LA PRIMERA LLEI FERROVIARIA DE CATALUNYA

El Govern ha enviat al Parlament el projecte de la primera llei ferroviària de Catalunya. Aquest projecte neix en compliment de les directrius europees de liberalització del transport, establertes a partir del Llibre Blanc del Transport que impulsà la Comissió Europea i de la voluntad política del Govern de desenvolupar les competències pròpies de Catalunya en matèria de transport ferroviari. Unes competències que ja tenim en l’Estatut vigent ( art.11.9), i que de ben segur ( l’anunciat traspàs de les rodalies de RENFE n’es un bon exemple) s’incrementaran amb l’aprovació i entrada en vigor, del nou text, a finals d’enguany.

El principal element de la llei és la definició dels sistema ferroviari de Catalunya, configurat per infraestructures i serveis que són, als seus efectes : a) els serveis que es desenvolupen per les infraestructuras ferroviàries de titularitat de la Generalitat de Catalunya; b) els que es desenvolupen per les infraestructures de titularitat de l’Administració de l’Estat o les seves entitats públiques adscrites, quan els serveis tinguin el seu origen i la seva destinació dins el territori de Catalunya, encara que aquests circulin per vies que puguin formar part o estiguin conectades a la xarxa general de l’Estat i ; c) els que es desenvolupin per infraestructuras de titularitat privada que es trobin situades íntegrament dins el territori de Catalunya.

Quines són les competències que atorga la llei al Govern sobre el sistema ferroviari de Catalunya? El Govern té, a partir de l’aprovació de la llei, la competència sobre el planejament estratègic del sistema ferroviari , el seu desenvolupament, la construcció de noves infraestructuras que en necessiti , la seva ordenació i la seva regulació general així com l’establiment del règim jurídic i financer de l’administrador, l’atorgament de llicències i autorizacions a les emprestes ferroviàries que operin en el territori de Catalunya i la capacitat de l’atorgament de les autoritzacions per a les prestacions de serveis ferroviaris declarats de servei públic. Resta pendent, encara, l’articulació d’un futur règim de concertació de la gestió de les línies que es comparteixen amb d’altres comunitats autònomes.

La llei també preveu una regulació de la integració urbana del ferrocarril, delimitant les distàncies de les zones d’edificació, garantint una integració urbana segura i de qualitat urbana, fixant les obligacions del manteniment dels elements essencials del traçats i dels accessoris,etc.. Les infraestructres ferroviàries s’han d’incardinar en el territori que les sustenta amb el major nivell d’integració, cooperant amb la complexitat d’usos de la ciutat que relaciona, i garantint, allà on hi hagi nous traçats, la seguretat del residents i dels seus bens patrimonials.

Un altre punt bàsic de la llei és la conversió de l’IFERCAT en un autèntic ens impulsor del desenvolupament de la xarxa ferroviària i de transport , un ens potent que tindrà com a objecte construir les infraestructuras ferroviàries que li encomani el Govern, i també, conservar, gestionar i administrar les infraestructures ja construides que li adscrigui. L’IFERCAT esdeve, d’aquesta manera, un instrument clau de les polítiques públiques de mobilitat i de transport, en línia amb el que ja establia la llei 19/2001, però reforçada amb una previsió més activa del Govern en la matèria. Som a les portes d’un gran període d’impuls del ferrocarril. La posada en marxa dels plan directors urbanístics tant de l’Eix Transversal Ferroviari ( de LLeida a Girona ) com del Eix Orbital Ferroviari ( deVilanova i la Geltrú a Mataró) són un excel.lents exemples d’aquesta nova etapa que assenyalarà el ritme d’inversió pública i les noves dinàmiques en matèria de transport i de comunicacions durant les dues properes dècades.

Per primera vegada, també, es legisla sobre el sistema tramviari, atorgant a la Generalitat la titularitat de la xarxa actual. És un dels títols més novedosos de la Llei, com reconeix la seva exposició de motius. Si és pot parlar de renaixença ferroviaria , en el cas dels tramvies s’està vivint un autèntic “rissorgimento”, ja que aquests han passat de ser un element enyorable en el paisatge urbà de fa unes dècades a convertir-se en un element modern, de gran acceptació popular, símbol del nivell de creixement i de millora dels recursos de la nostra societat.

Vull destacar un títol important : el de la seguretat del transport feroviari i el de la regulació de la funció inspectora i del règim sancionador que també preveu la llei. La principal determinació de la proposta és l’increment dels mecanismes de control i de seguretat en la globalitat de la xarxa, per tal de garantir major seguretat individual i col.lectiva als usuaris. El creixement de les nostres ciutats, sumat a una certa difussió de conductes incíviques que responen al nou fenòmen de la violència urbana (en totes les seves formes) obligarà a posar en marxa el màxim de mesures que poguin garantir la seguretat de l’usuari en l’ús del servei.

El PITC, el Pla d’Infraestructures del Transport a Catalunya , que la llei incorpora com un element clau per al desenvolupament del sistema, mereix la darerra reflexió. Catalunya necessia dotar-se d’un instrument de planejament de les seves infraestructures de transport, com a instrument per definir objectius i com a instrument d’inversió en la millora general dels recursos del país. L’actual debat estatutari, en matèria de nou finançament, comportarà una inversió a Catalunya de prop de 20.000 milions d’euros durant els propers set anys. És una oportunitat històrica per tal de resoldre el dèficit d’infraestructures que pateix el nostre país, així com una peça fonamental per construir la potent Catalunya ferroviària a que tots aspirem. Aquesta Llei camina en la mateixa direcció.