PEL CANVI A CATALUNYA I A ESPANYA, ENS CAL ESQUERRA.

Ara si. Sembla, per fi, que el nou Estatut entra en la seva recta final d'aprovació. Després de l'acord entre el President Zapatero i els líders de CIU, ICV-EA i del PSC, només resta solventar l'arribada d'ERC a l'acord que tots desitgem i que la societat catalana reclama.
El passat dijous, al Parlament, el President Maragall ( un dels autèntics motors d'aquesta reforma institucional) va adreçar unes paraules molt precisses i molt responsables al President d'ERC, Carod Rovira. Espero, i desitjo, que es trobi un punt d'acord inicial per tal que els d'ERC es puguin sumar a l'acord.
El canvi que està impulsant a Catalunya, l'acord del Tinell, el pacte entre els tres partits de l'esquerra catalana, necessita d'un bon encaix per a tots tres grups. El nacionalisme sobiranista d'esquerres que ERC representa a Catalunya, al Parlament i al Govern, és una peça clau per a la transformació de la societat catalana en una societat més justa socialment i més plural socialment i cultural. Cap de les peces del tripartit es sobrera per continuar avançant pel camí de la transformació.
La Profesora Sandoval, una salmantina que va donar suport al retorn dels papers de Salamanca, va dir ahir, al Casinet del Poble Nou, que Catalunya ha de continuar impulsant una segona etapa de la modernització d'Espanya. Jo estic segú de que serem capaços.
Si els catalans i els espanyols vam veure, amb els governs del President Gonzalez, una transformació extarordinària de la nostra societat. Ara està visquent, amb el President Zapatero una profunda transformació social, institucional i política que fa d'Espanya un model de desenvolupament ideològic progressista a Europa i al món. En aquest segon canvi ha estat important el suport polític dels diputats que encapçala Joan Puigcercós. No puc imaginar-me que lleis com la del reconeixement del dret de matrimoni a les parelles del mateix sexe, o la modificació de la llei de divorci, o la mateixa nova llei d'educació es poguessin impulsar amb el suport de CIU, ja que tots coneixem les profundes diferències ideològiques que separen a alguns diputats de la coalició del pensament progressista que ha impulsats les dites reformes.
I no cal dir-ho, de la important aportació d'Esquerra a la redacció del nou Estatut. Han treballat de valent, amb ganes i dedicació. Potser amb l'error reiterat d'està sempre mirant de reull les estratègies de CIU que va jugar ( i massa) només pensant en l'increment del seu sostre electoral.
Però, hores d'ara, això no invalida ni la feina ni la voluntat. Tots els progressistes hem de continuar fent esforços per a que hi siguin en la casa comú de l'esquerra responsable, l'esquerra que avui està al govern per un mandat molt ampli dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya.