Hem acabat les vacances i l'inici de setembre sempre posa alguns debats sobre la taula : les relacions de Catalunya i Espanya, el debat independentista, etc.
Sóc dels que pensa i constata ( visc en un barri de treballadors d'una ciutat mitjana ) que la gran preocupació ciutadana, ara per ara, és la crisi econòmica, una crisi que no té arrels al país, però de la que el país pateix les seves conseqüències.
Hi ha qui s'entesta en obrir d'altres debats, alguns d'ells molt minoritaris...
No hi ha dia en que un veí o un altre no em comenti la situació econòmica familiar, la situació difícil que viu l'empresa a la que treballa o la situació que està patint a causa de la feina el seu fill o la seva filla.
Encertadament, els presidents Montilla i Zapatero han plantejat com a màxima prioritat del governs de Catalunya i d'Espanya, per al nou període polític, l'atenció als sectors més necessitats i més afectats per la crisi.
Però vull fer referència a un tema tan sensible a l'entorn de l'11 de setembre : els nostre símbols i el seu valor com a referent unitari en un moment crític. Aquest 11 de setembre ens ha d'unir a tots i a totes al voltant de la gent que més ho necessita i, també, al voltant d'aquells que estan fent front a la crisi des del món empresarial, sindical, professional i solidari. A Catalunya, avui, tenim com a prioritari aquest fet . El fet nacional ha d'estar revestit l'11, com mai,de solidaritat amb la gent desvalguda i d'impuls i suport amb els emprenedors. Quin símbol és en aquests dies el de tots ? La senyera, amics i companys. Només la senyera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario