martes, noviembre 25, 2008

UNA TROBADA AMB ELS COMPANYS DE L'APRENENTATGE PRODUCTIU


El divendres passat em vaig trobar amb els companys d'INEPS ( International Network of Productive Schools) amb els quals vaig treballar durant 9 anys seguits, des del 1990 al 1999. Fruït de la feina va ser la creació de la mateixa xarxa INEPS, la fundació a Vilafranca de l'IDAP ( Institut d'Aprenentatge Productiu) que vam batejar Rodolf Llorens i Jordana i un bon grapat d'experiències molt significatives en el món del treball i de l'educació dels joves.

Vaig tornar molt entusiasmat i em vaig posar de seguida a redactar un text que porta per títol "VILAFRANCA COM A REFERÈNCIA EDUCATIVA". El penjo aquí per a tothom que ho vulgui llegir.


"És possible que no siguin majoria els vilafraquins que coneguin la rica experiència dels Mòduls d’Aprenentatge Productiu que es porta a terme a tres instituts de Vilafranca del Penedès. I que tampoc ho siguin aquells que hagin treballat ben a prop de l’IDAP que funciona dins l’àmbit municipal de la Vila des de fa 18 anys.

En aquests dies en que se sent a parlar tant dels canvis educatius, en el marc del debat de la primera llei d’educació del país que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, adopta un especial relleu el treball que es duu a terme a Vilafranca per part de l’Ajuntament per crear oportunitats de formació i de producció educativa als seus ciutadans. És un exemple ben viu del que significa un compromís amb l’educació des de la política local.

El passat divendres 21 de novembre, al Caixaforum, a Montjuic, el Departament d’Educació, l’Ajuntament de Vilafranca,l’IDAP “ Rodolf Llorenç i Jordana i l’IPLE (l’Institut per l’Aprenentatge Productiu de Berlín) van aplegar un bon nombre d’educadors europeus i catalans ( i entre ells penedesencs) per tal d’avaluar el treball fet en tots aquests anys i posar les bases de noves col.laboracions.

Aquells que vam intervenir des del primer dia en aquesta experiència, considerem avui que l’ampliació del treball municipal als instituts públics de la Vila ha estat la prova de la consolidació d’un mètode de treball educatiu que ja ha demostrat grans èxits en la seva pràctica.

L’aprenentatge productiu té com eix del seu treball la capacitat de la persona per a construir coneixements. Opta de forma permanent per que siguin els joves o els adults que intervenen els que dissenyin els programes que volen fer. L’aprenentatge no es realitza sempre a l’interior de l’escola i aquesta, l’escola, canvia de rol i esdevé un escenari de trobada entre els joves i els seus professors. El docent es converteix en guia de processos. No imparteix coneixements, si no que implica als alumnes en un procés en que ells són els exclusius protagonistes.

L’experiència educativa va néixer a Nova York i un grupet d’educadors alemanys la van traslladar a Berlín a finals dels anys 80. Des de Berlín, l’experiència s’ha disseminat per Europa, però en els únics països en que de forma real ha pogut traspassar les barreres i inserir-se en el sistema formal han estat Alemanya i Catalunya. Vilafranca del Penedès és pionera una vegada més en innovació, en millora de l’escola, en capacitat per generar noves oportunitats als joves que no troben resposta en un sistema educatiu que és, encara i mal que ens pesi, generador de desigualtats i productor d’exclusions.

Vull fer el meu reconeixement als responsables polítics i tècnics municipals que un dia, no sense dubtes, van creure en l’oportunitat d’innovar. Però sobre tot en aquells joves que van prestar-se a una nova fórmula d’aconseguir èxit professional i educatiu i que, per que es van comprometre, van assolir bons resultats. Ara toca ampliar el ventall territorial i estendre el treball a tots aquells centres que ho vulguin adoptar. El paper dels directius i dels docents dels IES Mila i Fontanals, Eugeni d’Ors i Alt Penedès tornarà a ser, com ara, molt decisiu. Enhorabona, escola ! Enhorabona, Vilafranca !"


Nota : la fotografia que he triat per acompanyar el text és la de la seu de l'IDAP a Vilafranca del Penedès, a l'antic edifici de la VIRBEN, a la Plaça de la Verema.

viernes, noviembre 14, 2008

TOTS A TREBALLAR PLEGATS


És comú, en política, escoltar crides diverses al treball d’unitat en favor dels interessos de tothom, ja de sigui del país o de la gent del país. Però considero que, mai com avui, és necessari que es produeixi una acció unitària per fer front a la forta crisi econòmica i d’ocupació que estem vivint. Els efectes de la crisi es comencen a sentir a Catalunya , i per descomptat, a la nostra comarca. Tancaments empresarials, treballadors en situació d’atur, autònoms que estan plegant...la llista és preocupant. Davant d’aquesta situació, ens hem de plantejar què fer.

La primera resposta ha de venir per part de les administracions públiques, mitjançant els mecanismes de suport als treballadors afectats i a les seves famílies i l’atenció a les empreses que entren en situació crítica. En aquest sentit els governs ( de Catalunya i d’Espanya) ja han posat en marxa els plans de xoc per tal de mitigar els efectes de la crisi en els sectors socials més afectats. A Catalunya, el Departament de Treball té a punt un pla d’acció per valor de 163 M€ a desplegar durant l’any 2009. Hem de fer ús d’aquests mecanismes i hem de procurar que es rendabilitzin no només de cara a la castigada renda de les famílies més afectades si no també a posar en marxa polítiques actives que permetin als treballadors i a les treballadores en atur retornar al mercat de treball.

Però la feina no acaba aquí. Aquesta crisi no és només una inflexió conjuntural de l’economia. Estem davant d’una transformació de les relacions econòmiques vigents fins avui, d’una modificació del mapa productiu i d’uns canvis estructurals en el mercat de treball, que ens obliguen a pensar en profunditat en els escenaris de futur. És un bon moment per a parlar del model econòmic de la nostra comarca, de les seves mancances i de les seves fortaleses i posar a punt les respostes.

Hem de pensar en el model d’implantació industrial que s’ha dut a terme en els darrers anys i en l’evolució del logístic, d’una importància estratègica en el desenvolupament futur de la comarca. Hem d’apostar per aprofundir en els dos camps, a l’empresarial industrial i al logístic, sumant al primer més recursos d’innovació i de recerca i al segon una major qualitat en la generació d’ocupació. Hem de preparar sòl industrial i logístic de qualitat per atendre la demanda d’instal.lació de noves empreses o d’ampliació de l’actual un cop se superi la crisi. Hem de parlar d’un sòl preparat, ben ordenat territorialment i amb els serveis que demana l’empresa d’avui dia. En matèria de serveis, el turisme cultural i en especial l’enoturisme, com ja s’ha dit, poden ser dinamitzadors eficaços d’una economia sostenible. Pel que fa a l’agricultura i l’agroindustria, el futur continuarà depenen de l’aposta per la qualitat i la diversificació productiva.

Hem de continuar apostant en tot això que funciona bé. I hem de ser valents i ambiciosos en els nous desafiaments econòmics, obrint-nos a noves implantacions empresarials, garantint la qualitat dels processos i, sobretot, unificant els criteris d’acció, treballant plegats. La nostra economia està en risc i el nostre model de cohesió social,també. L’acció col.lectiva és imprescindible.
Article publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 14 de novembre


viernes, noviembre 07, 2008

REFLEXIONES SOBRE EL TRIUNFO DE OBAMA


La primera vez que oí hablar de Barack Obama fue por boca del President Maragall. Recuerdo que en un encuentro empresarial en el Fira Palace, de Barcelona, y en presencia del Presidente Zapatero, Maragall citó por primera vez la noticia aparecida en medios americanos. Pocos retuvimos el nombre, el momento y el gesto del President, pero unos años más tarde esa cita, aparentemente perdida en el discurso maragalliano, ha adquirido una especial relevancia. Maragall con su fino olfatopara detectar nuevos fenómenos políticos, había olido algo en ese anuncio que se fue convirtiendo en realidad.

El martes pasado Obama ganaba claramente las elecciones americanas y una euforia empezó a recorrer la sensibilidad política a USA y en el resto del mundo. Un hombre negro, con una personalidad tranquila esculpida a base de esfuerzo y trabajo, nacido en Hawai y formado en Indonesia, llegaba a una de las máximas responsabilidades políticas del mundo : pilotar la política de la Casa Blanca durante los próximos cuatro años.

Me sumo a aquellos que opinan que un aire de cambio político puede instalarse en la principal potencia occidental. Pero también me sumo a aquellos que, una vez pasada la enorme euforia de simbolismo que ha acompañado al resultado del 4 de noviembre, considera que el nuevo presidente debe dar con inmediatez los primeros mensajes de cambio político.

La credibilidad en política tiene, muchas veces,un periodo corto de caducidad y por ello se debe aprovechar al máximo el buen viento y la buena mar.

Yo personalmente quiero saber qué propuestas nos hará Obama sobre la disminución y/o la desarticulación de conflictos bélicos en el mundo ( Afganistán e Irak provocados por la misma intervención de Bush), sobre las medidas globales que se han de impulsar para salvar la calidad del ambiente y luchar contra el cambio climático, sobre cómo piensa atender la situación de más de 12 millones de inmigrantes ilegales en su propio país, sobre de qué manera se puede dar un impulso a la paz en el oriente medio o a la grave situación de un continente sumido en la pobreza como en el caso de Africa o sobre cómo ayudar, desde los instrumentos financieros mundiales, a los diferentes estados que lo necesitan ( en Europa también los hay) a atender los profundos desequilibrios sociales que está generando la crisis económica y a contener los conflictos internos que dicha situación desgraciadamente puede generar.

Ahí está la piedra de toque del gobierno de Obama a partir del próximo 20 de enero. Como decía un personaje de la magnífica película La batalla de Argelia, de Gillo Pontecorvo, el reto no está en la etapa de lucha para producir una revolución ( esta es la etapa fácil) el gran reto está en la etapa posterior aquella en la que corresponde llevar los cambios a la práctica, hacer realidad el cambio prometido.

A los progresistas del mundo nos corresponde, hoy, estar al lado de Obama. Estoy convencido.