VOLVER,VOLVER...(tornar)

Almodóvar ens ha tornat a meravellar amb un monument cinematogràfic : Volver. La traducció que de seguida em ve al cap és la següent : les dones han nascut per sobreviure els naufragis. Una increïble i dramàtica colecció de nàufragues se citen a un pel.lícula estupenda i amarga.
Un grapat d'històries de dones, en què els homes tenen un rol trist i espoliador, composen la nova pel.lícula de l'Almodòvar, possiblement retrobant-se a si mateix en aquest filme, possiblement externalitzant les seves autèntiques visions sobre el món femení, en el marc d'un conjunt d'obres rellevants en que l'amor desgraciat, la pèrdua de la gent que cadascú s'estima, la història sense final feliç i la marxa cap un camí de dolor, dóna peu a un dramatisme colosal i, a la vegada encisador.
No puc deixar de veure en aquesta pel.lícula de dones abandonades ( que no desesperades), la imatge de tantes i tantes dones que pateixen i suporten a la seva esquena, famílies, homes pobres d'esprit, fills pertorbats per la vida, forces atàviques, col.leccions de fracassos, de tot el qual poden (o pretenen ) salvar a algú, a partir de perdre l'alé darrera les més feixugues i dures feines d'aquest món.
Almodóvar ho toca tot en la seva pel.lícula, fins i tot la salvació, la redenció de les ànimes i el perdó. Possibilitats totes que, a judici de l'autor, són exclusivament femenines.
Considero que ens hem de mirar el filme d'Almodóvar amb ells ulls de la crítica social, d'un verisme dramàtic. Els personatges no ens parlen des de lluny, ho fan de ben a prop. Pateixen aquí, al costat de casa nostra. Planifiquen el seu món al nostre carrer. Viuen la seva desgràcia, a la terrassa del bar de la cantonada... I si alguna vegada són felices, ho fan un pèl més enllà, però no més... també a tocar... de la nostra porta, de la nostra finestra.
No crec que s'hagi de "matxacar" el personal amb la desgràcia dels altres. Però "Volver"...és una lluita constant.Tot i que la lletra del tango parla només de renúncies, aquest Volver ( tornar) és una ferida oberta en les nostres consciències.