El projecte d’Estatut que està a punt de ser presentat a referendum, és indiscutiblement millor que el de 1979, actualment vigent, sobre tot en matèria de finançament del país. La seva aprovació ha d’ajudar a consolidar i a aprofundir la línia d’acció del govern catalanista i d’esquerres tant en matèria de creixement de la capacitat de creació de riqueza i d’ocupació com en matèria de foment de la cohesió social i de la cohesió territorial. Volem, per això, recordar trets bàsics del nou model financer.
Obtenim més autonomia tributària. L’Estatut garanteix que els ingressos de la Generalitat procedeixin totalment del rendiment dels impostor pagats pels ciutadans de Catalunya. A tal efecte, s’incrementen de forma substantiva els percentatges de cessió de l’IRPf ( del 33% actual al 50%), el de l’IVA, (del 35% al 50%) i els dels impostos especials (del 40% al 58%). D’altra banda, la participació és del 100% en els següents impostos: successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, jocs d’atzar, vendes minoristas de determinats hidrocarburs, transport i electricitat.
El Parlament tindrà major capacitat normativa sobre els impostos estatals en què participa d’acord amb les competències del mateix Estat i de la Unió Europea. S’incrementa la capacitat normativa sobre l’IRPF i s’atribueixin competències, per primera vegada, sobre algunes fases de l’IVA i dels impostor especials.
Anem cap un poder tributari compartit. S’estableix la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, que requerirà, pel seu desenvolupament, una llei específica del Parlament. L’agència recaptarà els tributs propis de Catalunya i els cedits al 100% i, crearà en el termini de dos anys, un consorci paritari per a la recaptació d’aquells que són de titularitat estatal. Per això caldrà un govern inserit en la mateixa dinàmica que va impulsar l’Estatut i que ha estat l’actual Govern catalanista i d’esquerres, dirigit pel President Maragall.
En matèria de solidaritat, l’Estatut manté un esquema just amb la resta de territoris de l’Estat que ho necessitin. De l’equilibri general de l’Estat i de la resta de Comunitats Autònomes, tant en matèria de desenvolupament social com econòmic també depen el nostre equilibri. La nostra cooperació amb la resta de pobles d’Espanya és base de la nostra riquesa i del nostre benestar.
Malgrat l’avant exposat, hi ha una part de l’esquerra catalana que ha anunciat que no vol donar el SI al nou Estatut. Si no ho fan, hauran comés un greu error polític. El canvi és imparable. Els progressistes de Catalunya hem d’apostar per aquest Estatut. No podem fallar.
viernes, abril 28, 2006
lunes, abril 24, 2006
UN CANVI DE GOVERN PER REFORÇAR EL TINELL
Hem viscut un Sant Jordi amb canvsi al Govern. Més enllà de les turbulències que ha provocat la crisi política generada al seu voltant, crec que la mesura serà útil per a l'acció futura del pacte de les esquerres catalanistes.
Catalunya necessita aprofundir i consolidar els elements bàsics i essencials del Pacte del Tinell. I, encara, no hi ha hagut el temps suficient per a que es puguin deixar posats els fonaments d'una nova fase política.
Després de la llarga etapa del pujolisme, i d'una recuperació important però no integral de les capacitats de la societat catalana per fer front als reptes socials, culturals i econòmics del segle XXI, Catalunya necessita un periode important de temps ( que jo xifro en un mínim de tres legislatures) per construir la Catalunya social, plural i diversa que és el somni de l'esquerra d'aquesta país, el nostre somni, el meu somni.
Fora una gran decepció per al conjunt de la ciutadania que tornés al Govern una aliança conservadora ( Más- Piqué) o una de nacionalista ( com ha estat a Euskadi en els darrers anys). Cap d'aquestes fórmules és bona per a Catalunya. Són fórmules socialment incomplertes, sectorials, políticament segmentades i poc estimulants.
Per això el tripartit haurà de centrar els seus esforços, a partir d'ara, en governar i fer pedagogia de govern, explicació d'obra i didàctica dels nous valors i de la immensa riquesa que ha significat per a la política catalana la seva arribada al poder. Estic convençut de que això permetrà comptar amb un creixement important de l'important segment social de població que ja ens dona suport.
Les enquestes així ho diuen : el tripartit és la fòrmula que la majoria dels catalans i de les catalanes creuen que ha de continuar governant. I el President Maragall el polític elegit per liderar la fórmula. Un retorn massa ràpit al postpujolisme no és ni desitjat ni volgut. El nacionalisme conservador i liberal no ofereix, avui, ni respostes clares ni fórmules atractives que puguin enganxar als ciutadans inquiets i lliures. La CIU d'avui és més pujolisme del de sempre, potser un pél edulcorat i vestit d'Armani, però que darrera de l' aparent modernitat de les formes amaga en el seu discurs un flaire elitiste, exclusivista i excloent. El nacionalisme conservador d'Artur Mas no té la vocació ni la voluntat de representar a tots els catalans ni de de governar una Catalunya diversa o el que és el mateix la rica i variada pluralitat de Catalunya.
El nou Govern ha de continuar la tasca d'endreçar la casa i de consolidar les noves polítiques socials ja encetades. I tot això de la mà del nou Estatut, un instrument que ha de resultar eficaç per al projecte de l'esquerra. A mans de la dreta nacionalista, l'Estatut creixerà molt poc. No serà capaç de donar un arbre frondós i hospitalari, com la robusta alsina dels nostres boscos. El nacionalisme conservador de CIU més aviat porta el risc de que el nostre futur es redueixi a un mer bonsai bufó col.locat al saló de visites. No ens ho podem permetre. Cal,doncs,continuitat del Govern fins al final del mandat, cal més Estatut, cal més Tinell.
Catalunya necessita aprofundir i consolidar els elements bàsics i essencials del Pacte del Tinell. I, encara, no hi ha hagut el temps suficient per a que es puguin deixar posats els fonaments d'una nova fase política.
Després de la llarga etapa del pujolisme, i d'una recuperació important però no integral de les capacitats de la societat catalana per fer front als reptes socials, culturals i econòmics del segle XXI, Catalunya necessita un periode important de temps ( que jo xifro en un mínim de tres legislatures) per construir la Catalunya social, plural i diversa que és el somni de l'esquerra d'aquesta país, el nostre somni, el meu somni.
Fora una gran decepció per al conjunt de la ciutadania que tornés al Govern una aliança conservadora ( Más- Piqué) o una de nacionalista ( com ha estat a Euskadi en els darrers anys). Cap d'aquestes fórmules és bona per a Catalunya. Són fórmules socialment incomplertes, sectorials, políticament segmentades i poc estimulants.
Per això el tripartit haurà de centrar els seus esforços, a partir d'ara, en governar i fer pedagogia de govern, explicació d'obra i didàctica dels nous valors i de la immensa riquesa que ha significat per a la política catalana la seva arribada al poder. Estic convençut de que això permetrà comptar amb un creixement important de l'important segment social de població que ja ens dona suport.
Les enquestes així ho diuen : el tripartit és la fòrmula que la majoria dels catalans i de les catalanes creuen que ha de continuar governant. I el President Maragall el polític elegit per liderar la fórmula. Un retorn massa ràpit al postpujolisme no és ni desitjat ni volgut. El nacionalisme conservador i liberal no ofereix, avui, ni respostes clares ni fórmules atractives que puguin enganxar als ciutadans inquiets i lliures. La CIU d'avui és més pujolisme del de sempre, potser un pél edulcorat i vestit d'Armani, però que darrera de l' aparent modernitat de les formes amaga en el seu discurs un flaire elitiste, exclusivista i excloent. El nacionalisme conservador d'Artur Mas no té la vocació ni la voluntat de representar a tots els catalans ni de de governar una Catalunya diversa o el que és el mateix la rica i variada pluralitat de Catalunya.
El nou Govern ha de continuar la tasca d'endreçar la casa i de consolidar les noves polítiques socials ja encetades. I tot això de la mà del nou Estatut, un instrument que ha de resultar eficaç per al projecte de l'esquerra. A mans de la dreta nacionalista, l'Estatut creixerà molt poc. No serà capaç de donar un arbre frondós i hospitalari, com la robusta alsina dels nostres boscos. El nacionalisme conservador de CIU més aviat porta el risc de que el nostre futur es redueixi a un mer bonsai bufó col.locat al saló de visites. No ens ho podem permetre. Cal,doncs,continuitat del Govern fins al final del mandat, cal més Estatut, cal més Tinell.
lunes, abril 17, 2006
DOS ANYS DE ZAPATERO : DRETS SOCIALS, NOU ESTATUT I PROCÉS DE PAU.
Avui 17 d’abril, se celebren els dos anys del Govern del President Zapatero, un dels períodes més fèrtils de la democràcia espanyola d’ençà de la seva recuperació. Si els successius governs de Felipe González van significar la creació i el desenvolupament dels drets bàsics ciutadans i la posada en marxa de l’organització territorial de l’Estat de les autonomies, els dos primers governs de Zapatero ja tenen la significació històrica de l’ampliació de drets de les minories i l’inici de la segona transició democràtica.
A impuls legislatiu del Govern, s’han dut a terme modificacions substancials en matèria de drets de minories com és el cas de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, s’ha desplegat la primera llei contra la violència de gènere a la qual s’havia oposat de forma sistemàtica el PP en el seus anys de govern, i s’impulsen ara la llei de foment de l’autonomia personal i la llei d’igualtat de gènere.
Aquestes darreres lleis són assignatures pendents de la societat que el govern socialista està disposat a impulsar. La primera, fa referència a la creació del nomenat quart pilar de l’estat del benestar : un sistema de serveis d’accés universal per a les persones dependents i de suport a les seves famílies. El sistema s’orienta a millorar l’atenció de les dites persones, mitjançant una fórmula progressiva de cofinançament, d’acord amb el seu nivell de renda. La llei preveu, en casos excepcionals, el pagament de les despeses de seguretat social als acompanyants les persones que tenen per feina atendre persones en situació dependent. És una llei que millorarà la qualitat de vida de nostres famílies, en especial de les dones que són les que suporten a la seva esquena, de manera quasi exclusiva, dita responsabilitat.
La segona llei, la llei d’igualtat de gènere és una autèntica assignatura pendent de tota la societat. Del conjunt de persones que es dediquen a la política, el nombre de dones encara no és paritari i la xifra, de forma global, dista molt del 40%, primer nivell de la paritat. Per donar una dada molt significativa a casa nostra: només el grup parlamentari PSC-CpC va integrar una llista paritària en la delegació que negocia l’Estatut a Madrid.
Zapatero ja va advertir que aquesta havia de ser una fita fonamental en la nova etapa política i, com a primera mesura, va nomenar el primer gabinet paritari de la història democràtica. Però és que si anem al món econòmic, la xifra encara és més indigna : només un 3% dels comandaments directius de les empreses espanyoles ( incloses les catalanes) són dones. Benvinguda, per tant, la iniciativa. I després , a treballar a tota màquina.
Un lloc destacat en la seva presidència l’han tinguda dos processos polítics de màxima importància i que afecta de forma molt directa els catalans : l’aprovació legislativa del nou Estatut de Catalunya i l’inici del procés de pau a Euskadi. Per a Catalunya, el Nou Estatut obrirà una nova etapa política, amb un increment substancial del nivell d’autogovern i de major capacitat financera. Més competències i més recursos, amb l’objectiu d’enrobustir la ciutadania catalana i possibilitar la reducció d’importants desequilibris socials amb que encara convivim. Zapatero va entendre d’immediat que Catalunya necessitava una reforma substantiva en matèria d’autogovern i va donar suport decidit al nou procés. Sense la seva aposta decidida a favor de Catalunya, és possible que el resultat hagués estat un altre.
I finalment, la pau a Euskadi. Encara el procés és incipient, però s’oloren unes bones condicions de partida. La designació de nous ministres a Interior i a Defensa,la posició activa del PSE, la carta de les dones basques per la pau, etc, són símptomes clars d’esperança. Zapatero i tot els socialisme apostem per la pau i no descansarem fins que sigui una realitat.
A impuls legislatiu del Govern, s’han dut a terme modificacions substancials en matèria de drets de minories com és el cas de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, s’ha desplegat la primera llei contra la violència de gènere a la qual s’havia oposat de forma sistemàtica el PP en el seus anys de govern, i s’impulsen ara la llei de foment de l’autonomia personal i la llei d’igualtat de gènere.
Aquestes darreres lleis són assignatures pendents de la societat que el govern socialista està disposat a impulsar. La primera, fa referència a la creació del nomenat quart pilar de l’estat del benestar : un sistema de serveis d’accés universal per a les persones dependents i de suport a les seves famílies. El sistema s’orienta a millorar l’atenció de les dites persones, mitjançant una fórmula progressiva de cofinançament, d’acord amb el seu nivell de renda. La llei preveu, en casos excepcionals, el pagament de les despeses de seguretat social als acompanyants les persones que tenen per feina atendre persones en situació dependent. És una llei que millorarà la qualitat de vida de nostres famílies, en especial de les dones que són les que suporten a la seva esquena, de manera quasi exclusiva, dita responsabilitat.
La segona llei, la llei d’igualtat de gènere és una autèntica assignatura pendent de tota la societat. Del conjunt de persones que es dediquen a la política, el nombre de dones encara no és paritari i la xifra, de forma global, dista molt del 40%, primer nivell de la paritat. Per donar una dada molt significativa a casa nostra: només el grup parlamentari PSC-CpC va integrar una llista paritària en la delegació que negocia l’Estatut a Madrid.
Zapatero ja va advertir que aquesta havia de ser una fita fonamental en la nova etapa política i, com a primera mesura, va nomenar el primer gabinet paritari de la història democràtica. Però és que si anem al món econòmic, la xifra encara és més indigna : només un 3% dels comandaments directius de les empreses espanyoles ( incloses les catalanes) són dones. Benvinguda, per tant, la iniciativa. I després , a treballar a tota màquina.
Un lloc destacat en la seva presidència l’han tinguda dos processos polítics de màxima importància i que afecta de forma molt directa els catalans : l’aprovació legislativa del nou Estatut de Catalunya i l’inici del procés de pau a Euskadi. Per a Catalunya, el Nou Estatut obrirà una nova etapa política, amb un increment substancial del nivell d’autogovern i de major capacitat financera. Més competències i més recursos, amb l’objectiu d’enrobustir la ciutadania catalana i possibilitar la reducció d’importants desequilibris socials amb que encara convivim. Zapatero va entendre d’immediat que Catalunya necessitava una reforma substantiva en matèria d’autogovern i va donar suport decidit al nou procés. Sense la seva aposta decidida a favor de Catalunya, és possible que el resultat hagués estat un altre.
I finalment, la pau a Euskadi. Encara el procés és incipient, però s’oloren unes bones condicions de partida. La designació de nous ministres a Interior i a Defensa,la posició activa del PSE, la carta de les dones basques per la pau, etc, són símptomes clars d’esperança. Zapatero i tot els socialisme apostem per la pau i no descansarem fins que sigui una realitat.
domingo, abril 16, 2006
75 AÑOS DE LA II REPUBLICA
Vivimos estos días el 75 aniversario de la proclamación de la II República. Un hecho de enorme valor para la historia de la izquierda universal y que nos ha marcado a muchos de manera intelectual y política.
Yo oí hablar, por primera vez, de la República Española, en la escuela, en Uruguay. En la escuela primaria, digo. Estudiamos los poemas de Antonio Machado, de Federico García Lorca, de Rafael Alberti.Conocimos a fondo los avatares de la república y de la democracia españolas. Y aprendimos, aprendí, a querer, aquellos poemas y aquellas canciones, aquellos textos de páginas amarillas en que se hablaba de la lucha de tanta y tanta gente que defendía valores similares a los que formaban parte de nuestra convivencia cotidiana.Grandes figuras de Cataluña y de España se radicaron en Uruguay, se fundieron con su trabajo y su hacer en la vida cotidiana del país. De todos ellos hablábamos, de todos ellos conocimos obras y pensamientos.Recuerdo a Margarita Xirgu, especialmente. Recuerdo actos y lugares de profundo sentimiento democrático de izquierdas: el monumento al President Lluis Companys, en la esquina de Ramon Anador y Propios. Recuerdo, un poco más allá, la calle República Española paralela a la calle Concepción Arenal. Y recuerdo la memoria viva de algunos vecinos, en mi infancia, emigrados a causa del franquismo... Sus vidas, su memoria, sus relatos, son para mí, hoy, un patrimonio personal, sentimental e intelectual, entrañable.
Nos hablaron mucho de la República los maestros de mi escuela y los profesores de mi educación secundaria.
Cuando llegué a la Universidad, la dictadura ensombreció, primero , la vida del Uruguay y arruinó, después, la vida de tanta gente que quiero y que querré siempre. Lo primero que obligó la dictadura, en Uruguay, fue al establecimiento de una lista obligatoria de lecturas, y sobretodo a una dura censura de todo aquello, que entre otros procesos históricos, hiciera referencia a la República Española.Se prohibió hablar de ella, y cualquier referencia a dicho proceso, se hacía en nombre del bando vencedor franquista, a través de la prensa oficialista y pro militar.
La experiencia de la República pasó a tener, para mi, un valor singular.
Como profesor de lengua española del Seminario expliqué a mis alumnos, en plena dictadura,qué había sido y qué habia significado la II República. Acompañé las explicaciones con un análisis de texto de varios poemas de Machado, de Alberti y de Federico. Les hice estudiar la biografia de la Xirgu y escuchamos, juntos,algunos textos cantados por Paco Ibañez.Una semana más tarde, recibí la inspección de Educación Secundaria y una sanción durísima que me valió la pérdida del empleo. Los padres jesuitas decidieron prescindir de mis servicios... a instancias de la Inspección del règimen. Lloré la rabia y pérdida del trabajo y tuve miedo.Pero,bien pronto, me sentí sereno y tranquilo, casi orgulloso de haber recibido tal sanción. Fue mi pequeño homenaje a los republicanos españoles, teñido de represión y de castigo, pero homenaje al fin.
Siempre me ha emocionado mucho la sencillez y la intensidad con que aquellos republicanos han mantenido, casi a escondidas, la llama viva de los valores de la II República y su propia esperanza. Hoy pienso que nuestras metas de futuro deben recogerlas de forma definitiva.
Yo oí hablar, por primera vez, de la República Española, en la escuela, en Uruguay. En la escuela primaria, digo. Estudiamos los poemas de Antonio Machado, de Federico García Lorca, de Rafael Alberti.Conocimos a fondo los avatares de la república y de la democracia españolas. Y aprendimos, aprendí, a querer, aquellos poemas y aquellas canciones, aquellos textos de páginas amarillas en que se hablaba de la lucha de tanta y tanta gente que defendía valores similares a los que formaban parte de nuestra convivencia cotidiana.Grandes figuras de Cataluña y de España se radicaron en Uruguay, se fundieron con su trabajo y su hacer en la vida cotidiana del país. De todos ellos hablábamos, de todos ellos conocimos obras y pensamientos.Recuerdo a Margarita Xirgu, especialmente. Recuerdo actos y lugares de profundo sentimiento democrático de izquierdas: el monumento al President Lluis Companys, en la esquina de Ramon Anador y Propios. Recuerdo, un poco más allá, la calle República Española paralela a la calle Concepción Arenal. Y recuerdo la memoria viva de algunos vecinos, en mi infancia, emigrados a causa del franquismo... Sus vidas, su memoria, sus relatos, son para mí, hoy, un patrimonio personal, sentimental e intelectual, entrañable.
Nos hablaron mucho de la República los maestros de mi escuela y los profesores de mi educación secundaria.
Cuando llegué a la Universidad, la dictadura ensombreció, primero , la vida del Uruguay y arruinó, después, la vida de tanta gente que quiero y que querré siempre. Lo primero que obligó la dictadura, en Uruguay, fue al establecimiento de una lista obligatoria de lecturas, y sobretodo a una dura censura de todo aquello, que entre otros procesos históricos, hiciera referencia a la República Española.Se prohibió hablar de ella, y cualquier referencia a dicho proceso, se hacía en nombre del bando vencedor franquista, a través de la prensa oficialista y pro militar.
La experiencia de la República pasó a tener, para mi, un valor singular.
Como profesor de lengua española del Seminario expliqué a mis alumnos, en plena dictadura,qué había sido y qué habia significado la II República. Acompañé las explicaciones con un análisis de texto de varios poemas de Machado, de Alberti y de Federico. Les hice estudiar la biografia de la Xirgu y escuchamos, juntos,algunos textos cantados por Paco Ibañez.Una semana más tarde, recibí la inspección de Educación Secundaria y una sanción durísima que me valió la pérdida del empleo. Los padres jesuitas decidieron prescindir de mis servicios... a instancias de la Inspección del règimen. Lloré la rabia y pérdida del trabajo y tuve miedo.Pero,bien pronto, me sentí sereno y tranquilo, casi orgulloso de haber recibido tal sanción. Fue mi pequeño homenaje a los republicanos españoles, teñido de represión y de castigo, pero homenaje al fin.
Siempre me ha emocionado mucho la sencillez y la intensidad con que aquellos republicanos han mantenido, casi a escondidas, la llama viva de los valores de la II República y su propia esperanza. Hoy pienso que nuestras metas de futuro deben recogerlas de forma definitiva.
jueves, abril 06, 2006
MAS VIVIENDA PROTEGIDA
En los últimos días se ha dado a conocer en Cataluña el informe sobre la situación del mercado de la vivienda y el balance sobre los resultados de las políticas públicas del Govern de la Generalitat.
El compromiso del Tinell sigue estando en la promoción de 42.000 viviendas protegidas durante esta legislatura. De esta cifra, un total de 29.000 ya están comprometidas, entre las que ya están construídas, las que están en proyectos y las que están conveniadas.Ello representa un nivel de cumplimiento de los objetivos de aproxidamente un 69% del total.
Los municipios están cumpliendo con sus compromisos y el Govern está dando impulso a una obra necesaria y urgente que es la de poner un volumen suficiente de vivienda protegida en el mercado, para de esta manera poder incrementar la posibilidad de muchas familias de acceder a una vivienda en condiciones y, a la vez, de influir en la moderación de los precios del mercado.
También, y dentro de los objetivos del Govern de Catalunya, se puede observar un crecimiento substancial de la demanda en materia de rehabilitación. El objetivo que el Pacto del Tinell fijó, y que recoge el Pla de l'Habitatge, és una cifra de 40.000 viviendas rehabilitadas. La demanda en los dos primeros años de acción es ya de 80.000 intervenciones. Es una buena muestra de dos factores a analizar : la necesidad creciente de atender a la mejora y conservación del parque construído y el arraigo del concepto de recuperación y transformación de la vivienda habitual como fórmula de adecuación a nuevasa necesidades del nucleo familiar como respuesta a un crecimiento sostenido del precio de la vivienda nueva.
Los resultados son buenos. Aún falta más vivienda protegida. Para ello falta más suelo. Poner suelo a disposición de las políticas públicas del sector se ha convertido en una urgencia. La confianza de la población en las políticas públicas, fenómeno que se va consolidando cada vez más, incrementará su presión sobre los ayuntamientos y la Generalitat. Hay que preparar la respuesta por que la ciudadania lo considera una prioridad y los poderes públicos no podran dejar de atenderla.
El compromiso del Tinell sigue estando en la promoción de 42.000 viviendas protegidas durante esta legislatura. De esta cifra, un total de 29.000 ya están comprometidas, entre las que ya están construídas, las que están en proyectos y las que están conveniadas.Ello representa un nivel de cumplimiento de los objetivos de aproxidamente un 69% del total.
Los municipios están cumpliendo con sus compromisos y el Govern está dando impulso a una obra necesaria y urgente que es la de poner un volumen suficiente de vivienda protegida en el mercado, para de esta manera poder incrementar la posibilidad de muchas familias de acceder a una vivienda en condiciones y, a la vez, de influir en la moderación de los precios del mercado.
También, y dentro de los objetivos del Govern de Catalunya, se puede observar un crecimiento substancial de la demanda en materia de rehabilitación. El objetivo que el Pacto del Tinell fijó, y que recoge el Pla de l'Habitatge, és una cifra de 40.000 viviendas rehabilitadas. La demanda en los dos primeros años de acción es ya de 80.000 intervenciones. Es una buena muestra de dos factores a analizar : la necesidad creciente de atender a la mejora y conservación del parque construído y el arraigo del concepto de recuperación y transformación de la vivienda habitual como fórmula de adecuación a nuevasa necesidades del nucleo familiar como respuesta a un crecimiento sostenido del precio de la vivienda nueva.
Los resultados son buenos. Aún falta más vivienda protegida. Para ello falta más suelo. Poner suelo a disposición de las políticas públicas del sector se ha convertido en una urgencia. La confianza de la población en las políticas públicas, fenómeno que se va consolidando cada vez más, incrementará su presión sobre los ayuntamientos y la Generalitat. Hay que preparar la respuesta por que la ciudadania lo considera una prioridad y los poderes públicos no podran dejar de atenderla.
domingo, abril 02, 2006
DOS ANYS DE GOVERN SOCIALISTA A CATALUNYA I A ESPANYA
Si hagués de donar una primera impresió sobre els dos anys de Govern Socialsita a Catalunya i a Espanya, aquesta estaria condicionada per una barreja d'il.lusió i de responsabilitat.
La il.lusió prové de les grans expectatives que s'han anat desplegant , tant des del marc polític com des del marc social per aprofundir canvis en la nostra societat. La més atrevida, la més agosarada, sense dubtes, ha estat el procés d'elaboració i d'aprovació del nou Estatut. Un nou Estatut que ha arribat de la mà de les esquerres, i que només ha vist la llum quan les esquerres han obtingut el Govern de Catalunya. Cap altre escenari l'hagués fet possible. Ho hem de recordar sempre i ho hem de repetir per a que quedi ben gravat a la ment i a la memòria de la nostra societat.
L'altre procés destacat a l'àmbit polític ha estat l'inic del procés de pau a Euskadi, encara incipient, encara per desenvolupar, encara en fase embrionària, però sobre el qual tots esperem el millor resultat possible. Aquests dos fets condicionaran, de ben segur, la marxa política de la segona part de la legislatura i marcaran el fet diferencial del moment polític que estem vivint.
El tercer element és el valuós paquet legislatiu, tant a nivell espanyol com català, que s'està desenvolupant. Un procés que ha tingut com a meta l'ampliació dels drets a les persones, en especial d'aquelles més discriminades. Igualtat, suport a l'autonomia personal ( aquestes dues en procès), lluita contra la violència de gènere, equiparació de drets per a les parelles d'un mateix sexe, millora del marc educatiu, etc. Una bona llista per posar a Espanya a l'avantguarda d'una etapa històrica de profundes reformes socials.
A Catalunya, a més de la llei de barris i de la llei del paisatge, que consagren nous ajuts i nous drets per a la convivència ciutadana equitativa, s'ha aprovat una trentena de noves lleis. Entre elles la que possibilita l'adopció de nens i nenes per parelles del mateix sexe, la que millora les prestacions socials i la que reorganitza i modernitza el sistema de serveis a les persones. L'objectiu sempre és el mateix : posar més drets al bel mig del cos social, engruixir la carta de drets dels ciutadans.
Al nostre país, a la vegada, s'ha dut a terme una ingent obra de suport als municipis. S'ha incrementat la inversió per habitant de 360 € a 620€ per persona en només 2 anys. S'han invertit prop de 500 milions d'euros en nous equipaments escolars i 600 milions en la millora de barris, seguint aquella màxima del President Maragall de " barris segurs i escoles dignes".
Més mossos, més metges, més mestres. I un important gir en matèria de política d'habitatge. Dels 42.000 habitatges previstos al Pacte del Tinell, ja hi ha 28.000 que estan compromesos.
I un gir importantíssim, també, en matèria de transport públic, apostant per un canvi de model de mobilitat que ens és imprescindible per a la conservació i la protecció mediambiental: nova llei de carreteres, primera llei ferroviària, elaboració de les directrius nacionals de mobilitat i posada en marxa del Pla d'Infraestructures del Transport que aposta per la construcció de 1.100 kilómetres de noves vies de ferrocarril, la construcció de dos eixos ferroviaris nous ( el transversal de Lleida a Girona i l'orbital del Penedès al Maresme) i la millora de 560 kilómetres més de camins de ferro. Una autèntica transformació de la xarxa de comunicació del país que porta implícita l'estratègia d'impulsar i de reforçar noves dinàmiques territorials de desenvolupament : l'eix transversal de Catalunya, l'arc metropolità de Barcelona.
En aquests dos anys, Espanya ha tornat a ser model i mirall per als progressistes de tota Europa ( i sino com s'explica a Itàlia el triomf del filme "Viva Zapatero") i Catalunya ha posat les bases d'una segona transició amb un nou marc institucional i un nou sistema social més just i equitatiu. És per això, que aquesta etapa desprén il.lusió. És per això, a la vegada, que ens hem de sentir cada dia més responsable per tal d'aprofundir i d'ampliar les grans transformacions socials que estem construint de forma col.lectiva
La il.lusió prové de les grans expectatives que s'han anat desplegant , tant des del marc polític com des del marc social per aprofundir canvis en la nostra societat. La més atrevida, la més agosarada, sense dubtes, ha estat el procés d'elaboració i d'aprovació del nou Estatut. Un nou Estatut que ha arribat de la mà de les esquerres, i que només ha vist la llum quan les esquerres han obtingut el Govern de Catalunya. Cap altre escenari l'hagués fet possible. Ho hem de recordar sempre i ho hem de repetir per a que quedi ben gravat a la ment i a la memòria de la nostra societat.
L'altre procés destacat a l'àmbit polític ha estat l'inic del procés de pau a Euskadi, encara incipient, encara per desenvolupar, encara en fase embrionària, però sobre el qual tots esperem el millor resultat possible. Aquests dos fets condicionaran, de ben segur, la marxa política de la segona part de la legislatura i marcaran el fet diferencial del moment polític que estem vivint.
El tercer element és el valuós paquet legislatiu, tant a nivell espanyol com català, que s'està desenvolupant. Un procés que ha tingut com a meta l'ampliació dels drets a les persones, en especial d'aquelles més discriminades. Igualtat, suport a l'autonomia personal ( aquestes dues en procès), lluita contra la violència de gènere, equiparació de drets per a les parelles d'un mateix sexe, millora del marc educatiu, etc. Una bona llista per posar a Espanya a l'avantguarda d'una etapa històrica de profundes reformes socials.
A Catalunya, a més de la llei de barris i de la llei del paisatge, que consagren nous ajuts i nous drets per a la convivència ciutadana equitativa, s'ha aprovat una trentena de noves lleis. Entre elles la que possibilita l'adopció de nens i nenes per parelles del mateix sexe, la que millora les prestacions socials i la que reorganitza i modernitza el sistema de serveis a les persones. L'objectiu sempre és el mateix : posar més drets al bel mig del cos social, engruixir la carta de drets dels ciutadans.
Al nostre país, a la vegada, s'ha dut a terme una ingent obra de suport als municipis. S'ha incrementat la inversió per habitant de 360 € a 620€ per persona en només 2 anys. S'han invertit prop de 500 milions d'euros en nous equipaments escolars i 600 milions en la millora de barris, seguint aquella màxima del President Maragall de " barris segurs i escoles dignes".
Més mossos, més metges, més mestres. I un important gir en matèria de política d'habitatge. Dels 42.000 habitatges previstos al Pacte del Tinell, ja hi ha 28.000 que estan compromesos.
I un gir importantíssim, també, en matèria de transport públic, apostant per un canvi de model de mobilitat que ens és imprescindible per a la conservació i la protecció mediambiental: nova llei de carreteres, primera llei ferroviària, elaboració de les directrius nacionals de mobilitat i posada en marxa del Pla d'Infraestructures del Transport que aposta per la construcció de 1.100 kilómetres de noves vies de ferrocarril, la construcció de dos eixos ferroviaris nous ( el transversal de Lleida a Girona i l'orbital del Penedès al Maresme) i la millora de 560 kilómetres més de camins de ferro. Una autèntica transformació de la xarxa de comunicació del país que porta implícita l'estratègia d'impulsar i de reforçar noves dinàmiques territorials de desenvolupament : l'eix transversal de Catalunya, l'arc metropolità de Barcelona.
En aquests dos anys, Espanya ha tornat a ser model i mirall per als progressistes de tota Europa ( i sino com s'explica a Itàlia el triomf del filme "Viva Zapatero") i Catalunya ha posat les bases d'una segona transició amb un nou marc institucional i un nou sistema social més just i equitatiu. És per això, que aquesta etapa desprén il.lusió. És per això, a la vegada, que ens hem de sentir cada dia més responsable per tal d'aprofundir i d'ampliar les grans transformacions socials que estem construint de forma col.lectiva
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
