LA IMPORTANCIA DE CREURE EN LA POLITICA

Comencem l’any polític amb un sentiment dolorós. La violència terrorista ha trencat la treva i les converses ( sempre complexes, sempre difícils)del procés de pau a Euskadi. Però, malgrat la duresa del moment i el volum de la catàstrofe viscuda, amb la pèrdua de vides humanes, considero que s’ha de continuar treballant per a que s’obtingui una sortida pacífica a Euskadi, en el marc democràtic.El Govern mereix el nostre suport en aquest moment i hem d’actuar i treballar per a que les seves iniciatives de pau, recolzades de forma majoritària pel Congrés de Diputats, continuïn gaudint del suport majoritari de les forces polítiques i de la ciutadania.Com mai és l’hora de creure en la política.

La responsabilitat dels fets la té la banda armada. Ningú ha de buscar posibles raons, dubtosament justificables, en la seva actuació. La responsabilitat política d’estretar la unió de les forces polítiques democràtiques és, en canvi, de les direccions dels partits i per descomptat, el lideratge de l’acció correspon a qui té el la màxima responsabilitat institucional, el President Zapatero, i política , el Partit Socialista.

Però l’oposició també té una responsabilitat destacada, de la qual no pot defugir de cap de les maneres: donar suport al govern contra el terrorisme i evitar el camí equivocat de la utilització partididista de la desgràcia ocasionada per la violència. Si l’oposició creu en la política, és l’hora de demostrar-ho

Hi ha qui considera que “tot s’hi val” en política. És la pràctica habitual de l’actual cúpula del PP, a Madrid. Qualsevol desgràcia col.lectiva és utilitzada com un arma d’atac i de desgast del Govern. Sense contemplacions. Sense escrúpols. És l’actitud més propera a aquells que no creuen en la política com l’art de relacions entre els ciutadans per resoldre tot això que fa als assumptes públics.

Creure en la política permet proposar, defensar i confrontar idees i projectes, garantir el seu debat, pactar les conclusions. Creure en la política és, sobretot, mantenir unes regles ètiques i uns principis que signifiquen un respecte bàsic al ciutadà. El camí del menyspreu de les institucions, la introducció de la violència com a forma de manifestació política, la manipulació del dolor de les víctimes, la pèrdua de respecte als valors democràtics són l’inici d’un camí que no comporta la millora social ni ciutadana. Formen part d’un sistema que cerca el desprestigi de la política en democràcia.

Aquells que creiem en el rol clau de la política com a forma de convivència social hem de ser rigorosos davant de totes les manifestacions d’intolerància i de violencia, per minúscula que pugui ser la seva manifestació. Algunes d’elles, darrerament sovintegen també a casa nostra. Hem d’acabar amb la pràctica de l’ocupació dels plens municipals i parlamentaris per part de grups minoritaris, radicalitzats. Hem de desterrar, d’una vegada per totes, el pancartisme despòtic que s’ha acostumat a elegir actes institucionals que representen el conjunt de la ciutadania per a manifestar-se ( i encara més greu quan és impulsat per càrrecs electes). Hem de fer més pedagogia de la convivència pacífica davant certs grups minoritaris que confonen la legítima protesta amb la imposició agresiva. Hem de fer front a aquestes formes de comportament, les hem de denunciar i no amagar el cap sota l’ala. La intolerància i la violència poden assumir diferents dimensions, però totes elles són figues del mateix paner.Un model pacífic de convivència necessita, avui més que mai, de la política. Cal que apostem a fons per ella.
Article publicat a El 3 deVuit, el 19 de gener del 2007