SÒL INDUSTRIAL I TERRITORI

El desenvolupament industrial del país requereix l’atenció dels poders públics i per això era urgent una atenció especial, en el marc de les polítiques territorials del Govern, a les polítiques de promoció del sòl industrial. Des de ja fa temps, tant des dels sectors directament implicats, com des dels partits polítics que avui li donen suport, es venia demanant un impuls polític en aquesta matèria que contemplés una aliança estratègica entre els instruments públics de les polítiques de sòl ( en el nostre cas l’Incasol ) i el sector privat. Es per això que saludem de forma entusiasta el Programa del Sòl 2005-2008 que acaba de presentar el Govern el passat 23 de març , en especial pel que pertoca seus objectius en matèria de sòl industrial.

El Programa de Sòl 2005-2008 respon a dos compromisos ferms del Govern. En primer lloc, al Pacte del Tinell que ja recollia la necessitat de posar les bases d’un nou impuls a l’economia catalana i, d’altra banda, a l’Acord per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana que el passat 16 de febrer van signar el Govern i els agents socials.

Fent una mica d’història hem de recordar que l’acció política dels governs conservadors i liberals de CIU en matèria de sòl industrial va actuar, sempre, a favor de la lliure tendència del mercat i de les obligacions sempre capritxoses que imposava l’especulació urbanitzadora, afavorint el consum desaforat de sòl i sense tenir en compte ni la millora de la competitivitat de les empreses, ni la coordinació amb la política de desenvolupament d’infraestructures, ni la defensa i l’harmonització dels usos del sòl industrial amb d’altres usos del territori, promovent en moltes ocasions l’atomització ineficient del seu planejament en el marc d’un model gens sustentable. Arreu en trobarem d’exemples clars d’aquesta política : la creació de zones industrials capritxoses, sense futur i escassament dimensionades, que han convertit molts polígons industrials del nostre país, en un més dels nombrosos conflictes territorials heretats de “l’ancien regime” pujolista, tant pel que fa a les dificultats de la seva gestió, com pel fet de ser una rèmora per a la millora de la competitivitat dels sector industrial català així com una pesada hipoteca per als municipis que els sustenten.

El nou Programa 2005-2008, amb 20 actuacions previstes de sòl industrial, la promoció de 1480 noves hectàrees i una inversió de 940 MEUR persegueix abastir la demanda de nou sòl , impulsar la seva concentració i garantir la seva accessibilitat, moderar la tendència alcista dels nivell de preus i desenvolupar sòl industrial com a factor de reequilibri econòmic de territoris més desafavorits.

Ara bé, per a que el Programa s’harmonitzi amb la resta de demandes i sensibilitats territorials, ens cal recordar que la política de sòl s’ha de subjectar a les polítiques de planejament del territori. Per això creiem que, per a que el Programa funcioni, el Govern s’haurà d’implicar a fons en la pràctica d’una nova pedagogia de desenvolupament del sòl industrial que, tot respectant l’autonomia municipal, articuli i coordini una oferta coherent, sostenible i competitiva. Coherent en relació amb el planejament general dels territoris, de forma tal que s’equilibri el seu desenvolupament amb la conservació dels espais agraris, forestals, de serveis, de residència,etc.. Sostenible, en relació a que es concentri el sòl en determinades àrees del territori i s’eviti la seva dispersió i la transformació del seu desenvolupament en pèrdues irreparables pel mediambient i el paisatge. Competitiu, en relació a la seva vinculació amb un nivells excel.lent de comunicació, d’infraestructures i de serveis, d’ocupació de qualitat, d’innovació tecnològica.

Un factor de gran importància del Programa és l’estímul de la concentració del sòl en determinades àrees. El Programa apunta a reconvertir la tendència que considera que tot espai és urbanitzable, vella i costosa tesis neoliberal què va fer gala el PP des del govern de l’Estat i que aquí no va ser resistida com calia per les presidències conservadores del pujolisme. El sòl industrial amb futur ha de poder tenir el grau suficient de dimensió i de massa crítica empresarial capaç de donar viabilitat a la cooperació interempresarial necessària per a millorar l’oferta de les empreses, a la possibilitat de generació real d’ocupació i a les diverses sinergies de desenvolupament tecnològic. Ens cal sòl industrial concentrat, ben comunicat, ben dimensionat, amb un diàleg constructiu amb el seu entorn urbà i/o agrari, creador de riquesa i generador de llocs de treball.

Per últim, voldria destacar l’èmfasi del nou Programa en afavorir processos de reequilibri territorial i de diversificació de l’activitat econòmica arreu del país. És el cas, amb mesura, de les previsions per l’Alt Pirineu i l’Aran així com per a les Terres de l’Ebre. D’altra banda i a més de perseguir objectius similars, l’impuls de l’acció promotora del sòl industrial a les Terres de Ponent com a les Comarques Centrals i les Gironines va en la línia d’afavorir el creixement industrial en l’eix transversal del país, apostant per convertir-lo en un eix potent de l’activitat econòmica catalana. Gran part del futur de la nostra nació passa per la seva potenciació, tant des del punt de vista econòmic com demogràfic.