domingo, enero 18, 2009

MÉS ENLLÀ DE LA CRISI, SOM CAPAÇOS DE CANVIAR LA NOSTRA MANERA DE VIURE ?


És comú, tant a nivell polític com ciutadà, escoltar crides diverses al treball d’unitat en favor dels interessos de tothom, ja de sigui del país o de la gent del país. Però considero que, mai com ara, és necessari que es produeixi una acció unitària per fer front a la forta crisi econòmica i d’ocupació que estem vivint. Els efectes de la crisi fa dies que es fan sentir a Catalunya, i per descomptat, a la nostra comarca. Tancaments empresarials, treballadors en situació l’atur, autònoms que estan plegant...la llista no és curta... Nous expulsats del mercat de treball, nous pobres... Davant d’aquesta situació, ens hem de plantejar què només plegats i amb el màxim d’esforços per part de tothom ens podrem sortir .

La primera resposta s’ha produït, com correspon, per part de les administracions públiques, mitjançant els mecanismes de suport als treballadors afectats i a les seves famílies i l’atenció a les empreses que entren en situació crítica. En aquest sentit els governs ( de Catalunya i d’Espanya) ja han posat en marxa els plans de xoc per tal de mitigar els efectes de la crisi en els sectors socials més afectats. A Catalunya, el Departament de Treball ha posat en marxa un pla d’acció per valor de 163 M€ a desplegar durant l’any 2009. Hem de fer ús d’aquests mecanismes i hem de procurar que es siguin útils no només de cara a la castigada renda de les famílies més afectades si no també per als sectors de petits i mitjans empresaris i pel conjunt de nous emprenedors els quals poden permetre als treballadors i a les treballadores, ara en atur, retornar ben aviat al mercat de treball.

Però la feina no acaba aquí. El govern de l’Estat ha apostat per un pla de suport als municipis ( que es diu Fons estatal d’inversió), per un valor de 8.000 milions d’euros que permet fer obres locals, ocupar gent aturada del municipi i avançar ja sigui en equipaments, ja sigui en millora urbanística, ja sigui en promoció de la cultura o en preservació del medi ambient en benefici de la comunitat. Els municipis de la nostra comarca rebran una quantitat superior als 15 milions d’euros d’aquest Fons. És un bon ajut que s’ha de sumar a la resta de mesures que el Govern de la Generalitat i els mateixos ajuntaments estan duent a terme.

En una hora difícil, en la qual fins i tot el futur president dels Estats Units, Barack Obama, té compromès el seu futur, hem de treballar plegats per conservar els actuals nivells de benestar i per crear noves fonts de riquesa i d’ocupació a casa nostra, sense perdre el nord dels nostres objectius nacionals i col.lectius, però pensant sempre, en primer lloc, en les persones que més ho necessiten.

Però la meva reflexió no vol quedar-se aquí. La meva pregunta és, ara més que mai, si un altre món és possible. En servirà aquesta crisi per canviar les formes de fer, les de pensar i les de treballar? Convido a tothom a pensar de debò en el fet de que tenim una responsabilitat molt superior a la de donar resposta ( com podrem... i si sabem) a una nova crisi del nostre sistema econòmic. Hi ha més matèria de debat. Comencem?

Publicat al Penedès Digital, el 12 de gener

miércoles, enero 07, 2009

LA GUERRA A GAZA, LA PAU A GAZA

El conflicto entre Palestina e Israel lleva ya camino de enquistarse, de convertirse en crónico. No hay fenómeno más doloroso ni más terrible que un público ( el del mundo de hoy) que se acostumbra a la muerte sistemática, diaria, de gente inocente, humilde, pobre...en la tierra palestina.
Yo quiero hacer llegar mi voz, también dolorida y angustiada, por un drama que toca a tanta gente que sólo aspira ( como el común de las personas) a vivir en paz, a realizar sus proyectos personales y a participar en causas colectivas que incrementen su cultura, que respeten su religión y que no se opongan a su posible felicidad.
Con ello no me estoy refiriendo a ninguna organización política ni militar judía o palestina. Me estoy refiriendo a la gente humilde y sencilla a la que le tocó en suerte ( o en desgracia) vivir en una tierra que es un perpetuo calvario. A ellos y por ellos empiezo este artículo con unas flores blancas.
Como ciudadano y demócrata rechazo toda forma de violencia. Y como político, pido y exijo que acabe la masacre de la gente de Gaza. Mi temor es que hoy la muerte se pasea por Gaza. Dentro de muy poco ( mi temor es grande y fundado) la muerte viajará por toda Gaza y también por Israel.
Mi pregunta es : ¿ Cuánta gente anónima no tiene voz en esta guerra? ¿ Cuando tendrán voz suficiente aquellos ( y no son pocos) que buscan una salida más allá de la destrucción y de la barbarie?