilla ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció en una fideuà popular celebrada a Balaguer, on ha participat també la Secretària Nacional del PSC i ministra de Defensa, Carme Chacón, o el Secretari Nacional del PSC i conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, entre d’altres. Aquí, el president Montilla ha assegurat que “el que necessita Catalunya és gent que defensi l’Estatut al complert, l’autogovern, no gent que es desentengui o abandoni”, perquè “encara hi ha objectius pendents”. “La Sentència no liquida ni l’Estatut, ni el pacte polític que el va fer possible”, ha dit el dirigent socialista. En aquesta línia, el líder del PSC ha recordat que “el procés de consolidació de l’Estat de les Autonomies, en el nostre cas concret, la consolidació i la millora de l’autogovern, aquest procés no acaba amb la sentència, acabarà, si de cas, quan Catalunya recuperi tots i cadascuns dels preceptes que recull l’Estatut”.

Tanmateix, el president Montilla ha incidit en què “aquest Tribunal no pot substituir, no és el seu paper, a la política democràtica, ni a la voluntat del poble de Catalunya. I per això defensarem l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut”. “El PSC defensarà l’Estatut aquí i a tot arreu on estem representats i tenim responsabilitats”, la qual cosa, segons ell, “caldrà de complicitats i pactes”. És per això que Montilla li ha demanat a la ministra Chacón “que continuï fent pedagogia, malgrat no sigui fàcil si ocupes determinades responsabilitats de Govern, per a què tothom entengui els nostres arguments, perquè és molt important explicar el que hem aconseguit i treballar pel que queda per fer”, ha argumentat el primer Secretari. “Nosaltres no busquem la comoditat política ni la satisfacció personal, busquem el sentiment de complir un deure i un compromís polític amb els ciutadans de Catalunya. Absolutament tots nosaltres. I això és el que farem”, ha conclòs.

PRESIDENT MONTILLA : " REFER EL PACTE ESTATUTARI I REFORÇAR EL PACTE CONSTITUCIONAL"

2010-06-30T10:40:00.002+02:00

Compareixença del President Montilla en acabar la sessió del Consell Executiu del dimarts 29 de juny

“Com a president tinc la convicció que cal defensar, per damunt de qualsevol altra consideració, el nostre dret col·lectiu a disposar dels instruments que va aprovar el poble de Catalunya i els seus representants legítims. Crec que el meu deure com a president de tots és escoltar, buscar i proposar els camins que facin possible que Catalunya tingui l’Estatut que va aprovar”, ha afirmat avui el president de la Generalitat, José Montilla, després que el Consell Executiu del Govern hagi debatut la sentència emesa ahir pel Tribunal Constitucional (TC) sobre el recurs del PP a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Tal com va avançar ahir en la seva declaració institucional, el president s’ha compromès a buscar les vies que permetin desenvolupar la integritat del text estatutari aprovat en referèndum pels catalans, i amb aquest objectiu ha anunciat ja que demanarà una reunió amb el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, un cop s’hagi fet pública i s’hagi analitzat amb deteniment la sentència íntegra del TC. Una reunió que ha de servir, ha dit, “per plantejar amb eficàcia i viabilitat les fórmules per fer possible i constitucional allò que s’havia pactat, amb el convenciment de la seva constitucionalitat”,dins l’Estatut.

“És el moment de la política, el moment de refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional, en el Govern, en el Parlament i també en el Govern d’Espanya”, ha subratllat. En aquest sentit, el president ha desgranat el full de ruta que pensa seguir a partir d’ara, i que inclou l’anàlisi del dictamen sobre la sentència encarregat a un grup de juristes, que ja ha començat a treballar; la compareixença a petició pròpia davant del Parlament; i reunions amb els líders de totes les forces polítiques que han donat suport a l’Estatut.

“Sé que alguns altres poden voler superar o trencar el pacte estatutari o constitucional, o el donen ja per trencat o superat. Jo el vull refer. Refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional. Crec que és la via que necessita Catalunya, la via que és possible, la via que és ambiciosa i que és conseqüent amb el que els ciutadans en el seu moment van votar”, ha remarcat.

Alhora, el president ha demanat “a les forces polítiques i a la societat catalana” una “reacció unitària, serena, massiva, cívica i democràtica que canalitzi la nostra indignació i rebuig” a la sentència del TC, a través d’una “manifestació per expressar la identitat nacional del poble de Catalunya i la seva aspiració d’autogovernar-se en pau i llibertat”.

Després de deixar clar que ni el Govern català ni el seu cap són els qui convoquen les manifestacions, el president ha anunciat ja la seva pròpia presència darrera de la senyera, “que és el símbol unitari del poble de Catalunya” i, com a tal, ha de presidir aquesta mobilització. “Estic segur que no hi faltaran braços i els meus també hi seran”, ha conclòs.

EL PSC LAMENTA LA MORT DE 12 PERSONES EN L'ACCIDENT FERROVIARI DE CASTELLDEFELS

2010-06-27T21:23:00.003+02:00

Aquest Sant Joan ens ha deixat un regust molt amarg. La imprudència i la temeritat varen provocar un accident mortal per a 12 persones ( onze joves llatinoamericans i una dona romanesa). Us enganxo aquí la nota del PSC sobre tan dolorós aconteixement, feta pública el passat 24 de juny.

"L’Executiva dels socialistes catalans vol mostrar el seu condol i suport a les famílies dels afectats per l’atropellament
La Comissió Executiva del PSC lamenta profundament l’accident ferroviari que s’ha produït aquesta matinada a Castelldefels i on han perdut la vida 12 persones i 14 més han resultat ferides. La direcció socialista vol traslladar el seu condol i suport a les famílies dels afectats per l’atropellament i desitja una ràpida recuperació a tots els ferits.

Després d’aquest tràgic accident, els socialistes catalans es sumen amb consternació al dol oficial decretat pel Govern de la Generalitat en el dia d’avui."

EL DIPUTAT DURAN I L'HOMOSEXUALITAT

2010-06-24T13:45:00.002+02:00

El PSC rebutja i condemna les declaracions de Duran i Lleida sobre l’homosexualitat i emplaça Convergais a que el desautoritzin.

La sectorial de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTB) del PSC considera les declaracions “aberrants i impròpies d’un dirigent del segle XXI”
El Partit dels Socialistes de Catalunya condemna de forma “rotunda” les declaracions del portaveu de CiU al Congrés dels Diputats i secretari general de la federació, Josep Antoni Duran i Lleida, qui ha afirmat avui al seu bloc estar “en contra de prendre represàlies a l’assistència mèdica de les persones que intenten modificar la seva homosexualitat o controlar-la”. D’aquesta manera, Duran i Lleida ha rebutjat que tant el Departament de Salut com el Col·legi de Metges de Barcelona penalitzin aquestes activitats.
Per aquest motiu, des de la sectorial de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTB) del PSC, el delegat de Llibertat sexual, Ricardo Castro, ha emplaçat a Convergais a que “es posicionin respecte aquestes declaracions aberrants i desautoritzin a Duran i Lleida, si realment volen fer tasques constants amb les entitats del sector i seguir fent-se visibles a la societat com un acte de quotidianitat i defensa constant dels drets de les persones”.
Així mateix, Castro ha lamentat que “un polític de la talla de Duran surti en defensa dels psiquiatres que s’ofereixen a curar els homosexuals modificant la seva orientació sexual amb fàrmacs o teràpies reconductals”. “L’homosexualitat no és una malaltia”, ha afegit Castro, qui ha qualificat d’"inconcebible tolerar unes declaracions d’aquest tipus”. Castro ha volgut destacar el context en el que es produïen aquestes declaracions, just quan es celebra el 5è aniversari de l’aprovació de la reforma del codi civil que permet el matrimoni entre dues persones del mateix sexe (aprovada el 30 de juny de 2005 pel Congrés dels Diputats).
“Duran i Lleida no ha entès que el que cal fer des de les institucions és acompanyar aquells que el que reivindiquen és l’assoliment de la seva plena llibertat sexual i identitària” ha dit Castro, que ha volgut deixar clar que “l’orientació sexual no és quelcom que hom pugui canviar a voluntat”. El delegat de la sectorial ha destacat que “amb aquestes declaracions, Duran i Lleida ha deixat entreveure la seva veritable ideologia retrograda i conservadora” i ha assegurat que “CiU s’amaga darrere una il·lusió de modernitat i progrés, però en realitat representen a la dreta més rància quan es tracta de drets civils i llibertats individuals”. Ricardo Castro ha recordat les diverses votacions al Parlament de Catalunya on CiU ha votat en contra de drets tant rellevants com, per exemple, l’adopció per part de parelles del mateix sexe.
Des del PSC compartim i donem suport a les accions empreses per la Consellera de Salut, en tant que l’homosexualitat no és una malaltia, aquesta no pot ser curada i, per tant, anunciar-ne la curació comporta mala praxis mèdica. Des del 1990 l´Organització Mundial de la Salut i el 1973 l’Associació Nord-americana de Psiquiatria van declarar l‘homosexualitat fora del catàleg de malalties.

EL LOGIS PENEDÈS COMENÇA LA SEVA MARXA

2010-06-22T14:36:00.004+02:00

El LOGIS PENEDES és una de les infraestructures bàsiques per al nostre territori penedesenc. la logística i la demanda industrial així ho marquen. Ens cal més sòl per a un logístic de qualitat i amb valor afegit, ben comunicat i amb capacitat de generar més i millors llocs de treballs i una aposta pel desenvolupament territorial integrat i equilibrat. Ara caldrà fer el debat de l'instrument de planejament, amb el rigor que és necessari en aquestes circunstàncies.

NOTA DE PREMSA

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) ha aprovat inicialment avui ( divendres 18 de juny) el Pla director urbanístic (PDU) que recull i ordena el conjunt d’actuacions necessàries per impulsar el Centre Intermodal del Penedès.
Aquest nou centre intermodal:

Generarà un promig de 425,6 MEUR anuals en l’economia catalana i fins a 5.770 llocs de treball directes. El Centre intermodal abastarà una superfície de 177 ha, als termes municipals de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Castellet i la Gornal i Sant Jaume de Domenys.
Combinarà zones d’activitat econòmica i logística amb serveis, indústries netes i formació.
Inclourà una terminal intermodal de mercaderies, connectada en un futur al Corredor ferroviari mediterrani; un nou accés a l’AP-7, i un vial de connexió entre l’autopista i l’A-7.
Ampliarà els espais oberts protegits amb 125 ha de sòl no urbanitzable.
Inclourà les mesures correctores de l’impacte paisatgístic i un disseny funcional ecoeficient
Centre Intermodal del Penedès

El PDU aprovat inicialment avui per la CUC suposa el primer pas del planejament urbanístic necessari que impulsarà el DPTOP per tal de fer realitat el Centre intermodal del Penedès (conegut com a LOGIS Penedès), que combina actuacions viàries, ferroviàries i de política de sòl.

El Centre intermodal del Penedès (o LOGIS) és un dels centres logístics intermodals previstos en el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya i és coherent amb les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona.

Aquest PDU constitueix el document marc del qual es derivaran, posteriorment, tots els instruments de planificació més detallada que relligaran el desenvolupament de cada infraestructura amb l’impuls de les zones d’activitat econòmica, els serveis i els equipaments de formació i recerca.

Una vegada aprovat inicialment, el PDU se sotmetrà ara a informació pública i a informe dels ajuntaments i altres administracions implicades.

A més de les reserves de sòl necessàries per començar a impulsar el desenvolupament del Centre intermodal, el PDU conté un estudi paisatgístic elaborat pel Centre de Recerca i Projectes de Paisatge de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest estudi identifica els aspectes més importants a tenir en compte en la planificació per tal de minimitzar l’impacte ambiental, alhora que estableix ja les mesures correctores que caldrà aplicar.
Més de 400 MEUR anuals per a l’economia catalana

Així mateix, el PDU inclou un estudi d’impacte territorial, elaborat pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i un altre estudi d’impacte econòmic elaborat pel Departament d’Economia de la mateixa universitat.

Segons aquest estudi, l’activitat generada pel centre intermodal del Penedès generaria un promig anual de 425,6 MEUR de contribució al PIB de Catalunya. L’ocupació directa generada pel futur centre s’estima en un promig de 5.770 llocs de treball. No obstant, tenint en compte els impactes indirectes i induïts, aquest efecte en l’ocupació podria situar-se –també segons una hipòtesi intermèdia- en 9.330 llocs de treball.

La inversió pública estimada per tal de fer realitat les infraestructures i la urbanització necessàries es calcula en 126,7 MEUR. L’estudi de la URV preveu que aquest fet estimularà una inversió privada afegida en naus i instal·lacions logístiques de 344,9 MEUR.

L’àmbit del PDU aprovat avui és de 404,5 ha. D’aquestes, el Pla destina 177 ha a les infraestructures i àrees d’activitat econòmica del centre intermodal. A banda, el PDU amplia els espais oberts amb un règim de protecció especial en 125 hectàrees, principalment a la riera de Marmellat i al turó del Papiol. La resta, fins arribar a les 404,5 ha, no és objecte de cap modificació.

Les 177 hectàrees pròpiament del Centre intermodal del Penedès es distribueixen de la següent manera:

Activitat logística i intermodal: el PDU dedica 27 ha a activitats intermodals amb accés ferroviari directe i 69 ha a activitats logístiques.Així, es construiràuna terminal intermodal de mercaderies, amb una longitud inicial de 550 metres, ampliables a 750 metres. En un primer moment, estaria connectada a la via ferroviària d’ample ibèric i, en un futur, al corredor d’ample internacional entre Tarragona i Castellbisbal que formarà part del Corredor Mediterrani.

Indústria neta i serveis: el LOGIS Penedès comptarà amb 16ha d’espai per a indústria neta i 5,8 hectàrees més per als serveis que precisaran aquestes empreses.

Zones verdes: un total de 37 hectàrees de l’àmbit del Centre intermodal es reserven a espais lliures i zones verdes. La vialitat interna del centre ocuparà 18 ha.

Equipaments: el PDU també preveu una dotació per a equipaments de més de 40.000 m2, destinats a acollir activitats formatives i de R+D relacionades amb la logística.

Un nou accés a l’autopista AP-7 i un vial de connexió entre l’autopista i l’autovia A-7. Aquest darrer vial serà objecte d’un pla especial específic per garantir l’aïllament visual i acústic respecte el nucli urbà de Banyeres del Penedès. En aquest sentit, es preveu un parc linial amb la funció d’amortir l’impacte d’aquesta infraestructura.

El pla director urbanístic aposta perquè aquest nou centre intermodal que incorpori els mecanismes necessaris d’estalvi d’aigua i d’energia, així com per a la reutilització d’aigües pluvials i la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. Es preveu que les obres del LOGIS Penedès podrien començar el 2013, amb un termini d’execució aproximat de dos anys.

El DPTOP APROVA L'AREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA PER A VILAFRANCA

2010-06-22T14:21:00.002+02:00

El Govern acaba d'aprovarl'Area Residencial Estratègica de Les Bassetes a Vilafranca del Penedès ( divendres 18 de juny). És un bona decisió que garanteix una reserva estratègica de sòl per a la construcció d'habitatge protegit en els propers anys, ordena el creixement futur del barri de l'Espirall i el dota de nous equipaments. Aquesta decisió afavoreix un bon futur residencial per a Vilafranca del Penedès.

A continuació podreu llegir la nota de premsa del DPTOP, amb el detalls que fan referència a la nostra Vila.

El DPTOP aprova el planejament de les ARE de l'Alt Penedès-Garraf i de l'Hospitalet de Llobregat
La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) ha emès avui l’informe favorable del planejament de les àrees residencials estratègiques (ARE) de l’Alt Penedès-Garraf i de la Remunta, a l’Hospitalet de Llobregat. Aquest tràmit permetrà ara que el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, en faci l’aprovació definitiva. Així,
El Pla director urbanístic (PDU) de les ARE de l’Alt Penedès-Garraf conté dos sectors, “Les Bassetes”, a Vilafranca del Penedès i “Entre Torrents”, a Vilanova i la Geltrú, amb una superfície de 33,84 hectàrees, que permetran la construcció de 2.083 habitatges, dels quals 1.048 seran protegits.
El sector de “La Remunta”, a l’Hospitalet de Llobregat, té una superfície de 10,06 hectàrees, on s’hi podran ubicar 797 habitatges, dels quals 478 comptaran amb alguntipus de protecció.
Les ARE garantiran els equipaments necessaris per a la població i seguiran unes estrictes directrius de qualitat urbanística.

Amb el tràmit d’avui, el DPTOP ha aprovat, fins ara, 11 PDU, que impulsaran 71 ARE en 59 municipis, amb un total de 72.403 habitatges, dels quals 39.196 són protegits.
Una ràpida tramitació

El Govern va aprovar el mes d’octubre de 2007 el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que té com a objectiu, entre d’altres, de dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Amb aquesta voluntat, el Decret definia tot un seguit d’instruments a l’abast de les administracions, entre les quals, les anomenades àrees residencials estratègiques (ARE).

Les ARE són sectors que s’urbanitzaran en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran protegits. Per tal de fer més àgil el procés de tramitació, el Decret llei determina que el seu desenvolupament es faci mitjançant plans directors urbanístics, promoguts pel DPTOP prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals.

Consens amb els ajuntaments

El DPTOP va impulsar un procés de consulta als ajuntaments des del primer moment de tramitació de les ARE. Fruit de les converses amb els municipis, es va fer una primera tria dels sectors que podrien acollir una ARE, la qual cosa es va plasmar en un document d’objectius i propòsits aprovat el febrer de 2008.

Després d’aquest període de consulta institucional, el DPTOP va començar a elaborar els plans directors urbanístics (PDU). Aquests PDU contenen els estudis justificatius dels nous sectors a urbanitzar, els plànols d’ordenació, les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació, l’avaluació econòmica i financera que en justifica la viabilitat, el pla d’etapes, la justificació de les determinacions de mobilitat i el projecte de les obres bàsiques d’urbanització. Igualment, els PDU van acompanyats dels documents ambientals que concreten les estratègies d’encaix al territori del nou sector.

El DPTOP va aprovar definitivament els 10 plans directors urbanístics (PDU) corresponents a 68 ARE en 56 municipis, després dels preceptius períodes d’informació pública, el mes de març de 2009.

No obstant això, van quedar pendents de tramitació dos PDU i algunes ARE individualment. Entre ells, el PDU de l’Alt Penedès-Garraf i l’ARE de “La Remunta”, a l’Hospitalet de Llobregat. Ambdòs casos tenen ara la seva tramitació degudament resolta, la qual cosa permetrà fer-ne l’aprovació definitiva, en el moment que el conseller del DPTOP ho consideri oportú.
ARE Les Bassetes
Els nous eixamples

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

ARE “Les Bassetes”

Aquest nou barri de Vilafranca del Penedès tindrà una superfície de 17,34 hectàrees, ben articulades amb la trama urbana existent, i permetrà construir 1.124 habitatges, dels quals 562 tindran algun règim de protecció. El disseny que s’ha triat per aquesta ARE es basa en una trama ortogonal, de cinc illes amb tres bandes d’edificació lineal.

Aquesta disposició permet prioritzar el sentit nord-sud per tal de jerarquitzar la vialitat. Així, el trànsit principal es concentrarà en els tres carrers que enllacen amb l’avinguda Pelegrina i la glorieta de la carretera d’Igualada.Com a totes les ARE, s'ha projectat simultàmiament la trama dels carrers, els espais públics i els edificis, per tal d'assegurar que el nou barri neix amb les dotacions necessàries per a la qualitat de vida dels seus residents. L'ARE de "Les Bassetes" ajudarà a expandir la ciutat cap al nord, relligant la trama existent amb el barri de l'Espirall.
De les 17,34 hectàrees de superfície total de l'ARE de "Les Bassetes", un total de 2,10 es destinaran a equipaments i 6,60 més a espais lliures.
ARE Entre Torrents
ARE “Entre Torrents”

L’àmbit d’”Entre Torrents”, amb una superfície de 16,50 hectàrees, se situa en un àrea límit de la ciutat i, no obstant, relativament a prop del nucli antic de Vilanova i la Geltrú. Per tant, és un sector que pot acollir una densitat mitjana d’edificació, amb 959 nous habitatges, 486 dels quals protegits.

El sud de l’ARE estarà delimitat per la Ronda Ibèrica, un cinturó viari que travessa la part alta de la ciutat i que compta amb un projecte de desdoblament que inclourà la construcció de nous enllaços, amb rotondes en el cas del principals i amb configuració de carrers els secundaris. La Ronda, doncs, té grans possibilitats de jugar un paper d’estructurador urbà, extenent el teixit urbà cap al nord, mitjançant els desenvolupaments urbanístics de la nova ARE.

El nou barri tindrà també com a vial principal el carrer de la Masia d’en Frederic, que servirà per lligar l’ARE amb el nucli antic de Vilanova i amb el barri del Llimonet. Sobre aquest nou eix, s’articulara una trama ortogonal, amb una amplada dels carrers proporcionada a l’alçada de les edificaciones i, sobretot, a l’escala de la ciutat.

Els equipaments i edificis per a usos terciaris se situaran al perímetre de l’ARE i als llocs amb millor accés des de l’exterior. El projecte inclou, finalment, un gran parc urbà de 2,42 hectàrees que s’endinsarà al nucli històric.

ARE Remunta
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

ARE “La Remunta”

El nou barri previst se situarà en els terrenys de l’antiga caserna de “La Remunta” i s’estendrà cap al sud del barri de Sanfeliu i el camí de Fonteta, amb una superfície total de 9,92 hectàrees, on s’edificaran 797 habitatges, dels quals 478 comptaran amb algun tipus de protecció.

Els objectius bàsics que persegueix són:

La creació de sòl residencial necessari per cobrir la demanda d’habitatge assequible.
La recuperació dels terrenys de l’antiga caserna de “La Remunta” per la ciutat.
La recuperació de la masia de “La Remunta” mantenint un espai al voltant i acomodant la seva pervivència a la volumetria de les noves construccions, tal com determina el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.
La solució i nova ubicació dels habitatges afectats de l’àrea del camí de la Fonteta, que en l’actualitat es troben fora d’ordenació. Amb la conseqüent ampliació del parc de can Buxeres.
L’obertura del carrer Lleó fins el carrer de Miquel Peiró i Victorí, per tal de millorar la connectivitat del barri de Sanfeliu.

En resum, la transformació que la MPGM proposa modificar el destí de la major part dels sòls compresos al sector delimitat, alterant per obsolets i no adequats els usos, dotacions, edificacions, i els tractaments dels espais no edificables, sempre respectant els edificis catalogats a preservar.

Garantia de qualitat urbanística

A més de donar resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, les ARE asseguren una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris.

Per tal d’assegurar la plasmació efectiva d’aquests objectius, el Decret llei estableix tot un seguit de requisits que han de complir aquestes zones de nou creixement. Entre aquests es troben garantir una correcta integració urbana de les ARE: una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea; una dotació suficient de sòl per a espais lliures i equipaments, o la inclusió de mecanismes d’aprofitament energètic.

D’altra banda, la redacció del PDU de l’Alt Penedès-Garraf i el planejament de l’ARE de la Remonta ha seguit els criteris apuntats en el Plec de recomanacions per a les ARE, un document que conté una sèrie de propostes concretes per a l’ordenació d’aquests sectors. Les recomanacions del Plec pretenen complir, entre d’altres, els objectius d’afavorir la diversitat d’usos en aquests nous eixamples; la creació d’espais de relació veïnal i de la nova identitat per a l’ARE, i el foment de la sostenibilitat, tant pel que fa a la garantia de transport públic com per l’impuls de les energies renovables.
Consorcis en marxa

Les ARE es desenvoluparan mitjançant la constitució de consorcis, formats per l’Ajuntament corresponent i INCASÒL. El Govern de la Generalitat ha aprovat, a hores d’ara, la creació de 37 consorcis, que donaran lloc a 47 ARE on s’impulsaran 54.017 nous habitatges, dels quals 29.255 seran protegits. Un total de 23 d’aquests 37 consorcis ja s’han creat i la resta estan en tràmits als ajuntaments.

Els consorcis podran impulsar directament la urbanització dels sectors o bé establir per conveni la seva gestió amb agents privats, cooperatives o altres figures.

DANI FERNANDEZ I LA SAGRADA FAMILIA

2010-06-16T16:13:00.003+02:00

Avui, 16 de juny, s'ha conegut l'informe definitiu de la UNESCO sobre el traçat de l'AVE pel centre de Barcelona. El nostre portaveu al Congrés, en Daniel Fernández, ha fet unes declaracions molt esclaridores de l'error polític de la dreta catalana en aquesta qüestió. Us enganxo la seva nota de premsa.

"El diputat del PSC i portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés, Daniel Fernández, ha constatat avui, després que s’hagi conegut l’informe definitiu de la UNESCO que avala les obres de l’AVE pel centre de Barcelona, que “CiU i el PP s’han enganxat els dits amb la seva pinça antibarcelonina”. Una pinça, ha recordat, “que duen a terme des dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92, perquè sempre que hi ha hagut esdeveniments favorables a la ciutat de Barcelona no han estat a l’alçada de les circumstàncies”. “CiU i el PP han utilitzat ara com a excusa el pas de l’AVE per la ciutat, al costat de la Sagrada Família”, ha explicat Fernández, “i l’informe conegut avui ha demostrat que les obres compleixen estrictament totes les normes de seguretat”.

“Tots sabem que en l’origen de l’actual traçat de l’alta velocitat per Barcelona hi ha un acord entre el Govern d’Espanya (el ministre era llavors del popular Álvarez Cascos), la Generalitat (que tenia com a conseller d’Obres Públiques Felip Puig) i l’Ajuntament de Barcelona (governat per Joan Clos)”, ha recordat Daniel Fernández, “de manera que va ser fruit d’un acord de tots”. “Si CiU i el PP volen mantenir aquesta pinça antibarcelonina haurien de triar altres temes”, ha continuat el diputat, “perquè aquest, tal com s’ha demostrat acaba portant el PP i CiU cap a l’esperpent”. “Els demano sisplau que deixin de fer el ridícul al voltant d’aquesta qüestió i que deixin de fer partidismes amb un tema de país com és l’alta velocitat. Els ciutadans de Barcelona difícilment podran entendre aquesta posició”, ha conclòs Fernández."

VISITA DEL JAUME COLLBONI A L'ALT PENEDES

2010-06-15T23:23:00.002+02:00

Avui hem rebut al Jaume Collboni a la nostra Federació. Ha estat una bona trobada i un bon moment per parlar de política.

Hem fet la reunió al Centre Cívic "Gatzara" de Sant Pere Molanta (Olèrdola/ Alt Penedès). Una bona assistència, qualificada i cohesionada, i un bon discurs del Jaume.

En Jaume va fer referència a tres grans eixos de treball a l'actual moment polític : l'explicació de l'obra de Govern, la pedagogia sobre les mesures per sortir de la crisi i l'esforç per denunciar les propostes de la dreta, les receptes dels sectors més conservadors.

Tres amenaces tenim al damunt, ja anunciades per CIU de manera informal en cas d'arribar a governar : la política del dret a elegir en matèria de serveis educatius entre l'escola pública i la privada ( subvencionar indirectament les escoles privades amb els recursos de l'escola pública), l'amenaça sobre la sanitat pública ( Artur Mas ha dit que és insostenible mantenir tants hospitals públics) i l'amenaça sobre el llocs de treball de l'administració ( Felip Puig ha declarat que aplicarien un ERO per a 15.000 treballadors públics si arriben al Govern).

Ens convé està atents ! La gran amenaça que tenim a sobre, avui, és la possible pèrdua de la xarxa de serveis públics de l'estat del benestar si guanya CIU. Que ningú s'equivoqui !!

L'hora de la il.lusió, de la que parla la dreta catalana, és només el miratge d'una falsa política pensada per retallar els recursos als sectors més vulnerables de la nostra societat : la gent gran , les famílies amb baixos ingressos, les persones discapacitades, les dones , el jovent...

EL PRESIDENT MONTILLA VISITA ESPACIOS DE BIENVENIDA EDUCATIVA Y AFIRMA QUE LA INMIGRACIÓN NO ES UN PROBLEMA

2010-06-08T15:36:00.003+02:00

Considero que esta es una noticia interesante sobre la opinión del President Montilla en relación a la política de inmigración. Por ello la engancho en este espacio

Montilla afirma que la inmigración no es un "problema" y que se debe tratar con "rigor"
El president visita el Espacio de Bienvenida Educativa de Cornellà de Llobregat
El presidente de la Generalitat, José Montilla, afirmó que la inmigración es una realidad, no es un "problema", que hay que tratar con "rigor" y no de forma "superficial", al tiempo que destacó los resultados "positivos" de los servicios que el Gobierno ha puesto en marcha para facilitar la integración de los inmigrantes en las escuelas.
Montilla visitó el Espacio de Bienvenida Educativa de Cornellà de Llobregat, uno de los cinco que funcionan en Cataluña, junto con los tres de Reus y el de Vic. El presidente catalán pudo comprobar el trabajo que realizan con los alumnos recién llegados del extranjero y con sus familias.
Según Montilla, los espacios de bienvenida junto con el millar de aulas de acogida que funcionan en Cataluña "facilitan la integración de los recién llegados en la escuela pública recibiendo las habilidades para empezar a conocer el entorno y aprender las lenguas y la cultura".
El presidente catalán manifestó que "hay quien ve la inmigración como un problema, pero es una realidad que hay que gestionar con inteligencia y eficacia, y no de forma superficial".
Montilla abogó por abordar los problemas para solucionarlos "sin inventar otros nuevos" con el objetivo de que los inmigrantes "dejen de sentirse recién llegados para que se sientan catalanes del siglo XXI".

Nota : la visita se produjo a finales del mes de mayo

MARINA GELI FA BALANÇ DE LA INVERSIO EN SALUT A L'ALT PENEDES

2010-06-07T11:47:00.002+02:00

El passat divendres 4 de juny, amb la particpació de la Consellera Marina Geli, varem fer a l'Antic Escorxador, de Vilafranca del Penedès, un balanç sobre l'acció de govern en matèria de salut a la comarca de l'Alt Penedès durant el període 2004-2009. Varem acompanyar la consellera en aquest acte amb la premsa, la Mila Arcarons i jo, el Cisco de la Cruz, els alcaldes de La Granada ( Joan Iniesta), d'Olèrdola ( Josep Tort), de Castellet i La Gornal ( Miguel Delgado), el cap de llista de Vilafranca( Francisco Romero), i els regidors i consellers comarcals Antonio Villanueva, Mònica Bernabé, Carme Chichoné i Eva García, l'ex-alcalde de la Vila, Marcel Esteve i els companys de la Federació de l'ambit de la Salut, Mònica Alminyana, Antoni Sans i Josep Maria Sabaté. Va ser un bon acte, ben pantejat i amb bona informació. La Consellera, com sempre, clara i didàctica.

Us enganxo el text lliurat a la premsa amb la valoració feta.

"El PSC considera que la millora continuada dels serveis de salut a la comarca han estat una constant en el període 2004-2009 i continuen encara. L’acció ha estat vinculada als compromisos programàtics dels socialistes a nivell territorial que es van basar en tres línies de treball : ampliar i millorar l’atenció sanitària especialitzada ( serveis hospitalaris , sociosanitaris, etc.), ampliar i millorar l’atenció primària a tota la comarca i impulsar i constituir els escenaris de treball territorial de salut amb els governs locals.

EL CREIXEMENT DE LA INVERSIÓ PER HABITANT

En aquest sentit, en el balanç 2004-2009 els recursos globals han passat de 66.367.127 M€ l’any 2005 a 88.765.544 M€ l’any 2009 amb una inversió/despesa per càpita (per habitant) que ha evolucionat de 782,17 € l’any 2005 a 937,41 € l’any 2009, tenint present que en el mateix període la població global ( 25 municipis) a la que es presta servei ha crescut en 10.000 persones.

LA MILLORA I L’AMPLIACIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Però a banda del creixement explicat anteriorment l’atenció primària ha tingut també canvis importants en benefici de l’atenció als usuaris. La reordenació de l’atenció continuada, la implantació de la recepta electrònica, l’ampliació de la cartera de serveis en salut bucodental i atenció podològica i l’increment de professionals són alguns dels avenços produïts en aquesta etapa. L’augment de recursos a l’atenció primària s’ha traduït en 16 metges nous i 13 infermeres més.

Pel que fa equipaments s’han construït els nous consultoris de Sant Joan de Mediona, Torrelletes, Santa Fe del Penedès, Les Cabanyes, Avinyó Nou, Torrelles de Foix, La Granada, Lavern – Subirats i Torrelavit i estan en obres el de Puigdàlber i el de Vilobí del Penedès.. En aquest mateix període s’han reformat i/o ampliat el CAP Alt Penedès i el CAP Sant Sadurní d’Anoia.

En projecte estan el nou CAP de Santa Margarida i Els Monjos, el nou CAP de Vilafranca del Penedès 2, el nou consultori local de Moja i el de Sant Miquel d’Olèrdola.

La inversió en nous equipaments i remodelacions d’atenció primària ha estat de 12.670.563 € .

LA MILLORA I L’AMPLIACIÓ DE L’ATENCIÓ ESPECIALITZADA

A nivell d’equipaments en l’atenció especialitzada cal destacar la Fase 1 de remodelació de l’Hospital Comarcal acabada l’any 2008 i l’ampliació i la reforma del laboratori que s’ha posat en marxa enguany. Està planificada i per iniciar els seus treballs la Fase 2 de la remodelació que inclou UCSI, quiròfans, sala de parts i UCI’s.

És molt destacable, també, la posada en marxa de nous programes d’atenció especialitzada a nivell d’oncologia, d’atenció a malalties cardiovasculars i a l’àmbit d’urgències.

En aquest període s’ha produït també la reforma dels espais del Consorci de Laboratori, que han estrenat el nou equipament fa uns mesos.

Un capítol important dels canvis s’han produït a l’atenció sociosanitària, com són el desplegament de les línies d’actuació del Pla Director Sociosanitari, del Pla operatiu d’atenció al final de vida i el Pla de Formació en cures pal.liatives a final de Vida a l’Atenció Primària. En relació a serveis podem destacar la reconversió de llits de llarga Estada a Mitja Estada i el traspàs de cures pal.liatives de l’Hospital Comarcal a CSS Ricard Fortuny ( que va entrar en funcionament l’any 2006).

La inversió global per a nous equipaments i remodelacions d’atenció especialitzada ha estat de 12.727.698 €

EL PACTE AMB EL TERRITORI

L’objectiu del Govern ha estat introduir una nova cultura de relació entre el Govern de la Generalitat i el món local, per tal de donar una resposta més eficaç a la gestió dels recursos territorials de salut.

L’esforç ha estat molt destacat i l’Alt Penedès s’ha pogut sumar als territoris que compten amb un Pacte Territorial signat entre els ajuntaments de la comarca i el Departament de Salut, que ha permès la constitució del grup de treball de salut.

RESUM

El balanç del treball dut a terme en aquests anys és francament positiu. No només s’han incrementat els recursos i les inversions de manera substancial si no que s’ha introduït una nova pràctica de fer la política de salut comptant amb els equips de professionals, la societat civil organitzada i les administracions locals.

La fórmula aplicada a la nostra comarca no és exclusiva però si que evidencia la voluntat política dels socialistes de treballar al costat del territori impulsant, a la vegada, un canvi profund en la cultura sanitària del país i dels seus ciutadans.

Federació X del PSC ( Alt Penedès- Garraf)
04/06/10

NOVES MESURES CONTRA EL DÈFICIT

2010-06-02T23:43:00.002+02:00

Aquesta és la noticia que avui ha publicat el Govern sobre noves mesures per a reduir el dèficit.

El Govern aprova un nou paquet de mesures per reduir el dèficit de la Generalitat en 1.670 milions el 2010.
L’objectiu és situar el dèficit a l’1,1% el 2013, d’acord amb la UE
Es reprogramaran temporalment inversions en obra pública per valor de 532 milions d’euros i despareixeran 63 entitats del sector públic per tal d’estalviar
No es cobriran les baixes per jubilació, es reduirà la partida per a personal substitut i de reforç, i disminuirà un 5% el nombre d’alts càrrecs i directiu d’empreses públiques
Es crearan dos nous trams en la part autonòmica de l’IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros, un 0,5% dels contribuents
El Govern també aprova destinar 83,6 milions d’euros per mantenir més de 46.000 places de llars d’infants
El Govern ha aprovat avui un conjunt d’acords amb l’objectiu de contenir la despesa i reduir el dèficit públic que comportaran un estalvi de 1.670 milions d’euros durant aquest any. Aquests acords afecten àmbits com el personal, les inversions públiques, la programació de la prestació de serveis i la simplificació de l’administració pública. Les iniciatives aprovades complementen el decret de mesures urgents aprovat el dissabte passat.

Aquest conjunt de mesures han de fer compatible la reducció del dèficit públic amb la consolidació de les prestacions de l’Estat del benestar que són competència de la Generalitat de Catalunya, alhora que han de permetre reduir el dèficit públic a l’1,1% del PIB el 2013, d’acord amb el que marca el Pacte d’estabilitat i Creixement de la UE.

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, que ha comparegut a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, ha destacat que el Govern fa “tot el que cal” perquè Catalunya continuï sent “una economia de tota solvència”. “Fent ara les coses bé, per convenciment i no perquè ens obliguen, estem dient a tothom que Catalunya continua sent un lloc privilegiat perquè l‘economia torni a anar amunt ràpid, que és el que ens convé”, ha afirmat.

EL NOU MODEL DE MOBILITAT AL PENEDES

2010-05-25T13:42:00.001+02:00

Fa uns dies ens varem reunir a Canyelles un grup important de responsables polítics socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf per fer, juntament amb el Secretari del Govern per a la Mobilitat, Manel Nadal, una valoració sobre les polítiques públiques de mobilitat aplicades a les nostres comarques durant els darrers anys.

En primer lloc, varem exposar als mitjans de comunicació els resultats de l’acció de govern pel que fa a l’ampliació de l’oferta de transport públic. Des de la posada en marxa de Rodalies de Catalunya, per exemple, l’Alt Penedès va veure doblada l’oferta de serveis ferroviaris els dissabtes, diumenges i festius. Des del passat més d’abril, en compliment del Pla de Viatgers de Catalunya, es va doblar, tambè, el nombre de serveis d’autobús per carretera en la línia Vilafranca – Canyelles -Vilanova. L’hem de sumar, a aquests serveis, l’augment de freqüències entre Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès i Barcelona.

En segon lloc, la valoració es va centrar en l’inici de les obres de la C-15, amb la perforació del túnel del Montgrós que permetrà la construcció de l’autovia entre Vilafranca i Vilanova, l’inici dels treballs de la variant de Vilafranca del Penedès i la finalització de la connexió amb l’actual traçat Vilafranca-Puigdàlber. L’any 2012 estaran finalitzades les obres de l’Eix Diagonal que, connectant la C-32, l’AP-7, la N-340, la N-II i l’Eix Transversal, estructurarà quatre territoris, comunicarà quatre capitals comarcals ( Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa) i impulsarà la relació econòmica i de serveis entre la Catalunya Central, el Penedès i el Garraf.

En tercer lloc, el balanç fet va acabar explicant les dues grans apostes ferroviaris que ajudaran a completar el model de mobilitat de les nostres comarques : la projecció i construcció de la Línia Orbital Ferroviària i la posada en marxa de l’estació de trens regionals del Penedès, a Vilafranca del Penedès, optimitzant les actuals instal.lacions de la base de muntatge del tren d’alta velocitat.

L’estació de regionals és una aspiració territorial que no donarà resposta en exclusiva a la capital del Penedès. L’estació de regionals d’alta velocitat ha de complir una funció d’impuls econòmic del conjunt de la zona des de l’Anoia fins a la costa del Garraf. La data d’entrada en funcionament està fixada per l’any 2012 i no podem perdre la gran ocasió. La Línia Orbital Ferroviària, en canvi, entrarà ara en la fase de redacció de projecte, amb el compromís de l’Estat en el seu finançament.

El model de mobilitat del Penedès a que responen les successives mesures del Govern tenen com a element definitori l’aposta pel ferrocarril, l’augment de l’oferta de transport públic i la construcció dels eixos viaris que facin més permeable el territori, més ordenat per al seu creixement econòmic. No és una mera suma d’accions, és la construcció d’un model el que s’ha posat en marxa i que posa el Penedès i el Garraf en condicions de desenvolupar noves oportunitats per als seus ciutadans, els seus professionals i les seves empreses.

LA MILLORA DE LA MOBILITAT AL PENEDES

2010-05-24T08:30:00.003+02:00

El treball que s'ha dut a terme en matèria de mobilitat a la nostra comarca en aquesta legislatura ha estat presentat públicament. Es va fer el passat dilluns 17 de maig, a Canyelles, amb l'assistència de Manel Nadal, secretari per a la mobilitat del Govern de Catalunya.

Les línies de treball han estat tres : ampliar l'oferta de transport públic, dotar el territori d'un eix viari estructurador de la comunicació amb l'interior de Catalunya i fer una aposta decidia pel tren com a eina de comunicació futura.

En matèria de transport públic podem destacar l'augment de serveis d'autobusos a Barcelona i l'impuls de l'eix de comunicació Vilafranca-Canyelles-Vilanova a partir de doblar l'actual nombre de serveis ( de 9 a 18 serveis diaris). La creació de Rodalies de Catalunya ha permés que, per fi, l'Alt Penedès compti amb un servei de trens en direcció Barcelona cada 30' els dissabtes, diumenges i festius. Aquesta és la realitat actual.

Per tal de millorar la relació entre les comarques pendesenques amb la Catalunya Central les obres de la C-15 vindran a dotar d'una autovia de quatre carrils que comunicarà Vilafranca i Vilanova i La Geltrú, intercomunicant la C-32, l'Ap7 i l'A7 amb l'A-2 i l'eix transversal. Les obres estan en marxa i al 2012 es podrà comunicar directament Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa en poc menys d'una hora.

L'aposta pel tren la representa l'impuls a la Línia Orbital Ferroviària. Aquesta línia, que tindrà el seu inici a Sitges i Vilanova i La Geltrú, dotarà ( per primera vegada) de serveis ferroviaris a Sant Pere de Ribes i Canyelles i les connectarà amb l'actual traçat de la R2 de Vilafranca a Martorell. Des d'allà, i en un nou traçat, el traçat ferroviari ens comunicarà amb Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Aquesta extraordinària aposta ferroviària ens permetrà consolidar un arc metropolità de comunicacions que junt amb la finalització de els obres del 4rt Cinturó li donarà eficàcia de comunicacions i major optimització econòmica i de serveis al corredor transversal que formen les comarques de la segona corona metropolitana. És la gran obra del futur que ha de passar del projecte a la realitat en les properes dues dècades.

Ha estat un bon treball, fins avui. Ara ens toca continuar millorant l'oferta de transports ( en especial amb Tarragona), acabar les obres de l'Eix Diagonal i fer les primeres inversions del tren orbital. Més trens i més autobusos, per anar reduint l'ús del cotxe privat.

LA PERSECUCION AL JUEZ GARZON

2010-05-16T23:34:00.003+02:00

La trayectoria profesional y política ( breve pero impactante incursión ) del juez Garzón no siempre ha recibido elogios unánimes. Somos un buen grupo aquellos que pensamos que ha sido un juez irregular y, en ocasiones, más dado al espectáculo mediático que al acto de rigor y de prudencia que se presupone a un juez en una etapa democrática.

De todos modos, para mi el Juez Garzón es un referente en la lucha contra la impunidad de dictadores y de las dictaduras. El proceso a Pinochet, la lucha por rescatar del olvido y hacer justicia sobretantos hechos de muerte y de violación de los derechos humanos en América Latina son por si solos la causa justificada y suficiente para que pueda valorar su trabajo, más allá de las polémicas que envolvieron su figura en ciertas ocasiones.

Creo que con la suspensión profesional de Garzón la imagen de España y de sus instituciones judiciales ha sufrido un daño muy importante en la esfera internacional. No estamos sobrados de imagen, y esta decisión llevada a cabo por la autoridad judicial pone en entredicho algo aún más duro : la democracia española ha completado su consolidación en el tejido de sus instituciones jurídicas ? A veces podemos dar la impresión de que los fantasmas de la España negra duermen agazapados en algún callejón y que han despertado al unísono para hacernos vivir duras pesadillas.

Un sentimiento muy doloroso es para mi reconocer que en una época tan compleja, Falange Española y Manos Limpias, dos exponentes de la ultraderecha ibérica, reciban más apoyo de los padres de la justícia que la causa justa de tantos condenados ( y asesinados) por la guerra civil y el franquismo. Me revelo y no me resigno a pensar que éste pueda ser es uno de los primeros síntomas de un tiempo más oscuro que está por llegar.

LA RESPOSTA POLITICA A LA CRISI: L’OPCIÓ SOCIAL

2010-05-11T00:51:00.002+02:00

La crisi global financera està generant a Europa una forta tempesta política que amenaça ser de les fortes. No hi ha cap Govern a Europa que es pugui lliurar del desgast d’una situació sense precedents. La crisi grega pot comprometre part de la banca francesa. La situació portuguesa pot fer el mateix amb una part de la banca espanyola. En el pla polític, les conseqüències són evidents : Sarkozy va perdre les eleccions regionals a Franca, Merkel acaba de perdre la majoria a la Renània i al senat federal alemany, Brown ha perdut les eleccions al Regne Unit i Papandreu fa front a una de les pitjors etapes polítiques de la història contemporània de Grècia pocs mesos després d’haver obtingut un dels millors resultats polítics dels socialisme hel.lènic. Hongria, Holanda, Bèlgica... estan immerses en crisis diverses i/ o canvis electorals, totes tocades per l’actual situació econòmica, en major o menor mesura.

A Espanya, la situació és difícil i la posició del govern de l’estat està centrada en trametre confiança als mercats, combatre als especuladors ( hi ha gent que fa molts diners a costa de la població que pateix), donar suport al teixit productiu i mantenir el millor nivell de cohesió social possible al bel mig de la tempesta.

El President Zapatero, i és el gran valor de la seva acció, ha volgut mantenir la prioritat de la política social “contra viento y marea”, malgrat les crítiques de mig món polític i del bloqueig de la dreta espanyola.

Allà on la dreta política i econòmica demana rebaixa d’impostos, reforma del mercat laboral ( hem de llegir acomiadament gratuït) i retallada de la despesa pública, Zapatero ha legislat en favor de més suport a la formació dels treballadors i dels emprenedors, més recursos per pal.liar la situació de les persones en atur, més mesures d’ajut a les famílies per reduir l’impacte de la situació en les seves rendes i més esforços per continuar desplegant el sistema social d’atenció a les persones en situació de dependència. La política social és l’eix de la seva acció i evitar el retall de recursos per aquestes polítiques el porta a augmentar temporalment l’IVA, el proper mes de juliol, com a fórmula de recaptació complementària per mantenir la capacitat d’ajuda als sectors més vulnerables de la societat.

Aquesta és la forma de fer política que caracteritza al seu govern. És una inversió immediata en favor de la gent, que mou el consum ( i per tant sosté l'activitat econòmica) i posa les bases per a que, en una nova etapa post crisi, la societat espanyola es trobi en les millors condicions possibles, reduint desequilibris i mantenint els índex bàsics de cohesió social.

EL RAMON ZABALLA DENUNCIA EL PRIMER ANY DE LA MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA

2010-05-01T22:41:00.003+02:00

Avui és l'1 de maig. L'aliança per fer fora el govern local socialista ha fet ja un any de mandat, amb cap resultat destacable i amb molt de decensís social i polític. Un dels millors articles que s'han escrit aquests dies sobre la situació política a la Vila, és del nostre company Ramon Zaballa, regidor a l'Ajuntament de Vilafranca. He volgut publicar-lo al meu bloc, un cop m'ho ha autoritzat.

"LA CIUTADANIA TINDRÀ LA DARRERA PARAULA I SENTENCIARÀ.

El dia 20 d’abril ha fet un any de la moció de censura a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès. En aquella sessió plenària, l’alcalde, Pere Regull, afirmà en el seu breu parlament que les raons que la justificaven eren tres: incapacitat de l’equip socialista per negociar amb les altres formacions polítiques, paràlisi institucional, ja que no s’havien aprovat els pressupostos, i desconfiança generada per una mala gestió. En el seu parlament, l’alcalde va fer referència al programa de mandat i va afirmar que aquell no era el moment per parlar-ne.
Passat l’any, toca fer-ne una valoració i analitzar el grau d’assoliment dels objectius del nou equip de govern.
En primer lloc, aquell programa de govern, que no es va explicar en el parlament de presa de possessió del nou alcalde, encara és desconegut per la gran majoria de la ciutadania. Molta gent es pregunta: el nou equip té model? Segons un bon amic entès en política, el model de l’equip actual és precisament la manca de model, de projecte i de concrecions.
Però, anem a pams! Cap de les raons que es van argumentar per justificar la moció ha sofert un canvi substancial. En primer lloc, el nou equip no ha donat cap mostra de ser més hàbil en la cerca de complicitats. Només cal revisar les actes dels plens i comptabilitzar quantes propostes han estat rebutjades o s’han hagut de retirar per por a no obtenir els suports necessaris.
La data en què es varen aprovar els pressupostos de l’any passat i la quantitat de modificacions que es van portar al ple durant tot l’any confirma la lleugeresa amb la que es va valorar la complexitat a la que ens mena l’aritmètica consistorial. Una paràlisi que, si no hi era, s’havia de provocar per justificar un accés irregular a l’alcaldia per part de qui pensava –segons indicava alguna enquesta- ser la força més votada en les darreres municipals. I amb aquest objectiu, l’actitud de CiU -mentre va estar a l’oposició- no va ser altra que la de posar pals a les rodes i dificultar tant com va poder la governabilitat de la vila. Quina actitud tan diferent a la del principal grup de l’oposició actual! Aquesta sí que és una diferència substancial en el panorama polític local d’aquest darrer any.
I, al marge d’actituds, que són evidents, hom es pregunta en què ha millorat Vilafranca en aquests darrers dotze mesos. La resposta no es meva, que segurament seria titllada d’interessada, la resposta sorgeix de les converses ciutadanes: Vilafranca no només no ha millorat, sinó que s’ha encallat i paralitzat estrepitosament. I no parlo de la gestió del dia a dia, ja que la gestió no és pròpia de la política sinó dels tècnics, i sortosament el nostre ajuntament disposa de molts bons tècnics, responsables i professionals.
L’aturada és política, manca projecte de ciutat i, conseqüentment, falten objectius, criteris i actuacions que permetin dibuixar la ciutat a mitjà i llarg termini. I falta coherència. Com afirmava Aristòtil, un és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Només cal anar a l’hemeroteca per comprovar com les promeses efectuades (austeritat, dinamització, canvi d’estil...) han estat oblidades; com els arguments amb els que es basava la crítica (manca de complicitats, administració feixuga...) ara són utilitzats per defensar la pròpia gestió; i com la demagògia (“som nous” o “la crisi ens condiciona”) s’han instal·lat en el fet quotidià.
Vilafranca necessita que es desencallin els projectes de ciutat aturats, que la ciutadania pugui albirar el model de ciutat i el rumb de l’equip de govern. Les accions polítiques s’han d’inspirar en el propi projecte, i no han de ser una reacció permanent a les actuacions, comentaris o rodes de premsa de la resta de forces.
Esperem que en aquest darrer any de legislatura Vilafranca no perdi el tren del progrés. La ciutadania tindrà la darrera paraula i sentenciarà sobiranament totes les valoracions l’any vinent."

Ramon Zaballa i Serra
Regidor del PSC a Vilafranca del Penedès.

GARCIA ALBIOL DEBE DIMITIR !!

2010-04-29T18:45:00.002+02:00

La acción de Garcia Albiol a Badalona es profundamente reprobable. Merece una respuesta potente de la sociedad y la exigencia política de su dimisión. En política no todo vale. Y los ataques a los derechos humanos, así como los llamados racistas a la violencia y al acoso contra cualquier persona o colectiva merecen una severa condena política.

Esta mañana TRIBUNA LATINA ha publicado una entrevista mía en la que hablo de diversos aspectos de las políticas de inmigración y en las que me posiciono en relación a la actitud del PP con los colectivos de inmigrantes y, en especial, con lo sucedido en Badalona.

"El PP de Badalona quiere la guerra entre clases populares"

Roberto Labandera (Sarandí Grande, Uruguay, 1954) ya no se siente inmigrante después de 30 años. Aunque su migración a Catalunya fue política y no económica, vivió los mismos problemas que hoy en día tienen los que vienen a buscarse la vida. "Estuve un año en situación irregular y cada tres meses tenía que ir a Perpinyan en Francia, para que el consulado español me pusiera el sello en el pasaporte y poder entrar nuevamente a España".

¿Necesita Catalunya un nuevo Pacto para la Inmigración?No. Creo que aún tiene vigencia el que tenemos. Pero requiere el compromiso de los partidos, aunque dos partidos del arco parlamentario catalán no lo firmaron. Hay que explotarlo al máximo, no se ha roto nada, sino que hay xenofobia porque hay quien piensa que con ella se pueden obtener votos. Incluso el Partido Popular de Madrid ha rechazado las declaraciones de Xavier García Albiol.

Con la nueva Ley de Acogida aprobada por Catalunya, ¿qué ganan los inmigrantes?Por primera vez incluye competencias en el ámbito de la acogida. La sociedad gana ahora una regulación que ampara políticas públicas y crea un instrumento, que es la Agencia catalana de acogida.

¿Cuáles son las herramientas principales de esta Ley?Se instrumentaliza la acogida. Primero, se determina la competencia en lengua y acogida para el país. Segundo, se crea el instrumento, la Agencia. Tercero, se establece la concertación con otras administraciones. Todo esto establece un modelo catalán de integración en escenarios públicos para garantizar los derechos de las personas que vengan.

¿Cómo se concilia la Ley de Acogida catalana con la nueva Ley de Extranjería del Estado español?Resuelve cómo atender a las personas con proximidad en los trámites. Ahora Catalunya tendrá más experiencia que brindar a otras comunidades autónomas, para que puedan incentivar ciertas políticas surgidas desde iniciativas locales. Como la incorporación de los jóvenes reagrupados al mercado laboral, que fue un cambio en la Ley española, que fue propuesta por las comunidades autónomas.

¿Qué situaciones no resuelve la Ley de Acogida?La regularización. También si priorizamos o no la reagrupación.

¿Adopta esta Ley alguna medida contra la xenofobia?Obliga a las administraciones a disponer de recursos para garantizar los derechos de las personas.¿Crea instrumentos contra este fenómeno?El Congreso de los Diputados está discutiendo un proyecto de Ley de Igualdad para combatir cualquier tipo de discriminación, sea o no racial. Yo creo que el Partido Popular (PP) teme que Plataforma X Catalunya le quite votos, pero en Catalunya y en España están dispersas este tipo de fuerzas políticas. No es como en el resto de Europa, donde están unificadas. Por eso Aznar (José María) lo intentó en el pasado. Ahí tenemos el caso de Fuerza Nueva, que llegó a tener diputados en el Congreso. Xavier García Albiol aplica el populismo más salvaje, de guerra entre clases populares.

¿Y el PP de Madrid?Esperanza Aguirre no quiere tener problemas con la numerosa comunidad rumana que hay en Madrid. Ellos votan ahora en las municipales porque son europeos. Además, algunos países del este identifican el socialismo con los antiguos regímenes comunistas. Todo ello es lo más grave, porque el PP adopta un discurso en hipócrita, insostenible como partido democrático. Para ellos aquí los rumanos son una mancha, pero en Madrid no.

Publicada en TRIBUNA LATINA el jueves 29 de abril de 2010.

UN ANY DE MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA : UN BALANÇ MOLT POBRE

2010-04-20T18:01:00.001+02:00

Fa un any que CIU i CUP van provocar la moció de censura a Vilafranca del Penedès. L’aliança de la dreta política de la Vila i del moviment radical varen arrossegar els republicans ( per una escassa minoria interna de vots) a una moció de censura contra la força política més votada a la Vila.

Regull va arribar així a l’alcaldia, sense el vot majoritari dels ciutadans, però amb la complicitat i el suport d’aquells sectors que volien un gir partidista al capdavant dels assumptes públics vilafranquins. Una estranya aliança d’interessos que va posar punt i final a la política de transformacions socials que el PSC estava portant a terme.

CIU va arribar a la principal cadira institucional sense explicar ni el programa ni els objectius per la governabilitat de la Vila. Fins avui no hem sabut si els acords que varen assolir els tres socis ni les seves intencions polítiques pretenen marcar línies de futur per la nostra Vila. Ara bé, el que es veu és escàs i el resultat és la paràl.lisi de la gran majoria de millores socials i econòmiques que la ciutat té en marxa i necessita impulsar.

Aquest any hem vist una política “d’aparador” al carrer, dissenyada ( en moltes ocasions) amb un discutible gust estètic. Hem viscut la liquidació del Pla de Convivència, una de les eines bàsiques per al manteniment de la cohesió social. Hem vist com la sordesa és absoluta en termes de nous equipaments socials. Hem sentit com es neguen a construir una llar d’infants a Les Clotes, com endarrereixen el desenvolupament comercial de La Girada, com no volen parlar de convertir l’ex-edifici de l’INCAVI en un equipament polivalent per a la gent gran. Hem assistit al trist espectacle de veure com es redueixen els ajuts a les entitats culturals, socials, esportives i veïnals amb l’argument de manca de recursos i, en canvi, com contracten més personal de confiança. I tot això, sense que el seu soci major, la CUP, digui “ ni ase ni bèstia”, ni posi el crit al cel !

Vilafranca no va per bon camí. Millor dit, no va per cap camí. Està estancada. No hi ha fites plantejades ni compromisos a assolir, ni propostes noves capaces d’engrescar a la ciutadania. La grisor més absoluta s’ha instal.lat al govern local. I... la desesperança a nivell de la gent que fa coses....

Només la movilització col.lectiva en defensa dels nostres barris, dels projectes comuns, de les millores aconseguides amb molts anys de treball pot salvar-nos de caure en l’apatia i l’avorriment. La ciutadania haurà de jutjar, d’aquí un any, qui i com està treballant de debò per Vilafranca i pels vilafranquins.

URGEIX RENOVAR EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL !!

2010-04-19T12:56:00.003+02:00

El President Montil va manifestar ahir que “cal abordar la renovació del TC per aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat va defensar que “el nostre partit té equip” i es va lamentar que “d’altres no puguin dir el mateix”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar ahir diumenge que “cal abordar la renovació del TC per tal d’aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat per dilucidar la constitucionalitat del nostre Estatut, que el va aprovar el poble de Catalunya”. En aquest sentit, Montilla va revelar que ja ha pogut parlar amb el líder del Partit Popular i així li va fer saber: “m’ha tornat la trucada, li he acceptat les disculpes, i li he dit el mateix que li vaig dir al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que ja és hora de renovar aquest Tribunal”.
José Montilla va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció a la Festa de la Rosa del PSC del Vallès Oest, a Viladecavalls, on va indicar que “cal parlar clar, i els nostres adversaris no ho fan”, va dir. “No calen invents ni passes enrere, que vol dir entre altres coses les polítiques en contra de l’Estatut, del desenvolupament de l’autogovern, o l’aprofitament de les polítiques socials, que és el que defensa el PP”, va explicar. “Un PP que no va votar l’Estatut, que el va recòrrer, que el va utilitzar com un arma contra Catalunya i que encara espera que el TC resolgui en negatiu la seva constitucionalitat”, va sentenciar el president de la Generalitat.
Durant el seu discurs, el dirigent socialista va voler recordar també que “el nostre partit té equip, té pedrera al Govern i fora del Govern”, i es va lamentar que “altres no puguin dir el mateix”. “On és l’equip d’Artur Mas? - es va interrogar el líder dels socialistes catalans - miro al Parlament i no el veig, no sé si està amagat”. En aquesta línia va reiterar que amb “els bons equips dels que disposem afrontarem aquesta etapa que no serà gens fàcil amb la crisi econòmica, i on seguim creient en el catalanisme social”. “Lluitarem per la victòria i guanyarem les properes eleccions, estic segur. Em dedicaré a fons, perquè podem, i aconseguirem la Catalunya que tots volem”, va concloure Montilla.

Fragments de la nota de premsa lliurada ahir 18 d'abril per l'oficina de premsa del PSC

EL GOVERN HA APROVAT EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA

2010-04-14T13:19:00.003+02:00

Avui, el Conseller Nadal ha signat l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària que té, entre d'altres finalitats, la de promoure la construcció d'una línia ferroviària entre el Garraf i l'Alt Penedès.

Enganxo aquí, per a tots els amics lectors interessats, un resum de la informació lliurada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb un detall especial del tram I que afecta al traçat en les nostres comarques.

NOTA

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de la Futura Línia Orbital Ferroviària, després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

El document concreta les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i preveu lleugeres modificacions de traçat respecte del document aprovat inicialment i sotmès a informació pública. La nova infraestructura:
Abastarà 120 km de longitud, dels quals 78 seran de nova construcció, i 42 més són trams de via existent que s’aprofitaran

Aproparà 26 municipis de 6 comarques de la Regió Metropolitana sense passar per Barcelona, enllaçant Vilanova i la Geltrú amb Mataró, per l’interior

Disposarà de 42 estacions al llarg del recorregut, 23 d’elles de nova construcció.

Discorrerà en túnel en el 60% del nou traçat, per minimitzar afectacions en superfície i ajustar-se a l’orografia del terreny i la densitat urbana

Donarà servei a 96.000 viatgers al dia el 2026, el 30% dels quals provinents del vehicle privat
El traçat és fruit d’un ampli procés de participació que ha implicat 48 municipis i 6 consells comarcals

El DPTOP treballa en la planificació de dos grans eixos ferroviaris a Catalunya, l’Eix transversal Ferroviari (ETF) i la Línia Orbital Ferroviària (LOF) que vertebraran el territori apropant el transport públic a noves àrees més allunyades de la capital.

En aquest sentit, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha signat avui l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària, un cop la Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha emès l’informe favorable corresponent.

Això suposa l’aprovació de la reserva de sòl que facilitarà la implantació de la futura línia ferroviària, d’acord amb les consideracions rebudes durant el procés d’informació pública obert a partir de l’aprovació inicial del Pla Director durant el qual hi ha hagut una àmplia participació del territori.

Pel que fa a l’ETF, el conseller Nadal va aprovar definitivament el seu pla director urbanístic el passat mes de gener.

El Pla Director Urbanístic aprovat avui definitivament concreta la reserva urbanística en un àmbit de 26 municipis, connectant 6 comarques de la primera corona de la Regió Metropolitana sense haver de creuar Barcelona (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme).

D’aquesta manera, la línia orbital trencarà la radialitat de la xarxa, apostant per la transversalitat, amb una visió descentralitzada, potenciant les comunicacions amb transport públic entre corredors amb una demanda de mobilitat important, sense haver de passar per la capital necessàriament.

Així, connectarà Vilanova i la Geltrú i Sitges amb Mataró per l’interior, donant servei a Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Esparreguera, Viladecavalls,Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montmeló, Granollers, la Roca del Vallès i Argentona.

La futura línia es configura com un eix de 120 quilòmetres de longitud total, amb trams que aprofiten línies existents i 78 quilòmetres de nova construcció. Els nous trams de línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Montmeló a Mataró. El traçat es completa amb trams que formen part de la xarxa ferroviària d’Adif: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.

En total tindrà 42 estacions, de les quals 23 seran noves i la resta ja existeixen actualment o estan previstes dins de la xarxa de rodalies. Les 19 estacions previstes compartides amb d’altres línies de rodalies permetran realitzar correspondències de forma àgil entre els serveis de la línia orbital i les línies radials de rodalies que arriben a Barcelona. Així mateix, la línia orbital disposarà de connexions amb la xarxa d’FGC, tant la línia del Vallès (Sabadell i Terrassa) com la del Llobregat (Martorell).

Tenint en compte l’orografia del terreny i la densitat dels nuclis urbans travessats per la traça, la nova línia discorrerà en túnel en un 60% del recorregut, per tal de minimitzar la seva afectació, mentre que els trams en viaducte representaran el 5% del total.

Les previsions apunten que el 2026 la nova línia donarà servei a 96.000 viatgers diaris, de manera que es comptabilitzaran 26,9 milions de passatgers l’any, dels quals el 30 % s’hauran captat del vehicle privat.

En les primeres estimacions es preveu que l’execució d’aquest projecte comporti una inversió d’uns 4.000 MEUR, a càrrec del Ministeri de Foment d’acord amb el Pla de Rodalies 2008-2015.

Concretament, el document aprovat avui detalla el traçat d’aquesta línia en diferents trams:

Tram I: Vilanova i la Geltrú/Sitges – Vilafranca del Penedès: el document aprovat avui inclou algunes modificacions a Vilanova i la Geltrú respecte del text original. Així, s’ha optat per un traçat soterrat per sota de la Ronda d’Europa, que permet l’accés directe a l’estació actual de Vilanova, evitant el pas per l’àmbit de Roquetes. Així, la línia neix de la connexió amb la línia R2 de Rodalies a Vilanova i la Geltrú, dóna servei als nuclis de Vilanova i de Roquetes i continua en direcció nord per arribar a Sant Pere de Ribes i Canyelles. En aquest punt, s’ha millorat la traça respecte del document inicial, per tal d’apropar l’estació a la població i millorar l’accessibilitat.
Posteriorment, creua l’espai natural d’Olèrdola en túnel i es connecta a la línia R4 de Rodalies a l’est dels Monjos. Una vegada la LOF s’ha incorporat a la línia R4 discorre per aquesta entre els municipis de Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell.

Més informació de l'actualitat del DPTOP al bloc http://blocs.gencat.cat/ptop

EL DISCURS DEL PRESIDENT A PINÓS

2010-04-12T23:41:00.003+02:00

He volgut enganxar aquí una de les parts del discurs del President a Pinós, el de les definicions polítiques.

"Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans.
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes.
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.
Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten.
Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable.
Segueixo creient en aquesta Catalunya, la Catalunya que no s'ha rendit, la que sempre ha sabut aixecar-se quan ha caigut, la que tampoc es rendirà avui davant les dificultats.
Segueixo creient en la política, en la nostra capacitat col·lectiva per a transformar la societat, per fer-la millor, més justa, més equilibrada, més pacífica, més pròspera, més sostenible.
Segueixo creient en els milers d'homes i dones, de tots els colors polítics, que es dediquen a la política.
Segueixo creient que aquells que han abusat de la confiança ciutadana per servir-se de les institucions en benefici personal, no podran desqualificar la molta i molt bona feina feta pels que som fidels als nostres compromisos amb la ciutadania.
Política i polítics estem al servei de la societat, per garantir drets i assegurar que tothom pugui exercir-los, per exigir el compliment dels deures, per gestionar en nom de tots allò que és de tots. Per retre comptes davant de tots."...

José Montilla, dissabte 10 de juliol, Pinós ( Lleida)

UN PRESIDENT PER A LA CATALUNYA REAL

2010-04-11T19:20:00.002+02:00

El dissabte passat vaig participar, a Pinós, a la trobada socialista convocada pel comitè de campanya del partit. Un matí esplèndid per a escoltar un bon discurs del president Montilla, que va provocar reaccions immediates i que encara en continuarà donant.

El president és un representant de la pluralitat social i política de Catalunya i així es va presentar. Forma part del conjunt majoritari de gent que en aquest país ens sentim tant catalans com espanyols, tant catalanistes com federalistes, progressistes i de centre esquerra.

La senyera, l’Estatut i Catalunya han estat els tres elements de referència del seu discurs. La senyera com a símbol de la unitat civil del poble català. L’estatut com el full de ruta de les aspiracions estratègiques com a nació i el país, Catalunya, com l’escenari de les nostres realitzacions personals i dels nostres anhels col.lectius, el lloc per viure i per treballar que molts hem pogut escollir.

Estar al costat de la gent més desvalguda, de la gent treballadora i governar per millorar les seves condicions de vida, com va reclamar la companya Càndida Nevado, és la línia d’acció de la nostra pràctica política com a socialistes. Montilla va recordar que la primera llei de la legislatura ve ser la llei de prestacions socials, presentada al Parlament el desembre del 2006. Caldria recordar, també, que la prioritat absoluta del Govern en aquesta etapa de crisi, és la millora dels recursos i dels instruments d’atenció a les persones que han perdut la feina i les seves famílies.

Pinós, la rosa dels vents picada en pedra que assenyala el centre geogràfic del país i el Santuari, tindran un important valor en la litúrgia política dels socialistes en el futur. Potser l’acte passarà a formar part del discurs de les emocions, de les paraules emblemàtiques, que tantes vegades ens reclama la companya Manuela de Madre. Conservo un record especial de la cita que el president va fer dels seus pares. Va ser un breu homenatge als milers d’emigrants obrers, constructors pacífics i silenciosos de la Catalunya d’avui.

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67 ( LA PAZ)

2010-04-08T15:27:00.002+02:00

Silvana Sarralde me ha hecho llegar unas fotos muy significativas del encuentro de la generación del 67, que celebramos en La Paz el pasado 27 de marzo. Tienen un enorme valor simbólico, ya que después de 43 años hemos sido capaces de encontrarnos muchos de los compañeros y pasar juntos un hermoso momento.

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67

2010-04-05T20:37:00.002+02:00

El pasado 27 de marzo, en el bar de Nira y Óscar, en La Paz, nos reunimos un grupo grande de ex-compañeros de liceo. Fue una experiencia muy entrañable, un ejercicio estupendo para el recuerdo y la memoria. Unas buenas cuatro horas de charla y de reconocimiento después de más de cuatro décadas sin vernos.

Debo reconocer que la iniciativa me sorprendió en un principio y que me impulsó sobretodo la suma de la curiosidad y de los buenos recuerdos de los años liceales ( de los 12 a los 16 años). La vida nos llevó por caminos diferentes, a muchos nos distanció de forma considerable, a otros no tanto.

Pusimos la memoria a prueba.De eso doy fe. Y aún me queda alguna laguna, que espero poder ir rellenando con el tiempo y con más encuentros.

Quiero manifestar mi gratitud y mi afecto sencillo y simple para todos los que trabajaron en la causa y a Silvana que contactó conmigo después de tantos años !

Quedó instituido, de alguna manera, que el 27 de marzo será el dia anual del encuentro. Si puedo, volveré a repetir.

Un beso grande y un abrazo, desde la distancia, compañeros !!

Nota : para los curiosos, engancho aquí una fotografía de mi visita a Canelones en el año 2008

ESTEM PERDENT PISTONADA...

2010-03-25T16:39:00.002+01:00

Vilafranca s'està buidant d'idees i d'iniciatives...

Vilafranca està perdent pistonada. L’actual direcció política municipal no acaba de trobar ni de configurar una línia d’actuació coherent i amb garanties per als principals actors socials i econòmics de la Vila. La percepció col.lectiva d’una aturada general dels grans projectes vilatans es va estenen. Des de ja fa onze mesos no coneixem la seva línia de treball en matèria urbanística, ni en promoció econòmica i en foment del comerç, ni en política social, i menys en política educativa, esportiva o de convivència social. La situació és tal que la pregunta que ens fem és : hi ha, realment, programa de govern ? o continua amagat perque conté propostes difícilment comprensibles per a la ciutadania ?

El rol que Vilafranca ha tingut en els darrers 30 anys com a líder comarcal està perillant de manera clamorosa. Des de Vilafranca, es van impulsar als anys 80 i als anys 90 un nombre important d’iniciatives, orientades a cohesionar la resposta del conjunt del territori i dels municipis que el composen amb la finalitat d’estructurar un model d’acció pública i estratègica que ens donés més eines i més recursos per tal de guanyar en nous llocs de treball, en més recursos educatius, en major representació i incidència fora dels límits de la comarca. M’estic referint als successius plans estratègics que la Fundació Pro Penedès va impulsar al llarg de dues dècades des de finals dels anys 80, entre d’altres feines. Hores d’ara hauríem d’estar apostant per un salt qualitatiu, de noves i renovadores dimensions, per avançar en la superació de la crisi i en la construcció del nostre propi canvi de model productiu. Aquesta és la pretensió, de ben segur, del nou Pla Estratègic que s’impulsa ara. Però més enllà de la gesticulació a l’ús dels actuals mandataris locals, sens la participació activa de la capital de comarca, del conjunt dels seus representants , això no donarà bons fruïts.

La feblesa política i l’esperit de romandre al càrrec no crea nous horitzonts, no impulsa a l’emprenedor, no anima al dubitatiu, ni és capaç de generar il.lusió. L’aliança política de CIU, a Vilafranca, amb l’esquerra radical només està comportant paràl.lisi en la gestió de la ciutat i dels seus interessos, que són interessos també de l’Alt Penedès. La manca d’entusiasme per participar activament en les sinergies comarcals, així com la desídia en el seu lideratge poden passar una factura molt alta a curt termini al desenvolupament econòmic i social del conjunt. La comarca està més activa, i des del Consell Comarcal es treballa en diverses línies per tal de treure suc a totes les possibilitats actuals. Vilafranca concentra la major part del PIB alt penedesenc, el 40% de la seva població i més del 50% dels seus serveis especialitzats. O hi ha reacció o anirem coixos.

INVERSIONS D'EDUCACIÓ A L'ALT PENEDES 2004-2010: 67 MILIONS D'EUROS !!

2010-03-21T23:56:00.004+01:00

La passada setmana vaig fer una roda de premsa durant la qual vaig valorar les inversions en equipaments educatius que ha dut a terme el Govern a la nostra comarca en el periode 2004-2010. La xifra és espectacular : 67 milions d'euros !! I les dades no inclouen les llars d'infants, ni les obres del RAM.

Enganxo aquí el document que vaig lliurar a la premsa el mateix dia.

LA INVERSIO EN EQUIPAMENTS EDUCATIUS A L’ALT PENEDÈS ARRIBA A LA SUMA DE 66.805.653 MILIONS D’EUROS EN EL PERIODE 2004- 2010

L’acció del Govern de la Generalitat ha estat especialment destacada en matèria d’inversions educatives a la comarca de l’Alt Penedès.

La comarca ha viscut, també, un creixement de l’oferta formativa amb la posada en marxa de l’Escola Oficial d’idiomes el curs 2006-2007, la posada en funcionament del SES de Sant Martí Sarroca el curs 2005-06 i l’entrada en funcionament de l’escola de Pontons el curs 2006-07. L’entrada en funcionament de l’escola de Les Cabanyes el curs vinent 2010-2011 completa el panorama del cobriment de l’oferta educativa poble a poble, promoguda pel Govern des de l’any 2004. D’aquí a poc temps, la creació i posada en funcionament de l’IES Marta Mata farà realitat una ampliació de l’oferta d’educació secundària a la nostra comarca.

El capítol d’inversions, encara no completat, ha implicat any rere any la suma d’importants recursos, que s’han augmentat amb l’aprovació del nou centre educatiu per a l’escola de l’Ordal, aprovada el 2 de març passat per un volum de 2.666.326 €.

Relació d’inversions de noves construccions i ampliacions

Any 2004 ( en funcionament)

CEIP Sant Sadurní d’Anoia : 2.250.000 €
Escola
Any 2005 ( en funcionament)

CEIP El Circell de Moja : 2.141.642,84 €
CEIP Sant Llorenç d’Hortons ( Beguda Baixa): 2.849.885 €
Escola de Sant Marçal : 290.000 €

Any 2006 ( en funcionament)

CEIP Avinyonet del Penedès : 2.705.826,35€
CEIP Mas i Parera ( Vilafranca) : 2.425.081,45 €
Escola de Pontons : 600.000 €

Any 2007 ( en funcionament)

CEIP Llebeig de Vilobí del Penedès : 3.342.321,93 €
CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedes : 4.749.435,47 €
Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal: 1.591.386,24 €
CEIP Arrels de Santa Margarida i Els Monjos ( 1ª fase) : 965.001,53 €
CEIP Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles : 3.235.553,20 €
CEIP Les Fonts de Gelida : 2.127.000 €
IES Sant Sadurní d’Anoia : 3.144.291 €
CEIP Sant Domènec a La Ràpita : 3.573.581,6 €

Any 2008 ( en construcció)

CEIP de Sant Pere Molanta : 5.004.816 €
CEIP Arrels Santa Margarida i Els Monjos ( segona fase): 2.499.788 €
CEIP Sant Joan de Mediona/ Sant Pere Sacarrera : 380.000 €

Any 2009 ( en construcció)

CEIP Les Cabanyes : 3.948.545 €
CEIP Pacs del Penedès : 1.523.544 €
CEIP Fontrubia de Fontrubí : 4.758.655 €
SES Sant Martí Sarroca : 5.122.885 €*
CEIP de Sant Quintí de Mediona : 4.619.086 € *
CEIP Dr. Samaranch, Santa Margarida i Els Monjos : 461.400 € **

Any 2010

CEIP El Montcau de l’Ordal : 2.666.326 € ***

*En fase d’adjudicació de projecte i d’obra
** Cooperació Generalitat- Ajuntament
*** Aprovació recent

Nota : la fotografia correspon a la nova Escola d'Avinyonet

COMENÇA EL DEBAT D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

2010-03-09T17:09:00.002+01:00

Aquesta setmana comença el debat parlamentari sobre el projecte de Llei de Vegueries i el projecte de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona . Tots dos són projectes necessaris, però que tindran diferent recorregut.
Hi ha qui s’entesta en assegurar que no és l’hora de discutir sobre l’organització del territori. En algunes ocasions aquest discurs neix de la por i de la resistència als canvis. En d’altres, l’oposició s’origina en la lògica dinàmica de territoris i ciutats en plena competència. Hi ha uns tercers que reclamen la revisió i l’ampliació de la seva pròpia llei que els garanteix l’Estatut. I uns quarts, per que volen saber que hi ha del seu futur, com si el seu futur depengués de la resta del món i no d’ells mateixos.
L’organització territorial de Catalunya està acordada a l’Estatut. Els municipis i les vegueries són les peces claus per l’estructuració de l’administració local i territorial catalanes, segons assenyala la nostra carta bàsica. Les comarques, en canvi, hauran de complir un rol secundari, que no vol dir menor.
El procés legislatiu de l’organització territorial implica l’aprovació i el posterior desplegament de cinc lleis : la llei del Consell de Governs Locals ( en tramitació), la llei de Governs Locals de Catalunya ( que no ha vist la llum, encara i que ha de complir el rol de llei rectora de tot el procés), la llei de Vegueries ( que ha iniciat el tràmit), la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ( que ha iniciat el tràmit) i la Llei de l’Aran ( que tampoc ha vist la llum, al menys pel moment). Si un problema hem d’afrontar és el de fer el debat sense la llei de governs locals aprovada i sense la llei que revisa i amplia les competències del Conselh Generau d’Aran.
L’oposició ha presentat tres esmenes a la totalitat al projecte de llei de vegueries. L’actitud del PP està fonamentada en seva lògica política centralista i en el seu model d’Estat. Ni han estat ( ni són ) partidaris de l’Estatut del 2006. No són partidaris de la modificació del mapa de les províncies i qualsevol divisió política de la Catalunya interior els deixa freds, donada la seva escassa implantació electoral més enllà de les grans àrees urbanes. L’actitud del Grup Mixt respon a lògiques similars. La seva situació, avui, és absolutament residual en la política catalana i el seu futur és del tot incert. El que no es pot justificar de cap manera és l’actitud de CIU, ja que l’impuls d’una nova organització basada en la norma estatutària, a la qual van donar suport i que entronca amb la tradició del catalanisme polític que volen representar, hauria de formar part no només del seu cos doctrinal si no també de la seva praxis política. El panorama del debat que s’inicia al Parlament confronta, per tant, dos blocs : l’esquerra catalanista i la dreta del país organitzada en els seus respectius nínxols ideològics.
La divisió de Catalunya en vegueries està concebuda com un procés en fases, que ordena els serveis de la Generalitat i que organitza la cooperació i l’assistència tècnica amb el món local. Pel que fa als serveis, des de l’any 2004 ja s’han anat ordenant en set àmbits amb les seves respectives estructures de delegacions. Pel que fa a la funció com a administració local de segon grau, la primera fase de desplegament de la llei no ha d’implicar més canvis que els nominals: les actuals diputacions passen a dir–se consells de vegueria( Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida). El procés d’elecció dels seus membres és idèntic a l’actual dels diputats i de les diputades provincials i els recursos que s’han de fer servir ( professionals, tècnics i materials) són els mateixos amb que ja hi compten. La segona i la tercera fases vindran determinades, en canvi, per un procediment legislatiu que s’haurà d’impulsar en propers mandats, mitjançant el qual el Parlament haurà de proposar ( mitjançant lleis) al Congrés dels Diputats la creació de les noves tres vegueries. Requerirà consens i majories determinants a Catalunya, primer i, capacitat de negociació, posteriorment, a Madrid, per obtenir una majoria absoluta favorable. Hores d’ara, només el PSOE s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat de les vegueries. Per tant, compte ! amb l’actitud actual del PP català, ja que serà definitòria de la seva actitud a nivell de l’Estat, quan arribi el moment.
Els esculls territorials només es podran vèncer amb pactes, compromisos i consensos. El Govern s’haurà d’aplicar a fons per obtenir-los i els grups parlamentaris que li donen suport, també. L’oposició estarà dedicada a fer la guitza. No tindrà un comportament responsable. No podrem esperar res d’ells.
La llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té, en canvi, un camí més tranquil. L’acord polític és ampli i favorable entre les forces polítiques que en formen part. És el fruït d’anys de treball per teixir el consens i la coherència dels seus objectius. És cert, també, que parlem d’una altra cosa, però d’una cosa prou important, prou impactant i de prou entitat com per a entretenir-nos en dilacions injustificades. La realitat metropolitana ja hi és, té una llarga i bona experiència de gestió acumulada en àmbits tant importants com els residus o el transport públic, que ve a reforçar el rol territorial i estratègic de la ciutat de Barcelona. Una capital europea de la seva dimensió necessita comptar amb un govern metropolità potent i eficaç, capaç de liderar el moviment econòmic i social que aglutinen els 36 municipis que la composen. És un fet indiscutible, que ve de la mà d’un acord amplíssim i que hem de procurar que es faci realitat en aquesta legislatura.
Més enllà de la demagògia habitual d’una oposició més feta al vol gallinaci que a les alçades legítimes de les ambicions de país, el debat territorial és primordial. Si alguna cosa es pot objectar és que aquestes lleis no arribessin al Parlament fa sis mesos. Però si ara arriben, no cal ni és bo defugir un debat que ha de ser racional i constructiu, per que és en bona part imprescindible.

PEPE MUJICA, SEGUNDO PRESIDENTE DE LA IZQUIERDA EN URUGUAY

2010-03-05T12:05:00.003+01:00

El pasado lunes, José ( Pepe) Mujica asumía como nuevo presidente del Uruguay. Tomaba así el relevo de Tabaré Vázquez, primer presidente de la izquierda en la història contemporánea de los uruguayos.

Es un hecho extraordinario para el Uruguay y lo es también para América Latina. La sucesión se ha producido en un clima democrático de confianza en la capacidad del Frente Amplio para liderar el cambio político iniciado en el 2005 y completar el ambicioso plan de reformas que empezó a ejecutar Tabaré. Reforma social y normalidad democrática son los dos grandes elementos que destacan hoy en la vida política del país.

De todos modos no es posible hacer un análisis, por más breve que sea, sin destacar el extraodinario clima emblemático que ha rodeado la investidura de Mujica. José Mujica comenzó su vida politica en los años 50 en movimientos políticos de caràcter civil . De allí pasó al movimiento guerrillero y padeció tortura y cárcel durante los años de la dictadura militar hasta su liberación, con la recuperación democrática, el año 1985. En los 25 años de trabajo político pacífico y parlamentario posteriores, José Mujica devino uno de los líderes carismáticos de la izquierda uruguaya.

Que un ex-guerrillero llegue a la presidencia del país, es para los uruguayos un símbolo de su evolución y madurez políticas. El símbolo y el emblema de un proceso en que se pasó del dolor y el sufrimiento de la dictadura a una nueva etapa de gobierno político basado en un amplio proceso de reformas, pero sobretodo de confianza en las propias fuerzas y en la gente del país, pasando por dos décadas de gobiernos de derechas que no fueron capaces de enderezar las riendas de los asuntos públicos en favor de los sectores populares.

Mujica es un personaje emblemático. Alguien lo ha rebautizado como el Mandela del Uruguay. Sin querer entrar en esas comparaciones, lo que si es cierto es que con la nueva presidencia del Frente Amplio es posible que el país empiece a cerrar las heridas ( aún quedan) de su etapa más oscura y adquirir la autoconfianza necesaria para acabar de corregir los desequilibrios internos, en especial " barriendo la indigencia y reduciendo drásticamente la pobreza". Por ello, gracais a ellos, muchos uruguayos sentimos, aunque los retos aún sean enormes, esta contagiosa felicidad serena y contenida.

RESOLUCIÓ DELS SOCIALISTES PENEDESENCS I LA DIVISIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA

2010-03-02T16:52:00.004+01:00

El passat dissabte els socialistes de l'Alt Penedès i el Garraf varem celebrar el Consell de Federació. El debat es va centrar en el posicionament del Consell en relació a la nova llei veguerial i l'encaix de les dues comarques a la futura vegueria de Barcelona. El resultat va ser clar. El Consell es va pronunciar per 56 vots a 10 a favor de la llei. La voluntat desl socialistes penedesencs es la de coontinuar construint Penedès en xarxa amb la resta de municipis de Barcelona. A continuació penjo la resolució per a donar-li difusió.

RESOLUCIO SOBRE L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA

Els socialistes varem aprovat en el XI congrés del partit l’impuls de la divisió veguerial de Catalunya, una reclamació de caràcter històric, estretament vinculada a la voluntat política de l’autogovern i des de l’any 2006 al mandat estatutari. En aquest sentit, des de la Federació X saludem la valentia i el rigor demostrat pel President Montilla en dirigir amb fermesa el procés de debat governamental que ha donat lloc a l’avantprojecte de llei de vegueries.

El Govern de la Generalitat, que té el PSC coma pal de paller i que encapçala el company José Montilla, ha donat un pas decisiu en l’assoliment de la permanent aspiració del catalanisme d’esquerres que Catalunya es podés dotar d’una organització administrativa i pròpia, aspiració que apareix ja en les primeres formulacions del federalisme català i que una de les seves primeres i principals figures, Valentí Almirall,expressa amb tota claredat: “ Les comarques naturals,corregiments o vegueries han de ser la base que per sa administració i règim anterior adopti Catalunya, si algun dia recobra la personalitat política ( Lo Catalanisme,1902). Fins avui, 108 anys després, i quan ja han passat 30 anys d’ençà de la recuperació de les institucions catalanes, no s’havia produït una proposta política d’organització veguerial. Considerem aquest fet un fet històricament remarcable, que te el poble català, el PSC i el President Montilla com a indiscutibles protagonistes. L’acció de govern conservador , tantes vegades carregades de tacticisme i electoralisme així com de fals patriotisme, no va impulsar mai una proposta política d’aquesta dimensió. Han estat les forces polítiques de l’esquerra catalana les que han estat capaces, malgrat les enormes dificultats del procés, d’avançar en el mandat estatutari. CIU ara diu que “això no toca” i el PPC s’hi suma, amagant que té recorregut l’articulat del sistema veguerial davant del Tribunal Constitucional. Les dues llargues dècades de govern de CIU al capdavant de la Generalitat ens van deixar com a herència una organització territorial atomitzada en 41 comarques, estructura avui desfasada en part, amb la qual el nacionalisme conservador va teixir el seu poder territorial durant molts anys i el seu control social i polític ( llevat de cinc o sis comarques de la regió de Barcelona).

Els socialistes hem construït el nostre projecte polític des dels ajuntaments, des de l’administració més pròxima al ciutadà, suportant la indiferència i fins i tot l’obstruccionisme constant de CIU. El nostre convenciment i la nostra pràctica política han estat sempre treballar amb la gent als barris, als pobles, a les viles i a les ciutats. Som un partit forjat en aquestes batalles locals, en les quals hem aprés i hem acumulat el bagatge del catalanisme social, treballant colze a colze amb la gent, solucionant els seus problemes quotidians i construint els projectes comuns que més desenvolupament, riquesa i ocupació ens puguin aportar. La dreta nacionalista sempre va oposar territori a municipi, a la resta de Catalunya contra Barcelona, al camp contra les viles i les ciutats, va destruir la Corporació Metropolitana de Barcelona, va obstaculitzar fins a l’infinit la cooperació de la Diputació de Barcelona amb els ajuntaments de la província i en el cas que ens ocupa va enfrontar les capitals amb les seves comarques. Els Consells Comarcals en la seva immensa majoria i el Govern de la Generalitat van ser posats al servei dels interessos de Convergència i Unió. L’organització territorial del país responia als designis dels interessos de la política pujolista.

Estem a l’inici del procés legislatiu d’una nova organització territorial a Catalunya que entre d’altres lleis posa a debatre la divisió veguerial i la creació de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del Penedès entenem que la nova reforma no pot significar un pas enrere del poder municipal, que continua essent el instrument més eficaç per a la transformació social dels nostres pobles, viles i ciutats. I entenem, també, que ha de ser un procés racional i ordenat, que gravi els ciutadans i les ciutadanes amb més despesa pública. Si apostem per una nova organització territorial és per que aquesta estigui més a prop dels ciutadans i dels ajuntaments. Volem i continuarem reclamant més recursos per als ajuntaments, més competències i major capacitat d’incidència en la resolució dels grans temes que afecten avui la convivència : la igualtat dels drets i els deures de les persones, la integració de la nova ciutadania, la lluita contra l’atur i al crisi econòmica, la producció de més riquesa, ambientalment i socialment sostenibles, l’eradicació de la violència en totes les seves formes .

El socialistes penedesencs sempre hem estat partidaris d’una nova divisió territorial i de superar el mapa actual de províncies, donant resposta a dos principis polítics específics : la necessitat de dotar els territoris del país de major capacitat d’autogovern, acostant l’administració als ciutadans, descentralitzant competències en favor de les administracions municipals, les més properes al ciutadà. No entenem una divisió veguerial que no es basi en el principi de més i millor municipalisme. No creiem que pugui ser útil al ciutadà una administració que no estigui pensada per garantir-li més i millors serveis. La il.lusió de la gent i el seu benestar passen per més drets socials i més capacitat local per atendre les seves problemàtiques.

Si bé els progressistes penedesencs en els anys de la Transició ja havien posat en marxa un programa cultural de base intercomarcal ( amb l’Institut d’Estudis Penedencs i l’Escola d’Estiu del Penedès, coma a expressions destacades, el Penedès polític és una construcció del PSC,posada en peu, en els primers anys de la democràcia pels companys Casanova,Beltran,Orriols i Robert, des del Garraf; per Tomàs, Sogas, Aguado,Querol i Gabarró, des de l’Alt Penedès.

Durant totes aquestes darreres dècades els socialistes hem estat la única formació política amb un ferm posicionament penedesista. Justament per fidelitat a aquesta tradició i en virtut del nostre compromís amb la ciutadania d’aquest territori volem constatar com un fet positiu que en aquests 30 anys de pràctica democràtica, els municipis de l’Alt Penedès i del Garraf han teixit forts lligams al si de la Regió Metropolitana de Barcelona. La representació política a la Diputació de Barcelona ens ha estat especialment beneficiosa. Els que ho neguen menteixen per interessos polítics. El rol d’assistència tècnica i de cooperació dut a terme per la Diputació de Barcelona ha estat i continua sent especialment beneficiós pels nostres ens locals. La capacitat de diàleg i l’impuls i l’empara de polítiques locals estan avui reconeguts per tots els alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics. També hem participat en les taules de debat, de concertació i de planificació estratègica liderats per l’ajuntament de Barcelona. Hem format aliances de relacions estratègiques amb els municipis de l’Arc Metropolità,que tindran efectivitat concreta en el procés de realització de l’Eix Orbital Ferroviari ( que permetrà la connexió amb tren de Vilanova amb Vilafranca i Martorell,Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró), hem impulsat l’Eix Diagonal i acords de col.laboració entre els ciutats i comarques entre els ciutats i comarques que uneix, hem participat en esdeveniments com les de la Barcelona Olímpica o el Fòrum de les Cultures. Hem cridat, hem lluitat i hem vibrat amb projectes que tots entenem com a una perllongament de les nostre pròpies expectatives i dels nostres propis anhels.

En tot aquest període, el Penedès, a l’empara d’aquestes aliances estratègiques i participant en els escenaris de la participació política supramunicipal que ens tocava, ha anat creixent i enfortint la seva personalitat. Qui pot negar que estem avui en millors condicions que fa 30 anys ? Ens hem beneficiat del desenvolupament de Barcelona i de la seva àrea d’influència. La projecció internacional de Barcelona ( motor de la projecció europea i internacional de Catalunya ) també ha beneficiat a les nostres contrades. L’efecte de la seva projecció ha donat carta de qualitat i de reconeixement al nostre turisme , a la promoció dels nostres vins i caves, a la difusió de la nostra cultura popular i de nostres tradicions. Malgrat les opinions contràries dels profetes del desastre, els nostres municipis han viscut un creixement demogràfic que lluny de ser una trava al nostre creixement s’ha convertit en un factor de la seva riquesa. Considerem que és un objectiu vital per al Penedès i el Garraf mantenir l’aliança estratègica amb Barcelona, la capital del país i la massa crítica més important de suport polític dels socialistes catalans, i amb la seva àrea metropolitana, que ho és encara més. Com a opció política progressista tenim en Barcelona, en la seva àrea metropolitana i a l’arc metropolità els millors aliats per al nostre projecte de transformació social i econòmica del nostres municipis. I que millor escenari que el d’un mateix Consell de Vegueria per garantir aquesta aliança ? Si partim de la base de que fins avui les aliances ens han estat positives, el desafiament del futur està en fer-les més sòlides i fer més rendibles, en termes de desenvolupament, la nostra participació.

Des del reconeixement dels indiscutibles vincles dels nostres territoris amb Barcelona i el seu entorn, i de la valoració positiva que tota la ciutadania de els nostres comarques n’ha de fer , des del PSC de l’Alt Penedès i el Garraf volem continuar enfortint institucionalment el Penedès, les interrelacions entre les seves institucions locals i les seves organitzacions cíviques i impulsar noves etapes d’acció política. L’impuls polític del Gran Penedès, a mitjans dels anys 80 va néixer amb una voluntat similar. D’aquella voluntat política va néixer, també, la Federació X del PSC, que va fusionar les organitzacions socialistes del Garraf i de l’Alt Penedès. Fruit d’aquell treball hi ha avui una Mancomunitat de Municipis Penedes Garraf que no ha esgotat ni molt menys les seves possibilitats d’acció mancomunada. És una institució que presidim i liderem. Comptem amb la presidència dels dos consells comarcals ( Garraf i Alt Penedès)que estan en condicions de portar a terme activitats i programes intercomarcals de relleu. Hem de ser capaços d’explotar totes les seves possibilitats dels acords de l’Eix Diagonal que puguin permetre una major aproximació a la comarca de l’Anoia i a la seva capital, Igualada. De la mateixa manera podem traçar nous camins en la relació amb el Baix Penedès. La imminent creació de l’àmbit funcional del Penedès per part del Parlament, ens obliga com a socialistes ha elaborar i posar en pràctica programes i estratègies comunes que enforteixen el nostre projecte polític.

La conferència territorial celebrada per la Federació el mes de juny del 2005 va fixar el posicionament dels socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf en relació a la futura organització territorial de Catalunya. El debat i la reflexió duts a terme ens portaren a prendre la decisió de que les dues comarques havien de continuar formant part de la regió primer o vegueria de Barcelona. Exposàvem, llavors, les raons que hem explicat abans.

La resta de forces polítiques de forma gradual, i d’acord a diversos interessos, es van anar posicionament a favor d’una vegueria pròpia. CIU que no va fer mai el desenvolupament territorial que manà el Parlament l’any 1983, es va sumar a les peticions de la Plataforma pro vegueria amb un exclusiu càlcul partidista, ja que a nivell nacional mai va incorporar al seu programa polític, les seves demandes. CIU avui està en contra de l’aprovació de l’organització territorial, una reivindicació històrica del catalanisme polític. El PP, per la seva banda, va recórrer davant el Tribunal Constitucional els articles de l’Estatut que en parlen. Fins avui no ha retirat el recurs ni s’ha desdit . ICV-EUA no es partidària de la creació de més vegueries, però a nivell local i per evitar pressions polítiques, es posiciona a favor. ERC va defensar sempre la creació de l’àmbit ( ho va fer l’any 1995 i ho continua fent ara), però quan a la vegueria han mantingut un discurs oportunista. Els socialistes, en canvi, hem estat els únics que hem mantingut la coherència del nostre plantejament, fins i tot davant del risc aparent d’erosió política que comporta el nostre posicionament.

Els socialistes de la Federació X, com la força política més votada a l’Alt Penedès i al Garraf fem una crida a tots els penedesencs i totes les penedesenques per continuar treballant pel futur dels nostres municipis i de les comarques que els acullen. I estem disposats al diàleg amb tothom que tingui el mateix objectiu, ja sigui des de l’àmbit polític, com el social, a les entitats, a les associacions de veïns, a les plataformes reivindicatives. Volem un diàleg sense exclusions, sense falses postures, sense intolerància, sense sectarismes, a favor de la gent del Penedès, la nostra gent.

Per això el Consell de Federació ressol :

1. Saludar l’esforç i el compromís polític del President Montilla en impulsar una nova organització territorial a Catalunya, que ens van negar els successius governs de CIU i que ha estat una revindicació històrica del catalanisme polític.
2. Constatar la fortalesa i la riquesa de les relacions socials, econòmiques, polítiques i estratègiques dels nostres municipis amb els municipis de la Regió de Barcelona i amb les seves institucions de govern local, en especial la Diputació de Barcelona.
3. Refermar la voluntat política del PSC de l’Alt Penedès i del Garraf en treballar en favor de la gent, prioritzant l’acció municipal com l’eix vertebrador de la seva acció política i com a garantia d’un desenvolupament socialment i ambientalment sostenible. Volem continuar treballant amb el conjunt de la ciutadania, de les seves institucions, forces polítiques, socials, econòmiques i sectors reivindicatius pel futur del Penedès.
4.Traslladar al grup parlamentari socialista i a la Comissió Executiva Nacional la voluntat de la nostra Federació el nostre acord amb que les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf formin part de la vegueria de Barcelona, per la importància social, econòmica, política i estratègica d’aquesta adscripció per als ciutadans i els municipis que les composen.
5.Establir al si de la Federació X un grup de treball que tingui com a finalitat impulsar des de les responsabilitats institucionals (consells comarcals, mancomunitat, ajuntaments, diputació, etc. ) accions i programes de caràcter transversal a nivell territorial, prenent com a referència les iniciatives polítiques del Pacte del Sant Martí, de l’Eix Diagonal, de l’Arc Metropolità etc.. Així també, es proposarà a les Federacions de l’Anoia i de Tarragona ( Baix Penedès) la constitució d’una coordinació permanent amb els objectius d’elaborar de propostes programàtiques i polítiques d’àmbit territorial i nacional pels nostres territoris que puguin ser incorporats en l’acció política del nostre partit.

MES RODALIES AL PENEDES I A VILAFRANCA

2010-02-21T20:35:00.002+01:00

La setmana passada es va donar a conèixer una bona noticia en matèria de transport per a la nostra comarca. L'Òrgan de Coordinació Generalitat de Catalunya - Renfe Operadora va aprovar dotar de serveis ferroviaris cada 30 minuts durant els caps de setmana i festius. Des del PSC hem treballat amb intensitat per aquest tema, que forma part de quatre grans reivindicacions : més serveis en direcció Barcelona i en direcció Tarragona, millor coordinació amb la R 7 que comunica Martorell amb Cerdanyola-Universitat, millora global del maquinari i de l'atenció al client i posada en marxa de l'estació de Regionals a Vilafranca del Penedès.

Us enganxo a continuació la nota de premsa que vàrem fer arribar als mitjans de comunicació de la comarca el passat 18 de febrer.

"ROBERTO LABANDERA CONSIDERA MOLT POSITIVES PER VILAFRANCA I COMARCA LES NOVES MESURES APROVADES PER RODALIES DE CATALUNYA.

El diputat vilafranquí es felicita dels nous acords anunciats ahir pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en relació a l’increment de serveis de la línia ferroviària R4 que comunica Vilafranca i la comarca amb Barcelona i Sant Vicenç de Calders.

L’augment de l’oferta farà possible comptar amb un tren cada mitja hora els dissabtes, diumenges i festius en direcció Barcelona i en un increment de dos serveis més els mateixos dies en direcció Sant Vicenç de Calders. Els canvis s’iniciaran el cap de setmana del 6 i 7 de març.

Per a Labandera, és un fet històric que la capital penedesenca i la seva comarca comptin amb aquest augment de serveis. “ Comencem una nova etapa de gestió ferroviària amb una millora molt important per al territori. Tenim la satisfacció, i és un fet rellevant, que la primera reunió de l’organisme coordinador del servei ( RENFE- Generalitat) hagi permès avançar en l’oferta ferroviària de la comarca.-ha dit Labandera. Això expressa ben clarament l’atenció prioritària que la Generalitat està donant a l’Alt Penedès. ”

Labandera també ha volgut subratllar la posada en marxa d’un nou servei entre Vilafranca i Sant Vicenç de Calders els dies feiners, ja que “el tren que arriba a Vila a ¼ d’una de la matinada continuarà amb servei fins a Sant Vicenç, dotant a Santa Margarida i Els Monjos, Arboç i El Vendrell d’un nou servei nocturn”.

Per al diputat socialista, aquesta és una primera millora, de gran trascendència. “Ens cal continuar treballant per la millora de les connexions amb la línia R7, que comunica Vilafranca i la comarca amb la Universitat Autònoma. És el nostre pròxim objectiu. Així també, caldrà continuar treballant per tal d’aconseguir, tal com preveu el Pacte de les Infraestructures, serveis semidirectes entre la comarca i Barcelona i la posada en marxa de l’estació de trens regionals que ens connectarà amb la xarxa catalana d’alta velocitat, la xarxa ferroviària estatal i l’europea” – ha afirmat Labandera.

INVICTUS

2010-02-13T20:12:00.003+01:00

Pocas ocasiones tengo de escaparme al cine entre semana. La insistencia de la gente de casa y un tema atractivo lo hicieron posible.El motivo : la película INVICTUS !

La película atrae desde un buen principio,ya que la figura de Mandela y la actuación del extraordinario Morgan Freeman crean un excelente tàndem.

Así que comienza, uno queda enganchado por un ritmo trepidante y por un guión rápido y extraodinario que explica muy bien la motivación de la película.

En estos días también he podido leer algunos informaciones de la prensa sobre el rol de Mandela en el proceso político de las dos últimas décadas de Sudáfrica. És más, esta misma semana que está a punto de finalizar se han celebrado los 20 años de su salida de prisión. Con más de 90 años, si figura y su trabajo políticos relucen espléndidos.

De vuelta al filme, sólo quiero añadir un par de conclusiones. Se cuentan de Mandela un par de decisiones políticas extraordinaries : el apoyo incondicional de la selección de rugby del país como elemento de integración social y política, a poco de llegar al poder, venciendo todo tipo de resistencias ( incluidas las de su propio partido) y la segunda, la voluntad de convertir la confrontación racial en un elemento de debate continuado en el país, para lograr neutralizar al máximo sus efectos.

La película refleja a un hombre valiente, pero es sobretodo una buena semblanza de un líder político, capaz de dirigir con mayúsculas una sociedad con profundos conflictos internos.

VEGUERIES : COOPERACIO I PROXIMITAT AMB ELS AJUNTAMENTS.

2010-02-04T00:08:00.002+01:00

Els socialistes catalans hem saludat l’aprovació de l’avantprojecte de llei de vegueries com una mostra de la valentia i del rigor amb que el President Montilla ha decidit afrontar, després de 30 anys d’espera, la nova divisió territorial de Catalunya.

La superació de l’organització en províncies és un compromís recollit en els programes electorals socialistes i en el Pla de Govern. Considerem que la nova organització territorial ha de ser la garantia d’un millor i més eficaç funcionament de les entitats supramunicipals i de la seva relació amb els pobles i ciutats de Catalunya. La complexitat del procés, les tensions i el volum de demandes territorials manifestades fins avui, auguren un debat intens, i sense dubte, extraordinàriament constructiu.

Les vegueries, definides per l’Estatut com a governs locals substitutius de les diputacions, i amb competències quasi bé similars, han de possibilitar una millor gestió dels recursos comuns, cercant una major cohesió social i territorial, desenvolupant la tasca de cooperació i d’assistència tècnica que defineix per a ella la norma estatutària.
La distribució i l’organització dels serveis de la Generalitat en vegueries, tal com està fixat en la mateixa norma, ja està pràcticament desenvolupat i no ha ( ni pot) constituir un increment de recursos administratius, patrimonials o professionals que puguin justificar-se pel desenvolupament de les noves autoritats locals. En primer lloc per que comptaran amb els recursos de els diputacions que han de substituir. En segon lloc, per que la modernització i la descentralització de l’administració no necessiten ni de més funcionaris ni de més oficines. El procés obliga a una gradualitat en el desenvolupament de la nova divisió, plenament justificada per les reformes legislatives que hi incideixen i que hauran de ser aprovades per les Corts Generals.

Ara s’obre el debat parlamentari. El compromís que assolim els socialistes és el de fer un especial esforç en la nova fase per teixir el necessari consens polític, social i territorial en un tema de tanta transcendència pel futur del país.

Article enviat al setmanari El 3 de vuit

Vilafranca del Penedès, 3 de febrer del 2010

AL SETEMBRE, ESCOLA A LES CABANYES

2010-01-28T10:40:00.002+01:00

El proper curs, els nens i les nenes de Les Cabanyes estrenaran l’escola. Després de més de 25 anys sense un centre escolar, tots els veïns i les veïnes del municipi, les famílies i la canalla podran celebrar l’assoliment d’una fita tan extraordinària com entranyable.

El procés es va iniciar l’any 2000, quan el grup socialista local va presentar una moció al ple del consistori reclamant la sessió dels terrenys i l’inici de les gestions. El camí no va ser fàcil, ja que els entrebancs polítics de qui llavors portava el govern local hi van ser, així com una escassa voluntat de les autoritats educatives de l’època.

La proposta va arribar al Parlament i els primers moviments es van produir de forma lenta. No va ser fins l’actual legislatura que el projecte va tenir l’impuls necessari per tirar endavant. Els nous responsables d’educació ( amb el Conseller Maragall al capdavant) van tenir clar que havien d’acabar amb un estigma local : ser l’únic municipi de la comarca sense escola, un cop Pontons recuperà la seva el setembre del 2007.

Un poble sense escola corre el perill de perdre l’ànima. Un poble amb escola té la possibilitat de reconstruir la seva ànima tantes vegades com li faci falta i enriquir tradicions i festes , integrar cultures, promoure idees, crear coneixement i enfortir la convivència entre els veïns. Aquells que un dia s’han trobat als bancs de l’escola del poble en peu d’igualtat poden arribar a tenir més capacitat per treballar plegats pel futur comú.

És l'hora de felicitar a la gent de Les Cabanyes, en primer lloc a aquells que van fer possible que en tots aquests anys no s’apagués la flama d’aquesta aspiració. El meu reconeixement va per a ells, avui quasi anònims. Aquest veí i aquella veïna que van dir la primera paraula, aquells regidors que, des de l’oposició, van treballar dia rere dia per tal que no s’oblidés el projecte, són mereixedors del breu i senzill homenatge de les meves paraules.

ESTAR EMPADRONADO ES UN DERECHO Y UN DEBER

2010-01-21T00:22:00.002+01:00

El debate originado en la ciudad de Vic ha revuelto unas aguas en las que la sociedad y les institucions catalanas ya habían impulsado vientos de calma. Pronto se cumplirá un año y medio de la firma del Pacto Nacional para la Inmigración de Cataluña. Un buen acuerdo, un acuerdo firmado por el mundo municipal, por un amplio sector de la sociedad civil y por una mayoria parlamentaria superior al 80 %. El Pacto debe ser nuestra referencia y los conflictos que se generan deben tener tratamiento, debate y solución en el marco de este pacto.

El alcalde de Vic ha encendido una polémica con una clara intencionalidad política. Con la pretensión de aislar al racismo de Plataforma per Catalunya ( escuché con horror sus declaraciones televisivas), ha instalado a la mayoria municipal de la capital de Osona, en una posición difícil, poco explicable para la inmensa mayoría de los ciudadanos del país.

Es muy triste que un cálculo o un pánico electoral nos obligue a pisotear los derechos de las personas.

Como dice el Presidente Zapatero, en esta tema "no valen trucos". Al inicio de la segunda década del siglo XXI, me avergüenza y me apena que podamos ser noticia por una decisión de este tipo. Los derechos humanos, ¿son o no son universales? La falta de cumplimiento de la ley y el incumplimiento del derecho a ser empadronado debilita aún más a los inmigrantes en situación irregular y los deja expuestos a los explotadores de turno y a un amplio e infame conjunto de riesgos...

¡Que nadie se engañe ! El mejor resultado de esta batalla lo puede obtener el partido racista que en la ciudad de Vic obtiene tan buenos resultados. Por ello el PP se apunta al discurso xenofóbico, con la pretensión de repartirse una parte de los tristes beneficios...electorales de la operación.

La única respuesta a las demandas xenófobas de restricción de derechos por razones de origen, están en la defensa de los derechos de las personas y, también, en la pedagogia activa de los deberes colectivos.

UNA FOTO AMIGA, UN FOTO EMBLEMÁTICA

2010-01-16T23:24:00.002+01:00

En estos días nos ha llegado a casa, desde Montevideo, una foto preciosa. Nuestra amiga, Ana Blanco posa junto a José Mujica, presidente electo del Uruguay y su compañera, Lucia Topolansky, primera senadora del Uruguay ( senadora más votada).

Los tres han sido y son personas muy comprometidas con la causa de la libertad y de la justicia al Uruguay, también con su desarrollo y con la lucha para que la gente viva de manera más digna.

Los tres han padecido cárcel y sufrimiento por sus ideales. Han sido capaces de sobreponerse a su propio drama personal y han construido vidas nuevas para un país que tiene muchas ganas de ser nuevo.

Ana, a quien conozco personalmente desde hace ya muchos años, es una persona humilde y digna. Muy entrañable. Vale la pena conocerla.

Como Ana me envió la foto quiero compartirla con todos aquellos que siguen mi blog.

Creo que esta foto es una de la miles de muestras de que el Uruguay està cerrando el círculo de incontables heridas y lo está haciendo con la sonrisa puesta en el futuro

AEROPORTS

2010-01-13T23:43:00.002+01:00

Té raó el President Montilla quan diu que en els darrers tres anys hem parlat com mai dels aeroports. L'impuls del Govern, i la posterior tramitació i aprovació, del Pla d'Aeroports i Heliports de Catalunya i de la segona llei d'Aeroports (que va aprovar el Parlament l'any passat), han contribuït de manera decisiva a un debat intens. Aquesta acció ha vingut a substituir un marc normatiu i de gestió insuficient que ens havia deixat en herència el nacionalisme conservador en el poder durant 23 anys.

Un conjunt important d'entitats catalanes, des del sindicats i les organitzacions empresarials a diversos col.lectius d'opinió, varen plantejar a ESADE, fa un any, la necessitat política i estratègica de que les institucions catalanes tinguessin un paper determinant en la gestió de la xarxa aeroportuària catalana.

El Parlament s'ha manifestat ja en tres ocasions sobre el rol de les citades institucions i sobre les aspiracions majoritàries dels catalans en relació a la participació de la Generalitat en la gestió de l'aeroport d'El Prat i en la reivindicació del canvi de titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

L'oposició política, a Catalunya, ha atiat el foc de més i noves reivindicacions, en un espirall polític de confussions i de contradiccions que intenta enterbolir el camí cap un acord amb l'Estat per tal d'implementar un model de gestió participat, que no és competència estatutària, però que en canvi si ha estat i és un compromís polític del President Zapatero.

El Ministre Blanco va presentar les línies bàsiques del nou model ,ahir, al Congrés. És un model que recull ( tot i que de manera encara insuficient) el principi de la participació de les comunitat autònomes, dels ajuntaments i del sector privat en la gestió dels aeroports. És un bon principi per començar a treballar i, com ha reconegut el conjunt de l'oposició, un avenç en relació amb el model actual que ja està obsolet.

Però, les aspiracions catalanes depassen els límits inicials de la proposta i per això ens veiem abocats a iniciar una negociació, que esperem que sigui productiva, a la vegada que eficaç.

Els socialistes volem una participació activa de les institucions catalanes en la gestió dels aeroports. Per a nosaltres, el rol de l'estat ha de continuar existint, però des de Catalunya hem de poder decidir en matèria d'estratègia, de direcció i de gestió de les infraestructures aeroportuàries que estan situades al país. No tenim ni tindrem una posició extrema en el debat ni en la negociació. El peu d'igualtat és per a nosaltres la coparticipació en la gestió, sense renunciar a compartir amb el govern d'Espanya la conducció dels aeroports, en especial pel que fa a El Prat. En relació a Reus, a Girona i a Sabadell continuarem demanant la desclassificació d'interés general i el traspàs de la seva titularitat a la Generalitat de Catalunya.

La fermesa del Govern té, ara, un altre repte. Considero que estem en condicions de poder assolir un bon acord. Els antecedents en negociacions estatutàries avalen la capacitat i l'eficiència dels equips polítics implicats

L’ESTRATÈGIA DEL PAS A PAS...

2010-01-03T23:19:00.002+01:00

El passat dimarts 29 de desembre es va signar l’acord de traspàs dels serveis ferroviaris de rodalies a la Generalitat de Catalunya. Sense por de fer servir el tòpic, voldria dir que s'ha arribat a una fita històrica: després de 30 anys de Generalitat democràtica, i tres anys i escaig del nou estatut, es produeix el traspàs de major pes en matèria de transport públic que hagi negociat mai el nostre govern en relació amb l’estat.

El fet de que sigui una fita extraordinàriament important i el fet de que aquesta transferència afecti de ple als ciutadans i les ciutadanes del nostre país, fa preveure un creixement de l’expectativa social en relació al nou model de gestió que aplicarà el Govern a partir d’ara.

Les rodalies són un dels transports públics de major incidència popular, tan econòmicament com socialment. Han estat qüestionades en els darrers temps, a causa d’un funcionament deficitari i per l’impacte que les obres de l’AVE varen provocar a causa de la connexió de l’alta velocitat a Barcelona. Les rodalies varen perdre la confiança d’una part dels seus usuaris, però comencen a recuperar-la poc a poc. En aquest moment es produeix el traspàs i la responsabilitat per al nou gestor és gran.

El Conseller Nadal ja ha advertit de forma clara que ningú esperi canvis radicals immediats però, ha assenyalat, que no es deixarà de treballar des del primer dia per anar solucionant tots i cadascú dels problemes que avui té la xarxa, en un procés d’inversió continuada que es finançarà dels recursos del Pla Barcelona de Rodalies, aprovat el juny passat per l’estat i que preveu destinar més de 4000 milions d’euros al projecte global. Ha dit, en aquest sentit, que si s’enfrontarà de forma radical la política informativa del servei ferroviari i als estàndars de qualitat bàsica. Una altra dada fonamental de l’acord és que Foment es farà càrrec del dèficit d’explotació del servei, transferint per aquest objectiu més de 117 milions d’euros per l’any 2010.

Una nova etapa competencial en matèria ferroviària, una nova competència en mans de la nostra administració. L’any 2009 tanca, en matèria estatutària, amb bons acords. El més important de tots ells és el del finançament, però no és ges menor per la seva significació pública la del traspàs del servei de rodalies. En l’estructura de l’estat de les autonomies, les noves competències que assolirà la Generalitat de Catalunya obren un nou panorama en el model de gestió del transport públic en el conjunt d’Espanya. Pel que fa al Penedès, la nova competència ha de permetre, a curt i mig termini, la millora de la qualitat del servei i l’ampliació de la seva oferta.

La nova competència és un compromís i un repte ! Hem de passar de l'exigència i la reivindicació a la gestió. Estem en condicions de fer-ho bé. Espero que no acabem decebuts de les nostres pròpies capacitats de gestió, que hi són i que són bones.

BOLIVIA : UN RESULTADO ELECTORAL MAS ALLA DE LA COYUNTURA

2009-12-14T16:46:00.002+01:00

Tuve la ocasión de viajar a Bolivia como observador electoral para las elecciones del pasado 6 de diciembre. Fue una experiencia importante tanto política como socialmente. Los malos augurios de la prensa de derechas y las versiones de ciertas agencias informativas sobre el carácter del gobierno de Evo Morales acostumbran a desajustarnos la realidad de uno de los países que está llevando a cabo un cambio que no es coyuntural, una transformación social y política con vocación de una mayor permanencia.

El Gobierno del M.A.S ha establecido una política económica que ha recuperado para el control público los recursos estratégicos del agua, del gas, de los hidrocarburos y de la minería. A partir de ese nuevo control, ha establecido una política fiscal con cuyos recursos se cubre un amplio abanico de ayudas sociales : el bono Juancito Pinto, para el fomento de la escolarización infantil, el bono Juana Azurduy, para la salud de la mujer y de sus hijos y el bono de la dignidad para la gente mayor sin ingresos. El principio es bien claro : estatalizar los recursos básicos y redistribuir los recursos que genera su explotación en beneficio de los sectores más desafavorecidos.

En su programa para los próximos años, la voluntad de Evo Morales está puesta en reducir la dependencia de la economía del precio internacional de las materias primas básicas que explota Bolivia. Para ello, la proposta presidencial es la de impulsar un proceso de industrialización capaz de incrementar las plusvalías generadas actualmente, compensando las posibles oscilaciones del precio internacional del gas y del petroleo.

Un segundo reto del M.A.S. es modernizar el país desde el punto de vista administrativo. Iniciar el desarrollo de una nueva división administrativa que dota a departamentos y regiones de nuevas competencias no es una tarea fácil y, posiblemente, sea el mayor desafío que debe enfrentar la fuerza política gobernante.

El tercer gran objetivo es el de profundizar en la democracia. Bolivia prácticamente ha consumido el sistema político de partidos, la forma clásica de hacer política en el altiplano y en los llanos de oriente. Pero un movimiento de movimientos como es el M.A.S. no puede huir de obtener una estructura política más ágil y más sólida, a la vez que más transparente. El futuro de la democracia en Bolivia pasa por la evolución política del partido en el gobierno y de su conversión en un partido político del siglo XIX. No juega un rol menor la capacidad que pueda tener la dirección política del M.A.S. de dialogar con el resto de las fuerzas políticas, estableciendo acuerdos y pactando reformas. No lo necesita desde el punto de vista legislativo ( tiene mayoría suficiente) pero será muy importante para trazar las perspectiva del futuro, más allá de este mandato.

Educación, lucha contra la pobreza, industrialización y mejoras en el sistema político son prioridades para los bolivianos de hoy. Hemos podido observar que las bases están puestas y que la voluntad política está presente.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

2009-11-30T16:09:00.002+01:00

La setmana passada 12 diaris de Catalunya van publicar una editorial conjunta en defensa de l'Estatut de Catalunya i en demanda de respecte al text aprovat en referèndum el 16 de juny del 2006. He cregut oportú penjar-ho aquí per a que tothom que ho vulgui el pugui llegir. És un fet inaudit a Catalunya i a Espanya, i possiblement a Europa ( no puc afirmar-ho del tot) i un gest molt necessari que espro esdevingui molt útil.

Editorial : La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.Avanç o retrocés.La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).Els pactes obliguenL’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.Solidaritat catalanaQue ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

30 de novembre de 2009

SIS MESOS DE MOCIO DE CENSURA : VILAFRANCA, QUO VADIS?

2009-11-16T16:28:00.003+01:00

A Vilafranca vivim, encara, sota el règim de la moció de censura. Si no hi ha cap cop de timó, el règim tindrà vigència fins el juny de l’any 2011. La moció no va aportar res de bo ni de nou a la vida política. Ho varem advertir. Sis mesos després, la situació política de la Vila és una clara constatació d’aquella advertència.

Varem denunciar al mes d’abril la manca de projecte polític de la moció i varem denunciar, també, la dependència de la moció dels interessos partidistes del Sr. Regull i de Convergència i Unió. Sis mesos després, no hi ha cap novetat ni cap signe que permeti augurar un canvi polític substancial. Només rutina, ensopiment generalitzat per evitar la confrontació amb les minores radicals i pura paràl.lisi.

Els interessos partidistes de CIU contra el projecte socialista que van provocar l’abril passat la moció de censura, un cop violent a la convivència política vilafranquina i una interrupció, també brutal, dels projectes de transformació social, cultural i estratègica de la nostra vila, no està produint resultats positius per la conjunt dels vilafranquins. Si alguna activitat es viu als carrers de la nostra ciutat, ella és producte de l’obra planejada i encarregada per l’equip socialista abans de ser expulsat de l’alcaldia, i en la seva major part subvencionada pel Plan Zapatero. La manca d’iniciativa de CIU i del seu alcalde és clamorosa. La seva activitat es redueix a acabar l’obra engegada, a contraprogramar l’acció política de Francisco Romero i del PSC i a res més

El balanç, sis mesos més tard, és absolutament decebedor. Els grans projectes de la Vila, aquells capaços de donar projecció a la ciutat, romanen adormits, paralitzats. Algú del nou equip, conscient de tal circumstància, s’ha dedicat a omplir de floretes alguns indrets de la Vila, com si les flors ( o les violes) portessin la capacitat d’amagar la clamorosa manca de capacitat de govern que s’ha apropiat de la Casa de la Vila. Seguir les rutines, fer la viu- viu, encaixades i abraçades a dojo , somriures impostats, no poden tapar la manca de projectes, la por a prendre decisions per no contradir als radicals de la unitat popular ( encara és hora que es facin públics els acords secrets de la moció) i la feblesa global d’idees. La direcció és molt dolenta. El futur és molt incert. Els vilafranquins ens preguntem, Vilafranca, quo vadis ?

Nota : Aquest article ha estat publicat pel PENEDES DIGITAL el passat dilluns 9 de novembre. La reacció de "la caverna" penedesenca no s'ha fet esperar. Insults i desqualificacions a dojo. Alguns d'ells trasvestits de gent independentista... Són els agents de la involució. Cada vegada que fan un comentari, ens carreguen de raó.

EL PACTE DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

2009-11-16T16:22:00.002+01:00

És un fet singular que un país com el nostre, Catalunya, trigués quasi 30 anys de vida democràtica en posar en funcionament una planta dessaladora de l’aigua de mar que pugui garantir, sense restriccions, l’aigua de boca de quasi 5 milions de catalans ( entre ells als penedesencs). O també és un fet singular, que el dèficit sistemàtic d’energia que pateix no es comenci a solucionar fins ara. Hauríem de qualificar de fet vergonyant que un projecte de regadius com és el cas del Segarra Garrigues trigui 100 anys (!) en iniciar la seva marxa. O de fet històric que fins l’arribada del govern de les esquerres, el cinturó viari orbital que ha de rodejar Barcelona, connectar millor el Vallès i el Baix Llobregat ( i per tant el Penedès) amb el corredor mediterrani potent no comenci a ser una realitat.

El que estem abordant, de veritat, amb el debat de les infraestructures és la modernització de Catalunya, la posada a punt de fites de creixement econòmic que hauríem d’haver estat resoltes en el decurs del segle XX i que, fins avui, no s’han pogut posar en marxa.

El debat de la modernització té dues vessants importants : per un cantó, l’impuls de noves infraestructures significarà la creació d’un volum important de nous llocs de treball ( més d’un milió), amb el creixement corresponent de la cohesió social que implica i, per un altre, el desenvolupament d’un pla tan ambiciós només garanteix la seva utilitat global si reequilibra els recursos i les oportunitats en el conjunt del territori, com és el cas que ens ocupa.

El Pacte de les Infraestructures signat el passat divendres 16 d’octubre reuneix tots aquests components. Neix de la mà del conjunt del món municipal i del tres governs provincials progressistes ( Barcelona, Girona i Lleida),amb el suport del món sindical majoritari ( UGT, CCOO i Unió de Pagesos), de la patronal PIMEC, de la Fundació RACC i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. La suma d’aquests suports permeten un consens molt ampli, tot i que hem trobat a faltar la signatura de Foment del Treball i la de la dreta política del país. El Pacte és la mostra d’una ambició col.lectiva per fer de Catalunya una nació del segle XXI i, com va dir el President Montilla a la seva signatura, “ un full de ruta que compromet a tothom “ . Està tancat amb 130 acords estratègics. La seva evolució inclourà d’altres, sense dubtes. El Pacte és un cos viu, que tindrà capacitat de creixement si som capaços de continuar dialogant, consensuant i avaluant la seva marxa amb una actitud constructiva.

Què trobarem al Pacte que ens afecti com a penedesencs ? El conjunt de propostes i de les demandes en matèria d’infraestructures sobre les que tenim consens, a nivell ferroviari, a nivell viari, a nivell de transport públic, a nivell de millora de la xarxa elèctrica, de les telecomunicacions, de la recollida de residus, etc. Hi ha algú que només ha assenyalat els punts de diferències, el punt que manca. És l’actitud d’aquells que quan el dit assenyala la lluna, es conformen només en mirar la punta del dit. No és precisament aquesta actitud la millor mostra d’intel.ligència col.lectiva.

Article publicat pel PENEDES DIARI el dilluns 9 de novembre

CARTA DE JOSE MONTILLA ALS AFILIATS DEL PSC

2009-11-08T23:45:00.003+01:00

El cas Pretòria ha conmogut la familia socialista. Les sensacions són diverses i van des de la tristesa a la ràbia. Jo m'estimo més fer servir unes paraules del company i bon amic Josep Maria Rañé per descriure le meu estat d'ànim : estic emprenyat però no desmoralitzat.

El passat dijous el President Montilla ens va fer adreçar una carta a tots els militants, simpatitzants i col.laboradors del partit. He volgut transcriure-la aquí per aq ue tothom que entri al meu blog pugui llegir-la, també.

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.
He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.
Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.
Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.
Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.
I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.
Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!
Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.
Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.
Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.
Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.
Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.
Amb tot el meu afecte,

José Montilla

HOY, EL URUGUAY VOTA POR EL FUTURO

2009-10-25T11:20:00.003+01:00

Quiero manifestar, en primer lugar, mi satisfacción por el precioso artículo que el buen amigo y compañero, Antonio Traveria escribió ayer en El Periódico de Catalunya sobre la situación electoral del Uruguay. También, mi profundo agradecimiento.

El artículo se titula " Festejen ,uruguayos, festejen!" parafraseando la histórica arenga que el Presidente Vázquez pronunció el 31 de octubre del 2004 cuando el primer triunfo del Frente Amplio.

Aquellos que viajamos de forma periódica al Uruguay ( el buen amigo Travería és uno de ellos, también) hemos podido observar la considerable evolución del país, que quiero traducir en tres indicadores básicos : el crecimiento salarial promedio de un 25 %, la salida de la pobreza extrema de más de 40.000 famílias y la reducción del desempleo en 6 puntos en todo este período.

En el crecimiento del estado de bienestar, las reformas son substanciales : una mejora del sistema de pensiones que permite a más de 60000 trabajadores acceder a la jubilación a los 60 años, la creación del Seguro Nacional de Salud que garantiza ( y lo hará con más colectivos en los próximos años) la atención sanitaria al conjunto de los niños y de los adolescentes y a 700.000 adultos que no estaban en el sistema y, por último, una mejora del sistema educativo que incluye una inversión pública próxima al 5% del PIB.

Aparte de estos avances, siempre está el tema de las grandes obras públicas y el significado de su ejecución tanto para la economia como para la sicologia y la moral colectiva de las gentes del país. Pero prefiero entretenerme en aquellos avances sociales que son los que procuran la mejora de la situación de las personas.Por ello, cada visita que hago me empeño en saber cómo se está viviendo esta etapa, como se está trabajando en materia de educación, de salud, de vivienda, de alimentación. El Uruguay tuvo la terrible y triste paradoja de ser granero del mundo, pero en cambio ver como un sector de sus gentes pasaban hambre y frío.

Los grandes cambios que la sociedad necesita y que los hombres y mujeres valoramos son aquellos que nos permiten vivir con mayor confort ( vivir en espacios seguros donde no padecer las inclemencias del tiempo), con mayor seguridad en nuestro futuro ( sabiendo de qué vamos a vivir mañana), con garantía de atención sanitaria ( teniendo claro quien nos va atender y dónde en la vejez o cuando estamos enfermos) y en forma comunitaria ( evitando la soledad, en medio de comunidades fraternas y solidarias).

El Frente Amplio entendió estas claves y desplegó un esfuerzo enorme de acción de gobierno, aprovechando una buena coyuntura en el comercio internacional de sus productos básicos de exportación. Ha sido un buen trabajo, con buenso resultados que hoy, seguro, van un buen resultado electoral. La ciudadanía madura sabe elegir sus mejores opciones de gobierno.

Nota : La fotografía está hecha en diciembre del 2007, durante el V Congreso del Frente Amplio "Gral. Liber Seregni". Asistí como delegado de la Regional 3 ( Europa) y la fotografía recoge el momento del encuentro con Marina Arismendi, Ministra de Acción Social y con Maria Julia Muñoz, ministra de Salud Pública.

BARCELONA ! VAMOS POR MAS !

2009-10-12T00:22:00.003+02:00

El pasado viernes 2 de octubre, en la sede de Casa América Cataluña nos reunimos los frenteamplistas para oir a Alvaro Garcia, ministro de economia del gobierno del Uruguay. Fue un acto de muy buen perfil, intenso y denso en contenidos. Garcia explicó los ejes básicos de la política del Frente Amplio desde el gobierno.

Intervino también Luis Polakoff, Director de Promoción Económica de la Intendencia de Montevideo.

Por los comités de base intervinieron Antonio del Río, Presidente del Comité Cataluña, y Bea Orsi, Presidenta del comité Barcelona " Lluis Companys". Sus mensajes fueron breves pero muy sentidos.

Contamos con la participación de representantes de partidos catalanes que vienen colaborando con el Frente Amplio desde hace ya mucho tiempo. Ellos fueron Maria Badia,eurodiputada y secretaria de política internacional del PSC, Dolors Camats, diputada al Parlament i portaveu de ICV-Verds y Jordi Miralles, coordinador general de EUA, diputado y miembro de la mesa del Parlament de Cataluña.

Fue un acto dignísimo. La sensación general que nos quedó fue de satisfacción por el trabajo realizado y por la demostrada buena relación con las fuerzas políticas de la izquierda catalana.

Cuelgo aquí algunas fotos de la noche. El ministro del FA, Alvaro García se dirige a los asistentes.

Casa América como siempre ha estado a la altura.

PLAN CEIBAL DEL URUGUAY: LA INFORMATIZACION DE LA ESCUELA

2009-09-27T21:27:00.003+02:00

El Uruguay és el primer país del mundo que ha informatizado la totalitat de la escuela pública. Cada niño del ciclo superior ( entre 10 y 12 años) cuenta con un pequeño ordenador a su disposición. La experiencia es extraordinariamente innovadora y ha venido a revolucionar el panorama de la educación al Uruguay. Casi podemos asegurar que desde la reforma vareliana ( promovida por el pedagogo José Pedro Varela a finales del siglo XIX) que convirtió la escuela pública en 1875 en escuela laica, gratuita y obligatoria, no se recuerda una política de impacto tan profundo en las escuelas uruguayas.

El Presidente Vázquez ha tenido un rol fundamental en esta cambio, en esta pequeña y enorme revolución que vive la escuela del país del Sur. Este es uno de los cambios que ha producido el gobierno progresista que asumió en marzo del 2005. Será muy difícil detener este proceso, una vez el cambio educativo ha echado a andar con tanta fuerza.

Cuelgo aquí la dirección en internet de un video que éxplica la experiencia.

A DISFRUTARLO ! NO DEJEN DE VERLO!!! video link en: http://www.inti.gob.ar/media/wmv/plan_ceibal_uruguay.wmv

DEBAT SOBRE EL TRASPÀS DE RODALIES : DE LA RENÚNCIA A LA COMPETÈNCIA

2009-09-27T20:55:00.002+02:00

He volgut penjar aquest article que m'ha publicat el diari Avui el passat divendres 25 de setembre. L'objectiu del text és el d'explicar als lectors diversos aspectes del traspàs de rodalies i de regionals de l'Estat a la Generalitat per contradir l'argumentari demagògic de CIU.

Rodalies : de la inèrcia i la renúncia a la competència i la inversió real

El passat dijous 10 de setembre , en un article publicat en aquest diari el diputat conservador Josep Rull qualificava l’imminent traspàs de rodalies com el producte d’un mal acord. El Sr. Rull ens pretén impressionar amb un reguitzell de falsedats que passem a respondre tot seguit.

1.- Plenes competències: El Govern català tindrà plenes competències en la gestió de Rodalies des del primer dia de vigència del traspàs el gener de l’any vinent. El Govern podrà decidir sobre horaris, freqüències , informació, gestió i qualitat de tot el servei i en aquest sentit treballarà des del primer dia per millorar en tots aquests camps per oferir un servei competitiu i modèlic a tots els seus usuaris. Es treballarà paral·lelament en la renovació del contracte programa amb Renfe per tal de poder créixer, any rera any, en aquestes millores.

2.- Gestió per a un millor servei No es pot menystenir per tant l’abast i la importància del traspàs de totes aquestes competències fins ara mai assolides argumentant que les infraestructures no són traspassades. Recordem al lector que l’Estatut, votat també per CiU, no estableix el traspàs de les infraestructures. La negociació, per tant, es fa en el marc estatutari que és el marc legal previst. Caldria subratllar, a la vegada, que el Govern no ha acceptat el traspàs fins que el Govern estatal no ha aprovat el Pla de Rodalies 2008-2015 que preveu inversions per valor de més de 4.000 MEUR, inversions que han estat acordades i prioritzades conjuntament amb el Govern català.

2.- Primer Rodalies, després regionals. Assegurar , com fa Rull, que el Govern català descarta el traspàs dels serveis de trens regionals, és una afirmació del tot falsa. El Govern es planteja el traspàs de Rodalies com una primera fase. Un primer pas de gran importància i prioritat ja que de fet els serveis de Rodalies són els que més usuaris tenen i, per tant, són el servei amb major impacte ciutadà. Les xifres així ho demostren : més de 115 milions de viatges duts a terme l’any 2008.
Paral·lelament a la negociació de rodalies s’han iniciat els treballs ( i en Rull ho sap i ho amaga) pel traspàs de les línies regionals amb origen i destí dins de Catalunya, tal i com sempre ha afirmat el Govern, com està acordat en la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat, com diu l’Estatut i com preveuen el Pacte Nacional d’Infraestructures (que CiU es nega a signar) i el Pla de Transports de Viatgers.

3.- Un sistema integrat. Cal recordar-li a la dreta catalana que ha estat l’actual Govern el que ha creat i posat en marxa les ATM de Lleida, Tarragona, Girona i el Bages. És l’actual Govern qui ha portat la integració tarifària en aquestes àrees i és el mateix govern qui ha previst la plena integració tarifària el 2012.

Aquest Govern també ha estat el que ha incorporat, per primera vegada, en tots els seus plans aprovats un servei de rodalies a Girona, Lleida i Tarragona. No entenem per tant de quina insensatesa parla i a quin fraccionament es refereix el diputat quan ningú no ha fet més per la integració del transport públic a Catalunya que el Govern actual.

4.- Més trens i més moderns. El parc de trens de rodalies de Catalunya té una edat mitjana d’11 anys, un any menys que la mitjana de Madrid, situada en 12 anys, fet que desmenteix les paraules del representant convergent. De fet, el parc de Rodalies de Barcelona és el més jove de tota Espanya i en aquests moments ja compta amb 46 nous trens Civia que donen servei a 230 circulacions diàries. Ens cal afegir,també, que durant aquest any Renfe haurà incorporat 18 nous trens al servei de mitja distància. Es preveu que l’any vinent Renfe Catalunya disposi de la flota més moderna d’Europa.

Així doncs el diputat Rull amb articles com el publicat procura intoxicar informativament al ciutadà. El canvi està demostrat per les vies dels fets. Comencem a deixar l’etapa grisa del dèficit en matèria d’infraestructures que ens va deixar en herència la dreta nacionalista, per començar a caminar per un nova etapa de realitzacions i d’inversions que han de transformar la Catalunya real.

PRESIDENTE ZAPATERO

2009-09-23T10:52:00.002+02:00

El compañero Miquel Iceta interrogaba en su crónica del pasado domingo sobre muy diversos aspectos de la gestión del Presidente Zapatero. Interrogaba i apelaba a la memoria de una lista de logros y de características de su gobierno que defienden por si solas su gestión. Remito a todos los que quieran leer este texto a localizar el diario de Miquel y a disfrutarlo.

Yo quiero abundar en este tema.

Zapatero sucedió al gobierno de Aznar, después de ocho años de fuerte conservadurismo y con claros síntomas de involución social y política. El engaño brutal sobre el brutal atentado de Atocha puso fin a un período político que rozó la triste fama de la infamia.

España entera se despertó conmocionada y herida después del 11 de marzo y el día 14 ( tres días después) la decisión ciudadana expresada en las urnas permitió dar un giro radical a la cosa pública, un golpe de timón a la vida política del estado. El regreso de las tropas de Irak, la consulta al Parlamento sobre las grandes decisiones internacionales, el impulso de grandes reformas en materia de derchos civiles, la aprobación y el desarrollo de la ley de la dependencia, la lucha contra la violencia de género, las políticas ambientales convencidas, la reforma estatutaria en Cataluña, Anadalucía, Comunidad Valenciana, Comunidad Balear, etc., las inversiones en grandes infraestructures ( de forma destacada en Catalunya). Y sobre todo una buena política de gestos que hoy conforman el perfil, a nivel mundial, de una España a la altura del siglo XXI ( paridad de género en el gobierno, defensa de los grandes acuerdos internacionales contra la pobreza, contra la violencia, contra el cambio climático). Desde los primeros gobiernos de Felipe González, no recordábamos un volumen de cambios tan considerable. Si la obra de Felipe fue ( y es) el referente de la modernización y de la europeización de España, la obra de Zapatero va dirigida a convertirse en el referente de la política de la nueva izquierda euroepa social y política surgida después de la caída del muro de Berlín.

La crisis económica ha venido a poner un fuerte desorden en la vida económica y social en España y en Catalunya . La posición del Presidente ha sido clara : la prioritat son las personas. Gran parte de las decisiones del gobierno van dirigidas a complir este objetivo. Más de 200 medidas para hacer frente a la crisis. Entre ellas una de enorme importancia y que con frecuencia olvidamos: la garantía de los depósitos bancarios, de los ahorros de todos, hasta un máximo de 100.000 euros. Poca broma y seguridad suficiente.

Las ayudas a las personas, sobretodo la ampliación de la cobertura por desempleo, no sólo es una medida de impacto social. Los 700 millones de euros a que asciende el pago de un subsidio complementario de 420 euros a las personas desempleadas son una inyección importante en el consumo y en la consolidación ( como mínimo) de empleo en el sector servicios.

La derecha grita y se desgañita pidiendo elecciones anticipadas. Alguien desde el mundo financiero rema en esa dirección marcada por la oposición. Creo que deberíamos preguntarle al Sr. Quintàs más que por sus opiniones políticas ( a las cuales tiene derecho, faltaria más) por el destino de los millones de euros que el Gobierno concedió a las entidades financieras ( en préstamo, con condiciones ) para facilitar las condiciones de acceso del crédito a los ciudadanos y a las pequeñas y medianas empresas. En el momento que el acceso al crédito mejore, tanto para el consumo como para la inversión, la situación repuntará. Más rigor, más trabajo, por tanto. Y menos demagogia.

El Presidente Zapatero capitanea una nave que atraviesa hoy aguas turbulentas. Los golpes de la tormenta son intensos, pero al parecer ya se puede albirar la mar más calma. Es seguro que a causa del vendaval, la nave deberá pasar unos días en el dique de reparaciones, pero continuará navegando. Y bien. Y con confianza.

L'11 DE SETEMBRE : UN DIA DE SOLIDARITAT AMB ELS QUE PATEIXEN LA CRISI I DE SUPORT ALS EMPRENEDORS QUE BATALLEN

2009-09-06T00:19:00.004+02:00

Hem acabat les vacances i l'inici de setembre sempre posa alguns debats sobre la taula : les relacions de Catalunya i Espanya, el debat independentista, etc.

Sóc dels que pensa i constata ( visc en un barri de treballadors d'una ciutat mitjana ) que la gran preocupació ciutadana, ara per ara, és la crisi econòmica, una crisi que no té arrels al país, però de la que el país pateix les seves conseqüències.

Hi ha qui s'entesta en obrir d'altres debats, alguns d'ells molt minoritaris...

No hi ha dia en que un veí o un altre no em comenti la situació econòmica familiar, la situació difícil que viu l'empresa a la que treballa o la situació que està patint a causa de la feina el seu fill o la seva filla.

Encertadament, els presidents Montilla i Zapatero han plantejat com a màxima prioritat del governs de Catalunya i d'Espanya, per al nou període polític, l'atenció als sectors més necessitats i més afectats per la crisi.

Però vull fer referència a un tema tan sensible a l'entorn de l'11 de setembre : els nostre símbols i el seu valor com a referent unitari en un moment crític. Aquest 11 de setembre ens ha d'unir a tots i a totes al voltant de la gent que més ho necessita i, també, al voltant d'aquells que estan fent front a la crisi des del món empresarial, sindical, professional i solidari. A Catalunya, avui, tenim com a prioritari aquest fet . El fet nacional ha d'estar revestit l'11, com mai,de solidaritat amb la gent desvalguda i d'impuls i suport amb els emprenedors. Quin símbol és en aquests dies el de tots ? La senyera, amics i companys. Només la senyera.

LAS ELECCIONES DEL 25 DE OCTUBRE EN URUGUAY : MAS PROGRESO, MAS CIUDADANIA, MAS JUSTICIA.

2009-08-18T17:30:00.004+02:00

Las elecciones del próximo 25 de octubre son una importante prueba de fuego para la ciudadanía uruguaya. En primer lugar porque el Frente Amplio aspira a renovar su mandato gubernamental por un nuevo período de cinco años a fin de continuar avanzando en el programa de reforma social y modernización del país puesto en marcha por el Presidente Tabaré Vázquez desde el 1º de marzo del año 2005 . Los avances en esta legislatura han sido sólidos e importantes y lo recomendable ( y necesario para el país) sería continuar por esta misma senda en los próximos años. Esta segunda fase se haría bajo la dirección política progresista que reúne a reformistas radicales y moderados en un fórmula con dos nombres de relevancia : Jose Mujica y Danilo Astori. Confiamos en su capacidad de entendimiento y en su capacidad de alcanzar consensos con los sectores sociales y económicos más activos y decisivos para la marcha del país.

En segundo lugar, las mismas elecciones pueden aprobar una reforma constitucional que otorgue, por primera vez en la historia, el derecho al voto a los uruguayos residentes en el exterior. Si la mayoria absoluta de los ciudadanos es capaz de votar a favor, y las encuestas apuntan de momento a que puede ser así, la participación política de los uruguayos de la diáspora será efectiva y la sensación de reducir las diferencias en materia de derechos entre aquellos que viven dentro de las fronteras y aquellos que viven fuera de ellas se verán reducidas de forma substancial. Soy de los que considera que la obtención de la ciudadanía activa para aquellos que vivimos fuera del país permitirá la movilización de recursos ociosos que pueden ser útiles para el desarrollo del país y para consolidar los cambios sociales que se están produciendo en Uruguay en esta primera década del siglo XXI. Los uruguayos en el exterior deberíamos trabajar para hacer oir nuestra voz ante los compatriotas votantes. Todos los medios de comunicación son buenos: las páginas web, los correos electrónicos, los SMS,o hace correr la voz de forma lisa y llana... Si este proceso se corona con éxito, los resultados sociales, económicos y políticos serán evidentes y sin lugar a dudas serán enormemente positivos.

El tercer tema importante, es el plebiscito constitucional del mismo dia para derogar la Ley de Caducidad. Si ello se produce, otro gran paso institucional y democrático se llevará adelante. Uruguay se sumará de pleno a los países (pocos aún en el concierto mundial) que, habiendo vivido procesos de dictaduras cruentas y violentas, crean un nuevo orden jurídico por el cual se elimina la prescripción de los delitos cometidos durante la dictadura contra las personas y sus bienes por causa política o ideológica.

La continuidad de un gobierno frentista se hace por tanto imprescindible. El único candidato conservador que tiene posibilidades de ganar encarna por si sólo la contrareforma social y política de la derecha frente a la obra fecunda y germinal del gobierno del Presidente Vázquez. Debemos sumar muchos votos a la continuidad política del Frente Amplio en el gobierno. Desde el exterior tenemos un trabajo inmenso de difusión de este mensaje. Podemos cumplir, sabremos cumplir!

LES INVERSIONS D’EDUCACIÓ DEL GOVERN A L’ALT PENEDES

2009-07-30T15:59:00.002+02:00

El passat dimarts 28 de juliol el Consell Executiu va aprovar la construcció del nou edifici de l’escola Font Rubia a Guardiola de Fontrubí. La inversió no és menor : 4.758.655 euros per atendre una població escolar de 225 alumnes. La inversió aprovada fa que el total de recursos que el Govern destini a l’Alt Penedès en matèria de nous equipaments estigui ja superant els 25 milions d’euros i que pot acostar-se, amb noves aprovacions, als 30 milions d’euros abans de finals d’any.

No és la meva intenció parlar exclusivament de xifres, tot i que la suma dels recursos aprovats i compromesos multiplica per 0,5 el pressupost que el Parlament va aprovar per a la comarca a finals de desembre. Vull posar l’accent en la transformació considerable que en matèria educativa s’està fent des de l’any 2004, l’any del primer exercici polític de les esquerres al capdavant del Govern de la Generalitat. Hem assistit així a la creació de l’escola d’idiomes, a la recuperació d’escoles tancades feia dècades, a la creació de nous instituts a poblacions que no en tenien, a l’ampliació de centres educatius i a la construcció de noves escoles. Ha estat un període molt fructífer en matèria d’educació pública, en especial per a les escoles de l’àmbit rural. Qualsevol que vulgui fer una passejada per les escoles d’Avinyonet, de Sant Pau d’Ordal, de Pontons, de Vilobí, de Sant Marçal, de La Ràpita, etc, podrà observar com s’han dotat els municipis petits de la comarca d’uns bons equipaments, consolidant una bona tendència en favor de l’escola pública, de les escoles de poble. L’esforç només és comparable, històricament, a aquella simbòlica aposta que en temps de la II República es va fer en matèria educativa.

També els municipis més grans han tingut dotacions potents a Vilafranca, a Sant Sadurní d’Anoia, a Gelida, a Santa Margarida i Els Monjos i a Sant Martí Sarroca.
L’esforç s’ha fet en gran mesura a primària. Ara és l’hora de secundària. Correspon, també, dedicar esforços i recursos a la millora continua de la qualitat educativa, a l’atenció a la diversitat, a la formació dels mestres, a la integració educativa de nous contingents d’alumnes. La nova pedra era i és imprescindible, però el treball en els continguts, en els materials, en formació continua dels professionals ha de ser el desafiament dels propers anys.

Tanquem el curs polític amb la llei d’educació ja aprovada. La primera llei d’educació en la història del país, que ha pogut tirar endavant gràcies al nou estatut. La llei, que és una eina moderna i potent per a que la comunitat educativa pugui fer front a l’educació de les properes dècades, ha nascut amb el ferm propòsit de millorar la situació de l’educació a Catalunya. L’horitzó és bo. El futur del seu desplegament depèn de la capacitat d’innovació i de transformació que tinguin les comunitats educatives i la mateixa administració pública. Aquesta capacitat d’innovació ha de ser estimulada, impulsada i enriquida, ha de comptar amb una política pública específica. Aquí està el repte. Ho podem assolir.

Nota : he volgut afegir a aquest article una bonica imatge de la nova escola d'Avinyonet del Penedès, un dels projectes més emblemàtics construïts a la comarca pel Govern de Catalunya l'any 2006.

EL DISSABTE ROIG O L'EXPLICACIÓ DE LA FEINA FETA

2009-07-19T13:32:00.003+02:00

El passat dissabte 18 de juliol ens vam aplegar a la paradeta de la Plaça del Penedès un bon grapat de militants del PSC vilafranquí per dur a terme la jornada informativa als ciutadans sobre l'acord de finançament.

El resultat de la jornada ha estat espectacular. En un matí, més de 50 persones s'han adherit al partit !! Crec que la novetat més extraordinària ha estat el fet de veure un partit polític, fora del període electoral, donant explicacions a la gent sobre l'obra feta pel Govern ( el FETS Nº 1) i sobre el finançament.

La jornada ha tingut el seu punt d'entusiasme i de alegria sorollosa: música, plantes, ganes d'explicar, gent encuriosida, en fi...una bona jornada política.

Cada vegada observo més presència de gent nova i de gent jove en les nostres activitats vilafranquines. Són un bon símptoma per a un partit interclassista que vol i deu ser intergeneracional.

Vull destacar la importància de l'acord assolit pel que fa a les relacions entre el PSC i el PSOE. Sóc dels convençuts de que sense el President Zapatero a La Moncloa les possibilitats de Catalunya no hagessin estat les mateixes. Us penjo, per tant, una fotografia dels dos presidents en un acte del partit envoltats de senyeres. Crec que és una fotografia molt reveladora del que s'ha produit en matèria de finançament per la nostra societat.

Per enèsima vegada, CIU i el PP s'han sumat al NO. Potser aquesta actitud és l'avenç d'un nou pacte polític de les dretes catalanes, més interessades en fer fora del govern català al President Montilla i a l'esquerra catalanista que en construir bones solucions als problemes de la gent, que és el que la mateixa gent del país reclama

ELS NOUS AEROPORTS I LES OPORTUNITATS DEL PENEDÈS

2009-07-12T23:35:00.002+02:00

Vull penjar del blog aquesta reflexió sobre la relació econòmica del Penedès amb les infraestructures aeroportuàries que he enviat als web de debat Debat Penedes i Penedès Digital.

Sóc dels que creu que les possibilitats futures del Penedès depenen de la capacitat col.lectiva d’aprofitar les oportunitats que genera el territori de la Regió de Barcelona, un dels territoris més dinàmics d’Europa i el primer per la significació econòmica i empresarial de tota la Mediterrània. Barcelona és un pol d’atracció extraordinari en matèria industrial, de consum, de comerç, de turisme i, també, de recerca i de modernitat. Barcelona, amb la seva dinàmica de gran ciutat europea i mediterrània, ens ha posat al món i nosaltres hem d’aprofitar les oportunitats que aquesta situació ens permet.

El passat 17 de juny va entrar en funcionament la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat- Barcelona. La posada en marxa de la nova terminal significa un increment fins a 55 milions de la seva capacitat de trànsit de passatgers. La construcció de la tercera terminal ( o terminal satèl.lit) posarà el llistó en 70 milions de passatgers. Ens cal reflexionar, des del Penedès, com podem treure profit d’una infraestructura tan potent en benefici de l’economia i de l’ocupació a les nostres contrades.

L’endemà, dijous 18 de juny, el Govern feia públic l’adjudicació a l’aeròdrom d’Òdena - Igualada, del futur aeroport corporatiu de la regió per a vols empresarials i professionals . Un altra porta empresarial i professional s’obrirà ben a prop de casa i els penedesencs l’hem de saber aprofitar. La línia directa que comunica el futur aeroport d’Òdena, la futura estació de trens regionals de Vilafranca i el port de Vilanova posa en evidència que l’aposta per un Eix Diagonal potent, plantejada el novembre de l’any 99 pels alcaldes de Vilafranca, Vilanova i La Geltrú, Igualada i Manresa, té avui un bon encaix i esdevé una plataforma excel.lent de creixement econòmic i social.

La terminal 1 i el futur aeroport d’Òdena són dos de les infraestructures de les que també s’ha dotat el Penedès. És així de clar. A 10 minuts d’Òdena, per la C-15, i a 30’ d’El Prat pels túnels del Garraf, el Penedès ja pot oferir-se al món com a seu per a noves empreses, per a centres de recerca, per a iniciatives de innovació i de turisme, tan de caràcter europeu com internacional. Hem d’apostar per tal que la suma d’esforços ens faci més competitius i les dues inversions aeroportuàries, una ja en funcionament i la segona en perspectiva immediata, esdevinguin dos excel.lents oportunitats, dues portes obertes a un futur més sòlid per a la nostra comarca.

.

AEROPORTS A CATALUNYA

2009-06-21T19:29:00.002+02:00

Aquesta setmana ha estat una de les setmanes més importants pel que fa a la política aeroportuària de Catalunya i, també, pel que fa a l'obra del Govern en la matèria.

El passat dimarts 16 de juny es va inaugurar la terminal 1 de l'aeroport d'El Prat amb una capacitat per atendre 30 milions de passatgers, els quals sumats al 27 milions actuals poden donar una xifra de tràfic realment espectacular. L'acte va ser un acte singular, ple de significació per a un país, el nostre, en que hi ha sempre gent disposada a veure el got mig buit. La inversió és la més gran que s'ha fet mai en una infraestructura a Catalunya. Les possibilitats d'activitat comercial són molt grans i l'obra en si és realment molt bonica, amb una estructura àgil i una distribució fàcil per a l'usuari. Vaig poder assistir a la inauguració junt amb d'altres companys del Parlament. Ben impressionats, vam marxar contents.

El dijous 18 es donava a conèixer una nova decisió del Govern : l'aprovació del nou projecte d'aeroport corporatiu que s'instal.larà a l'actual aeròdrom d'Igualada-Òdena. Ha estat una bona decisió per la comarca de l'Anoia que ho esperava amb entusiasme. L'aeroport corporatiu s'ha convertit en un factor d'estímul per a l'economia maltractada d'una comarca que ha viscut crisi rera crisi una pèrdua important de pes a nivell econòmic i d'ocupació. Vull destacar que en aquesta decisió del Govern ha inicidit, i molt, la unitat política, social i econòmica que els diversos agents responsables van saber teixir al seu voltant. Enhorabona gent de l'Anoia !

El divendres 19 de juny un grup de parlamentaris, juntament amb el President del Parlament varem visitar les instal.lacions (quasi a punt de marxa) de l'aeroport de Lleida-Alguaire. És una instal.lació nova de trinca: el primer aeroport que construeix el Govern de la Generalitat i que estarà a punt per iniciar la marxa a la propera tardor. La valoració de tots els presents ( diputats de tots els colors polítics) va ser molt bona. Per a alguns, el viatge va ser l'oportunitat per poder valorar el bon resultat global de les connexions que avui enllacen Lleida amb la resta del territori: una hora de viatge en AVE des de Barcelona per conèixer una instal.lació moderna i de primera per a un territori que necessita comunicacions i creixement. Un company diputat ( i no és dels que donen suport al Govern) em va dir : "l'AVE ens ha situat esplèndidament a Catalunya i a Espanya, espero que Alguaire ens pugui situar al mòn".

En matèria d'aeroports, pel que fa a la infraestructura, les coses van de forma immillorable ( l'hem de sumar també les obres d'ampliació a Reus i a Girona). Ara ens queda parlar de la seva gestió, segurament un tema més complexe però d'imperiosa urgència. Pel que fa a Alguaire i a Òdena, la gestió ja ve assenyalada per la nova llei d'aeroports i d'heliports que s'està tramitant al Parlament de Catalunya. La desclassificació d'interès general de Reus, Girona i Sabadell també permetrà la seva gestió d'acord amb els paràmetres de la futura llei. Pel que fa a Barcelona, el model serà segurament el d'una gestió consorciada amb una presència determinant, tal com ho manifestat el Govern i el Parlament en diverses ocasions.

Podem dir que en matèria d'aeroports la situació a Catalunya s'ha girat "com un mitjó", tot i que queda molta feina per fer, en especial per negociar amb l'Estat.

EL RESULTAT DE LES ELECCIONS EUROPEES

2009-06-09T20:26:00.004+02:00

El diumenge passat, 7 de juny, es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu. El resultat de participació ha estat decebedor. El resultat polític ha estat, també, decebedor. : un parlament europeu més a la dreta en una Europa ja amb molta dreta. Espanya és una de les poques illes que resten en mans de l'esquerra en aquest panorama polític

A Espanya, el PSOE ha resistit, perdent punts i vots.El PP ven el resultat com un gran triomf. Ni tant ni tan poc. El resultat manté de moment a Rajoy en el primer lloc del seu partit. No és dolent per a l'esquerra en general. És un home que no aixeca passions. Ho té difícil...d'arribar-hi al govern d'Espanya.

A Catalunya, els socialistes hem guanyat. No és un resultat dolent del tot, però la pèrdua de vots ha estat molt important. Si descomptem que al 2004, l'efecte Zapatero ens va cedir uns bons milers de vots, igualment es pot detectar una pèrdua de vots, una apatia ( o un cabreig ) en una part del nostre electorat. La culpa no la té exclusivament el desencontre del PSC i del PSOE en temes estatutaris i de finançament. Hi ha un electorat que pot estar desencantat del pas lent de les negociacions, però hi ha una altra part de l'electorat que no accepta la baralla amb els companys de Madrid i d'Espanya. Ho hem de tenir en compte ! Si als socialistes de la resta d'Espanya les coses no els han anat del tot bé, els socialistes catalans podem patir les conseqüències a mig termini...

Vull fer l'esforç de mirar portes endins. Tenim, com mai, enormes escenaris de responsabilitat de govern. Gestionem ajuntaments, diputacions, consells comarcals, ajuntaments...Fem molta i bona gestió. Ho fem, com mai també, amb molta gent jove. Però ens falta fer més política. Crec que hem de fer un esforç considerable per orientar els nostres quadres polítics cap la primera fila de l'atenció ciutadana. Crec que hem de recuperar "banderes" sensibles als ciutadans i portar-les nosaltres : a nivell ambiental, a nivell de participació, a nivell de llengua i de cultura, a nivell de model de vida, a nivell d'integració...

Crec, amics, que la resposta està en la política, en la gent que fa política, en les persones que creuen en la política, en els centenars de milers de votants socialistes que van a votar i, fent-ho, manifesten : " jo crec en la política". Els coneixem ? Sabem on són? Com són ? Quin diàleg podem construir amb ells i amb elles ? Proposo més proximitat i més treball en comú amb el ciutadà que vota. De forma progressiva, ja construirem amb ell els fonaments de la nova etapa que ens tocarà encetar.

POR UNA EUROPA QUE NO EXCLUYA

2009-05-29T09:29:00.002+02:00

La campaña de les elecciones europeas está llegando a su ecuador. Constato una apatía importante entre mis vecinos y de mis vecinas en relación a las elecciones. Incluso, cuando me preguntan por mi trabajo, hacen referencias al Parlament, a la financiación autonómica, a la crisis económica y del empleo, etc. pero ninguno de ellos me habla de la situación europea.

Quiero dedicar mi reflexión de hoy al tema de la inmigración en Europa y a la situación de los trabajadores que emigran desde los distintos puntos cardinales con la finalidad de obtener en nuestros países mayor bienestar, algo de renta y algo, aunque sea poquito, de mejor futuro.

Conozco una profesora búlgara de economía que se dedica al trabajo de doméstica en la escalera donde vivo. Conozco muchos casos de gente venida de Marruecos, de Colombia, de Argentina, de Uruguay, de Ecuador, de Bolivia, que están luchando a brazo partido...por quedarse en Cataluña a pesar de la crisis.

Europa tiene la mayoría de gobiernos inundados de derecha. La derecha es hoy mayoría en el Consejo y en el Parlamento. Las políticas en relación a la inmigración amenazan en convertirse en las políticas de expulsión y de la explotación laboral. Por ese camino van las políticas de Sarkozy y de Berlusconi, por citar dos ejemplos bien próximos.

Cada periodo de medidas conservadoras sobre inmigración no deja más que economia sumergida y sectores sociales sin derechos. Roberto Saviano explicaba brillantemente hace unos días los beneficios para la mafia que implican las medidas xenófobas de Berlusconi. Su reflexión es muy sencilla : en un país con un poder democrático insuficiente para proteger a los sectores más vulnerables, las personas desprotegidas saben que para subsistir en él necesitan buscar refugio en otros poderes. La mafia se revela como una red segura, ya que garantiza "inmunidad y protección" ante el poder público sea cual fuere la situación de las personas.

El segundo gran problema para un inmigrante es la situación laboral, mejor dicho la extrema vulnerabilidad de su situación laboral ( contratos deficientes, bajos salarios, horarios maratonianos). Pocos son los que se sindicalizan, pocos son los que se rebelan, pocos son los que reclaman ante las injusticias que se cometen contra ellos. ¿Quién se atreve a hacerlo cuando lo que se arriesga es salario ( raquítico pero salario), documentación, permisos de residencia, proyecto de vida, ayudas a las familias?

Sólo una política socialista puede garantizar el pleno ejercicio de los derechos. Hay que decir al ciudadano que el mayor acceso a los derechos por parte de todas las personas es garantia de convivencia y de bienestar colectivo.

Europa no puede ni debe excluir. Sólo podemos apostar por una Europa que integre, en condiciones de igualdad social, a los nuevos ciudadanos.

LA NECESIDAD DE AMPLIAR EL DESEMPLEO Y OTRAS MEDIDAS DEL PRESIDENTE...

2009-05-17T23:08:00.003+02:00

La semana que comienza el Congreso de Diputados discutirá nuevas medidas (nuevas resoluciones) para paliar el impacto de la crisis entre las personas y las familias más golpeadas por la recesión y la pérdida de empleo. La iniciativa la puso a andar el Presidente Zapatero con su discurso de la semana pasada y ahora han de pasar el examen de los acuerdos políticos.

Una de las medidas que ya se discute es la ampliación de la cobertura por desempleo. Es una buena medida. Es una medida urgente. Aparte de que los recursos van a solventar duras situaciones sociales, son también una inyección económica en la maltrecha economia local y barrial de nuestras ciudades. El efecto en el consumo es inmediato y la percepción global de la situación de las personas mejora substancialmente.

Pero creo que la medida debe ir acompañada de su organización más activa. Los mismos recursos con un apoyo de recursos de otras administraciones, puestos en juego a través de acciones locales de ocupación y de dinamización laboral permiten, a su vez, que tanto estos como las personas que los perciben aporten colectivamente al conjunto de la sociedad que les da apoyo. Mientras la situación de las empresas no permita la creación de empleo, el trabajo de colaboración y/o cooperación social de los perceptores de desempleo no sólo puede tener utilidad colectiva sino que es un contundente instrumento para la mejora del equilibrio emocional y psicológico de la persona implicadas. Hay que intercambiar prestación por desempleo por acciones de gran utilidad social y de solidaridad que incluyan procesos de formación.La ciudad, la misma administración, el entorno natural, etc. son una fuente extraordinaria de formación y de acción social permanente. Si reflexionamos un poco sobre ello, encontraremos muchas propuestas, muchas posibilidades.

Valoro, también, que el conjunto de medidas para la formación de las personas sin empleo adquiere una extraordinaria prioridad. Así lo han visto los gobiernos de España y de Cataluña y se han puesto manos a la obra. Yo recomendaría, humildemente, que se impulsaran ambiciosos planes de investigación e innovación que incluyan a nuestros jóvenes. Estudiar y aplicar lo estudiado en un régimen de beca de formación o de investigación, distribuídas entre centros medios y superiores, laboratorios, empresas, ámbitos de creación, etc. sólo puede tener un efecto multiplicador en los próximos años. Y, de verdad, que lo necesitamos.

EUROPA ENS FA PENSAR

2009-05-11T15:28:00.003+02:00

Estem a punt de començar una campanya electoral al Parlament Europeu. Com sempre, el debat està servit : sóm conscients de la importància i del pes d'Europa a les nostres vides? És possible que si, és possible que no.

La dreta espanyola vol aprofitar la campanya per carregar contra la política del President Zapatero. Les enquestes no són favorables per al PP, però ells " erre que erre" s'enganxen a l'argumentari de sempre : " el pitjor per Espanya i per Europa són els governs d'esquerra i, en especial, els governs socialistes"· L'argument és simple. Giren al seu voltant i procuren sumar el vot dretà, el vot impotent, el vot cabrejat, el vot volàtil sense criteri i sense ideologia.

La dreta catalana ha recorregut a un argument similar. Per als dretans catalans l'objectiu és el President Montilla i el govern d'Entesa. Pensant en clau interna ha triat un candidat sobiranista (Tremosa) expulsant ( perdó, desplaçant!) el candidat moderat de la dreta que intentaven aglutinar (Guardans). Pensen en clau regional, graten al màxim en els seus interessos locals, procuren descol.locar a l'esquerra independentista moderada i "beuen els vents" per un avenç electoral a Catalunya que no es preveu per part de les forces que composen el govern . Tot, per això, trist i pobre, sense ambició de futur...! Tot això...lluny d'Europa.

Els socialistes hem optat, en aquesta campanya, per parlar d'Europa. La Maria Badia, incansable i pencona, es mou amunt i avall. A vegades em sembla, veient la resta de polítics, que és candidata a unes eleccions en que només ella creu. La Maria està convençuda de la importància d'Europa per al futur de Catalunya. Els nacionalistes i els sobiranistes no tenen confiança en Europa. No sé, no sabem , com pensen encaixar el seu projecte en el marc europeu...

Els socialistes estem en campanya per fer arribar el nostre missatge ( que és molt ample) a tot arreu. Com sempre, per a nosaltres, el més important és l'Europa social, l'Europa diversa, l'Europa justa, l'Europa plural.

Com en d'altres temes, no hi ha res pitjor, que el pensament únic tan propi de la dreta catalana i de la dreta europea. Europa necessita, amb urgència, canviar l'actual majoria conservadora !

RODALIES DE CATALUNYA

2009-05-07T23:09:00.002+02:00

Avui, el President Montilla i el Ministre Blanco han anunciat un acord esperat :la transferència de la xarxa de rodalies ferroviàries de l'Estat a la Generalitat.

L'opinió de l'oposició ( per cert, desencatada i desesperada), i la dels socis de govern, han ratificat la importància de l'acord. Cal dir que en matèria de compliment de l'Estatut el traspàs de rodalies s'ha convertit en un fet emblemàtic.

Les rodalies donen servei a una població de més de 5 milions de persones a Catalunya. Més del 70% de la població catalana té al seu abast, com a instrument bàsic de la seva mobilitat, el tren.

La política del govern català ha anat orientada a millorar l'accés al transport públic. A banda de l'ATM ( Autoritat del Transport Metropolità)de la Regió de Barcelona, s'han creat els consorcis del transport de Lleida, Tarragona i Girona i està en marxa la creació del Consorci del Bages al qual el seguiran altres territoris de Catalunya.

El President Montilla ha subratllat la importància d'un acord que fa complir l'Estatut.

El Ministre Blanco ha assenyalat la forta inversió en matèria d'infraestructures que fa l'Estat a Catalunya i ha expressat la nova voluntat de Fomento i del govern espanyol de treballar " colze a colze" amb el President Montilla i el govern català per tal d'assolir les fites que s'han traçat ambdos governs en matèria d'infraestructures per al nostre país .

L'oposició, com sempre, no ha sabut detectar l'alçada històrica de l'acord. Hem vist a l'atril de premsa del Parlament una cadena de reaccions tristes i desenfocades. A vegades, en política, reconèixer l'obra ben feta permet, a qui ho fa, participar de "l'hora gran". Ni CIU ni PPC han sigut capaços de detectar aquesta oportunitat.

El traspàs de rodalies serà efectiu l'any que ve. Feina feta. Compromís assolit. Promesa feta realitat. L'estatut en marxa.

És un bon dia per a Catalunya. Ho hem de celebrar.

DOS ANYS DE GOVERN DEL PRESIDENT MONTILLA

2009-04-28T19:47:00.002+02:00

El passat diumenge vaig assistir a l’acte organitzat pel partit al pavelló 2 de la Fira de Barcelona. Un acte sota el títol FETS I NO PARAULES, que va recollir diverses intervencions sobre la situació política actual a Catalunya, tant de part del President com de la ministra Chacón, l’eurodiputada Badia i l’alcalde Hereu.

La tasca del Govern és bona. Estem davant de la posada en marxa d’un bon grapat de programes destinat a resoldre dèficits i febleses de la nostra societat i de la nostra economia. Escoles, instituts, ambulatoris, carreteres, trens,equipaments socials i culturals, etc. La llista és llarga. Tot això fet amb una administració eficaç dels recursos, ja que el finançament que va gestionar l’Artur Mas l’any 2001, amb el govern del PP, no són altra cosa que insuficients i escassos per tal de fer front a les noves necessitats de la població.

El President va fer balanç, però la noticia més important va correspondre ( no podia ser d’altra manera) als compromisos del Govern d’Espanya en relació amb l’acord de finançament que està encallat des de fa ja uns mesos. L’actitud presidencial és, com sempre, prudent. Però l’actitud de Montilla va generar confiança.

No és l’hora dels pesimistes- va dir el President. I molts varem aplaudir conscients i entusiasmats. Les situacions de crisi, que tant ens preocupen i ens angoixen no poden impedir les bones expectatives que l’esperit col.lectiu necessita i és capaç de construir.

Sense caure en un cofoïsme que es pot mal interpretar podem dir que un cop negociat el finançament, els diversos territoris del país, allà on es troben els seus ajuntaments, l’entusiasme serà fort. La capacitat de treballar per fer realitat tot allò que ens vingui juntament amb això que ja produïm, ens esperona.

No puc acabar, sense fer una referència a la meva ciutat, Vilafranca del Penedès. En aquesta nova etapa, el nou govern minoritari de la Vila, nascut d’una aliança difosa que no s’ha explicat públicament encara, no ha estat capaç de dir res. Què em pensen fer? Amb quins recursos? Com pensen fer front als innumerables reptes socials i laborals que estan habitualment a la porta del consistori? Patirem, no ho dubteu.

Publicat al Penedès Digital el dimarts 28 d'abril

UN CAP DE SETMANA DE REFLEXIÓ...

2009-04-18T21:59:00.001+02:00

El 20 d’abril la suma aritmètica d’11 regidors ( CIU+CUP +ERC) pot treure l’alcaldia a la força més votada el maig del 2007. La decisió política, si és veritat el que diuen els portaveus dels 3 grups, deixarà a Regull en minoria i a l’espera dels acords puntuals que es puguin produir.

El Sr. Regull ha declarat que renuncia al seu programa (!!), declaració mai sentida per part d’un dirigent polític que aspira a l’alcaldia. I en canvi ha especificat la seva tàctica política per als propers dos anys : complir els compromisos amb la CUP i amb ERC, per tal de poder crear millors condicions a CIU de cara a les eleccions del 2011. Aquestes declaracions d’en Regull venen a donar la raó a les meves paraules de l’un article que vaig publicar a principis d’abril. Regull fa una operació, dolorosa en termes socials i violenta en termes polítics, amb la intenció de preparar la seva candidatura del 2011. Això ho farà des de l’alcaldia i ho haurem de pagar tots els vilafranquins. Podem admetre ho els vilafranquins?.

Marcel Esteve va deixar l’alcaldia després d’una de les campanyes més dures d’atacs personals i polítics que es coneixen en la vida política local. Francisco Romero no ha tingut la possibilitat dels 100 primers dies ni tan sols per afavorir un canvi en la situació política. Però, el desequilibri i la inestabilitat continuaran. La CUP s’apressa a destacar que no té les mans lligades per cap pacte més. ERC es queda fora del govern, després d’una assemblea interna en que s’ha reflectit un forta divisió en termes d’estratègia política local. ICV s’ha manifestat clarament en contra de la moció. I el PPC, a qui Regull ha despreciat en més d’una ocasió, manté la seva pròpia conducta d’abstenció i d’anar a la seva. Regull té un panorama molt complicat. I no trobem ( tot i que manca el dilluns) en el seu missatge ni ambició de ciutat, ni full de ruta social, ni resposta per als grans reptes col.lectius de la nostra Vila

Regull pot arribar a l’alcaldia el dilluns vinent per ser un administrador en precari. Arriba sense projecte i sense capacitat per dur a terme cap línia mestra d’acció de govern. La Vila es pot paralitzar i podem perdre dos anys extraordinaris per posar en marxa projectes que Romero havia manifestat la seva voluntat de dur a terme. Si al menys fos capaç d’acabar el munt de projectes que Marcel Esteve ha deixat en marxa i que Romero estava disposat a completar, es podríem reduir en part l’impacte del mal que ens ve a sobre.

Vull acabar amb una darrera reflexió : la profunda ferida política que la moció ha obert entre les dos principals forces polítiques de la Vila no es tancarà fàcilment. Les seves conseqüències en la vida social i política de Vilafranca poden ser greus. Regull i CIU han de ser conscients de la seva responsabilitat en aquests fets. La CUP i ERC, també, i arribarà el dia en que hauran de donar explicacions a la ciutadania.

FRANCISCO ROMERO, ALCALDE DE VILAFRANCA

2009-04-05T21:57:00.002+02:00

Francisco Romero va ser escollit alcalde el passat divendres 20 de març, en substitució de Marcel Esteve. Un pacte entre CIU, CUP i ERC ha impulsat una moció de censura contra ell. Cap de les tres forces ha tingut la voluntat de donar-li al nou alcalde el periode de confiança mínim de 100 dies per tal que pogués posar en pràctica els canvis a l'ajuntament que va prometre en el seu discurs d'investidura.

La CUP i ERC, que rivalitzen políticament de forma ostentosa, han cedit a les pressions de CIU que té l'únic objectiu d'arribar a l'alcaldia per preparar, des de la primera institució de la Vila, la campanya electoral del 2011.

Francisco és un polític jove i emprenedor. Rigorós intel.lectualment, treballador incansable i amb prestigi de bon gestor constitueix una veritable amenaça per als interessos de CIU a Vilafranca i fins i tot per a les dues forces polítiques minoritàries que donen suport a la moció de censura. Aquí rau una de les claus del trencament de la convivència política que impulsa la dreta local amb el suport dels radicals antisistema de la CUP i la deriva sense nord d'una majoria ( que no la seva totalitat) de la direcció política de l'ERC local.

Per a Vilafranca s'obre un periode d'inestabilitat política de consequències imprevisibles.

Per a Francisco Romero s'obre una nova etapa de treball polític, des de l'oposició, que pot acabar consolidant-lo com el dirigent progressista capaç de governar Vilafranca, amb mà segura, en la segona dècada del segle XXI.

HOMENATGE A RAUL ALFONSIN

2009-04-05T21:48:00.002+02:00

El passat 4 d'abril en Consell Nacional del PSC va aprovar una declaració de reconeixement i homenatge al president argentí Raúl Alfonsín. Vaig preparar un text per encàrrec de l'Higini Clotas, President del Consell i de Javier Luna, delegat nacional de Xarxa Llatina.L'Higini va fer la lectura en obrir la sessió. He decidit penjar-ho en el blog.

"El passat dimarts 31 de març va morir a Buenos Aires, Raúl Alfonsín ex president de l’Argentina, dirigent de la Unió Cívica Radical, partit germà de la Internacional Socialista.

Raúl Alfonsín ha estat un polític socialista de profundes conviccions democràtiques que va pilotar la transició política del poble argentí des de la cruel dictadura militar a la democràcia, l‘any 1983, fent de la defensa dels drets humans, de les institucions públiques i de la reivindicació de la veritat i de la justícia els instruments fonamentals del canvi a l’Argentina, un país amb el qual Catalunya i els catalans hem mantingut històricament, i mantenim avui, lligams estrets i sòlids.

El president Alfonsín significa per als demòcrates de tot el món un referent de recuperació democràtica institucional i de restauració de l’estat de dret. Les seves conviccions el van portar a liderar una canvi polític que va tenir dos grans objectius : retornar als argentins la dignitat de la seva condició humana, social i política i impulsar els primers procediments judicials contra els membres de la Junta Militar de la dictadura. Pocs dirigents d’una transició política han tingut el coratge polític i ideològic del President Alfonsín possibilitant el processament dels 15 membres de les successives juntes de a dictadura militar.

El seu exemple és un exemple per als socialistes d’arreu del món i per a tots aquells que, des de la defensa dels valors bàsics, creuen que la convivència en pau i llibertat és la base del progrés de la humanitat.

El Consell Nacional del PSC vol reconèixer, avui, la trajectòria política d’un home singular, d’un polític íntegre, d’un intel.lectual rigorós, d’un demòcrata convençut de pensament socialista.

Recollim en aquesta declaració el sentiment de molts companys i companyes del nostre partit, de la sectorial Xarxa Llatina i de sectors importants de la col.lectivitat argentina a Catalunya que consideren al President Alfonsín un referent de pràctica política i democràtica i de convivència.

El Consell Nacional del PSC lamenta la irreparable pèrdua de tan destacat militant internacional i vol retre homenatge a la seva memòria.

4 d'abril de 2009

LA RENUNCIA POLÍTICA DE MARCEL ESTEVE

2009-03-24T16:27:00.002+01:00

És encara molt aviat per fer una valoració de la gestió política de Marcel Esteve a l’alcaldia de Vilafranca. Però crec que és just que li retrem el reconeixement que la seva obra es mereix.

Vilafranca viu avui un temps turbulent i confús en que l’acció radical d’alguns i la radicalitzada d’uns altres impedeix veure la tasca política que s’ha portat a terme per part del govern local. Els fomentadors de la violència verbal i de la desmesurada gesticulació radical persegueixen, de forma quasi indecent, que no es vegi l’obra de govern d’uns dels equips i d'un dels alcaldes que més recursos ha gestionat en matèria d’inversió pública a la nostra Vila. Si les etapes finals dels governs de Joan Aguado van ser les del creixement de la ciutat, l’objectiu de l’etapa del Marcel Esteve va ser la de donar forma de ciutat als nous creixements i a barrejar els nous eixamples amb la ciutat ja construïda. I en aquest punt deixa, com a bona herència, obra per fer.

Els cinc anys del mandat del Marcel Esteve han vist posar en marxa nous jutjats ( obra eternitzada en el temps), una nova escola, l’escola oficial d’idiomes, l’ampliació de l’hospital, la reforma de Cal Bolet, l’inici de les obres de cobertura de la via, la posada en marxa del Ricard Fortuny, la nova comissaria dels mossos d’esquadra i un llarg etcètera d’obres per adaptar millor la ciutat a la gent. El Marcel no ho ha fet ( i ho comparteixo), però si hagués decidit posar una placa recordatori a cada punt de la seva intervenció, de ben segur que la seva obra seria una ruta nodrida i generosa de nous espais, de nous racons, de noves i més vives petjades.

L’escalada de la crispació política, hàbilment manipulada per la dreta política de la ciutat, amb el suport de la seva arma mediàtica va anar creant una núvol espès al voltant del seu treball, fins arribar a convertir l’ambient polític vilafranquí en un ventada irrespirable.

La decisió de deixar l’alcaldia, i traspassar el pilotatge polític a Francisco Romero, la va prendre l’alcalde en aquesta situació. Sé que no va ser una decisió fàcil, però també us confesso que ha estat una decisió pressa amb consciència i amb generositat. En els discursos que han fet i fan els seus adversaris polítics en aquests dies hi ha una panòplia curiosa de manca de clemència i de d’una certa, postissa, necessitat d’autoexculpació. El discurs del Marcel del passat 16 de març va definir la seva concepció de la política : servei a la comunitat mentre sigui possible fer ho amb el grau de garanties i d’eficàcia que la mateixa comunitat es mereix i necessita. Va fer un bon discurs de comiat. Un home realista i pragmàtic com és ell, ha triat el relleu per poder continuar aportant a l’enriquiment de la nostra societat local, en la funció que li pertoqui o en aquella que desitgi triar.

UN INTERESANTE CONTACTO POLÍTICO CON LOS COLECTIVOS MINORITARIOS REPRESENTADOS EN EL PDA

2009-03-10T12:30:00.003+01:00

NOTA : Una de las actividades de la delegación del PSC fue la reunión de trabajo que realicé con los representantes de colectivos minoritarios indígena, afrocolombiano y gitano del PDA. La sesión fue muy rica e intensa y permitió conocer la dimensión política del trabajo de dichos colectivos. Un aprendizaje: la joven negra del centro de la foto nos señaló " no acceptamos ser tratados como minorías, somos un colectivo minoritario de fuerte implantación en muchas zonas de Colombia". Quiero destacar que, junto con el colectivo de gays y de lesbianas, tienen una representación fija en la dirección nacional del Polo.

Bogotá, 28 de febrero de 2009

FOTO DE LA REPRESENTACION ESPAÑOLA AL II CONGRESO DEL POLO

2009-03-10T12:23:00.002+01:00

Pie de foto : A mi izquierda, Yolanda Villavicencio, diputada socialista de la Asamblea de Madrid y colombiana de origen. A mi derecha, al medio, Juanjo López de la Secretaría de Relaciones Internacionales del PSOE y, a su lado, cerrando el grupo, el senador socialista por Granada, Luis Salvador. Muy buena tónica de relación y de interés por la marcha del Congreso.

Bogotá, 27 de febrero de 2009.

UNA VISITA A BOGOTÀ, AMB EL POLO

2009-03-08T20:50:00.004+01:00

Benvolguts amics,

La setmana passada no em vaig fer present en el blog, degut a que vaig viatjar a Colòmbia en representació del meu partit per assistir al Congrés del Polo Democrático Alternativo. Va ser un Congrés difícil per a la força política en què s'ha visualitzat la seva divisió en dos corrents interns : la que encapçala Carlos Gaviria i la que està encapçalada per Gustavo Petro.

La primera va controlar el congrés i va obtenir el vot majoritari dels delegats i de les delegades. La segona va guanyar, en part, el debat estratègic.

L'activitat va ser intensa. Ens vam poder reunir amb representants de les comunitats minoritàries d'indígenes, de negres i de gitans. Vam poder copsar la importància d'atendre aquestes col.lectivitats al si del Polo, ja que representen la rica varietat social d'un país plural com és Colòmbia.També vam compartir una estona amb diverses entitats que treballen en matèria de drets humans.

El Congrés va tenir moments de tensió, a causa de les diferències d'estratègia política plantejada entre Gaviria i Petro. El segon plantejà la necessitat de fer un gran acord de les forces polítiques a l'oposició i una consulta oberta a la ciutadania per elegir candidat a la presidència de la república. El primer ha centrat el seu plantejament en que el Polo tingui candidat propi per la primera volta de les eleccions i en la continuitat del seu mandat al capdavant del seu partit.

El Polo necessita ara recuperar unitat d'acció, evitar la divisió interna que pot provocar a l'interior del Polo el tens tancament del congrés i preparar un programa de govern ( un dels pocs acords unànims de la cita política) capaç de possibilitar un acord majoritari, tant a nivell social com a nivell polític.

Les eleccions són d'aquí un any i el temps sempre és poc quan s'està a l'oposició. Espero i desitjo que, superades les diferències, el Polo enceti el camí de l'arribada al poder. En un país castigat per la violència, com és el cas de Colòmbia, un canvi democràtic i socialment compromés és urgènt.

Nota : acompanyo la nota amb la fotografia dels dos líders del Polo. A l'esquerra,Gustavo Petro. A la dreta, Carlos Gaviria.

UNA VISITA AL BALTÀ ELIAS

2009-02-23T14:25:00.003+01:00

El divendres passat, acompanyant al Conseller Maragall, vaig visitar el Col.legi Baltà Elies de Vilafranca. Va ser una visita carregada de descobriments i de bones impressions. Tres coses em van cridar l’atenció : la feina acurada dels mestres, els espais escolars molt treballats i la presència participativa dels pares i mares a l’escola.

Vaig conèixer el Baltà a principis dels anys 80 i he seguit, força, la seva trajectòria. No sempre la història del Baltà ha estat un referent, però ara es percep i es veu un canvi substancial. Molta gent ha col.laborat. Les administracions han fet la feina que pertocava. Però, sobretot, mestres i pares han trobat el punt de complicitat necessari per impulsar els canvis a l’escola.

Sóc dels que pensa que hauríem de convertir Catalunya en un referent en matèria educativa. Les escoles, els instituts i les universitats catalanes han de poder convertir-se en la millor targeta de presentació del país. Que la gent pugui dir en el futur “ he anat a estudiar a Catalunya”, hauria de ser un motiu d’esforç continuat. I no ho dic amb cap ironia, amb cap recança. Si l’escola catalana està avui en una posició compromesa, això no vol dir que no puguem fer un gir copernicà. El cas del Baltà és un bon exemple i crec que val la pena fer-ne difusió. En aquesta visita, de la qual us parlava, he vist molta feina que val la pena conèixer. He vist les aules posades al servei dels alumnes i de les seves famílies. He vist la connivència dels mestres i del pares. He descobert que les comunitats educatives que s’ho plantegen poden arribar a assolir objectius inimaginables fins fa poc.

Més educació i més tecnologia. Més diàleg i més pluralitat educativa. Més esforços per la integració i més recursos per a l’escola que integra i que ensenya a conviure. Més capacitat per a que l’escola pugui prendre les decisions que necessita, en matèria de currículum, en matèria d’equip, en matèria de gestió, en matèria de prioritats. La nova llei d’educació, que impulsen el Govern i el Conseller Maragall cavalca en aquesta direcció. No són pocs els que pensem que és una bona orientació per la marxa de l’educació del país. Espero que, vençuda la resistència al canvi i integrat l’esperit de la reforma, l’escola catalana segueixi els passos de la excel.lència. Serà una bona noticia pel progrés nacional que la identitat de la nostra societat provingui sobretot de la qualitat de la seva oferta educativa i acadèmica. Si és així, moltes escoles del país (com en el cas del Baltà) tindran una segona i fèrtil oportunitat.

LA PELL SENSIBLE

2009-02-16T23:04:00.003+01:00

Estic preocupat per algunes reaccions ciutadanes davant les propostes de reforma o de canvi a l'administració. L'anunci de la reforma de la justícia provoca una inèdita vaga de jutges. La necessitat de canvis profunds a l'ensenyament universitari provoca l'ocupació de les aules, la paràl.lisi de les activitats a molts centres i els canvis plantejats al món de l'educació posen escoles i mestres al límit d'un atac de nervis...

El debat provocat per la proposta de canvi del calendari escolar demostra que en aquest país tenim la pell molt sensible. És una mena de demostració de que impera l’opinió de les coses no s’han de canviar, tot i que tinguin defectes, tot i que generin problemes, tot i que la demanda de la societat i de les famílies es quedi sense resposta ?

El debat em porta, també, a pensar quin és el tipus de societat que estem construint. Ens semblem més a una societat adormida, conservadora i atònica que a la societat forta, animosa i ambiciosa que diem pretendre. El que prediquem amb la paraula el desmentim amb els fets. I això es greu quan es tracta de l’educació, un dels sectors de l’activitat pública en què més recursos tenim invertits.

No és estrany que molts joves ( i alguns no tan joves) vulguin “tocar al dos”, marxar d’aquí, viure a d’altres contrades. O som capaços de treure’ns de sobre aquesta espècie de rancúnia soterrada contra tot això que no és d’avantatge personal, o som capaços d’apel.lar a nous projectes col.lectius, o realment el futur de tots està molt compromès. L’ autocomplaença apàtica està fora de moda, ja no té futur.

He començat parlant de la possibilitat de que tinguem la pell molt sensible, però tinc el sentiment pesimista de que, o canviem d'actitud o acabarem amb la pell envellida, eixorca.