L' ESTATUT AVANÇA

El treball que es duu a terme per a arribar a acords,durant aquesta setmana, en relació a la negociació del futur Estatut reflexa la voluntat política socialista i de l'esquerra catalana al govern per consensuar un text que, a més de satisfer l'ambició legítima del poble de Catalunya en matèria d'autogovern, ajudi a la construcció política de l'España " nació de nacions", l'España plural que impulsa el President Zapatero.

Tinc l'esperança de que s'arribarà a un acord i que serà un bon acord. Tinc el presentiment de que hi haurà forces polítiques ( en especial el PP) que veuran frustrades les seves expectatives d'evitar un avenç en la reforma institucional. El PP s'ha apartat del debat polític. La seva direcció política, a Madrid, ha optat pel radicalisme coma posicionament, la injúria com a instrument d'ús dialèctic, el desequilibri polític i l'alarma social com a mètode. S'ha autoexclòs de tots els debats seriosos i positius i s'ha instal.lat en la dinàmica del no.Com si no volgués tornar al Govern mai més.Com si el futur de catalunya i d'Espanya no fossin del seu interés.

Convergència i Unió ha fet importants maniobres per evitar l'aprovació de l'Estatut a Catalunya. Si repassem les hemeroteques i llegint la premsa dels mesos de juliol i d'agost, ens quedariem bocabadats de les declaracions del seus principals dirigents. Però es van veure obligats a rectificar davant la tasca dels grups que donen suport al Govern del President Maragall i el mateix Govern. El suport del món social i ecnòmic, a Catalunya, és massiu, i això va obligar a rectificar pronunciaments i posicionaments. Per fi, el 30 de setembre de l'any passat es va arribar a un acord. Però, les darreres setmanes han tornat a algunes actitdus que poc ajuden a tirar endavant el procés. Pur interés partidista. Nul interés de i pel pais.

Ha estat especialment lamentable el papel del Sr. Jordi Pujol, ex.president de la Generalitat. S'apunta al no. I ho diu i proclama. No podriem esperar, en tan extraodinària ocasió, molt més d'un expresident de la Generalitat? No està disposat a fer, el Sr. Pujol, el que podria ser un darrer servei útil a Catalunya? La seva postura a més de partidista, és reduccionista i, si m'ho permeteu , profundament anticatalana. Com jo, som molts i moltes els que esperavem de l'ex-president una actitud en favor de l'interés general de tots els catalans i les catalanes i, per que no dir-ho, també a favor de tota la gent d'Espanya.

Però són temps de ventura i d'esperança i l'evolució dels fets polítics posarà a cadascú en el seu lloc. La història, sempre sàbia, sempre justa, establirá els judicis que calen i sabrem qui, de veritat, ha fet més per la felicitat comú i pel desenvolupament del país i de la societat en què vivim.