HABITATGES PER A ESTUDIANTS

La ministra Trujillo ha anunciat un paquet de mesures importants per a facilitar l'accés a l'habitatge als col.lectius de joves. A banda d'anunciar un gir importante a partir del 2009 en la promoció de l'habitatge protegit que es destinarà fonamentalemnt a la construcció de l'habitatge de lloguer, la Ministra ha parlat d'impulsar la construcció d'uns 10.000 habitatges per a joves estudiants.
Fins ara, la demanda d'habitatge a causa de la mobilitat per estudis és resolta, de forma majoritària, per l'oferta privada, ja sigui formal o informal. Una mostra més de com el mercat ha satisfet( o ha mal resolt) les demandes de consum d'un sector de la població sense intervenció pública.
La mesura que presenta Trujillo és una bona mesura. Les ciutats espanyoles , en general, i les catalanes, en particular, no compten amb aquest barris estudiantils que caracteritzen a les ciutats universitàries d'Europa. Són una mancança important, fins i tot, són un paisatge que trobem a faltar, un escenari de creació, cultura i vida que dóna perfil propi a qualsevol ciutat.
Ara bé, l'impuls de l'Estat en la matèria hauria d'anar acompanyat per un esforç similar de comunitats autònomes, ajuntaments i de les pròpies universitats. Si avui dia es traslladen de forma forçada, a causa dels estudis, més d'1.000.000 d'estudiants, és evident que tot i ser important, la xifra de 10.000 habitatges és insuficient. Les comunitats autònomes que vulguin competir en l'atracció d'estudiants hauran de garantir també fòrmules d'habitatges més econòmiques ( la mesura de Trujillo preveu que els joves paguin 200 euros per mes de lloguer!) i els municipis universitaris que vulguin conservar un perfil atractiu pels estudiants de fora també s'haurà de posar a treballar.
El mateix argumentari serveix per a les pròpies universitats, ja que és possible que en el futur la qualitat de l'oferta depengui, i no poc, d'un volum accessible de serveis necessaris per triar on realitzar els estudis. Penso, de manera especial, en universitats que avui encara necessiten un esforç de consolidació i de creixement : Lleida, Girona, Vic... La qualitat i l'accessibilitat de serveis residencials ofertats poden ser també instruments eficaços per a competir en els mercats educatius més enllà de les nostres fronteres.
És una bona mesura, per tant, que cal estudiar i impulsar. Requereix una inversió econòmica pública important, ja que construir per llogar és avui molt poc atractiu pel sector privat. Però és evident que ens juguem quelcom més que una simple inversió.