ELS TRENS DE RODALIES

Hem viscut una setmana "horribilis" en relació a la avaries dels trens de rodalies. És una situació que ja dura bastants mesos i que està provocant la lògica protesta dels ciutadans. Des del Govern de Catalunya s'està treballant amb intensitat per tal que s'accelerin les inversions previstes i compromeses per part del Ministerio de Fomento per a la millora i el manteniment de la xarxa.
Estem davant d'un problema que requereix una gran atenció de l'administració. I, per això, no podem abaixar la vigilància ni deixar d'exigir allò que ens pertoca i que pertoca per a la bona marxa de les nostres ciutats.
La pregunta que ens hem de fer és la següent: com hem arribat en aquesta situació ? La resposta és ben clara : manca d'inversió en infraestructures, en la millora de la qualitat dels serveis i en el manteniment de les xarxes de subministrament elèctric, etc.
El Conseller Nadal va obtenir el compromís de la inversió urgent i addicional de 100 milions d'euros en el manteniment de la xarxa. El President Montilla ha demanat que s'accelerin les inversions pactades l'any passat. La vicepresidenta del Govern ha anunciat que la inversió de 1.350 milions d'euros destinats a rodalies es gestionaria amb rapidesa per tal de pal.liar els efectes de la situació actual.
Torno a destacar que la situació de rodalies RENFE és el resultat d'una actuació esquilmant dels successius governs del PP ( amb els corresponent suport de CIU). La manca d'inversió en la xarxa pública ferroviària ha contrastat amb l'esforç i la procupació dels governs conservadors per incentivar altres ofertes ferroviàries. No cal dir que aquestes, les línies de l'alta velocitat, són imprescindibles i tots esperem moltíssim d'un fet tan senzill com que la distància ferroviària entre Madrid i Barcelona és ja inferior a quatre hores, però és ben cert que la massa important de persones que es desplacen al voltant de les grans ciutats d'Espanya i de Catalunya és cada dia creixent.
Hi ha un Pla de Xoc de Rodalies que s'ha de comenzar a executar. Tots els ciutadans i, en especial els usuaris habituals, esperem molt d'ell. No poden haver retards. Ja no es justifiquen els retards.
Tornem a entrar en una era del tren, cent cinquanta anys després de la seva posada en funcionament a Catalunya. La necessitat d'un model de mobilitat sostenible ho fa imprescindible, per estalvi enèrgic, per seguretat dels viatgers, per impacte econòmic i també com a transformació d'un model de viure a les nostres viles i ciutats.