La carta de navegació de l’Estatut

El vaixell de l’Estatut està a punt d’arribar a port. Està previst que tiri l’àncora el dia 30, divendres vinent. El que encara no està clar és si trobarà les aigües prou calmades en arribar a destí, o si per contra acabarà impactant contra un penyassegat. L’avantatge d’avui és que tenim un far: el dictamen del Consell Consultiu, que ens indica quin camí hem de seguir i quin no. Pel camí de la Constitucionalitat, hi ha la bonança. Pel de la inconstitucionalitat, que CiU sembla entestada a defensar, anem a petar de dret a les roques.

Perquè aquest vaixell de l’Estatut, tal com l’hem preparat, podria ben bé anomenar-se “Ambició”. És ambició el que hi hem posat els socialistes, i el que hi ha posat CiU, i ERC, i ICV. Però el cas és que els socialistes acompanyem l’ambició amb seny i els convergents, no. Perquè defensar amb ungles i dents un model de finançament autonòmic ambiciós, però inconstitucional, com el de CiU, no és mirar per Catalunya: és voler estimbar-se contra un escull que podríem evitar amb un simple cop de timó. Cap a on? Doncs cap a un model de finançament com el que ha proposat el Govern català, que a més de ser tan ambiciós com el de CiU, sabem que no trobarà cap escull.

Els navegants de segles remots haurien agraït moltíssim un mapa tan detallat com el del Consell Consultiu, que ens permet saber perfectament on hi ha roques, on hi ha penyasegats, on bufen vents propicis i on hi ha ports en què serem ben acollits. S’haurien estalviat molts disgustos, certament. El que resulta curiós és que ara, amb unes cartes de navegació tan esplèndides, CiU s’entesti a anar cap a les roques dia sí, dia també.

Si l’Estatut no queda aprovat el dia 30, seguirà vigent el de 1979, ja obsolet i desgastat després de tants anys d’ús. Artur Mas tindrà la satisfacció de no haver permès que l’Estatut s’aprovés durant el mandat del President Maragall, però sembla que no té en compte que per aquesta maniobra pot passar a la història com a responsable del fracàs de l’Estatut. I això difícilment li reportarà cap rèdit electoral. Més aviat el contrari. Té temps de fer un cop de timó fins al dia 30 de setembre. Ell decideix: a bon port o a les roques? La ruta que triï serà la definitiva. Els socialistes estem disposats a que el vaixell arribi a bon port i no descansarem per a que així sigui. No volem veure estimbat contra les roques el vaixell de l’ambició de major benestar de tot un poble ni que les nostres il.lusions siguin a la sorra com a tristes restes d’un naufragi que es podia haver evitat.