
domingo, febrero 10, 2008
RAJOY CONTRA LOS IMMIGRANTES: UN LE PEN ESPAÑOL?

domingo, febrero 03, 2008
PRESIDENT ZAPATERO : EL BALANÇ D’UN COMPROMÍS

El procés d’aprofundiment democràtic que han constituït els canvis i les reformes legislatives del President Zapatero han transformat i enriquit el joc de relacions col.lectives i de les llibertats individuals. Aquest procés de canvi democràtic ha remogut a les forces conservadores que han encetat una creuada en contra de les noves mesures. La dreta ha convertit el 9 de març en un moment polític més trascendet que el de una consulta electoral. La seva finalitat és guanyar per revertir els canvis legals que equiparen als conjunt dels espanyols, més enllà de la situació personal, afectiva, ideològica o econòmica.
El govern del President Zapatero, pel que fa a Catalunya, ha fet efectives moltes de les nostres aspiracions. Catalunya té avui el millor Estatut de la seva història, amb el seu suport i la seva defensa. Ha acordat amb el govern de la Generalitat la inversió, durant els propers set anys, de 34.486 milions d’euros en infraestructures fins el 2013. Una inversió que no s’ha produït mai al nostre país. En aquest període, així mateix, s’ha aprovat la Carta Municipal de Barcelona, s’han aconseguit competències en matèria d’immigració ( la primera comunitat autònoma que ho aconsegueix), en inspecció de treball i de seguretat social. En aquesta etapa, 500.000 nous llocs de treball s’han creat al nostre país, 275.000 catalans i catalanes han vist incrementades les pensions mínimes en un promig global del 25% i 575.000 autònoms han millorat els seus drets gràcies a l’Estatut del treballador autònom.
Les mesures governatives i legislatives que s’han impulsat permetran en un futur nous beneficis socials. La cobertura de la llei de dependència arribarà a 234.000 persones a Catalunya. El nou decret de foment de l’habitatge donarà ajuts a un total de 63.000 joves catalans per afavorir la seva emancipació i permetrà que 200.000 famílies catalanes puguin desgravar enguany el 10 % de la renda destinada a lloguer.
També han estat bons resultats de l’acció del govern de l’Estat en benefici de Catalunya, i cal recordar-ho, l’impuls de la llei que ha permès la recuperació dels “papers de Salamanca”, l’obtenció del domini .cat que situa la llengua i la cultura catalanes a internet, la paralització del trasvassament de l’Ebre i la negociació que permet a les autoritats catalanes fer ús de la nostra llengua en els organismes de la Unió Europea.
Zapatero ha complert amb la ciutadania espanyola i catalana amb un programa de defensa dels drets humans, d’aprofundiment dels drets civils i d’increment de la capacitat de l’estat en la millora de la situació social de tothom. Hem d’evitar el retrocés, hem d’apostar per seguir el camí del canvi. El 9 de març cal tenir-ho en compte. La llibertat i el benestar dels ciutadans estan en joc. Ens cal no oblidar-ho.
jueves, enero 31, 2008
El CLERO MÉS RADICAL EN CONTRA DE LOS ESPAÑOLES

domingo, enero 27, 2008
EL SIGNIFICADO DE LA OBRA POLITICA DE ZAPATERO

UN VIAJE A BELLA UNION (URUGUAY)

martes, enero 22, 2008
UN DIUMENGE BEN MACO

sábado, enero 19, 2008
DOS INTENDENTES URUGUAYOS EN BARCELONA

lunes, enero 14, 2008
ZAPATERO : PAU, IGUALTAT I NOUS DRETS CIVILS

A mitjans de l’any 2006, acomplint un altre compromís polític i personal, quan l’ETA va anunciar un alt al foc definitiu, el President Zapatero va sol.licitar al Congrés dels Diputats l’autorització per obrir converses amb la banda armada. Si recordem que Aznar ens va ficar en el conflicte iraquià sense ni tan sols comparèixer una vegada a les Corts per donar explicacions, la diferència entre la voluntat de consulta i de respecte al Parlament de tots dos polítics ha quedat ben palesa. El procés es va frustar per voluntat dels terroristas, però el compromís per la pau manifestat pel seu govern segueix en peu.
El mes de juny de l’any 2005, el Congrés dels Diputats va votar la llei que consagra el dret de les parelles homosexuals a contreure matrimoni, posant a Espanya entre els primers països del món que han regulat la igualtat de drets en aquesta matèria. La mesura va fer crèixer el prestigi internacional de la nostra societat. Els homosexuals i les lesbianes de tot el món , així com els membres d’innumerables col.lectius de defensa dels drets civils van veure en aquest gest una de les decisions més trascendents per a la consolidació de la llibertat d’orientació i opció sexual. La decisió política del President Zapatero era el resultat del pacte amb la societat civil més madura. Permeteu-me que de manera personal, consideri aquesta nova llei com un dels moments estel.lars del seu primer mandat presidencial.
El mes de febrer de l’any 2007 va entrar en vigor la llei de la igualtat de gènere, una llei en benefici de la millora de la situació de la dona a la nostra societat. Els partits polítics van haver de concòrrer a les eleccions municipals del passat mes de maig fent efectiu el principi de paritat en les seves candidaturas en tots els municipis de més de 5000 habitants. La societat ho va encaixar molt bé, només la dreta espanyola va posar el crit al cel. El camí de les dones cap a la igualtat social ha estat i és, encara, un camí molt llarg, massa llarg. El President Zapatero, en impulsar aquesta llei, ha donat compliment a la demanda històrica de milions de dones dels pobles d’Espanya, que han vist ara com es posen les bases per arribar a obtenir un nivell de representació igualitària al món polític, al món professional, al món social i al món econòmic.
He volgut assenyalar aquest quatre àmbits de compromisos de Zapatero amb la societat espanyola. Són compromisos que estructuren la nova i renovada societat en que vivim sobre bases més justes. Fent-ho ha assumit riscos electorals, ha posat en per de guerra les forces reaccionàries, però també és cert que amb aquestes decisions la qualitat de la nostra convivència i de la nostra democràcia s’ha incrementat substancialment.
domingo, enero 06, 2008
UN ACORD PER VINT ANYS : UN BON TREBALL PEL PENEDES.

El desenvolupament dels treballs és la suma de les tasques que va posar en marxa la presidenta Angèlica Rodríguez, el treball de desplegament i de debat en profunditat del tàndem polític conformat pels presidents Lluís Valls i Ramon Xena i del gerent Jordi Cuyàs i l’impuls definitiu de l’actual equip de govern encapçalat per Francesc Olivella, Jordi Girona i Jesús Salius. Un període intens, durant el qual, la política d’ordenació territorial del Govern de la Generalitat, sota la direcció del Conseller Nadal i del secretari Oriol Nel.lo, han tingut un rol definitiu.
Cal destacar que en el resultat final del treball ha tingut a veure, i molt, l’acord entre les forces polítiques per a la governabilitat del Penedès. D’aquí, el bon resultat final, d’aquí el consens, d’aquí la unanimitat. Unanimitat política territorial i capacitat de direcció política per part del govern nacional han estat les peces claus per arribar a bon port.
Durant l’any que s’inicia, el Penedès haurà de fer front a nous acords territorials. El passat 5 de desembre el Parlament de Catalunya va debatre la creació de l’àmbit de planejament del Penedès. Les posicions no van ser unànimes, i més enllà del resultat concret i una falsa eufòria produïda per l’aritmètica parlamentària, és ben palès que el resultat de la discussió no permet un gran optimisme. Ni el Pla de Govern contempla fer un nou àmbit ni les forces polítiques que li donen suport tenim un posicionament unitari en aquest tema. El perill que albirem és la pretensió d’alguns d’imposar decisions just a un Govern que de forma majoritària no veu clar aquest nou àmbit. Potser poden haver de victòries pírriques, però difícilment hi hauran solucions sòlides de futur. El balanç de les decisions del nacionalisme conservador, impossant un model territorial no consensuat, presses fa vint anys en la matèria, no és bo, ans al contrari, és decebedor.
El Govern ha de fer front al debat de l’organització territorial de Catalunya. En aquesta matèria, el conseller Puigcercós ens ha demanat al Parlament, prudència, sentit comú i capacitat de diàleg. Espero que aquests principis siguin el nord en el debat que s’acosta. Si de veritat volem fer una organització territorial moderna i amb el menor cost possible pels ciutadans, ens cal posar el comptador a zero i debatre els temes amb racionalitat i intel.ligència. Si, en canvi, la postura a adoptar és la de deixar anar les passions a dojo, tancar-nos en el discurs essencialista, atendre més a les expectatives electorals que al disseny d’una organització que doni resposta a les necessitats ciutadanes i territorials de forma eficaç i eficient, ben poca cosa farem. Si anem per aquest camí, s’obrirà l’aixeta a un model administratiu basat en les pressions territorials i podem acabar aprovant un mapa de vegueries sense consens i, per tant, amb tal grau de conflicte polític que les faran inviables. A l’ombra de certs campanars se celebraran petites victòries, però l’ambició col.lectiva haurà perdut de valent i el futur dels territoris quedarà perillosament minvat. Des d’aquesta perspectiva us dic que jo vull pel Penedès un futur de creixement social i productiu, no d’hipoteques.
Publicat a El 3 de Vuit, el 4 de gener del 2008
viernes, diciembre 28, 2007
ENCETEM EL 2008, AMB NOVA LLEI DE L'HABITATGE

martes, diciembre 25, 2007
UN FRENTE AMPLIO PARA LAS BASES JÓVENES
El Congreso ha sido, para mi, un profundo descubrimiento personal y político. Una gran participación, un debate intenso, una puesta a punto del programa de acción gubernamental para un megapartido ( como es el Frente) que debe responder a las necesidades de todos los uruguayos.
He percibido al Frente Amplio como una fuerza política más a la izquierda que su gobierno.Ello no es ni más positivo ni más negativo, sino que es un hecho contastable. Gobernar no deja de ser el arte de lo posible y gobernar en Uruguay, significa connectar con una sociedad fundamentalmente moderada, de profunda convicción democrática, antimilitarista por excelencia, educada, exigente, sufrida.
La sociedad uruguaya, el pueblo uruguayo necesitan de este gobierno de hoy. Es un gobierno con un discurso de reforma, ordenado y plural. Considero que la fuerza política le ha de seguir en el esfuerzo y en el objetivo del cambio : hacer un país productivo para continuar impulsando y ampliando la reforma social.
domingo, diciembre 02, 2007
EL PRIMER ANY DE GOVERN DEL PRESIDENT MONTILLA

Aquest primer any del seu mandat ha estat caracteritzat políticament per tres elements: cohesió i serenor polítiques a l’interior del govern, continuïtat de l’acció governamental estratègica en matèria de política social i inici de les negociacions amb el Govern d’Espanya pel desenvolupament estatutari que han tingut ja un bon primer resultat en l’acord de finançament gestionat pel conseller Castells a finals del mes de setembre.
La política catalana, en canvi, ha patit i continua patint les conseqüències de la crisi interna de CIU així com del relleu sobtat de Piqué per Sirera al capdavant del PPC. Cal reconèixer que les aigües baixen mogudes en la federació nacionalista i que la percepció que pot copsar el ciutadà és d’una major inestabilitat partidària general que la realment existeix.
En aquest panorama, els socialistes i en especial el President Montilla han tingut i tenen un rol d’estabilitat i d’estabilització del panorama polític. “Fets i no Paraules”, l’eslogan que va triar el PSC a la campanya electoral, ha marcat el desenvolupament de l’acció política en aquest primer any. Un bon paquet legislatiu ha estat aprovat pel Govern i enviat al Parlament. S’han aprovat, en aquest primer any, propostes d’assenyalada importància com la llei de l’Obra Pública, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, la llei de Serveis Socials, la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, la Llei de l’Habitatge, la llei del Memorial Democràtic, la llei del Institut Català Internacional per la Pau, el Decret Llei d’Urbanisme, etc.
També s’ha iniciat el treball en matèria de negociació de les noves competències estatutàries. S’han obtingut traspassos pendents des de fa molts anys, serrells de llarga tramitació. S’han creat les comissions bilaterals per traspassar les gestió de RENFE Operadora, de la Inspecció de Treball, entre d’altres, i el més important s’ha concretat l’Acord de Finançament per valor de 34.000 milions d’euros per a invertir principalment en infraestructures del transport en el propers set anys.
També aquest primer any ha estat un temps de pactes. El passat 8 d’octubre el govern signava amb 34 entitats representants del món local, el món empresarial, el món sindical, el món social i amb quatre partits de l’arc parlamentari el Pacte per l’Habitatge, que té com a objectiu la construcció de 160.000 habitatges protegits en els propers 10 anys a tota Catalunya. No cal dir que el repte és importantíssim, però el compromís del govern és ferm i això ho ha percebut el conjunt de la societat.
La crisi interna de Convergència i Unió, i és del tot llastimós que sigui així, l’ha impedida de col.laborar amb la implementació d’importants mesures d’interès general que ha impulsat el Govern, com és el cas del Pacte per l’Habitatge o la posada en marxa del Consell creat per al seguiment del desenvolupament estatutari. La societat catalana reclama una oposició responsable, que superi les divisions internes i que posi la seva quota de treball en favor de l’avenç social i econòmic del país.
domingo, noviembre 25, 2007
NOSALTRES DECIDIM : INFRAESTRUCTURES,HABITATGE, CONVIVÈNCIA

sábado, noviembre 17, 2007
HOMENAJE A JULIO CASTRO

domingo, noviembre 11, 2007
SALUT, EDUCACIO, HABITATGE , MOSSOS…

La inversió per càpita puja fins a 715 euros, ben lluny dels 365 per càpita del darrer govern nacionalista. I una dada ben convincent : el treball del conseller Castells acaba d’eixugar el déficit de més de 1.200 milions d’euros que va deixar també el govern conservador l’any 2003.
Pel que fa a la nostra comarca, es continua incidint en els mateixos eixos : la millora i ampliació de l’hospital comarcal ( amb les obres ja en marxa), del laboratori d’anàlisis clíniques i el nou CAP a Sant Sadurní d’Anoia; l’acabament de nous equipaments escolars que han requerit diligència i urgència en la seva execució degut al creixement de la demanda ( a Vilafranca, a Sant Sadurní, a Santa Margarida i Els Monjos); la promoció d’operacions d’habitatge protegit a Gelida, Sant Sadurní, Santa Margarida i Els Monjos i Vilafranca del Penedes i l’acabament i la posada en marxa de les noves comissaries de mossos d’esquadra del territori, tan a Vilafranca com a la capital del cava, acompanyant el seu desplegament produït des del passat dijous 1 de novembre (avançat en tres anys a les previsions del darrer mandat pujolista).L’aposta per la cohesió social queda ben palesa en aquestes xifres. Les xifres ja citades són garantia també de l’objectiu de la competitivitat , ja que les xarxes de serveis a les persones en constitueixen un element clan.
La inversió pública a l’Alt Penedès en els darrers 5 anys ( 2004-2008) ha arribat a 169 milions d’euros. Un increment global superior al 22% en relació al periode anterior. Tornem a assenyalar, d’altra banda, que diverses inversions públiques, que també beneficïen al conjunt de la comarca no es territorialitzen sino que formen part de partides globals de despeses.Així comptem a propòsit, l’increment en recursos professionals mèdics i sanitaris, amb més educadors ( amb noves escoles i nous instituts de secundària), més personal judicial amb la creació d’un nou jutjat i els 124 nous mossos d’esquadra que s’han desplegat al Penedès.
La importància d’aquest pressupost rau en l’atenció eficient a les demandes de creixement de la població. Ajustar l’oferta de serveis a la demanda ha estat, és i continuarà essent una prioritat per al Govern del President Montilla. Les polítiques socials signifiquen el 52% de la despesa pressupostària, dels quals el 26,2% correspon a salut i el 16,6% a educació. Es reforcen especialment, amb un 32% de creixement, les polítiques d’habitatge, amb un 7,8% més el nombre de mossos d’esquadra, amb un 10% els efectius professional a la justicia i la plantilla de mestres i de personal de centres no universitaris es veurà reforçada amb 1.725 nous contractes.
Vull finalitzar fent esment del creixement de les inversions en infraestructures per transport públic amb un global per tota Catalunya de 1.934 milions d’euros ( el 33 % del total de les inversions). És una mostra de l’esforç per treballar en l’assoliment d’una mobilitat socialment cohesionadora. .
miércoles, noviembre 07, 2007
MOBILITAT SOSTENIBLE I GESTIO D’AUTOPISTES

En compliment de la resolució 55/VIII del Parlament de Catalunya, el passat dijous 18 d’octubre es va constituir el Grup de Treball per a la millora de la gestió de les autopistas. El Grup d’Autopistes pretén posar l’èmfasi en la incidència dels peatges en la gestió de la mobilitat, entesa com un sistema integral i integrat de diversos models de transport públic i privat. El grup es planteja analitzar la implantació de factors ambientals i de regulació de fluxos de trànsit en el sistema de peatges, per tal de fomentar una mobilitat sostenible. També es pretén avaluar la viabilitat de la implantació a Catalunya de tarifes segons l’ús de les infraestructuras. En aquest sentit, el grup d’autopistes ha posat en marxa un equip tècnic que treballarà sobre la implantació de l’eurovinyeta, un sistema de gravamen europeu sobre el logístic en la xarxa viària ( tant d’autopistes com d’autovies) que serà obligatori a partir de l’any 2012 .
D’aquestes premises es desprén que la gestió futura del sistema d’autopistes tindrà a veure amb la qualitat mediambiental del sistema tant com de la seva eficàcia i funcionalitat. En un futur no massa llunyà, el criteri de les bonificacions a les autopistas es regirà per la menor quantitat d’anhídrid carbònic que enviem a l’atmosfera, per la major eficiència en l’ús del cotxe privat i per la reducció substancial de costos ambientals i econòmics en funció de l’increment de l’ús del transport col.lectiu per carretera .
Vull deixar clar que, mentre s’evoluciona fins al nou model de regulació econòmica i ambiental del sistema d’autopistes, el Govern estudiarà les demandes territorials que demanen una major bonificació dels peatges de Martorell i del Vendrell ( nord i sud de la comarca). Aquest és el compromís governamental, però hem de ser conscients de que cada vegada que es bonifica un peatge paguem tots els ciutadans , tan si fem servir el peatge com si no. Actualment els diners que es destinen a aquestes bonificacions a tota Catalunya superen els 55 milions d’euros. Imagineu-vos que això s’apliqués, per exemple, a la millora del transport públic…
Estem davant d’un inici de cicle en relació a la qualitat dels sistema d’autopistes i d’un canvi copernicà en relació a la vella cultura dels peatges. Les bonificació actual d’un peatge depèn de l’ús habitual de l’autopista, de la proximitat a les grans àrees urbanes o de la manca de bones alternatives viàries gratuïtes. Aquests criteris comencen a ser molt insuficients. De aquí a pocs anys els criteris seran ben diferents, ja que es mesuraran la capacitat contaminant del cotxe, el nombre d’ocupants que porti, l’hora en que es facin els desplaçaments, el carácter col.lectiu del transport ( taxis i autobusos). La mobilitat sostenible dependrà, llavors, del foment eficaç i real del transport públic i de la polítiques racionals de protecció mediambiental.
Article publicat al Setmanari El 3 de Vuit el divendres 26 d’octubre de 2007
domingo, octubre 28, 2007
PER DANIEL BULLICH

Els fets han passat a Berga, on un regidor del PP ha insultat i amenaçat al regidor socialista i portaveu, Daniel Bullich.
Tots sabem que són fets cada vegada més aïllats, però encara hi són...
Una abraçada, Daniel, i endavant!! Per més que vulguin alguns imposar el seu model social reaccionari, la immensa majoria de la gent és partidària de la llibertat i del respecte individual.
T'envio, a la vegada, un ram virtual de flors,per a tu i a la teva gent.
EL NORD I LA BRÚIXOLA

El President Montilla, durant el debat de política general, va fer alguns anuncis destacats en matèria d’infraestructures ( gran assignatura pendent de Catalunya) que ens afecten de debò. Citaré un exemple molt destacat : el tren orbital. El Govern preveu treure a exposició pública el Pla Director del Tren Orbital el primer semestre del 2008, per iniciar la fase constructiva l’any 2010. És a dir, el tren orbital és a tocar.
Un altre tema que també ha estat matèria del debat i de la posterior resolució és l’articulació de la mobilitat a l’Arc Metropolità, territori en que estem situats com a comarca. L’articulació de la mobilitat intra i intercomarcal ens ha preocupat sempre als socialistes. La mobilitat sostenible al si del Penedès ha de ser la nostra garantia de creixement futur, junt a la preservació equilibrada del patrimoni natural, la generació de llocs de treball de qualitat i l’ampliació i l’aprofundiment de les polítiques socials. Vull recordar aquí que per primer vegada des de la existència dels debats de política general, un president de la Generalitat va obrir el seu discurs amb el capítol de reformes i de polítiques socials a dur a terme. La Catalunya socialment cohesionada és el nord de la política d’aquest govern i del nostre partit.
A l’àmbit de la governabilitat comarcal vull destacar un element important : el Govern ha concedit una pròrroga del termini d’al.legacions del Pla Director de l’Alt Penedès. Ha estat un èxit de la coordinació i del consens entre les tres forces de govern ( i no mèrit de cap d’elles) del Consell i el Departament de Política Territorial. La bona marxa dels treballs dependrà, com ho ha estat fins ara, del grau de consens i no de la potència de les diferències ( per cert ben poques) El consens és la nostra brúixola. El benestar dels ciutadans el nostre nord.
Enmig d’un ressorgiment de veus independentistes violentes, del qüestionament de símbols constitucionals que són estimats per una part molt considerable dels catalans, davant dels intents de la cúpula de CIU d`apropiar-se del valuós capital comú del catalanisme, els socialistes estem cridats a mantenir la centralitat i la moderació del debat polític, a cobrir el centre de l’escenari, a cercar de forma continua el nord col.lectiu, a fer de brúixola al mig de les tempestes. Aquesta feina ja l’estem duent a terme a Espanya i a Catalunya.
Al Penedès ens anima la mateixa voluntat. Sabem que al Penedès quan sumem, guanyem; quan restem, perdem. Quan ens contraposem, perdem capacitat d’incidència. Aquest esperit ( la nostra brúixola) ens va animar a signar un acord polític comarcal ben ampli, superant les lògiques de confrontació ideològica i partidària. I encara el volem més ampli, l’acord, abastant totes les forces que composen l’arc polític comarcal. Ens anima la voluntat de fer una comarca forta, rica i justa ( el nostre nord), ben posicionada en el conjunt de Catalunya, tenint la prioritat de que del nostre esforç surti més enfortida la capacitat de convivència de tots aquells i aquelles que vivim al Penedès.
Publicat a El 3 devuit el 14 d’octubre del 2007
domingo, octubre 21, 2007
RECONEIXEMENT AL PRESIDENT MARAGALL

miércoles, octubre 10, 2007
PACTO Y LEY POR LA VIVIENDA

domingo, octubre 07, 2007
LA T-SUD DE L’AEROPORT, APOSTA DE FUTUR.

Per al PSC la decisió d’AENA de fer una assignació compartida entre les aliances ONE World i Star ALLIANCE i la companyia VUELING situada en el sector del low cost però amb base operativa a Barcelona, és una noticia positiva, ja que respon a les demandes dels operadors econòmics i dels agents socials catalans, ben pilotades pel Govern de la Generalitat.
Els objectius que s’havia traçat el Govern de Catalunya per a aquesta fase del procés s’han complert íntegrament. Per un cantó el criteri d’assignar la T- SUD a companyies que clarament garanteixin vols de caràcter intercontinental s’ha complert. D’una altra banda, s’havia demanat garantir la capacitat suficient per poder adaptar els usos de la nova terminal a les necessitats estratègiques de l’aeroport i de l’economia del país. Aquest criteri del Govern també s’ha respectat per que no s’han dut a terme concessions amb caràcter permanent si no que s’han fet assignacions temporals, modificables i revocables en funció dels objectius que es fixin.
És una assignació feta respectant els compromisos que per escrit han assumit les companyies i les aliances per crear vols internacionals ( tot i que el posicionament de les empreses participants té un excés de curt-terminisme, pel nostre gust) i posant l’accent en aquelles propostes que puguin cooperar de forma més eficaç a enfortir l’aeroport com a HUB, és a dir com a centre internacional d’operacions. És, també, una assignació compartida, evitant les temptacions d’assignacions monogràfiques, que realitza un equilibri entre la demanda que generen els sectors dels negocis i el del turisme.
En aquest acord es reflecteix el compromís del President Zapatero en relació al rol de Catalunya en el futur de l’aeroport del Prat. La capacitat negociadora del Govern del President Montilla ha estat efectiva per a la resolució final i el nivell d’acord entre els governs d’Espanya i de Catalunya ha mostrat un altre cop una bona sintonia.
Valorem molt positivament, també, la inversió prevista de 5000 M€ per a la millora integral de l’aeroport, que ha compromés el govern d’Espanya, 1.400 M€ dels quals es destinaran a la remodelació i adequació de les actuals terminals A,B i C per posar-lo a disposició de l’aliança Sky Team i de la resta de companyies menors, així com a la construcció de la terminal satèl.lit.
Un element destacat en la decisió d’AENA és la conversió del pont aeri Barcelona Madrid ( majoritàriament en mans d’Iberia) en el corredor Barcelona Madrid des de la T- Sud. Finalitza el monopoli de l’empresa espanyola i s’organitza el nou corredor amb la finalitat de poder competir comercialment amb l’alta velocitat Barcelona – Madrid que es posarà en marxa a finals d’any.
Tot plegat és una bona decisió en el marc de la qual els interessos de Catalunya han trobat un rol preeminent. També ha estat una decisió prudent, que ha diversificat els risc davant dels actuals processos interns del sector aeroportuari espanyol. No podem oblidar que hores d’ara, Iberia i Spanair, companyies base de les dues aliances que han rebut l’assignació, estan en venda, que Air France i Air Europa han anunciat el seu interès econòmic en Iberia i que la companyia de low cost catalana Vueling està sortint d’un procés de canvi de comandaments en la seva gestió. Aquesta situació que estem descrivint en relació a tres de les més important companyies que operen a El Prat ens fa preveure un fort període de canvis en el sector i, per tant, abans de que la Terminal Sud entri en funcionament l’any 2009, les decisions que s’han pres avui de forma correcta hauran de patir alguna necessària reformulació.
lunes, octubre 01, 2007
UN ACORD PER A NO OBLIDAR

La negociació duta a terme pel Conseller Castells i el Ministre Solbes fan palès el compromís del Govern d’Espanya en relació al compliment del mandat del nou Estatut i recollit en l’addicional tercera del text : durant un període de set anys les inversions de l’Estat a Catalunya s’incrementaran de forma substancial per tal de compensar, en aquest període, el dèficit d’infraestructures que té Catalunya.
L’acord va agafar de sorpresa a determinats sectors polítics, entre ells a CIU. La prova més evident és que els va sorprendre en plena campanya de mocions als plens municipals per reclamar just això que s’ha obtingut per part del govern català : 4.300 M€ per l’any 2008.
La suma total de l’acord és de 34.486 milions d’euros en preus corrents i amb dues clàusules incorporades que impliquen per una banda la compensació a Catalunya de 827 milions d’euros corresponents al diferencial de l’any en curs i d’altra banda la revisió global pactada per l’any 2015 que pugui compensar, si és necessari, les desviacions a la baixa que es puguin produir en tot el període.
L’acord reconeix, com dèiem abans, el dèficit en matèria d’infraestructures i compromet a l’Estat a l’acompliment de la norma estatutària mitjançant un pla d’infraestructures per a la inversió de la xifra econòmica pactada.
Les quantitats obtingudes són realment significatives i superen abastament les negociades pels darrers governs conservadors. Des de l’any 2001 a l’any 2007 els recursos obtinguts per Catalunya han estat de 16.530 milions d’euros. Des de l’any 1997 al 2000, en ple període de govern conservador la suma és molt minsa : 3.249 milions d’euros. En 1 any, el nou estatut ha fet possible que la inversió anual de 549 milions d’euros l’any esdevingui en l’actual de 4.022 milions d’euros compromesos per enguany.
El món polític, de forma majoritària, i el món empresarial saluden l’acord. És també una bona notícia. Hi ha unanimitat a l’hora de valorar el bon resultat i també hi ha unanimitat en la necessitat de crear els instruments per garantir l’acompliment de la seva inversió. Això últim depèn només de la capacitat gestora dels governs catalans.
Però hi haurà algú que es preguntarà: i al Penedès com rebrem aquesta inversió? L’acord contempla suport a les empreses, a l’agricultura, a l’agroindústria, al comerç, al turisme, a la millora de la capacitat energètica, a la investigació, el desenvolupament i la innovació i fonamentalment a les infraestructures del transport. La nostra comarca obtindrà la part alíquota dels beneficis de dites inversions, sobretot, en la millora de la xarxa ferroviària i de carreteres i autovies que travessen el Penedès.
Article publicat a El 3 de Vuit el 28 de setembre del 2007
domingo, septiembre 23, 2007
¿CÓMO PUEDEN FUNCIONAR LAS INFRAESTRUCTURAS CATALANAS?

Tamaña argumentación puede llevarnos a disparatadas conclusiones. Querría traducir, a su vez, el articulista, que el apoyo del presidente de Gobierno de España al Estatuto de Catalunya corresponde más bien a su pasión culé que no a su modelo de articulación del Estado? Si es así, deberíamos pactar que los ministros de Fomento, presentes o futuros, acrediten que, cómo mínimo, son seguidores del Espanyol (con perdón, Sanchez Libre). En fin...siguiendo el hilo argumental de Villatoro acabaríamos antes en un monólogo humorístico...
Alguien intenta llevar el debate de las infraestructuras a su orilla más fràgil, convirtiendo los problemas nacidos del crecimiento espectacular de la demanda social y económica ( poco prevista y mal estudiada bajo los gobiernos conservadores) de mejora de los servicios de transporte, en categorías interesadas de sectarismo político partidista. De este modo, las interferencias de la obras del TGV sobre el sistema ferroviario de las cercanías, el crecimiento del número de viajeros en los aeropuertos, los colapsos y retenciones en las carreteras catalanas durante los fines de semana de agosto, son a juicio de ciertos nacionalistas belicosos, acontecimientos diabólicos producidos por la simple conjunción de gobiernos progresistas.
El problema es más profundo y las soluciones ( así como sus argumentaciones) deberían ser más sólidas. El dèficit de infraestructuras que padece Catalunya subyace en dos factores: el déficit de planificación territorial y de comunicaciones en Cataluña durante más de 20 años y el consiguiente déficit de inversión pública. No es que debamos mirar siempre al pasado, pero alguna responsabilidad en estos hechos han tenido aquellos a quienes les correspondió el Govern desde la recuperación de la democracia hasta los inicios del siglo XXI.
Hoy, el debate se ha vuelto aún más complejo. No cabe duda que la inversión prevista y anunciada ya por el Presidente Montilla, superior a 18.000 millones de euros superan la información conocida públicamente hasta hoy y tranquiliza sobre les perspectiva inmediata de solución de los problemas. Por otra parte, debemos ser conscientes de que el debate no sólo debe plantearse en términos del presente ( las necesidades de hoy ya son apremiantes), sino en buena parte en términos de futuro ya que la mayoría de las infraestructuras en marcha darán buena respuesta sólo a las necesidades de la próxima década.
Por ello, como no hay planificación eficaz sin un buen análisis de la movilidad creciente, sin objetivos ambiciosos de cohesión social, sin un estudio del crecimiento económico previsto, la posición nacionalista es claramente deficiente. La soflama patriótica reiterativa en la táctica opositora no resuelve la estrategia del país. Y el país y su Gobierno se ven abocados hoy a definir y desarrollar soluciones e inversiones tanto en un presente continuo como para un futuro a medio plazo .
Resta ahora gestionar esta crisis de crecimiento con mano política firme y segura, con los instrumentos de planificación adecuados en marcha y con el máximo consenso entre los actores responsables ( públicos y privados). La salida del atolladero depende de la conjugación eficaz de estos tres vectores.
domingo, septiembre 16, 2007
UN INICI DE CURS PROMETEDOR

Els compromisos couen, així que ben aviat ens posarem en campanya per fer de l’Institut Marta Mata, també a Vilafranca, una realitat. Dins l’àmbit comarcal, el curs vinent hauríem de poder inaugurar l’escola a Les Cabanyes. Escoles i biblioteques, tant en concepció clàssica com en concepció moderna són les bases de cultiu de la nostra cohesió social, i a l’àmbit públic, garantia de democràcia i d’igualtat d'oportunitats.
També avancen, i a bon ritme, les obres de l’Hospital. Una inversió importantíssima que té a veure amb l’atenció mèdica externa com amb la millora dels serveis interns de laboratori i d’anàlisis clíniques. No deixarem mai de considerar prioritaris l’educació, la salut i l’habitatge protegit en la conquesta d’un Penedès equilibrat i just.
Ara bé, ens cal parlar d’altres temes, també, a l’inici del curs. La millora del transport públic o la gestió definitiva dels instruments de planejament, com es el cas del Pla Director. Hem de treballar per la culminació de les obres de l’estació de rodalies a Vilafranca, per l’obtenció de més serveis ferroviaris, en el marc del Pla d’Inversions 2006-12 signat fa un any entre el Govern de la Generalitat i el Ministerio de Fomento.
L’1 de novembre vinent es desplegaran els mossos d’esquadra a la comarca. Per fi el desplegament arriba i això és una altra fita que esperem els penedesencs. La seguretat és un element clau de la nostra convivència col.lectiva. En un altre ordre de coses, dins el terreny de la cultura, si entrem a Vilafranca per la carretera de Sant Martí, també podem veure que les parets del nou Museu del Vi ja estan pujant.
Altres temes també obtenen relleu en aquest inici de curs. Catalunya afronta a partir d’ara dues fites de caràcter històric que afecten també als penedesencs : la primera llei electoral i la nova organització territorial. Sóc dels que creuen que el paper de la nostra comarca s’ha de jugar al si de Regió de Barcelona. Els penedesencs ja formem part d’un paisatge social i cultural de l’arc metropolità. És allà on tenim futur. A fi de que Catalunya pugui tenir una organització eficaç, la fórmula és ben clara : vegueries, poques. La primera llei electoral ha de fer realitat la frase “un ciutadà, un vot”, garantint la representació proporcional que anteposa els ciutadans als territoris com a base democràtica autèntica.
També és aquest un curs en el qual els ciutadans de Catalunya haurem de plantejar-nos com a objectiu polític garantir el procés de reformes socials, cíviques i institucionals que el President Zapatero va encetar a Espanya des de l’abril del 2004. Qualsevol aventura política d’interessos partidistes, com pretenen alguns dirigents de CIU ens pot portar a un retrocés democràtic. La democràcia plena, la modernitat, els canvis en profunditat necessiten de la continuïtat del Govern Zapatero. Tot això tenim entre mans, en un curs polític intens i decisiu. Cal treballar-ho a fons.
Publicat a El 3 de Vuit el 14/09/07
domingo, septiembre 09, 2007
AGOSTO EN URUGUAY

lunes, septiembre 03, 2007
EL DEBAT DE LES INFRAESTRUCTURES

El President Montilla ha aclarit que la inversió compromesa, per dur a terme les obres previstes, supera els 18.000 milions d'euros. Mai s'havia invertit tant a Catalunya, en aquesta matèria, com en aquest periode.I tot el planejat està en marxa o a punt d'iniciar-ne, amb finançament de la Generalitat i de l'Estat, respectivament.
És per això que el mateix President ha fet una crida a superar el pesimisme amb que volen envoltar el país alguns sectors polítics i determinats, molt pocs, mitjans de comunicació.
L'anomenada crisi de les infraestructures prové del creixement econòmic i demogràfic que respira el país des de ja fa uns anys. És una crisi de creixement diu el mateix José Montilla.És molt diferent que, malgrat la seves empipadores conseqüències, un servei ferroviari es vegi aturat per que s'està construint una altra via per a un millor traçat i un millor servei o que la gestió complexa dels equipatges a l'aeroport provinguin d'un ritme sistemàtic de creixement del nombre de vols a l'aeroport o que la demanda de viatges en vaixell també faci disparar totes les expectatives o que les autovies es colapsin per un dinamisme significatiu del turisme interior i interregional .
No vull transformar, tampoc, els entrebancs que patim els usuaris dels serveis públics amb els serveis de transport, en un himne d'honor al progrés, peró hem de saber tots plegats que aquestes infraestructures són necessàries, imprescindibles per poder gestionar bé l'economia i el treball col.lectiu en els propers 20 anys.
El debat de les infraestructures no s'ha de centrar només en els dèficits actuals. El debat s'ha de centrar en el planejament de les que s'han de fer, en la creació dels mecanismes d'inversió per dur-les a terme, ja que 20 anys transcorren ben aviat (i Europa ja no raja...), en la seva integració urbanística i paisatgística, en el seu manteniment. Aquest ha de ser el debat real, el debat compromés i participat, el debat que importa i al qual ens hem d'apuntar el més aviat possible.
domingo, julio 29, 2007
TRENES Y AEROPUERTOS

domingo, julio 22, 2007
POLITIQUES DE BARRIS

Per aquestes causes, i donada la importància de la personalitat creixent dels barris, els diversos governs municipals de Vilafranca, des dels primers ajuntaments democràtics fins avui han fet i fan polítiques de barris, invertint de forma continuada a tots ells, tant en l’urbanisme com en els equipaments i l’oferta residencial. És a dir, s’han articulat projectes que persegueixen una millora de la vida dels nostres ciutadans. De la qualitat d’aquests projectes, de la seva maduresa, de la interconnexió del que es fa amb el que es demana, han d’esdevenir els nous escenaris de convivència i de desenvolupament social del nostre futur. Crec que no erro, si afirmo que el futur de la nostra societat està directament lligada al futur de qualitat de vida dels nostres barris, de la qualitat de l’obra pública que se’n faci, de l’urbanisme que se’n practiqui, de les polítiques de qualitat ambiental i de l’activitat econòmica, social i cultural que siguin capaços de generar.
Fa unes setmanes, el Govern de la Generalitat va aprovar els ajuts, per quarta vegada, del programa d’atenció als barris amb especials necessitats d’intervenció, que permetrà cofinançar les inversions ja planificades per l’Ajuntament al Barri de l’Espirall. Una inversió global de prop de 2.000 milions de les antigues pessetes comptarà amb un co-finançament aproximat de 1.000 milions.
Més d’un mitjà ha titulat la notícia com “ pluja de milions “ a l’Espirall, com si d’una espècie de sorteig es tractés. Res més lluny de la realitat. L’Ajuntament de Vilafranca va aplicar a la situació dels barris de la Vila el mètode de diagnosi sobre les seves carències i les seves oportunitats urbanes i, a partir dels seus resultats va presentar el projecte a la convocatòria. La llei de barris, aprovada l’any 2004, un dels grans èxits del Govern de Catalunya, només treballa sobre els projectes barrials o com ens agrada dir a aquells que vam estar directament implicats en la seva aprovació legislativa “treballa amb barris que tenen projecte”. Els seus ajuts no són “regals”, són recursos per posibilitar les transformacions urbanes allà on l’impuls municipal les posa en marxa.
El programa de barris ofereix, també, una oportunitat realment interessant : connectar el treball que es fa al barri de l’Espirall amb la xarxa de 70 barris que ja treballen en la mateixa direcció, arreu de Catalunya. Queda molta obra per fer. El treball en xarxa és una pràctica excel.lent i un instrument de futur, per aprendre i per educar, en termes de millora de la qualitat de vida als barris i per mostrar, entre d’altres habilitats, la capacitat vilafranquina de fer ciutat i de crear cultura.
jueves, julio 12, 2007
ELS REPTES DE LA COMPANYA CARME CHACON EN POLÍTICA D'HABITATGE.

