EN BENEFICI DE LA COHESIÓ TERRITORIAL, MES QUE UNA PICA EN FLANDES.

Un dels grans reptes del govern catalanista i d’esquerres és el de dur a terme la tasca de redreçar la casa i d’iniciar la posada en marxa del nou del programa polític d’acció territorial. Tot i que el posat habitual de l’oposició és el de mensytenir la feina empresa pel nou govern en la matèria, apunten ja, amb força, els primers brots de la collita del nou Govern. S’ha posat més d’una pica en Flandes en pos d’un nou model territorial, d’un nou concepte de país, ordenat, ben travat i competitiu.

En el temps que ha transcorregut del mandat i en especial en el curs polític que finalitza s’ha dut a terme una tasca intensa i de primer ordre dins l’àmbit del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Entre les diverses tasques que es porten a terme cal destacar algunes de molt emblemàtiques : s’han endegat la redacció de plans territorials i de plans directors urbanístics imprescindibles per a territoris en què cal una intervenció urgent, s’ha promogut acció legislativa sòlida en favor de barris, de paisatge, de carreteres, de la mobilitat sostenible.

Ja, des de les passades legislatures s’havia demanat el compliment dels mandats legislatius en matèria de planejament. Divuit anys van passar sense que els governs de CIU posessin fi a l’agulla en el planejament territorial, presoners de diverses trames d’interès urbanístic especulatiu, porucs a l’hora de fer front al nusos de conflicte, incapaços d’establir un diàleg constructiu amb el territori, d’igual a igual. La Conselleria que pilota Joaquim Nadal, només en 600 dies de govern, ha capgirat les inèrcies instal.lades en matèria de planejament. La presentació dels treballs de planejament a l’Alt Pirineu i l’Aran i de l’Empordà, a l’Alt Penedès i al Priorat, al Bages i l’Osona i els treballs iniciats dels Plans urbanístics de les àrees urbanes de Figueras i Girona així com del Pla director urbanístic per a les colònies industrials del Llobregat, a les comarques del Berguedà i el Bages, entre d’altres, són una mostra ben clara de la voluntat política del Govern de deixar feta en aquesta legislatura la feina que havien d’haver conclòs en matèria de planejament els governs nacionalistes conservadors i de les que no van deixar a punt ni les bases.

Analitzarem ara altres tres accions molt remarcables, que són al nostre parer , quatre direccions emblemàtiques en la nova orientació de la política territorial que avui ha adoptat el país. Començarem per les accions de planejament en favor de la protecció del litoral, les que corresponen al Pla Director urbanístic del sistema costaner. Més de 23.000 hectàrees de costa han estat protegides al bel mig d’un dels esforços més importants de protecció del patrimoni natural i paisatgístic del nostre territori. Els planejaments aprovats de defensa de la costa catalana diuen a les clares que ha arribat un govern sensible amb el territori i disposat a posar fre a l’amenaça que planejava sobre el territori amb el gran desgavell governamental dels darrers governs de CIU. Aquesta acció es complementa amb el segon pla director dels àmbits del sistema costaner integrat pels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial que protegirà de forma definitiva un sector addicional de 660 hectàrees.

Un segon tema a destacar és l’aprovació de la modificació de la Llei 7/1993, de carreteres, que té com a objectiu agilitar la tramitació dels projectes pendents dels nous eixos viaris que possibiliten l’articulació eficaç de diversos territoris de Catalunya. Tots aquest projectes, que s’inclouran en el Pla d’Autovíes que veurà la llum en els propers mesos, ja feia temps que devien estar en marxa, però dormien una plàcida migdiada en els calaixos dels governs de l’antiga administració pujolista. La modificació legislativa possibilitarà la inversió de 518 milions d’euros en la xarxa de carreteres del país. Els eixos previstos estructuren territoris, des de l’interior cap a la costa, tot a banda de la radialitat de les grans metròpolis urbanes. Un bon exemple és l’Eix Diagonal entre Vilanova i Manresa, passant per Vilafranca del Penedès i per Igualada. Idèntica funció és prevista que acompleixin els traçats d’autovia entre Maçanet i Platja d’Aro, el traçat entre Reus i Alcover i el que connectarà Vic i Ripoll.

Un tercer tema important és l’aprovació en aquest període de la Llei del Paisatge. El passat mes de desembre, el Departament va crear l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Aquest és un instrument de gran validesa per tal de diagnosticar la situació dels diversos paisatges de Catalunya mitjançant l’elaboració dels catàlegs que es determinen i assessorar el Govern en matèria d’intervencions. La Llei recull la capacitat dels territoris en promoure instruments de descripció i d’identificació dels paisatges que volen protegir( les cartes del paisatge) i la del Govern de redactar les directrius del paisatge que s’han d’incorporar en els planejaments territorials. Quan la llei parla de paisatge el defineix com un àrea del territori tal com es percebuda per aquells que hi viuen. Inclou la llei, seguint les recomanacions de la Carta Europea del Paisatge, el possible caràcter natural, o rural o urbà del paisatge a conservar, protegir o reconstruir.

Hi ha més exemples de l’acció estructuradora del govern en matèria territorial que afecten, també, a les polítiques de mobilitat. Entre ells, les diverses accions de connexió del transport públic als polígons industrials, o la posada en marxa del aparcament de vehicles pesants del polígon de Riuclar , vinculat al sector logístic de Tarragona o l’acord amb les concessionàries d’autopistes per a la apertura de noves àrees de descans o... I el programa continua. Nova etapa política, nou model territorial, noves realitzacions. E la nave va ...Catalunya està en marxa.