martes, mayo 25, 2010

EL NOU MODEL DE MOBILITAT AL PENEDES


Fa uns dies ens varem reunir a Canyelles un grup important de responsables polítics socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf per fer, juntament amb el Secretari del Govern per a la Mobilitat, Manel Nadal, una valoració sobre les polítiques públiques de mobilitat aplicades a les nostres comarques durant els darrers anys.

En primer lloc, varem exposar als mitjans de comunicació els resultats de l’acció de govern pel que fa a l’ampliació de l’oferta de transport públic. Des de la posada en marxa de Rodalies de Catalunya, per exemple, l’Alt Penedès va veure doblada l’oferta de serveis ferroviaris els dissabtes, diumenges i festius. Des del passat més d’abril, en compliment del Pla de Viatgers de Catalunya, es va doblar, tambè, el nombre de serveis d’autobús per carretera en la línia Vilafranca – Canyelles -Vilanova. L’hem de sumar, a aquests serveis, l’augment de freqüències entre Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès i Barcelona.

En segon lloc, la valoració es va centrar en l’inici de les obres de la C-15, amb la perforació del túnel del Montgrós que permetrà la construcció de l’autovia entre Vilafranca i Vilanova, l’inici dels treballs de la variant de Vilafranca del Penedès i la finalització de la connexió amb l’actual traçat Vilafranca-Puigdàlber. L’any 2012 estaran finalitzades les obres de l’Eix Diagonal que, connectant la C-32, l’AP-7, la N-340, la N-II i l’Eix Transversal, estructurarà quatre territoris, comunicarà quatre capitals comarcals ( Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa) i impulsarà la relació econòmica i de serveis entre la Catalunya Central, el Penedès i el Garraf.

En tercer lloc, el balanç fet va acabar explicant les dues grans apostes ferroviaris que ajudaran a completar el model de mobilitat de les nostres comarques : la projecció i construcció de la Línia Orbital Ferroviària i la posada en marxa de l’estació de trens regionals del Penedès, a Vilafranca del Penedès, optimitzant les actuals instal.lacions de la base de muntatge del tren d’alta velocitat.

L’estació de regionals és una aspiració territorial que no donarà resposta en exclusiva a la capital del Penedès. L’estació de regionals d’alta velocitat ha de complir una funció d’impuls econòmic del conjunt de la zona des de l’Anoia fins a la costa del Garraf. La data d’entrada en funcionament està fixada per l’any 2012 i no podem perdre la gran ocasió. La Línia Orbital Ferroviària, en canvi, entrarà ara en la fase de redacció de projecte, amb el compromís de l’Estat en el seu finançament.

El model de mobilitat del Penedès a que responen les successives mesures del Govern tenen com a element definitori l’aposta pel ferrocarril, l’augment de l’oferta de transport públic i la construcció dels eixos viaris que facin més permeable el territori, més ordenat per al seu creixement econòmic. No és una mera suma d’accions, és la construcció d’un model el que s’ha posat en marxa i que posa el Penedès i el Garraf en condicions de desenvolupar noves oportunitats per als seus ciutadans, els seus professionals i les seves empreses.

lunes, mayo 24, 2010

LA MILLORA DE LA MOBILITAT AL PENEDES


El treball que s'ha dut a terme en matèria de mobilitat a la nostra comarca en aquesta legislatura ha estat presentat públicament. Es va fer el passat dilluns 17 de maig, a Canyelles, amb l'assistència de Manel Nadal, secretari per a la mobilitat del Govern de Catalunya.

Les línies de treball han estat tres : ampliar l'oferta de transport públic, dotar el territori d'un eix viari estructurador de la comunicació amb l'interior de Catalunya i fer una aposta decidia pel tren com a eina de comunicació futura.

En matèria de transport públic podem destacar l'augment de serveis d'autobusos a Barcelona i l'impuls de l'eix de comunicació Vilafranca-Canyelles-Vilanova a partir de doblar l'actual nombre de serveis ( de 9 a 18 serveis diaris). La creació de Rodalies de Catalunya ha permés que, per fi, l'Alt Penedès compti amb un servei de trens en direcció Barcelona cada 30' els dissabtes, diumenges i festius. Aquesta és la realitat actual.

Per tal de millorar la relació entre les comarques pendesenques amb la Catalunya Central les obres de la C-15 vindran a dotar d'una autovia de quatre carrils que comunicarà Vilafranca i Vilanova i La Geltrú, intercomunicant la C-32, l'Ap7 i l'A7 amb l'A-2 i l'eix transversal. Les obres estan en marxa i al 2012 es podrà comunicar directament Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa en poc menys d'una hora.

L'aposta pel tren la representa l'impuls a la Línia Orbital Ferroviària. Aquesta línia, que tindrà el seu inici a Sitges i Vilanova i La Geltrú, dotarà ( per primera vegada) de serveis ferroviaris a Sant Pere de Ribes i Canyelles i les connectarà amb l'actual traçat de la R2 de Vilafranca a Martorell. Des d'allà, i en un nou traçat, el traçat ferroviari ens comunicarà amb Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Aquesta extraordinària aposta ferroviària ens permetrà consolidar un arc metropolità de comunicacions que junt amb la finalització de els obres del 4rt Cinturó li donarà eficàcia de comunicacions i major optimització econòmica i de serveis al corredor transversal que formen les comarques de la segona corona metropolitana. És la gran obra del futur que ha de passar del projecte a la realitat en les properes dues dècades.

Ha estat un bon treball, fins avui. Ara ens toca continuar millorant l'oferta de transports ( en especial amb Tarragona), acabar les obres de l'Eix Diagonal i fer les primeres inversions del tren orbital. Més trens i més autobusos, per anar reduint l'ús del cotxe privat.

domingo, mayo 16, 2010

LA PERSECUCION AL JUEZ GARZON


La trayectoria profesional y política ( breve pero impactante incursión ) del juez Garzón no siempre ha recibido elogios unánimes. Somos un buen grupo aquellos que pensamos que ha sido un juez irregular y, en ocasiones, más dado al espectáculo mediático que al acto de rigor y de prudencia que se presupone a un juez en una etapa democrática.


De todos modos, para mi el Juez Garzón es un referente en la lucha contra la impunidad de dictadores y de las dictaduras. El proceso a Pinochet, la lucha por rescatar del olvido y hacer justicia sobretantos hechos de muerte y de violación de los derechos humanos en América Latina son por si solos la causa justificada y suficiente para que pueda valorar su trabajo, más allá de las polémicas que envolvieron su figura en ciertas ocasiones.


Creo que con la suspensión profesional de Garzón la imagen de España y de sus instituciones judiciales ha sufrido un daño muy importante en la esfera internacional. No estamos sobrados de imagen, y esta decisión llevada a cabo por la autoridad judicial pone en entredicho algo aún más duro : la democracia española ha completado su consolidación en el tejido de sus instituciones jurídicas ? A veces podemos dar la impresión de que los fantasmas de la España negra duermen agazapados en algún callejón y que han despertado al unísono para hacernos vivir duras pesadillas.


Un sentimiento muy doloroso es para mi reconocer que en una época tan compleja, Falange Española y Manos Limpias, dos exponentes de la ultraderecha ibérica, reciban más apoyo de los padres de la justícia que la causa justa de tantos condenados ( y asesinados) por la guerra civil y el franquismo. Me revelo y no me resigno a pensar que éste pueda ser es uno de los primeros síntomas de un tiempo más oscuro que está por llegar.

martes, mayo 11, 2010

LA RESPOSTA POLITICA A LA CRISI: L’OPCIÓ SOCIAL


La crisi global financera està generant a Europa una forta tempesta política que amenaça ser de les fortes. No hi ha cap Govern a Europa que es pugui lliurar del desgast d’una situació sense precedents. La crisi grega pot comprometre part de la banca francesa. La situació portuguesa pot fer el mateix amb una part de la banca espanyola. En el pla polític, les conseqüències són evidents : Sarkozy va perdre les eleccions regionals a Franca, Merkel acaba de perdre la majoria a la Renània i al senat federal alemany, Brown ha perdut les eleccions al Regne Unit i Papandreu fa front a una de les pitjors etapes polítiques de la història contemporània de Grècia pocs mesos després d’haver obtingut un dels millors resultats polítics dels socialisme hel.lènic. Hongria, Holanda, Bèlgica... estan immerses en crisis diverses i/ o canvis electorals, totes tocades per l’actual situació econòmica, en major o menor mesura.

A Espanya, la situació és difícil i la posició del govern de l’estat està centrada en trametre confiança als mercats, combatre als especuladors ( hi ha gent que fa molts diners a costa de la població que pateix), donar suport al teixit productiu i mantenir el millor nivell de cohesió social possible al bel mig de la tempesta.

El President Zapatero, i és el gran valor de la seva acció, ha volgut mantenir la prioritat de la política social “contra viento y marea”, malgrat les crítiques de mig món polític i del bloqueig de la dreta espanyola.

Allà on la dreta política i econòmica demana rebaixa d’impostos, reforma del mercat laboral ( hem de llegir acomiadament gratuït) i retallada de la despesa pública, Zapatero ha legislat en favor de més suport a la formació dels treballadors i dels emprenedors, més recursos per pal.liar la situació de les persones en atur, més mesures d’ajut a les famílies per reduir l’impacte de la situació en les seves rendes i més esforços per continuar desplegant el sistema social d’atenció a les persones en situació de dependència. La política social és l’eix de la seva acció i evitar el retall de recursos per aquestes polítiques el porta a augmentar temporalment l’IVA, el proper mes de juliol, com a fórmula de recaptació complementària per mantenir la capacitat d’ajuda als sectors més vulnerables de la societat.

Aquesta és la forma de fer política que caracteritza al seu govern. És una inversió immediata en favor de la gent, que mou el consum ( i per tant sosté l'activitat econòmica) i posa les bases per a que, en una nova etapa post crisi, la societat espanyola es trobi en les millors condicions possibles, reduint desequilibris i mantenint els índex bàsics de cohesió social.

sábado, mayo 01, 2010

EL RAMON ZABALLA DENUNCIA EL PRIMER ANY DE LA MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA


Avui és l'1 de maig. L'aliança per fer fora el govern local socialista ha fet ja un any de mandat, amb cap resultat destacable i amb molt de decensís social i polític. Un dels millors articles que s'han escrit aquests dies sobre la situació política a la Vila, és del nostre company Ramon Zaballa, regidor a l'Ajuntament de Vilafranca. He volgut publicar-lo al meu bloc, un cop m'ho ha autoritzat.


"LA CIUTADANIA TINDRÀ LA DARRERA PARAULA I SENTENCIARÀ.


El dia 20 d’abril ha fet un any de la moció de censura a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès. En aquella sessió plenària, l’alcalde, Pere Regull, afirmà en el seu breu parlament que les raons que la justificaven eren tres: incapacitat de l’equip socialista per negociar amb les altres formacions polítiques, paràlisi institucional, ja que no s’havien aprovat els pressupostos, i desconfiança generada per una mala gestió. En el seu parlament, l’alcalde va fer referència al programa de mandat i va afirmar que aquell no era el moment per parlar-ne.
Passat l’any, toca fer-ne una valoració i analitzar el grau d’assoliment dels objectius del nou equip de govern.
En primer lloc, aquell programa de govern, que no es va explicar en el parlament de presa de possessió del nou alcalde, encara és desconegut per la gran majoria de la ciutadania. Molta gent es pregunta: el nou equip té model? Segons un bon amic entès en política, el model de l’equip actual és precisament la manca de model, de projecte i de concrecions.
Però, anem a pams! Cap de les raons que es van argumentar per justificar la moció ha sofert un canvi substancial. En primer lloc, el nou equip no ha donat cap mostra de ser més hàbil en la cerca de complicitats. Només cal revisar les actes dels plens i comptabilitzar quantes propostes han estat rebutjades o s’han hagut de retirar per por a no obtenir els suports necessaris.
La data en què es varen aprovar els pressupostos de l’any passat i la quantitat de modificacions que es van portar al ple durant tot l’any confirma la lleugeresa amb la que es va valorar la complexitat a la que ens mena l’aritmètica consistorial. Una paràlisi que, si no hi era, s’havia de provocar per justificar un accés irregular a l’alcaldia per part de qui pensava –segons indicava alguna enquesta- ser la força més votada en les darreres municipals. I amb aquest objectiu, l’actitud de CiU -mentre va estar a l’oposició- no va ser altra que la de posar pals a les rodes i dificultar tant com va poder la governabilitat de la vila. Quina actitud tan diferent a la del principal grup de l’oposició actual! Aquesta sí que és una diferència substancial en el panorama polític local d’aquest darrer any.
I, al marge d’actituds, que són evidents, hom es pregunta en què ha millorat Vilafranca en aquests darrers dotze mesos. La resposta no es meva, que segurament seria titllada d’interessada, la resposta sorgeix de les converses ciutadanes: Vilafranca no només no ha millorat, sinó que s’ha encallat i paralitzat estrepitosament. I no parlo de la gestió del dia a dia, ja que la gestió no és pròpia de la política sinó dels tècnics, i sortosament el nostre ajuntament disposa de molts bons tècnics, responsables i professionals.
L’aturada és política, manca projecte de ciutat i, conseqüentment, falten objectius, criteris i actuacions que permetin dibuixar la ciutat a mitjà i llarg termini. I falta coherència. Com afirmava Aristòtil, un és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Només cal anar a l’hemeroteca per comprovar com les promeses efectuades (austeritat, dinamització, canvi d’estil...) han estat oblidades; com els arguments amb els que es basava la crítica (manca de complicitats, administració feixuga...) ara són utilitzats per defensar la pròpia gestió; i com la demagògia (“som nous” o “la crisi ens condiciona”) s’han instal·lat en el fet quotidià.
Vilafranca necessita que es desencallin els projectes de ciutat aturats, que la ciutadania pugui albirar el model de ciutat i el rumb de l’equip de govern. Les accions polítiques s’han d’inspirar en el propi projecte, i no han de ser una reacció permanent a les actuacions, comentaris o rodes de premsa de la resta de forces.
Esperem que en aquest darrer any de legislatura Vilafranca no perdi el tren del progrés. La ciutadania tindrà la darrera paraula i sentenciarà sobiranament totes les valoracions l’any vinent."

Ramon Zaballa i Serra
Regidor del PSC a Vilafranca del Penedès.

jueves, abril 29, 2010

GARCIA ALBIOL DEBE DIMITIR !!


La acción de Garcia Albiol a Badalona es profundamente reprobable. Merece una respuesta potente de la sociedad y la exigencia política de su dimisión. En política no todo vale. Y los ataques a los derechos humanos, así como los llamados racistas a la violencia y al acoso contra cualquier persona o colectiva merecen una severa condena política.

Esta mañana TRIBUNA LATINA ha publicado una entrevista mía en la que hablo de diversos aspectos de las políticas de inmigración y en las que me posiciono en relación a la actitud del PP con los colectivos de inmigrantes y, en especial, con lo sucedido en Badalona.


"El PP de Badalona quiere la guerra entre clases populares"


Roberto Labandera (Sarandí Grande, Uruguay, 1954) ya no se siente inmigrante después de 30 años. Aunque su migración a Catalunya fue política y no económica, vivió los mismos problemas que hoy en día tienen los que vienen a buscarse la vida. "Estuve un año en situación irregular y cada tres meses tenía que ir a Perpinyan en Francia, para que el consulado español me pusiera el sello en el pasaporte y poder entrar nuevamente a España".


¿Necesita Catalunya un nuevo Pacto para la Inmigración?No. Creo que aún tiene vigencia el que tenemos. Pero requiere el compromiso de los partidos, aunque dos partidos del arco parlamentario catalán no lo firmaron. Hay que explotarlo al máximo, no se ha roto nada, sino que hay xenofobia porque hay quien piensa que con ella se pueden obtener votos. Incluso el Partido Popular de Madrid ha rechazado las declaraciones de Xavier García Albiol.


Con la nueva Ley de Acogida aprobada por Catalunya, ¿qué ganan los inmigrantes?Por primera vez incluye competencias en el ámbito de la acogida. La sociedad gana ahora una regulación que ampara políticas públicas y crea un instrumento, que es la Agencia catalana de acogida.


¿Cuáles son las herramientas principales de esta Ley?Se instrumentaliza la acogida. Primero, se determina la competencia en lengua y acogida para el país. Segundo, se crea el instrumento, la Agencia. Tercero, se establece la concertación con otras administraciones. Todo esto establece un modelo catalán de integración en escenarios públicos para garantizar los derechos de las personas que vengan.


¿Cómo se concilia la Ley de Acogida catalana con la nueva Ley de Extranjería del Estado español?Resuelve cómo atender a las personas con proximidad en los trámites. Ahora Catalunya tendrá más experiencia que brindar a otras comunidades autónomas, para que puedan incentivar ciertas políticas surgidas desde iniciativas locales. Como la incorporación de los jóvenes reagrupados al mercado laboral, que fue un cambio en la Ley española, que fue propuesta por las comunidades autónomas.


¿Qué situaciones no resuelve la Ley de Acogida?La regularización. También si priorizamos o no la reagrupación.


¿Adopta esta Ley alguna medida contra la xenofobia?Obliga a las administraciones a disponer de recursos para garantizar los derechos de las personas.¿Crea instrumentos contra este fenómeno?El Congreso de los Diputados está discutiendo un proyecto de Ley de Igualdad para combatir cualquier tipo de discriminación, sea o no racial. Yo creo que el Partido Popular (PP) teme que Plataforma X Catalunya le quite votos, pero en Catalunya y en España están dispersas este tipo de fuerzas políticas. No es como en el resto de Europa, donde están unificadas. Por eso Aznar (José María) lo intentó en el pasado. Ahí tenemos el caso de Fuerza Nueva, que llegó a tener diputados en el Congreso. Xavier García Albiol aplica el populismo más salvaje, de guerra entre clases populares.


¿Y el PP de Madrid?Esperanza Aguirre no quiere tener problemas con la numerosa comunidad rumana que hay en Madrid. Ellos votan ahora en las municipales porque son europeos. Además, algunos países del este identifican el socialismo con los antiguos regímenes comunistas. Todo ello es lo más grave, porque el PP adopta un discurso en hipócrita, insostenible como partido democrático. Para ellos aquí los rumanos son una mancha, pero en Madrid no.


Publicada en TRIBUNA LATINA el jueves 29 de abril de 2010.

martes, abril 20, 2010

UN ANY DE MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA : UN BALANÇ MOLT POBRE


Fa un any que CIU i CUP van provocar la moció de censura a Vilafranca del Penedès. L’aliança de la dreta política de la Vila i del moviment radical varen arrossegar els republicans ( per una escassa minoria interna de vots) a una moció de censura contra la força política més votada a la Vila.

Regull va arribar així a l’alcaldia, sense el vot majoritari dels ciutadans, però amb la complicitat i el suport d’aquells sectors que volien un gir partidista al capdavant dels assumptes públics vilafranquins. Una estranya aliança d’interessos que va posar punt i final a la política de transformacions socials que el PSC estava portant a terme.

CIU va arribar a la principal cadira institucional sense explicar ni el programa ni els objectius per la governabilitat de la Vila. Fins avui no hem sabut si els acords que varen assolir els tres socis ni les seves intencions polítiques pretenen marcar línies de futur per la nostra Vila. Ara bé, el que es veu és escàs i el resultat és la paràl.lisi de la gran majoria de millores socials i econòmiques que la ciutat té en marxa i necessita impulsar.

Aquest any hem vist una política “d’aparador” al carrer, dissenyada ( en moltes ocasions) amb un discutible gust estètic. Hem viscut la liquidació del Pla de Convivència, una de les eines bàsiques per al manteniment de la cohesió social. Hem vist com la sordesa és absoluta en termes de nous equipaments socials. Hem sentit com es neguen a construir una llar d’infants a Les Clotes, com endarrereixen el desenvolupament comercial de La Girada, com no volen parlar de convertir l’ex-edifici de l’INCAVI en un equipament polivalent per a la gent gran. Hem assistit al trist espectacle de veure com es redueixen els ajuts a les entitats culturals, socials, esportives i veïnals amb l’argument de manca de recursos i, en canvi, com contracten més personal de confiança. I tot això, sense que el seu soci major, la CUP, digui “ ni ase ni bèstia”, ni posi el crit al cel !

Vilafranca no va per bon camí. Millor dit, no va per cap camí. Està estancada. No hi ha fites plantejades ni compromisos a assolir, ni propostes noves capaces d’engrescar a la ciutadania. La grisor més absoluta s’ha instal.lat al govern local. I... la desesperança a nivell de la gent que fa coses....

Només la movilització col.lectiva en defensa dels nostres barris, dels projectes comuns, de les millores aconseguides amb molts anys de treball pot salvar-nos de caure en l’apatia i l’avorriment. La ciutadania haurà de jutjar, d’aquí un any, qui i com està treballant de debò per Vilafranca i pels vilafranquins.

lunes, abril 19, 2010

URGEIX RENOVAR EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL !!



El President Montil va manifestar ahir que “cal abordar la renovació del TC per aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat va defensar que “el nostre partit té equip” i es va lamentar que “d’altres no puguin dir el mateix”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar ahir diumenge que “cal abordar la renovació del TC per tal d’aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat per dilucidar la constitucionalitat del nostre Estatut, que el va aprovar el poble de Catalunya”. En aquest sentit, Montilla va revelar que ja ha pogut parlar amb el líder del Partit Popular i així li va fer saber: “m’ha tornat la trucada, li he acceptat les disculpes, i li he dit el mateix que li vaig dir al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que ja és hora de renovar aquest Tribunal”.
José Montilla va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció a la Festa de la Rosa del PSC del Vallès Oest, a Viladecavalls, on va indicar que “cal parlar clar, i els nostres adversaris no ho fan”, va dir. “No calen invents ni passes enrere, que vol dir entre altres coses les polítiques en contra de l’Estatut, del desenvolupament de l’autogovern, o l’aprofitament de les polítiques socials, que és el que defensa el PP”, va explicar. “Un PP que no va votar l’Estatut, que el va recòrrer, que el va utilitzar com un arma contra Catalunya i que encara espera que el TC resolgui en negatiu la seva constitucionalitat”, va sentenciar el president de la Generalitat.
Durant el seu discurs, el dirigent socialista va voler recordar també que “el nostre partit té equip, té pedrera al Govern i fora del Govern”, i es va lamentar que “altres no puguin dir el mateix”. “On és l’equip d’Artur Mas? - es va interrogar el líder dels socialistes catalans - miro al Parlament i no el veig, no sé si està amagat”. En aquesta línia va reiterar que amb “els bons equips dels que disposem afrontarem aquesta etapa que no serà gens fàcil amb la crisi econòmica, i on seguim creient en el catalanisme social”. “Lluitarem per la victòria i guanyarem les properes eleccions, estic segur. Em dedicaré a fons, perquè podem, i aconseguirem la Catalunya que tots volem”, va concloure Montilla.

Fragments de la nota de premsa lliurada ahir 18 d'abril per l'oficina de premsa del PSC

miércoles, abril 14, 2010

EL GOVERN HA APROVAT EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA


Avui, el Conseller Nadal ha signat l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària que té, entre d'altres finalitats, la de promoure la construcció d'una línia ferroviària entre el Garraf i l'Alt Penedès.

Enganxo aquí, per a tots els amics lectors interessats, un resum de la informació lliurada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb un detall especial del tram I que afecta al traçat en les nostres comarques.


NOTA


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de la Futura Línia Orbital Ferroviària, després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

El document concreta les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i preveu lleugeres modificacions de traçat respecte del document aprovat inicialment i sotmès a informació pública. La nova infraestructura:
Abastarà 120 km de longitud, dels quals 78 seran de nova construcció, i 42 més són trams de via existent que s’aprofitaran
Aproparà 26 municipis de 6 comarques de la Regió Metropolitana sense passar per Barcelona, enllaçant Vilanova i la Geltrú amb Mataró, per l’interior
Disposarà de 42 estacions al llarg del recorregut, 23 d’elles de nova construcció.

Discorrerà en túnel en el 60% del nou traçat, per minimitzar afectacions en superfície i ajustar-se a l’orografia del terreny i la densitat urbana

Donarà servei a 96.000 viatgers al dia el 2026, el 30% dels quals provinents del vehicle privat
El traçat és fruit d’un ampli procés de participació que ha implicat 48 municipis i 6 consells comarcals

El DPTOP treballa en la planificació de dos grans eixos ferroviaris a Catalunya, l’Eix transversal Ferroviari (ETF) i la Línia Orbital Ferroviària (LOF) que vertebraran el territori apropant el transport públic a noves àrees més allunyades de la capital.

En aquest sentit, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha signat avui l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària, un cop la Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha emès l’informe favorable corresponent.

Això suposa l’aprovació de la reserva de sòl que facilitarà la implantació de la futura línia ferroviària, d’acord amb les consideracions rebudes durant el procés d’informació pública obert a partir de l’aprovació inicial del Pla Director durant el qual hi ha hagut una àmplia participació del territori.

Pel que fa a l’ETF, el conseller Nadal va aprovar definitivament el seu pla director urbanístic el passat mes de gener.

El Pla Director Urbanístic aprovat avui definitivament concreta la reserva urbanística en un àmbit de 26 municipis, connectant 6 comarques de la primera corona de la Regió Metropolitana sense haver de creuar Barcelona (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme).

D’aquesta manera, la línia orbital trencarà la radialitat de la xarxa, apostant per la transversalitat, amb una visió descentralitzada, potenciant les comunicacions amb transport públic entre corredors amb una demanda de mobilitat important, sense haver de passar per la capital necessàriament.

Així, connectarà Vilanova i la Geltrú i Sitges amb Mataró per l’interior, donant servei a Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Esparreguera, Viladecavalls,Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montmeló, Granollers, la Roca del Vallès i Argentona.

La futura línia es configura com un eix de 120 quilòmetres de longitud total, amb trams que aprofiten línies existents i 78 quilòmetres de nova construcció. Els nous trams de línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Montmeló a Mataró. El traçat es completa amb trams que formen part de la xarxa ferroviària d’Adif: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.

En total tindrà 42 estacions, de les quals 23 seran noves i la resta ja existeixen actualment o estan previstes dins de la xarxa de rodalies. Les 19 estacions previstes compartides amb d’altres línies de rodalies permetran realitzar correspondències de forma àgil entre els serveis de la línia orbital i les línies radials de rodalies que arriben a Barcelona. Així mateix, la línia orbital disposarà de connexions amb la xarxa d’FGC, tant la línia del Vallès (Sabadell i Terrassa) com la del Llobregat (Martorell).

Tenint en compte l’orografia del terreny i la densitat dels nuclis urbans travessats per la traça, la nova línia discorrerà en túnel en un 60% del recorregut, per tal de minimitzar la seva afectació, mentre que els trams en viaducte representaran el 5% del total.

Les previsions apunten que el 2026 la nova línia donarà servei a 96.000 viatgers diaris, de manera que es comptabilitzaran 26,9 milions de passatgers l’any, dels quals el 30 % s’hauran captat del vehicle privat.

En les primeres estimacions es preveu que l’execució d’aquest projecte comporti una inversió d’uns 4.000 MEUR, a càrrec del Ministeri de Foment d’acord amb el Pla de Rodalies 2008-2015.

Concretament, el document aprovat avui detalla el traçat d’aquesta línia en diferents trams:

Tram I: Vilanova i la Geltrú/Sitges – Vilafranca del Penedès: el document aprovat avui inclou algunes modificacions a Vilanova i la Geltrú respecte del text original. Així, s’ha optat per un traçat soterrat per sota de la Ronda d’Europa, que permet l’accés directe a l’estació actual de Vilanova, evitant el pas per l’àmbit de Roquetes. Així, la línia neix de la connexió amb la línia R2 de Rodalies a Vilanova i la Geltrú, dóna servei als nuclis de Vilanova i de Roquetes i continua en direcció nord per arribar a Sant Pere de Ribes i Canyelles. En aquest punt, s’ha millorat la traça respecte del document inicial, per tal d’apropar l’estació a la població i millorar l’accessibilitat.
Posteriorment, creua l’espai natural d’Olèrdola en túnel i es connecta a la línia R4 de Rodalies a l’est dels Monjos. Una vegada la LOF s’ha incorporat a la línia R4 discorre per aquesta entre els municipis de Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell.

Més informació de l'actualitat del DPTOP al bloc http://blocs.gencat.cat/ptop

lunes, abril 12, 2010

EL DISCURS DEL PRESIDENT A PINÓS


He volgut enganxar aquí una de les parts del discurs del President a Pinós, el de les definicions polítiques.


"Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans.
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes.
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.
Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten.
Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable.
Segueixo creient en aquesta Catalunya, la Catalunya que no s'ha rendit, la que sempre ha sabut aixecar-se quan ha caigut, la que tampoc es rendirà avui davant les dificultats.
Segueixo creient en la política, en la nostra capacitat col·lectiva per a transformar la societat, per fer-la millor, més justa, més equilibrada, més pacífica, més pròspera, més sostenible.
Segueixo creient en els milers d'homes i dones, de tots els colors polítics, que es dediquen a la política.
Segueixo creient que aquells que han abusat de la confiança ciutadana per servir-se de les institucions en benefici personal, no podran desqualificar la molta i molt bona feina feta pels que som fidels als nostres compromisos amb la ciutadania.
Política i polítics estem al servei de la societat, per garantir drets i assegurar que tothom pugui exercir-los, per exigir el compliment dels deures, per gestionar en nom de tots allò que és de tots. Per retre comptes davant de tots."...


José Montilla, dissabte 10 de juliol, Pinós ( Lleida)

domingo, abril 11, 2010

UN PRESIDENT PER A LA CATALUNYA REAL


El dissabte passat vaig participar, a Pinós, a la trobada socialista convocada pel comitè de campanya del partit. Un matí esplèndid per a escoltar un bon discurs del president Montilla, que va provocar reaccions immediates i que encara en continuarà donant.

El president és un representant de la pluralitat social i política de Catalunya i així es va presentar. Forma part del conjunt majoritari de gent que en aquest país ens sentim tant catalans com espanyols, tant catalanistes com federalistes, progressistes i de centre esquerra.

La senyera, l’Estatut i Catalunya han estat els tres elements de referència del seu discurs. La senyera com a símbol de la unitat civil del poble català. L’estatut com el full de ruta de les aspiracions estratègiques com a nació i el país, Catalunya, com l’escenari de les nostres realitzacions personals i dels nostres anhels col.lectius, el lloc per viure i per treballar que molts hem pogut escollir.

Estar al costat de la gent més desvalguda, de la gent treballadora i governar per millorar les seves condicions de vida, com va reclamar la companya Càndida Nevado, és la línia d’acció de la nostra pràctica política com a socialistes. Montilla va recordar que la primera llei de la legislatura ve ser la llei de prestacions socials, presentada al Parlament el desembre del 2006. Caldria recordar, també, que la prioritat absoluta del Govern en aquesta etapa de crisi, és la millora dels recursos i dels instruments d’atenció a les persones que han perdut la feina i les seves famílies.

Pinós, la rosa dels vents picada en pedra que assenyala el centre geogràfic del país i el Santuari, tindran un important valor en la litúrgia política dels socialistes en el futur. Potser l’acte passarà a formar part del discurs de les emocions, de les paraules emblemàtiques, que tantes vegades ens reclama la companya Manuela de Madre. Conservo un record especial de la cita que el president va fer dels seus pares. Va ser un breu homenatge als milers d’emigrants obrers, constructors pacífics i silenciosos de la Catalunya d’avui.

jueves, abril 08, 2010

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67 ( LA PAZ)


Silvana Sarralde me ha hecho llegar unas fotos muy significativas del encuentro de la generación del 67, que celebramos en La Paz el pasado 27 de marzo. Tienen un enorme valor simbólico, ya que después de 43 años hemos sido capaces de encontrarnos muchos de los compañeros y pasar juntos un hermoso momento.

lunes, abril 05, 2010

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67


El pasado 27 de marzo, en el bar de Nira y Óscar, en La Paz, nos reunimos un grupo grande de ex-compañeros de liceo. Fue una experiencia muy entrañable, un ejercicio estupendo para el recuerdo y la memoria. Unas buenas cuatro horas de charla y de reconocimiento después de más de cuatro décadas sin vernos.

Debo reconocer que la iniciativa me sorprendió en un principio y que me impulsó sobretodo la suma de la curiosidad y de los buenos recuerdos de los años liceales ( de los 12 a los 16 años). La vida nos llevó por caminos diferentes, a muchos nos distanció de forma considerable, a otros no tanto.

Pusimos la memoria a prueba.De eso doy fe. Y aún me queda alguna laguna, que espero poder ir rellenando con el tiempo y con más encuentros.

Quiero manifestar mi gratitud y mi afecto sencillo y simple para todos los que trabajaron en la causa y a Silvana que contactó conmigo después de tantos años !

Quedó instituido, de alguna manera, que el 27 de marzo será el dia anual del encuentro. Si puedo, volveré a repetir.

Un beso grande y un abrazo, desde la distancia, compañeros !!


Nota : para los curiosos, engancho aquí una fotografía de mi visita a Canelones en el año 2008

jueves, marzo 25, 2010

ESTEM PERDENT PISTONADA...

Vilafranca s'està buidant d'idees i d'iniciatives...

Vilafranca està perdent pistonada. L’actual direcció política municipal no acaba de trobar ni de configurar una línia d’actuació coherent i amb garanties per als principals actors socials i econòmics de la Vila. La percepció col.lectiva d’una aturada general dels grans projectes vilatans es va estenen. Des de ja fa onze mesos no coneixem la seva línia de treball en matèria urbanística, ni en promoció econòmica i en foment del comerç, ni en política social, i menys en política educativa, esportiva o de convivència social. La situació és tal que la pregunta que ens fem és : hi ha, realment, programa de govern ? o continua amagat perque conté propostes difícilment comprensibles per a la ciutadania ?

El rol que Vilafranca ha tingut en els darrers 30 anys com a líder comarcal està perillant de manera clamorosa. Des de Vilafranca, es van impulsar als anys 80 i als anys 90 un nombre important d’iniciatives, orientades a cohesionar la resposta del conjunt del territori i dels municipis que el composen amb la finalitat d’estructurar un model d’acció pública i estratègica que ens donés més eines i més recursos per tal de guanyar en nous llocs de treball, en més recursos educatius, en major representació i incidència fora dels límits de la comarca. M’estic referint als successius plans estratègics que la Fundació Pro Penedès va impulsar al llarg de dues dècades des de finals dels anys 80, entre d’altres feines. Hores d’ara hauríem d’estar apostant per un salt qualitatiu, de noves i renovadores dimensions, per avançar en la superació de la crisi i en la construcció del nostre propi canvi de model productiu. Aquesta és la pretensió, de ben segur, del nou Pla Estratègic que s’impulsa ara. Però més enllà de la gesticulació a l’ús dels actuals mandataris locals, sens la participació activa de la capital de comarca, del conjunt dels seus representants , això no donarà bons fruïts.

La feblesa política i l’esperit de romandre al càrrec no crea nous horitzonts, no impulsa a l’emprenedor, no anima al dubitatiu, ni és capaç de generar il.lusió. L’aliança política de CIU, a Vilafranca, amb l’esquerra radical només està comportant paràl.lisi en la gestió de la ciutat i dels seus interessos, que són interessos també de l’Alt Penedès. La manca d’entusiasme per participar activament en les sinergies comarcals, així com la desídia en el seu lideratge poden passar una factura molt alta a curt termini al desenvolupament econòmic i social del conjunt. La comarca està més activa, i des del Consell Comarcal es treballa en diverses línies per tal de treure suc a totes les possibilitats actuals. Vilafranca concentra la major part del PIB alt penedesenc, el 40% de la seva població i més del 50% dels seus serveis especialitzats. O hi ha reacció o anirem coixos.


domingo, marzo 21, 2010

INVERSIONS D'EDUCACIÓ A L'ALT PENEDES 2004-2010: 67 MILIONS D'EUROS !!


La passada setmana vaig fer una roda de premsa durant la qual vaig valorar les inversions en equipaments educatius que ha dut a terme el Govern a la nostra comarca en el periode 2004-2010. La xifra és espectacular : 67 milions d'euros !! I les dades no inclouen les llars d'infants, ni les obres del RAM.


Enganxo aquí el document que vaig lliurar a la premsa el mateix dia.


LA INVERSIO EN EQUIPAMENTS EDUCATIUS A L’ALT PENEDÈS ARRIBA A LA SUMA DE 66.805.653 MILIONS D’EUROS EN EL PERIODE 2004- 2010


L’acció del Govern de la Generalitat ha estat especialment destacada en matèria d’inversions educatives a la comarca de l’Alt Penedès.

La comarca ha viscut, també, un creixement de l’oferta formativa amb la posada en marxa de l’Escola Oficial d’idiomes el curs 2006-2007, la posada en funcionament del SES de Sant Martí Sarroca el curs 2005-06 i l’entrada en funcionament de l’escola de Pontons el curs 2006-07. L’entrada en funcionament de l’escola de Les Cabanyes el curs vinent 2010-2011 completa el panorama del cobriment de l’oferta educativa poble a poble, promoguda pel Govern des de l’any 2004. D’aquí a poc temps, la creació i posada en funcionament de l’IES Marta Mata farà realitat una ampliació de l’oferta d’educació secundària a la nostra comarca.

El capítol d’inversions, encara no completat, ha implicat any rere any la suma d’importants recursos, que s’han augmentat amb l’aprovació del nou centre educatiu per a l’escola de l’Ordal, aprovada el 2 de març passat per un volum de 2.666.326 €.

Relació d’inversions de noves construccions i ampliacions

Any 2004 ( en funcionament)

CEIP Sant Sadurní d’Anoia : 2.250.000 €
Escola
Any 2005 ( en funcionament)

CEIP El Circell de Moja : 2.141.642,84 €
CEIP Sant Llorenç d’Hortons ( Beguda Baixa): 2.849.885 €
Escola de Sant Marçal : 290.000 €

Any 2006 ( en funcionament)

CEIP Avinyonet del Penedès : 2.705.826,35€
CEIP Mas i Parera ( Vilafranca) : 2.425.081,45 €
Escola de Pontons : 600.000 €

Any 2007 ( en funcionament)

CEIP Llebeig de Vilobí del Penedès : 3.342.321,93 €
CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedes : 4.749.435,47 €
Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal: 1.591.386,24 €
CEIP Arrels de Santa Margarida i Els Monjos ( 1ª fase) : 965.001,53 €
CEIP Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles : 3.235.553,20 €
CEIP Les Fonts de Gelida : 2.127.000 €
IES Sant Sadurní d’Anoia : 3.144.291 €
CEIP Sant Domènec a La Ràpita : 3.573.581,6 €

Any 2008 ( en construcció)

CEIP de Sant Pere Molanta : 5.004.816 €
CEIP Arrels Santa Margarida i Els Monjos ( segona fase): 2.499.788 €
CEIP Sant Joan de Mediona/ Sant Pere Sacarrera : 380.000 €

Any 2009 ( en construcció)

CEIP Les Cabanyes : 3.948.545 €
CEIP Pacs del Penedès : 1.523.544 €
CEIP Fontrubia de Fontrubí : 4.758.655 €
SES Sant Martí Sarroca : 5.122.885 €*
CEIP de Sant Quintí de Mediona : 4.619.086 € *
CEIP Dr. Samaranch, Santa Margarida i Els Monjos : 461.400 € **

Any 2010

CEIP El Montcau de l’Ordal : 2.666.326 € ***

*En fase d’adjudicació de projecte i d’obra
** Cooperació Generalitat- Ajuntament
*** Aprovació recent

Nota : la fotografia correspon a la nova Escola d'Avinyonet

martes, marzo 09, 2010

COMENÇA EL DEBAT D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL


Aquesta setmana comença el debat parlamentari sobre el projecte de Llei de Vegueries i el projecte de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona . Tots dos són projectes necessaris, però que tindran diferent recorregut.
Hi ha qui s’entesta en assegurar que no és l’hora de discutir sobre l’organització del territori. En algunes ocasions aquest discurs neix de la por i de la resistència als canvis. En d’altres, l’oposició s’origina en la lògica dinàmica de territoris i ciutats en plena competència. Hi ha uns tercers que reclamen la revisió i l’ampliació de la seva pròpia llei que els garanteix l’Estatut. I uns quarts, per que volen saber que hi ha del seu futur, com si el seu futur depengués de la resta del món i no d’ells mateixos.
L’organització territorial de Catalunya està acordada a l’Estatut. Els municipis i les vegueries són les peces claus per l’estructuració de l’administració local i territorial catalanes, segons assenyala la nostra carta bàsica. Les comarques, en canvi, hauran de complir un rol secundari, que no vol dir menor.
El procés legislatiu de l’organització territorial implica l’aprovació i el posterior desplegament de cinc lleis : la llei del Consell de Governs Locals ( en tramitació), la llei de Governs Locals de Catalunya ( que no ha vist la llum, encara i que ha de complir el rol de llei rectora de tot el procés), la llei de Vegueries ( que ha iniciat el tràmit), la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ( que ha iniciat el tràmit) i la Llei de l’Aran ( que tampoc ha vist la llum, al menys pel moment). Si un problema hem d’afrontar és el de fer el debat sense la llei de governs locals aprovada i sense la llei que revisa i amplia les competències del Conselh Generau d’Aran.
L’oposició ha presentat tres esmenes a la totalitat al projecte de llei de vegueries. L’actitud del PP està fonamentada en seva lògica política centralista i en el seu model d’Estat. Ni han estat ( ni són ) partidaris de l’Estatut del 2006. No són partidaris de la modificació del mapa de les províncies i qualsevol divisió política de la Catalunya interior els deixa freds, donada la seva escassa implantació electoral més enllà de les grans àrees urbanes. L’actitud del Grup Mixt respon a lògiques similars. La seva situació, avui, és absolutament residual en la política catalana i el seu futur és del tot incert. El que no es pot justificar de cap manera és l’actitud de CIU, ja que l’impuls d’una nova organització basada en la norma estatutària, a la qual van donar suport i que entronca amb la tradició del catalanisme polític que volen representar, hauria de formar part no només del seu cos doctrinal si no també de la seva praxis política. El panorama del debat que s’inicia al Parlament confronta, per tant, dos blocs : l’esquerra catalanista i la dreta del país organitzada en els seus respectius nínxols ideològics.
La divisió de Catalunya en vegueries està concebuda com un procés en fases, que ordena els serveis de la Generalitat i que organitza la cooperació i l’assistència tècnica amb el món local. Pel que fa als serveis, des de l’any 2004 ja s’han anat ordenant en set àmbits amb les seves respectives estructures de delegacions. Pel que fa a la funció com a administració local de segon grau, la primera fase de desplegament de la llei no ha d’implicar més canvis que els nominals: les actuals diputacions passen a dir–se consells de vegueria( Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida). El procés d’elecció dels seus membres és idèntic a l’actual dels diputats i de les diputades provincials i els recursos que s’han de fer servir ( professionals, tècnics i materials) són els mateixos amb que ja hi compten. La segona i la tercera fases vindran determinades, en canvi, per un procediment legislatiu que s’haurà d’impulsar en propers mandats, mitjançant el qual el Parlament haurà de proposar ( mitjançant lleis) al Congrés dels Diputats la creació de les noves tres vegueries. Requerirà consens i majories determinants a Catalunya, primer i, capacitat de negociació, posteriorment, a Madrid, per obtenir una majoria absoluta favorable. Hores d’ara, només el PSOE s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat de les vegueries. Per tant, compte ! amb l’actitud actual del PP català, ja que serà definitòria de la seva actitud a nivell de l’Estat, quan arribi el moment.
Els esculls territorials només es podran vèncer amb pactes, compromisos i consensos. El Govern s’haurà d’aplicar a fons per obtenir-los i els grups parlamentaris que li donen suport, també. L’oposició estarà dedicada a fer la guitza. No tindrà un comportament responsable. No podrem esperar res d’ells.
La llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té, en canvi, un camí més tranquil. L’acord polític és ampli i favorable entre les forces polítiques que en formen part. És el fruït d’anys de treball per teixir el consens i la coherència dels seus objectius. És cert, també, que parlem d’una altra cosa, però d’una cosa prou important, prou impactant i de prou entitat com per a entretenir-nos en dilacions injustificades. La realitat metropolitana ja hi és, té una llarga i bona experiència de gestió acumulada en àmbits tant importants com els residus o el transport públic, que ve a reforçar el rol territorial i estratègic de la ciutat de Barcelona. Una capital europea de la seva dimensió necessita comptar amb un govern metropolità potent i eficaç, capaç de liderar el moviment econòmic i social que aglutinen els 36 municipis que la composen. És un fet indiscutible, que ve de la mà d’un acord amplíssim i que hem de procurar que es faci realitat en aquesta legislatura.
Més enllà de la demagògia habitual d’una oposició més feta al vol gallinaci que a les alçades legítimes de les ambicions de país, el debat territorial és primordial. Si alguna cosa es pot objectar és que aquestes lleis no arribessin al Parlament fa sis mesos. Però si ara arriben, no cal ni és bo defugir un debat que ha de ser racional i constructiu, per que és en bona part imprescindible.

viernes, marzo 05, 2010

PEPE MUJICA, SEGUNDO PRESIDENTE DE LA IZQUIERDA EN URUGUAY


El pasado lunes, José ( Pepe) Mujica asumía como nuevo presidente del Uruguay. Tomaba así el relevo de Tabaré Vázquez, primer presidente de la izquierda en la història contemporánea de los uruguayos.

Es un hecho extraordinario para el Uruguay y lo es también para América Latina. La sucesión se ha producido en un clima democrático de confianza en la capacidad del Frente Amplio para liderar el cambio político iniciado en el 2005 y completar el ambicioso plan de reformas que empezó a ejecutar Tabaré. Reforma social y normalidad democrática son los dos grandes elementos que destacan hoy en la vida política del país.

De todos modos no es posible hacer un análisis, por más breve que sea, sin destacar el extraodinario clima emblemático que ha rodeado la investidura de Mujica. José Mujica comenzó su vida politica en los años 50 en movimientos políticos de caràcter civil . De allí pasó al movimiento guerrillero y padeció tortura y cárcel durante los años de la dictadura militar hasta su liberación, con la recuperación democrática, el año 1985. En los 25 años de trabajo político pacífico y parlamentario posteriores, José Mujica devino uno de los líderes carismáticos de la izquierda uruguaya.

Que un ex-guerrillero llegue a la presidencia del país, es para los uruguayos un símbolo de su evolución y madurez políticas. El símbolo y el emblema de un proceso en que se pasó del dolor y el sufrimiento de la dictadura a una nueva etapa de gobierno político basado en un amplio proceso de reformas, pero sobretodo de confianza en las propias fuerzas y en la gente del país, pasando por dos décadas de gobiernos de derechas que no fueron capaces de enderezar las riendas de los asuntos públicos en favor de los sectores populares.

Mujica es un personaje emblemático. Alguien lo ha rebautizado como el Mandela del Uruguay. Sin querer entrar en esas comparaciones, lo que si es cierto es que con la nueva presidencia del Frente Amplio es posible que el país empiece a cerrar las heridas ( aún quedan) de su etapa más oscura y adquirir la autoconfianza necesaria para acabar de corregir los desequilibrios internos, en especial " barriendo la indigencia y reduciendo drásticamente la pobreza". Por ello, gracais a ellos, muchos uruguayos sentimos, aunque los retos aún sean enormes, esta contagiosa felicidad serena y contenida.

martes, marzo 02, 2010

RESOLUCIÓ DELS SOCIALISTES PENEDESENCS I LA DIVISIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA


El passat dissabte els socialistes de l'Alt Penedès i el Garraf varem celebrar el Consell de Federació. El debat es va centrar en el posicionament del Consell en relació a la nova llei veguerial i l'encaix de les dues comarques a la futura vegueria de Barcelona. El resultat va ser clar. El Consell es va pronunciar per 56 vots a 10 a favor de la llei. La voluntat desl socialistes penedesencs es la de coontinuar construint Penedès en xarxa amb la resta de municipis de Barcelona. A continuació penjo la resolució per a donar-li difusió.


RESOLUCIO SOBRE L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA

Els socialistes varem aprovat en el XI congrés del partit l’impuls de la divisió veguerial de Catalunya, una reclamació de caràcter històric, estretament vinculada a la voluntat política de l’autogovern i des de l’any 2006 al mandat estatutari. En aquest sentit, des de la Federació X saludem la valentia i el rigor demostrat pel President Montilla en dirigir amb fermesa el procés de debat governamental que ha donat lloc a l’avantprojecte de llei de vegueries.

El Govern de la Generalitat, que té el PSC coma pal de paller i que encapçala el company José Montilla, ha donat un pas decisiu en l’assoliment de la permanent aspiració del catalanisme d’esquerres que Catalunya es podés dotar d’una organització administrativa i pròpia, aspiració que apareix ja en les primeres formulacions del federalisme català i que una de les seves primeres i principals figures, Valentí Almirall,expressa amb tota claredat: “ Les comarques naturals,corregiments o vegueries han de ser la base que per sa administració i règim anterior adopti Catalunya, si algun dia recobra la personalitat política ( Lo Catalanisme,1902). Fins avui, 108 anys després, i quan ja han passat 30 anys d’ençà de la recuperació de les institucions catalanes, no s’havia produït una proposta política d’organització veguerial. Considerem aquest fet un fet històricament remarcable, que te el poble català, el PSC i el President Montilla com a indiscutibles protagonistes. L’acció de govern conservador , tantes vegades carregades de tacticisme i electoralisme així com de fals patriotisme, no va impulsar mai una proposta política d’aquesta dimensió. Han estat les forces polítiques de l’esquerra catalana les que han estat capaces, malgrat les enormes dificultats del procés, d’avançar en el mandat estatutari. CIU ara diu que “això no toca” i el PPC s’hi suma, amagant que té recorregut l’articulat del sistema veguerial davant del Tribunal Constitucional. Les dues llargues dècades de govern de CIU al capdavant de la Generalitat ens van deixar com a herència una organització territorial atomitzada en 41 comarques, estructura avui desfasada en part, amb la qual el nacionalisme conservador va teixir el seu poder territorial durant molts anys i el seu control social i polític ( llevat de cinc o sis comarques de la regió de Barcelona).

Els socialistes hem construït el nostre projecte polític des dels ajuntaments, des de l’administració més pròxima al ciutadà, suportant la indiferència i fins i tot l’obstruccionisme constant de CIU. El nostre convenciment i la nostra pràctica política han estat sempre treballar amb la gent als barris, als pobles, a les viles i a les ciutats. Som un partit forjat en aquestes batalles locals, en les quals hem aprés i hem acumulat el bagatge del catalanisme social, treballant colze a colze amb la gent, solucionant els seus problemes quotidians i construint els projectes comuns que més desenvolupament, riquesa i ocupació ens puguin aportar. La dreta nacionalista sempre va oposar territori a municipi, a la resta de Catalunya contra Barcelona, al camp contra les viles i les ciutats, va destruir la Corporació Metropolitana de Barcelona, va obstaculitzar fins a l’infinit la cooperació de la Diputació de Barcelona amb els ajuntaments de la província i en el cas que ens ocupa va enfrontar les capitals amb les seves comarques. Els Consells Comarcals en la seva immensa majoria i el Govern de la Generalitat van ser posats al servei dels interessos de Convergència i Unió. L’organització territorial del país responia als designis dels interessos de la política pujolista.

Estem a l’inici del procés legislatiu d’una nova organització territorial a Catalunya que entre d’altres lleis posa a debatre la divisió veguerial i la creació de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del Penedès entenem que la nova reforma no pot significar un pas enrere del poder municipal, que continua essent el instrument més eficaç per a la transformació social dels nostres pobles, viles i ciutats. I entenem, també, que ha de ser un procés racional i ordenat, que gravi els ciutadans i les ciutadanes amb més despesa pública. Si apostem per una nova organització territorial és per que aquesta estigui més a prop dels ciutadans i dels ajuntaments. Volem i continuarem reclamant més recursos per als ajuntaments, més competències i major capacitat d’incidència en la resolució dels grans temes que afecten avui la convivència : la igualtat dels drets i els deures de les persones, la integració de la nova ciutadania, la lluita contra l’atur i al crisi econòmica, la producció de més riquesa, ambientalment i socialment sostenibles, l’eradicació de la violència en totes les seves formes .

El socialistes penedesencs sempre hem estat partidaris d’una nova divisió territorial i de superar el mapa actual de províncies, donant resposta a dos principis polítics específics : la necessitat de dotar els territoris del país de major capacitat d’autogovern, acostant l’administració als ciutadans, descentralitzant competències en favor de les administracions municipals, les més properes al ciutadà. No entenem una divisió veguerial que no es basi en el principi de més i millor municipalisme. No creiem que pugui ser útil al ciutadà una administració que no estigui pensada per garantir-li més i millors serveis. La il.lusió de la gent i el seu benestar passen per més drets socials i més capacitat local per atendre les seves problemàtiques.

Si bé els progressistes penedesencs en els anys de la Transició ja havien posat en marxa un programa cultural de base intercomarcal ( amb l’Institut d’Estudis Penedencs i l’Escola d’Estiu del Penedès, coma a expressions destacades, el Penedès polític és una construcció del PSC,posada en peu, en els primers anys de la democràcia pels companys Casanova,Beltran,Orriols i Robert, des del Garraf; per Tomàs, Sogas, Aguado,Querol i Gabarró, des de l’Alt Penedès.

Durant totes aquestes darreres dècades els socialistes hem estat la única formació política amb un ferm posicionament penedesista. Justament per fidelitat a aquesta tradició i en virtut del nostre compromís amb la ciutadania d’aquest territori volem constatar com un fet positiu que en aquests 30 anys de pràctica democràtica, els municipis de l’Alt Penedès i del Garraf han teixit forts lligams al si de la Regió Metropolitana de Barcelona. La representació política a la Diputació de Barcelona ens ha estat especialment beneficiosa. Els que ho neguen menteixen per interessos polítics. El rol d’assistència tècnica i de cooperació dut a terme per la Diputació de Barcelona ha estat i continua sent especialment beneficiós pels nostres ens locals. La capacitat de diàleg i l’impuls i l’empara de polítiques locals estan avui reconeguts per tots els alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics. També hem participat en les taules de debat, de concertació i de planificació estratègica liderats per l’ajuntament de Barcelona. Hem format aliances de relacions estratègiques amb els municipis de l’Arc Metropolità,que tindran efectivitat concreta en el procés de realització de l’Eix Orbital Ferroviari ( que permetrà la connexió amb tren de Vilanova amb Vilafranca i Martorell,Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró), hem impulsat l’Eix Diagonal i acords de col.laboració entre els ciutats i comarques entre els ciutats i comarques que uneix, hem participat en esdeveniments com les de la Barcelona Olímpica o el Fòrum de les Cultures. Hem cridat, hem lluitat i hem vibrat amb projectes que tots entenem com a una perllongament de les nostre pròpies expectatives i dels nostres propis anhels.

En tot aquest període, el Penedès, a l’empara d’aquestes aliances estratègiques i participant en els escenaris de la participació política supramunicipal que ens tocava, ha anat creixent i enfortint la seva personalitat. Qui pot negar que estem avui en millors condicions que fa 30 anys ? Ens hem beneficiat del desenvolupament de Barcelona i de la seva àrea d’influència. La projecció internacional de Barcelona ( motor de la projecció europea i internacional de Catalunya ) també ha beneficiat a les nostres contrades. L’efecte de la seva projecció ha donat carta de qualitat i de reconeixement al nostre turisme , a la promoció dels nostres vins i caves, a la difusió de la nostra cultura popular i de nostres tradicions. Malgrat les opinions contràries dels profetes del desastre, els nostres municipis han viscut un creixement demogràfic que lluny de ser una trava al nostre creixement s’ha convertit en un factor de la seva riquesa. Considerem que és un objectiu vital per al Penedès i el Garraf mantenir l’aliança estratègica amb Barcelona, la capital del país i la massa crítica més important de suport polític dels socialistes catalans, i amb la seva àrea metropolitana, que ho és encara més. Com a opció política progressista tenim en Barcelona, en la seva àrea metropolitana i a l’arc metropolità els millors aliats per al nostre projecte de transformació social i econòmica del nostres municipis. I que millor escenari que el d’un mateix Consell de Vegueria per garantir aquesta aliança ? Si partim de la base de que fins avui les aliances ens han estat positives, el desafiament del futur està en fer-les més sòlides i fer més rendibles, en termes de desenvolupament, la nostra participació.

Des del reconeixement dels indiscutibles vincles dels nostres territoris amb Barcelona i el seu entorn, i de la valoració positiva que tota la ciutadania de els nostres comarques n’ha de fer , des del PSC de l’Alt Penedès i el Garraf volem continuar enfortint institucionalment el Penedès, les interrelacions entre les seves institucions locals i les seves organitzacions cíviques i impulsar noves etapes d’acció política. L’impuls polític del Gran Penedès, a mitjans dels anys 80 va néixer amb una voluntat similar. D’aquella voluntat política va néixer, també, la Federació X del PSC, que va fusionar les organitzacions socialistes del Garraf i de l’Alt Penedès. Fruit d’aquell treball hi ha avui una Mancomunitat de Municipis Penedes Garraf que no ha esgotat ni molt menys les seves possibilitats d’acció mancomunada. És una institució que presidim i liderem. Comptem amb la presidència dels dos consells comarcals ( Garraf i Alt Penedès)que estan en condicions de portar a terme activitats i programes intercomarcals de relleu. Hem de ser capaços d’explotar totes les seves possibilitats dels acords de l’Eix Diagonal que puguin permetre una major aproximació a la comarca de l’Anoia i a la seva capital, Igualada. De la mateixa manera podem traçar nous camins en la relació amb el Baix Penedès. La imminent creació de l’àmbit funcional del Penedès per part del Parlament, ens obliga com a socialistes ha elaborar i posar en pràctica programes i estratègies comunes que enforteixen el nostre projecte polític.

La conferència territorial celebrada per la Federació el mes de juny del 2005 va fixar el posicionament dels socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf en relació a la futura organització territorial de Catalunya. El debat i la reflexió duts a terme ens portaren a prendre la decisió de que les dues comarques havien de continuar formant part de la regió primer o vegueria de Barcelona. Exposàvem, llavors, les raons que hem explicat abans.

La resta de forces polítiques de forma gradual, i d’acord a diversos interessos, es van anar posicionament a favor d’una vegueria pròpia. CIU que no va fer mai el desenvolupament territorial que manà el Parlament l’any 1983, es va sumar a les peticions de la Plataforma pro vegueria amb un exclusiu càlcul partidista, ja que a nivell nacional mai va incorporar al seu programa polític, les seves demandes. CIU avui està en contra de l’aprovació de l’organització territorial, una reivindicació històrica del catalanisme polític. El PP, per la seva banda, va recórrer davant el Tribunal Constitucional els articles de l’Estatut que en parlen. Fins avui no ha retirat el recurs ni s’ha desdit . ICV-EUA no es partidària de la creació de més vegueries, però a nivell local i per evitar pressions polítiques, es posiciona a favor. ERC va defensar sempre la creació de l’àmbit ( ho va fer l’any 1995 i ho continua fent ara), però quan a la vegueria han mantingut un discurs oportunista. Els socialistes, en canvi, hem estat els únics que hem mantingut la coherència del nostre plantejament, fins i tot davant del risc aparent d’erosió política que comporta el nostre posicionament.

Els socialistes de la Federació X, com la força política més votada a l’Alt Penedès i al Garraf fem una crida a tots els penedesencs i totes les penedesenques per continuar treballant pel futur dels nostres municipis i de les comarques que els acullen. I estem disposats al diàleg amb tothom que tingui el mateix objectiu, ja sigui des de l’àmbit polític, com el social, a les entitats, a les associacions de veïns, a les plataformes reivindicatives. Volem un diàleg sense exclusions, sense falses postures, sense intolerància, sense sectarismes, a favor de la gent del Penedès, la nostra gent.

Per això el Consell de Federació ressol :

1. Saludar l’esforç i el compromís polític del President Montilla en impulsar una nova organització territorial a Catalunya, que ens van negar els successius governs de CIU i que ha estat una revindicació històrica del catalanisme polític.
2. Constatar la fortalesa i la riquesa de les relacions socials, econòmiques, polítiques i estratègiques dels nostres municipis amb els municipis de la Regió de Barcelona i amb les seves institucions de govern local, en especial la Diputació de Barcelona.
3. Refermar la voluntat política del PSC de l’Alt Penedès i del Garraf en treballar en favor de la gent, prioritzant l’acció municipal com l’eix vertebrador de la seva acció política i com a garantia d’un desenvolupament socialment i ambientalment sostenible. Volem continuar treballant amb el conjunt de la ciutadania, de les seves institucions, forces polítiques, socials, econòmiques i sectors reivindicatius pel futur del Penedès.
4.Traslladar al grup parlamentari socialista i a la Comissió Executiva Nacional la voluntat de la nostra Federació el nostre acord amb que les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf formin part de la vegueria de Barcelona, per la importància social, econòmica, política i estratègica d’aquesta adscripció per als ciutadans i els municipis que les composen.
5.Establir al si de la Federació X un grup de treball que tingui com a finalitat impulsar des de les responsabilitats institucionals (consells comarcals, mancomunitat, ajuntaments, diputació, etc. ) accions i programes de caràcter transversal a nivell territorial, prenent com a referència les iniciatives polítiques del Pacte del Sant Martí, de l’Eix Diagonal, de l’Arc Metropolità etc.. Així també, es proposarà a les Federacions de l’Anoia i de Tarragona ( Baix Penedès) la constitució d’una coordinació permanent amb els objectius d’elaborar de propostes programàtiques i polítiques d’àmbit territorial i nacional pels nostres territoris que puguin ser incorporats en l’acció política del nostre partit.

domingo, febrero 21, 2010

MES RODALIES AL PENEDES I A VILAFRANCA


La setmana passada es va donar a conèixer una bona noticia en matèria de transport per a la nostra comarca. L'Òrgan de Coordinació Generalitat de Catalunya - Renfe Operadora va aprovar dotar de serveis ferroviaris cada 30 minuts durant els caps de setmana i festius. Des del PSC hem treballat amb intensitat per aquest tema, que forma part de quatre grans reivindicacions : més serveis en direcció Barcelona i en direcció Tarragona, millor coordinació amb la R 7 que comunica Martorell amb Cerdanyola-Universitat, millora global del maquinari i de l'atenció al client i posada en marxa de l'estació de Regionals a Vilafranca del Penedès.


Us enganxo a continuació la nota de premsa que vàrem fer arribar als mitjans de comunicació de la comarca el passat 18 de febrer.


"ROBERTO LABANDERA CONSIDERA MOLT POSITIVES PER VILAFRANCA I COMARCA LES NOVES MESURES APROVADES PER RODALIES DE CATALUNYA.

El diputat vilafranquí es felicita dels nous acords anunciats ahir pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en relació a l’increment de serveis de la línia ferroviària R4 que comunica Vilafranca i la comarca amb Barcelona i Sant Vicenç de Calders.

L’augment de l’oferta farà possible comptar amb un tren cada mitja hora els dissabtes, diumenges i festius en direcció Barcelona i en un increment de dos serveis més els mateixos dies en direcció Sant Vicenç de Calders. Els canvis s’iniciaran el cap de setmana del 6 i 7 de març.

Per a Labandera, és un fet històric que la capital penedesenca i la seva comarca comptin amb aquest augment de serveis. “ Comencem una nova etapa de gestió ferroviària amb una millora molt important per al territori. Tenim la satisfacció, i és un fet rellevant, que la primera reunió de l’organisme coordinador del servei ( RENFE- Generalitat) hagi permès avançar en l’oferta ferroviària de la comarca.-ha dit Labandera. Això expressa ben clarament l’atenció prioritària que la Generalitat està donant a l’Alt Penedès. ”

Labandera també ha volgut subratllar la posada en marxa d’un nou servei entre Vilafranca i Sant Vicenç de Calders els dies feiners, ja que “el tren que arriba a Vila a ¼ d’una de la matinada continuarà amb servei fins a Sant Vicenç, dotant a Santa Margarida i Els Monjos, Arboç i El Vendrell d’un nou servei nocturn”.

Per al diputat socialista, aquesta és una primera millora, de gran trascendència. “Ens cal continuar treballant per la millora de les connexions amb la línia R7, que comunica Vilafranca i la comarca amb la Universitat Autònoma. És el nostre pròxim objectiu. Així també, caldrà continuar treballant per tal d’aconseguir, tal com preveu el Pacte de les Infraestructures, serveis semidirectes entre la comarca i Barcelona i la posada en marxa de l’estació de trens regionals que ens connectarà amb la xarxa catalana d’alta velocitat, la xarxa ferroviària estatal i l’europea” – ha afirmat Labandera.

sábado, febrero 13, 2010

INVICTUS


Pocas ocasiones tengo de escaparme al cine entre semana. La insistencia de la gente de casa y un tema atractivo lo hicieron posible.El motivo : la película INVICTUS !

La película atrae desde un buen principio,ya que la figura de Mandela y la actuación del extraordinario Morgan Freeman crean un excelente tàndem.

Así que comienza, uno queda enganchado por un ritmo trepidante y por un guión rápido y extraodinario que explica muy bien la motivación de la película.

En estos días también he podido leer algunos informaciones de la prensa sobre el rol de Mandela en el proceso político de las dos últimas décadas de Sudáfrica. És más, esta misma semana que está a punto de finalizar se han celebrado los 20 años de su salida de prisión. Con más de 90 años, si figura y su trabajo políticos relucen espléndidos.

De vuelta al filme, sólo quiero añadir un par de conclusiones. Se cuentan de Mandela un par de decisiones políticas extraordinaries : el apoyo incondicional de la selección de rugby del país como elemento de integración social y política, a poco de llegar al poder, venciendo todo tipo de resistencias ( incluidas las de su propio partido) y la segunda, la voluntad de convertir la confrontación racial en un elemento de debate continuado en el país, para lograr neutralizar al máximo sus efectos.



La película refleja a un hombre valiente, pero es sobretodo una buena semblanza de un líder político, capaz de dirigir con mayúsculas una sociedad con profundos conflictos internos.