ELS CATALANS DEL SUR ESPEREN

La segona setmana d'agost vaig visitar l'Argentina i l'Uruguai, en una de les setmanes més dures de l'hivern del sur, entre ventades i pluges.
A Buenos Aires vaig poder visitar als companys socialistes, a alguns companys del radicalisme argentí i el Casal Català del Carrer Chacabuco. Vaig ser rebut per gent que fa ja molts anys que viu a l'Argentina i que ha dedicat moltes hores a la vetlla de les tradicions i de la cultura del país.Es fa molta feina al voltant del Casal. El seu impacte sobre la vida cultural de Buenos Aires ha estat important. Treballen i vetllen un capital de records i de recursos...però tots ells demanen ser recordats i tinguts en compte.
A l'Argentina d'avui viuen encara uns 15.000 catalans, que reben de la Generalitat pràcticament no res. A diferència de l'acció exercida per la Junta de Andalucia, la Xunta de Galicia o el Principat d'Astúries, per posar-hi alguns exemples, l'acció d'ajut social dels successius governs de la Generalitat només ha estat d'aparador. Un munt de visites si que han rebut( vaig arribar a comptar fins a 5 visites de l'ex-president Pujol i dues del President del Parlament Ernest Benach i fins a més de 30 visites de consellers, conselleres, directors i secretaris generals, dirigents polítics de primera fila,etc. en tots aquests anys), però una nul.la acció en favor de la situació social de molts catalans que, de ben segur, com asseguren alguns d'ells, pateixen necessitats apremiants en un país que ha viscut crisis terribles. Amb aquests catalans, la Generalitat no pot comportar-se com si no els tingués en compte. Cal una acció ben estructurada i decidida de suport social, a més del cultural.
El dimarts 8 d'agost vaig ser rebut al Casal Català de Montevideo, a la seva seu del carrer Francisco Araucho, a Punta Carretas, per membres de la Junta, del grup de joves i del grup de teatre. El sopar va ser càlid i esplèndid, però sobretot va ser productiu. Els casals poden acomplir una funció més decidida i més profunda en la societat en què hi són, si poden no descuidar l'acció social que molts catalans en situació precària necessiten. La conservació de la cultura catalana, terres enllà, no està renyida amb altres accions que signifiquen una presència activa de la Generalitat de Catalunya en favor de tots els catalans i les catalanes.
Els socialistes catalans que he trobat a Uruguai i Argentina ens demanen aquesta nova política. També demanenun canvi radical del model de projecció cultural de Catalunya al Rio de la Plata, però això ha de ser matèria d'una altra anàlisi. Aqui al país, hem de debatre models d'ajuda per a aquesta població del país que viu "sud enllà". Hi ha referents que ja he citat i que són eficaços i sensibles. És hora de que esl catalans del sur que esperen un altre tipus de política, tinguin, ara, una resposta.