L’ACCÉS A L’HABITATGE : EL CENTRE DE LA PREOCUPACIÓ MUNICIPAL SOCIALISTA

Tots estem assistint a la dificultat creixent dels joves catalans i d’altres col.lectius socials per accedir a un habitatge digne. La conversió de la unitat d’habitatge en un producte financer dificulta de forma creixent l’accés, ja sigui en forma de compra o de lloguer, a persones o familias amb rendes baixes. A aquest fet se suma un mercat de lloguer reduït , car i feble.

El passat dissabte 13 de gener el secretari de política municipal del PSC, l’alcalde d’Hospitalet, Celestino Corbacho, va proposar com a mesura urgent l’impuls, en els propers quatre anys, de la rehabilitació de 100.000 habitatges.

Aquesta proposta posa l’accent en la ciutat construïda, en la ciutat existent, en la seva modernització i en la seva renovació. Per dur a terme la iniciativa, Corbacho planteja la creació d’un fons de recursos específics per a la rehabilitació d’aquest gruix d’habitatges. S’ha indicat ja, en moltes ocasions, la importància i el bon impacte que han tingut per a molts barris ( i, per tant, per a les seves ciutats) la injecció econòmica de la Llei de Barris. D’una manera similar, el nou fons proposat, hauria d’esdevenir una acció senzilla, però dinàmica, en favor de les grans operacions de rehabilitació de l’habitatge, que pivotaria fonamentalment sobre l’habitatge buit i sobre aquell que no pot ser ocupat a causa de diversos nivells de patología. Si ens atenem a les xifres fins avui conegudes, estariem considerant que un 20 % aproximat del total d’habitatges del parc actual de Catalunya ( 600.000 unitats) podrien ser matèria d’intervenció.

La segona proposta persegueix la creació d’un instrument de consens i de planejament : el consell territorial per la promoció de l’habitatge protegit . Aquesta proposta requereix d’un important esforç polític, de l’esforç d’aquells que volen treballar més enllà dels límits d’un municipi per garantir la construcció d’habitatges accesible als sectors de població que més ho necessiten. La proposta recull allò que ja fa temps diuen les veus més autoritzades : s’ha d’arribar a l’objectiu de que un de cada tres habitatges nous produits sigui de protecció oficial.

Hi ha municipis del Penedès que són exemples de promoció de l’HPO. Cal dir-ho. En especial citaré els exemples de Vilafranca del Penedès, amb 396 habitatges construits de protecció en els darrers quatre anys , de Santa Margarida i Els Monjos que ha impulsat quasi un centenar de pisos amb finalitat social en el mateix periode i, pel volum impulsat i construit, l’esforç del municipi de La Granada.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ve treballant, també, dins l’àmbit de la rehabilitació, des de finals dels anys 80 en la reforma i adequació d’habitatges buits que es lloguen a joves o a famílies que no tenen pis. La tasca ha estat llarga i intensa durant més de 10 anys. La darrera exposició VILAFRANCA FA PER TU explicava algunes d’aquestes accions singulars. La tasca s’ha dut a terme gràcies a l’esforç municipal, a la col.laboració amb empreses, a la sensibilitat social de molts propietaris. El programa ha servit també per a la formació de joves professionals. Una nova injecció de recursos en aquesta àrea permetria posar al mercat més habitatges, atendre la demanda de més persones, a la vegada que recuperar teixit urbà, impulsar la reactivació econòmica als barris vells o consolidats i fer un estalvi estratègic de sòl urbanitzable.