UN NOU ESTATUT PER DONAR LLUM A LES OMBRES DE LA SOCIETAT

El passat 30 de setembre, 120 diputas i diputades en representació de la immensa majoria del poble català, vam aprovar al Parlament la Proposició de llei del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Va ser un dia gran, un dia d’emocions i d’entusiasme. Cadascú dels que el vam votar, vam manifestar la nostra alegria dins del Palau i fora d’ell, compartint-lo amb els companys, amb els amics, amb els veïns i amb els nostres conciutadans.

Hem parlat molt de l’Estatut, i encara parlarem. Però jo vull traslladar-vos algunes raons per les quals em sento molt satisfet d’haver aprovat un Estatut d’aquesta alçada. I em permetreu que us digui que és a causa del profund caràcter de reforma social que conté l’estatut. El Títol 1er. que va ser votat exclusivament pels partits de l’esquerra catalana i que fa referència als drets i deures dels catalans significa un avanç significatiu que entronca amb la llarga tradició progressista de la societat catalana. El reconeixement als drets de les dones, dels menors i de les persones grans, el dret a viure i a morir dignament, el reconeixement dels drets a la cultura i l’ús de la llengua, a l’educació, a la salut, a l’habitatge, al treball.

També es especialment rellevant la reivindicació de la preservació i conservació de la memòria històrica, que dota a la Generalitat d’obligacions per tal de que el passat històric del país sigui conegut en tota la seva complexitat, no exenta de dramatisme i que vé a reparar en part el deute històric que tenim els catalans i les catalanes amb tots els homes i dones que van patir presó, exili i fins la persecució i la mort per defensar la llibertat i la justícia social.

També, per primera vegada, es considera el dret a la preservació i conservació del paisatge tal com és percebut per la comunitat de ciutadans que hi viu. Aquest no és un tema menor, per que té molt a veure amb l’assoliment de nous nivells de cohesió social i en la resolució dels nous reptes de convivència cívica i urbana.

És personalment l’article 138, referit a l’emigració, un dels articles que jo jutjo socialment de major interès. La situació de l’emigració és la primera preocupació de la societat catalana i del seu empresariat. En aquesta matèria es fa un pas de gegant en matèria de reconeixement dels drets de les persones, es planteja la possibilitat de compartir competències en matèria de fixació dels contingents de treballadors i de treballadores que es contractin així com al de la seva regularització laboral i es reclama per al Govern de la Generalitat, la competència exclusiva en matèria de polítiques d’acollida la qual cosa permetria l’obtenció de més recursos per atendre drets d’accés a l’escolarització obligatòria, de salut, d’habitatge, etc.

És ben clar que només la millora del finançament pot afavorir les possibilitats de creixement de les nostres competències per donar més serveis a les persones. I per això, tenim dipositades totes les expectatives en un major creixement dels recursos per tenir més desenvolupament social. És l’objectiu de l’esquerra al Govern. Catalunya tindrà un futur esperançador, si la societat catalana és capaç de resoldre els dèficits i els desequilibris que generen les bosses de pobresa i d’exclusió que malauradament encara romanen al nostre país Si ho podem aconseguir,tindrem un país amb veritable plenitud de drets i podrem completar la il.lusionadora tasca de donar llum a les ombres encara persistents en el teixit social i ciutadà.