QUAN EL PAISATGE ESDEVÉ UN DRET

El poeta turc, Nasim Hikmet, en el seu poema La nostàlgia de l’oblit, va deixar escrits uns versos esplèndids en relació a l’actitud ètica de l’home davant la natura, i de la preeminència racional dels valors humans sobre els valors naturals. “No visquis a la terra/ com un llogater/ ni a la naturalesa/ a la manera d’un turista/ Viu en aquest món / com si fos la cas del teu pare/..../Sent la tristesa de la branca que s’asseca/ del planeta que s’extingeix/ de l’animal invàlid/ però sent, sobretot, la tristesa de l’home/”.Aquests versos, que m’han vingut a la memòria al bel mig del debat de la Llei del Paisatge són una mena de càlid referent literari per a aquells que creiem en el rol fonamental del paisatge a les nostres vides i a la vida de la societat de la que en formem part i un bon pòrtic per a la seva justificació.

La llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada per àmplia majoria en la sessió plenària del passat dijous 2 de juny, uneix dues voluntats . Per un cantó, la voluntat de l’actual Govern de fer, per primera vegada des del Govern de la Generalitat, una política específica en matèria de paisatge i, d’un altre, la voluntat de donar resposta a la creixent sensibilitat social en relació a la preservació i ordenació dels paisatges de Catalunya. Així mateix, ve a donar resposta a dues necessitats : cobrir un buit històric en matèria legislativa d’ordenació del paisatge i donar cobertura a la polítiques que en el seu àmbit ja ve duent a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i que han d’incloure els planejaments territorials parcials arreu del país.

La iniciativa és filla del Conveni Europeu del Paisatge, aprovat i signat a Florència pel Consell d’Europa, el 20 d’octubre de 2000, (i ratificat per la majoria dels països europeus , entre ells Espanya) que reconeix per primera vegada, allò que podem anomenar el dret al paisatge, un dret que té implicacions substancials per tal de fer una bona política territorial, ja que considera “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual esdevenen drets i deures per a tothom”.El conveni assevera, a la vegada que “el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions a tot arreu : als medis urbans i rurals, a les zones degradades i de gran qualitat, en els espais de reconeguda bellesa excepcional i en els més quotidians”.Va ser el Parlament de Catalunya la primera cambra legislativa europea que va aprovar una resolució d’adhesió (la 364/VI del 14 de desembre de 2000), unànime, per adherir-se al Conveni Europeu. La Llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge recentment aprovada té per objecte donar contingut propositiu a la citada adhesió.

El text aprovat adapta al llenguatge legislatiu la terminologia en matèria de paisatge. Entén el paisatge com una àrea determinada d’un territori, tal com és percebuda per la col.lectivitat, el caràcter de la qual vindrà donat o és el resultat de la interacció de factors naturals i humans. Com a traducció efectiva d’aquest concepte, la llei crea un dels instruments fonamentals a desenvolupar : els catàlegs del paisatge, de caràcter descriptiu i prospectiu sobre la situació del paisatge als grans àmbits territorials de Catalunya.

A la vegada, entén per “objectiu de qualitat paisatgística” la formulació per part de les autoritats públiques de les aspiracions de la col.lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn i estableix, per a desenvolupar-lo, el cos regulador i normatiu anomenat directrius de paisatge, directrius que hauran de seguir un procés de tramitació i d’aprovació similar als dels planejaments territorials de què formen part..

Una altre element definit és el que s’entén per “protecció del paisatge”. Es defineix com a “ Protecció del paisatge” les accions destinades a conservar i a mantenir els trets destacats o característics d’un paisatge. Des de l’àmbit territorial, ja sigui local, comarcal o supramunicipal, es podran impulsar actuacions, elegir prioritats i sol.licitar els recursos de finançament per a aquelles accions que persegueixen les citades finalitat. La llei crea, per viabilitzar aquest procés, un Fons de suport financer a les accions de protecció, preservació, regeneració i ordenació paisatgística, que es dotarà de forma anual en els pressupostos del Departament de Política Territorial i que seran gestionats per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.

Per agrupar i prioritzar les estratègies d’actuació en aquests àmbits locals i/o territorials, és a dir per fer un document d’estratègia per a la gestió del paisatge d’una determinada àrea, amb actuacions dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals que s’hi donen, la llei preveu la redacció de les cartes del paisatge, a l’exemple del que ja s’ha fet , de forma consensuada i participativa entre els diversos agents implicats, a les comarques de l’Alt Penedès i del Priorat.

L’ordenació del paisatge mitjançant catàlegs , és a dir, les actuacions de caràcter prospectiu particularment accentuat encaminades a millorar,restaurar o crear paisatges seran feina de l’Observatori del Paisatge, un consorci establert entre el Govern de la Generalitat, les quatre diputacions catalanes, diverses cambres i col.legis professionals, les entitats municipalistes, l’Ajuntament d’Olot ( on hi és la seva seu), la Fundació Territori i Paisatge,etc. que ja ve funcionant des del l’octubre de l’any passat i que ara queda emparat pel text legislatiu.

Però quina ha estat fins ara l’acció de govern?. D’ençà del primer pressupost de la Generalitat, l’any 2004,es treball en el suport a les administracions públiques i entitats privades que piloten accions per a la millora del paisatge. L’any 2005 ,el Govern gestiona 5,4 milions d’euros, repartits entre una línia de subvencions per a invertir en la realització de catàlegs i projectes de paisatge ( 2,3 M€), en una altra per actuacions en sòl no urbanitzable en el sistema costaner ( 1,5 M€ ) i una tercera en inversions en camins de ronda i d’altres accions de preservació (1, 6 M€ ). Per tant, l’aprovació de la llei és una nova peça en el marc d’una política compromesa amb la preservació d’un patrimoni tan fonamental com el paisatge.

Per finalitzar, cal destacar que el procés legislatiu s’ha dut a terme amb un ample consens i ha culminat amb el vot afirmatiu de quasi les dues terceres parts de la cambra. És un bon auguri que permet albirar excel.lents expectatives per a la seva acollida a nivell general. El país necessita una política ferma , sistemàtica i valenta en matèria de paisatge per tal de rendabilitzar en benefici de l’interès col.lectiu el gran potencial econòmic, natural i cultural dels paisatges de Catalunya.


Diputat del PSC-CpC