Tots coincidim en que la política pública de l'habitatge defineix el perfil social d'un govern. El Govern del President Maragall ha decidit des d'un començament apostar de forma decidida per la promoció de l'habitatge de protecció pública, amb la intenció de multiplicar per 2 i per 3 la minsa producció d'habitatge social dels darrers governs de la dreta nacionalista.
L'esforç que s'està fent és considerable, tot i que encara no és suficient per tal d'obtenir un canvi en les tendències del mercat tant en matèria de producció lliure com d'increment de preus. És fa difícil ( que no imposible, com pretenen els sectors ultraliberals de CIU i PP) combatre amb pocs recursos una tendència tan complexa que té com a base la conversió del mercat immobiliari en refugi de la inversió més segura.
Malgrat les dificultats cal continuar en la mateixa línia : més recursos al lloguer, més recursos a la rehabilitació, més habilitació de sòl per fer habitatge protegit ( des de l'especial, però sobre tot des del preu concertat). Amb un nivell sostingut d'inversió financera ( i també d'especulació) tan potent en el sector de l'habitatge, la batalla continuarà essent molt dura. S'haurà de guanyar el sòl pam a pam i s'haurà d'aplicar fexibilitat i imaginació per tal que els recursos acabin arribant als sectors socials més pobres.
Crec que és l'hora d'establir més mesures i millors mesures en favor del lloguer. Un dels problemes estructurals del mercat de l'habitatge a Catalunya i a Espanya, és el de la crònica feblesa del mercat del lloguer. Un tractament fiscal favorable ( tant al llogater com al propietari) una política persuasiva (que no punitiva) en relació al parc d'habitatges buits ( aproximadament 400.000 a tota Catalunya) es fan avui dia imprescindibles. A la vegada, hem d'impulsar a Catalunya, a imatge de la Sociedad Publica del Alquiler creada a nivell estatal, els mecanismes d'intermediació pública en el mercat del lloguer. El mercat de lloguer continua essent un mercat insegur, i la intermediació pública és una garantia eficaç de transparència i de qualitat de les relacions, en favor dels llogaters de renda mitjana i baixa, i un factor de seguretat per al petit prioritari.
No em cansaré de dir que la fórmula del lloguer, amb garantia d'intermediació pública ( ja sigui directa o concertada), és la base inicial per a convertir el mercat de lloguer en un sector de negoci segur i rendible. I això pot donar major eficàcia a les polítiques politiques destinades a garantir el dret a l'accés a l'habitatge.
El foment del lloguer és la fórmula més ferma per fer ciutat compacta, per evitar l'ocupació expansiva del sòl, per garantir els processos de rejuveniment demogràfic de certs barris, per garantir proximitat a les famílies, per reduri els factors de dependència, per promoure processos d'emancipació del jovent.
Vull concloure consdierant que, ara com ara, el foment del lloguer és una mesura decidida en favor del progrés i del canvi social.
jueves, diciembre 08, 2005
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario