El proper curs, els nens i les nenes de Les Cabanyes estrenaran l’escola. Després de més de 25 anys sense un centre escolar, tots els veïns i les veïnes del municipi, les famílies i la canalla podran celebrar l’assoliment d’una fita tan extraordinària com entranyable.
El procés es va iniciar l’any 2000, quan el grup socialista local va presentar una moció al ple del consistori reclamant la sessió dels terrenys i l’inici de les gestions. El camí no va ser fàcil, ja que els entrebancs polítics de qui llavors portava el govern local hi van ser, així com una escassa voluntat de les autoritats educatives de l’època.
La proposta va arribar al Parlament i els primers moviments es van produir de forma lenta. No va ser fins l’actual legislatura que el projecte va tenir l’impuls necessari per tirar endavant. Els nous responsables d’educació ( amb el Conseller Maragall al capdavant) van tenir clar que havien d’acabar amb un estigma local : ser l’únic municipi de la comarca sense escola, un cop Pontons recuperà la seva el setembre del 2007.
Un poble sense escola corre el perill de perdre l’ànima. Un poble amb escola té la possibilitat de reconstruir la seva ànima tantes vegades com li faci falta i enriquir tradicions i festes , integrar cultures, promoure idees, crear coneixement i enfortir la convivència entre els veïns. Aquells que un dia s’han trobat als bancs de l’escola del poble en peu d’igualtat poden arribar a tenir més capacitat per treballar plegats pel futur comú.
És l'hora de felicitar a la gent de Les Cabanyes, en primer lloc a aquells que van fer possible que en tots aquests anys no s’apagués la flama d’aquesta aspiració. El meu reconeixement va per a ells, avui quasi anònims. Aquest veí i aquella veïna que van dir la primera paraula, aquells regidors que, des de l’oposició, van treballar dia rere dia per tal que no s’oblidés el projecte, són mereixedors del breu i senzill homenatge de les meves paraules.
El procés es va iniciar l’any 2000, quan el grup socialista local va presentar una moció al ple del consistori reclamant la sessió dels terrenys i l’inici de les gestions. El camí no va ser fàcil, ja que els entrebancs polítics de qui llavors portava el govern local hi van ser, així com una escassa voluntat de les autoritats educatives de l’època.
La proposta va arribar al Parlament i els primers moviments es van produir de forma lenta. No va ser fins l’actual legislatura que el projecte va tenir l’impuls necessari per tirar endavant. Els nous responsables d’educació ( amb el Conseller Maragall al capdavant) van tenir clar que havien d’acabar amb un estigma local : ser l’únic municipi de la comarca sense escola, un cop Pontons recuperà la seva el setembre del 2007.
Un poble sense escola corre el perill de perdre l’ànima. Un poble amb escola té la possibilitat de reconstruir la seva ànima tantes vegades com li faci falta i enriquir tradicions i festes , integrar cultures, promoure idees, crear coneixement i enfortir la convivència entre els veïns. Aquells que un dia s’han trobat als bancs de l’escola del poble en peu d’igualtat poden arribar a tenir més capacitat per treballar plegats pel futur comú.
És l'hora de felicitar a la gent de Les Cabanyes, en primer lloc a aquells que van fer possible que en tots aquests anys no s’apagués la flama d’aquesta aspiració. El meu reconeixement va per a ells, avui quasi anònims. Aquest veí i aquella veïna que van dir la primera paraula, aquells regidors que, des de l’oposició, van treballar dia rere dia per tal que no s’oblidés el projecte, són mereixedors del breu i senzill homenatge de les meves paraules.
1 comentario:
Moltes felicitats!!!
En el poble (Copons, Anoia) varem fer una gran batalla ara fa uns 12 anys per no perdre l’escola, ara esta consolidada i ajuda molt i molt al manteniment del esperit del poble.
Molta sort a Les Cabanyes
Publicar un comentario