BALANÇ D’UN ANY D’INTENS TREBALL POLÍTIC.

Estem a punt de posar punt i final a uns dels anys més intensos de l’activitat política a Catalunya : any d’aprovació parlamentària i ciutadana del nou Estatut ( amb un 74% dels vots populars), any d’eleccions al Parlament, finalització de l’etapa política del President Maragall i de la primera etapa de govern catalanista i d’esquerres en democràcia, acord de l’Entesa, inici de l’etapa del President Montilla i nou govern...

El resultat, malgrat la intensitat de les hores viscudes és positiu. El resultat electoral ha comportat un Parlament i la conformació d’un acord polític basat en una nova aliança de les tres forces polítiques del centre esquerra català disposades a desplegar el nou estatut i a consolidar el catalanisme social.

Tot plegat, un any que no oblidarem fàcilment. Un any amb molta i bona política. Un any de debat i de discusió, que caldrà analitzar amb rigor d’aquí un temps, a la llum dels resultats de la collita que s’obtingui en els propers anys.

Tenim per tant, una nova legislatura. Iniciada fa un més i escaig, la nova legislatura obligarà a les forces parlamentàries a posar-se a la feina d’immediat. El Govern ha estudiat i ha enviat al Parlament un seguit de projectes de llei, pensats i elaborats en el període anterior, per tal d’atendre temes cabdals del país, demandes importants de la ciutadania. Aquests projectes apunten al debat i l’aprovació d’una nova llei de serveis socials ( compromís electoral del President Montilla), una llei de millora de l’accés a l’habitatge, la llei de contractes de conreu, la llei per a la creació del Consell de Relacions Laborals, la llei de creació de Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya, la llei del Centre d’Estudis d’Opinió, la llei de creació de l’Agència Catalana de Turisme i la llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya. En els propers dies vindran més projectes. La feina del govern anterior ha estat fecunda i el govern actual vol rendabilitzar-la en benefici de tothom.

Cal dir també , en aquest balanç, que l’economia catalana està clarament millor que fa tres anys. S’han creat 440.000 llocs de treball, la taxa d’atur està en el 6,2%( un mínim històric), la taxa d’ocupació se situa en el 71%, dins els objectius fixats a la cimera de Lisboa per l’any 2010. La taxa d’ocupació femenina s’acosta ja en xifres globals a la mitjana europea ( també una fita de Lisboa) i el PBI creix al 3,6%, al ritme més alt dels darrers 24 mesos i el doble que la mitajana europea. Un bon any , per tant el 2006, des del punt de vista de l’economia.

No puc acabar aquest article sense fer referència a l’obra del Govern Zapatero. El suport del President del Govern espanyol ha estat clau per a obtenir un Nou Estatut. Rodríguez Zaptero ha estat un abanderat de la reforma estatutària, tot i el cost polític que en algun moment li ha significat la seva defensa. Però, sobre tot, vull destacar dos grans reformes socials del seu govern: l’aprovació de la llei de l’autonomia personal o de l’atenció a les persones dependents que completa l’edifici del’estat del benestar a casa nostra i l’impuls a la llei de la igualtat que cerca equilibrar la situació econòmica, social, política i institucional de les dones al conjunt de l’Estat. Fora injust no citar, finalment, l’enorme impuls que el President Zapatero ve donant al procés de pau a Euskadi. Un procés lent i complex, però que compta amb el suport de tots els demòcrates.

Publicat a El 3 de Vuit, 29/12/06