AEROPORTS

Té raó el President Montilla quan diu que en els darrers tres anys hem parlat com mai dels aeroports. L'impuls del Govern, i la posterior tramitació i aprovació, del Pla d'Aeroports i Heliports de Catalunya i de la segona llei d'Aeroports (que va aprovar el Parlament l'any passat), han contribuït de manera decisiva a un debat intens. Aquesta acció ha vingut a substituir un marc normatiu i de gestió insuficient que ens havia deixat en herència el nacionalisme conservador en el poder durant 23 anys.

Un conjunt important d'entitats catalanes, des del sindicats i les organitzacions empresarials a diversos col.lectius d'opinió, varen plantejar a ESADE, fa un any, la necessitat política i estratègica de que les institucions catalanes tinguessin un paper determinant en la gestió de la xarxa aeroportuària catalana.

El Parlament s'ha manifestat ja en tres ocasions sobre el rol de les citades institucions i sobre les aspiracions majoritàries dels catalans en relació a la participació de la Generalitat en la gestió de l'aeroport d'El Prat i en la reivindicació del canvi de titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

L'oposició política, a Catalunya, ha atiat el foc de més i noves reivindicacions, en un espirall polític de confussions i de contradiccions que intenta enterbolir el camí cap un acord amb l'Estat per tal d'implementar un model de gestió participat, que no és competència estatutària, però que en canvi si ha estat i és un compromís polític del President Zapatero.

El Ministre Blanco va presentar les línies bàsiques del nou model ,ahir, al Congrés. És un model que recull ( tot i que de manera encara insuficient) el principi de la participació de les comunitat autònomes, dels ajuntaments i del sector privat en la gestió dels aeroports. És un bon principi per començar a treballar i, com ha reconegut el conjunt de l'oposició, un avenç en relació amb el model actual que ja està obsolet.

Però, les aspiracions catalanes depassen els límits inicials de la proposta i per això ens veiem abocats a iniciar una negociació, que esperem que sigui productiva, a la vegada que eficaç.

Els socialistes volem una participació activa de les institucions catalanes en la gestió dels aeroports. Per a nosaltres, el rol de l'estat ha de continuar existint, però des de Catalunya hem de poder decidir en matèria d'estratègia, de direcció i de gestió de les infraestructures aeroportuàries que estan situades al país. No tenim ni tindrem una posició extrema en el debat ni en la negociació. El peu d'igualtat és per a nosaltres la coparticipació en la gestió, sense renunciar a compartir amb el govern d'Espanya la conducció dels aeroports, en especial pel que fa a El Prat. En relació a Reus, a Girona i a Sabadell continuarem demanant la desclassificació d'interés general i el traspàs de la seva titularitat a la Generalitat de Catalunya.

La fermesa del Govern té, ara, un altre repte. Considero que estem en condicions de poder assolir un bon acord. Els antecedents en negociacions estatutàries avalen la capacitat i l'eficiència dels equips polítics implicats