Alguns recordaran la situació dels anys 1999-2003, quan el darrer Govern de Pujol va haver de tancar un acord amb el PP, a Catalunya, per tal de "romandre a la cadira" de la seva darrera legislatura. El resultat pràctic d'aquell acord va ser només un : possibilitar a CIU la permanència en el Govern i a Artur Mas preparar el seu asalt al poder.
El cost polític va ser molt alt per a CIU, ja que va tenir una davallada electoral considerable. Però al PP només li va servir per obtenir una certa carta de ciudadania política catalana ( va estrenar la C en el nom de la seva fórmula) i per al país no va servir de res. Recordo els acords pressupostaris de l'època: "una perdigonada" de petites inversions amb molt escàs impacte de els quals en acabar la legislatura només s'havia complert un 24 %.
També, llavors, ERC va estendre un xec en blanc a CIU, amb una abstenció en la investidura de Pujol de la qual no va treure directament cap benefici.
El resultat l'any 2003 va ser evident. Els dos partits que varen pactar varen baixar en vots i en escons. I la percpeció de pacte "infame" es va estendre entre les files dels convergents com una taca de difícil contenció. L'origen de la travesia del desert per Artur Mas va ser justament aquest pacte.
De ben segur, Artur Mas no oblida que a casa dels seus militants, els pares i els avis continuaven votan el seu partit, però que els fills i les filles, els més petits i alguna avia o tieta va anar a les urnes amb un vot a la mà en favor de Carod Rovira. Artur Mas, ara, ho tenia millor per pactar amb ERC o amb PSC. Però la brutal pressió conservadora l'ha posat entre l'espasa i la paret.
Si a partir de les properes eleccions generals, es veu obligada a votar a Mariano Rajoy ( a Zapatero mai li va donar el vot) com a nou president, l'estel de CIU tornarà a declinar ( i sino al temps...) i les dificultats per al President s'incrementaran davant la voracitat d'una Alicia Sánchez Camacho disposada a "qualsevol cosa" per treure rèdits polítics. Alicia no és l'Albert Fernández Díaz. Té les mateixes ansies de poder que Sirera, però amb un carrer Gènova ben treballat. I si el resultat de les generals l'impedeix manar a Madrid es tornarà una autèntica pesadilla política per a CIU a Catalunya. I si no al temps...
Ara bé, per cert, ERC com sempre ficada en la seves disjuntives hamletianes, acosada per Solidaritat i pels diversos reagrupaments, espera a la porta el mínim gest d'amor dels sobiranistes del Govern, per tal de poder recuperar alguns espais de presència pública, tot i que sigui fent seguidisme del més grans.
No ens espera un bon temps polític. Però de totes maneres si que esn serà un temps per aprendre !
No hay comentarios:
Publicar un comentario