martes, mayo 25, 2010

EL NOU MODEL DE MOBILITAT AL PENEDES


Fa uns dies ens varem reunir a Canyelles un grup important de responsables polítics socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf per fer, juntament amb el Secretari del Govern per a la Mobilitat, Manel Nadal, una valoració sobre les polítiques públiques de mobilitat aplicades a les nostres comarques durant els darrers anys.

En primer lloc, varem exposar als mitjans de comunicació els resultats de l’acció de govern pel que fa a l’ampliació de l’oferta de transport públic. Des de la posada en marxa de Rodalies de Catalunya, per exemple, l’Alt Penedès va veure doblada l’oferta de serveis ferroviaris els dissabtes, diumenges i festius. Des del passat més d’abril, en compliment del Pla de Viatgers de Catalunya, es va doblar, tambè, el nombre de serveis d’autobús per carretera en la línia Vilafranca – Canyelles -Vilanova. L’hem de sumar, a aquests serveis, l’augment de freqüències entre Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès i Barcelona.

En segon lloc, la valoració es va centrar en l’inici de les obres de la C-15, amb la perforació del túnel del Montgrós que permetrà la construcció de l’autovia entre Vilafranca i Vilanova, l’inici dels treballs de la variant de Vilafranca del Penedès i la finalització de la connexió amb l’actual traçat Vilafranca-Puigdàlber. L’any 2012 estaran finalitzades les obres de l’Eix Diagonal que, connectant la C-32, l’AP-7, la N-340, la N-II i l’Eix Transversal, estructurarà quatre territoris, comunicarà quatre capitals comarcals ( Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa) i impulsarà la relació econòmica i de serveis entre la Catalunya Central, el Penedès i el Garraf.

En tercer lloc, el balanç fet va acabar explicant les dues grans apostes ferroviaris que ajudaran a completar el model de mobilitat de les nostres comarques : la projecció i construcció de la Línia Orbital Ferroviària i la posada en marxa de l’estació de trens regionals del Penedès, a Vilafranca del Penedès, optimitzant les actuals instal.lacions de la base de muntatge del tren d’alta velocitat.

L’estació de regionals és una aspiració territorial que no donarà resposta en exclusiva a la capital del Penedès. L’estació de regionals d’alta velocitat ha de complir una funció d’impuls econòmic del conjunt de la zona des de l’Anoia fins a la costa del Garraf. La data d’entrada en funcionament està fixada per l’any 2012 i no podem perdre la gran ocasió. La Línia Orbital Ferroviària, en canvi, entrarà ara en la fase de redacció de projecte, amb el compromís de l’Estat en el seu finançament.

El model de mobilitat del Penedès a que responen les successives mesures del Govern tenen com a element definitori l’aposta pel ferrocarril, l’augment de l’oferta de transport públic i la construcció dels eixos viaris que facin més permeable el territori, més ordenat per al seu creixement econòmic. No és una mera suma d’accions, és la construcció d’un model el que s’ha posat en marxa i que posa el Penedès i el Garraf en condicions de desenvolupar noves oportunitats per als seus ciutadans, els seus professionals i les seves empreses.

lunes, mayo 24, 2010

LA MILLORA DE LA MOBILITAT AL PENEDES


El treball que s'ha dut a terme en matèria de mobilitat a la nostra comarca en aquesta legislatura ha estat presentat públicament. Es va fer el passat dilluns 17 de maig, a Canyelles, amb l'assistència de Manel Nadal, secretari per a la mobilitat del Govern de Catalunya.

Les línies de treball han estat tres : ampliar l'oferta de transport públic, dotar el territori d'un eix viari estructurador de la comunicació amb l'interior de Catalunya i fer una aposta decidia pel tren com a eina de comunicació futura.

En matèria de transport públic podem destacar l'augment de serveis d'autobusos a Barcelona i l'impuls de l'eix de comunicació Vilafranca-Canyelles-Vilanova a partir de doblar l'actual nombre de serveis ( de 9 a 18 serveis diaris). La creació de Rodalies de Catalunya ha permés que, per fi, l'Alt Penedès compti amb un servei de trens en direcció Barcelona cada 30' els dissabtes, diumenges i festius. Aquesta és la realitat actual.

Per tal de millorar la relació entre les comarques pendesenques amb la Catalunya Central les obres de la C-15 vindran a dotar d'una autovia de quatre carrils que comunicarà Vilafranca i Vilanova i La Geltrú, intercomunicant la C-32, l'Ap7 i l'A7 amb l'A-2 i l'eix transversal. Les obres estan en marxa i al 2012 es podrà comunicar directament Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa en poc menys d'una hora.

L'aposta pel tren la representa l'impuls a la Línia Orbital Ferroviària. Aquesta línia, que tindrà el seu inici a Sitges i Vilanova i La Geltrú, dotarà ( per primera vegada) de serveis ferroviaris a Sant Pere de Ribes i Canyelles i les connectarà amb l'actual traçat de la R2 de Vilafranca a Martorell. Des d'allà, i en un nou traçat, el traçat ferroviari ens comunicarà amb Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Aquesta extraordinària aposta ferroviària ens permetrà consolidar un arc metropolità de comunicacions que junt amb la finalització de els obres del 4rt Cinturó li donarà eficàcia de comunicacions i major optimització econòmica i de serveis al corredor transversal que formen les comarques de la segona corona metropolitana. És la gran obra del futur que ha de passar del projecte a la realitat en les properes dues dècades.

Ha estat un bon treball, fins avui. Ara ens toca continuar millorant l'oferta de transports ( en especial amb Tarragona), acabar les obres de l'Eix Diagonal i fer les primeres inversions del tren orbital. Més trens i més autobusos, per anar reduint l'ús del cotxe privat.

domingo, mayo 16, 2010

LA PERSECUCION AL JUEZ GARZON


La trayectoria profesional y política ( breve pero impactante incursión ) del juez Garzón no siempre ha recibido elogios unánimes. Somos un buen grupo aquellos que pensamos que ha sido un juez irregular y, en ocasiones, más dado al espectáculo mediático que al acto de rigor y de prudencia que se presupone a un juez en una etapa democrática.


De todos modos, para mi el Juez Garzón es un referente en la lucha contra la impunidad de dictadores y de las dictaduras. El proceso a Pinochet, la lucha por rescatar del olvido y hacer justicia sobretantos hechos de muerte y de violación de los derechos humanos en América Latina son por si solos la causa justificada y suficiente para que pueda valorar su trabajo, más allá de las polémicas que envolvieron su figura en ciertas ocasiones.


Creo que con la suspensión profesional de Garzón la imagen de España y de sus instituciones judiciales ha sufrido un daño muy importante en la esfera internacional. No estamos sobrados de imagen, y esta decisión llevada a cabo por la autoridad judicial pone en entredicho algo aún más duro : la democracia española ha completado su consolidación en el tejido de sus instituciones jurídicas ? A veces podemos dar la impresión de que los fantasmas de la España negra duermen agazapados en algún callejón y que han despertado al unísono para hacernos vivir duras pesadillas.


Un sentimiento muy doloroso es para mi reconocer que en una época tan compleja, Falange Española y Manos Limpias, dos exponentes de la ultraderecha ibérica, reciban más apoyo de los padres de la justícia que la causa justa de tantos condenados ( y asesinados) por la guerra civil y el franquismo. Me revelo y no me resigno a pensar que éste pueda ser es uno de los primeros síntomas de un tiempo más oscuro que está por llegar.

martes, mayo 11, 2010

LA RESPOSTA POLITICA A LA CRISI: L’OPCIÓ SOCIAL


La crisi global financera està generant a Europa una forta tempesta política que amenaça ser de les fortes. No hi ha cap Govern a Europa que es pugui lliurar del desgast d’una situació sense precedents. La crisi grega pot comprometre part de la banca francesa. La situació portuguesa pot fer el mateix amb una part de la banca espanyola. En el pla polític, les conseqüències són evidents : Sarkozy va perdre les eleccions regionals a Franca, Merkel acaba de perdre la majoria a la Renània i al senat federal alemany, Brown ha perdut les eleccions al Regne Unit i Papandreu fa front a una de les pitjors etapes polítiques de la història contemporània de Grècia pocs mesos després d’haver obtingut un dels millors resultats polítics dels socialisme hel.lènic. Hongria, Holanda, Bèlgica... estan immerses en crisis diverses i/ o canvis electorals, totes tocades per l’actual situació econòmica, en major o menor mesura.

A Espanya, la situació és difícil i la posició del govern de l’estat està centrada en trametre confiança als mercats, combatre als especuladors ( hi ha gent que fa molts diners a costa de la població que pateix), donar suport al teixit productiu i mantenir el millor nivell de cohesió social possible al bel mig de la tempesta.

El President Zapatero, i és el gran valor de la seva acció, ha volgut mantenir la prioritat de la política social “contra viento y marea”, malgrat les crítiques de mig món polític i del bloqueig de la dreta espanyola.

Allà on la dreta política i econòmica demana rebaixa d’impostos, reforma del mercat laboral ( hem de llegir acomiadament gratuït) i retallada de la despesa pública, Zapatero ha legislat en favor de més suport a la formació dels treballadors i dels emprenedors, més recursos per pal.liar la situació de les persones en atur, més mesures d’ajut a les famílies per reduir l’impacte de la situació en les seves rendes i més esforços per continuar desplegant el sistema social d’atenció a les persones en situació de dependència. La política social és l’eix de la seva acció i evitar el retall de recursos per aquestes polítiques el porta a augmentar temporalment l’IVA, el proper mes de juliol, com a fórmula de recaptació complementària per mantenir la capacitat d’ajuda als sectors més vulnerables de la societat.

Aquesta és la forma de fer política que caracteritza al seu govern. És una inversió immediata en favor de la gent, que mou el consum ( i per tant sosté l'activitat econòmica) i posa les bases per a que, en una nova etapa post crisi, la societat espanyola es trobi en les millors condicions possibles, reduint desequilibris i mantenint els índex bàsics de cohesió social.

sábado, mayo 01, 2010

EL RAMON ZABALLA DENUNCIA EL PRIMER ANY DE LA MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA


Avui és l'1 de maig. L'aliança per fer fora el govern local socialista ha fet ja un any de mandat, amb cap resultat destacable i amb molt de decensís social i polític. Un dels millors articles que s'han escrit aquests dies sobre la situació política a la Vila, és del nostre company Ramon Zaballa, regidor a l'Ajuntament de Vilafranca. He volgut publicar-lo al meu bloc, un cop m'ho ha autoritzat.


"LA CIUTADANIA TINDRÀ LA DARRERA PARAULA I SENTENCIARÀ.


El dia 20 d’abril ha fet un any de la moció de censura a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès. En aquella sessió plenària, l’alcalde, Pere Regull, afirmà en el seu breu parlament que les raons que la justificaven eren tres: incapacitat de l’equip socialista per negociar amb les altres formacions polítiques, paràlisi institucional, ja que no s’havien aprovat els pressupostos, i desconfiança generada per una mala gestió. En el seu parlament, l’alcalde va fer referència al programa de mandat i va afirmar que aquell no era el moment per parlar-ne.
Passat l’any, toca fer-ne una valoració i analitzar el grau d’assoliment dels objectius del nou equip de govern.
En primer lloc, aquell programa de govern, que no es va explicar en el parlament de presa de possessió del nou alcalde, encara és desconegut per la gran majoria de la ciutadania. Molta gent es pregunta: el nou equip té model? Segons un bon amic entès en política, el model de l’equip actual és precisament la manca de model, de projecte i de concrecions.
Però, anem a pams! Cap de les raons que es van argumentar per justificar la moció ha sofert un canvi substancial. En primer lloc, el nou equip no ha donat cap mostra de ser més hàbil en la cerca de complicitats. Només cal revisar les actes dels plens i comptabilitzar quantes propostes han estat rebutjades o s’han hagut de retirar per por a no obtenir els suports necessaris.
La data en què es varen aprovar els pressupostos de l’any passat i la quantitat de modificacions que es van portar al ple durant tot l’any confirma la lleugeresa amb la que es va valorar la complexitat a la que ens mena l’aritmètica consistorial. Una paràlisi que, si no hi era, s’havia de provocar per justificar un accés irregular a l’alcaldia per part de qui pensava –segons indicava alguna enquesta- ser la força més votada en les darreres municipals. I amb aquest objectiu, l’actitud de CiU -mentre va estar a l’oposició- no va ser altra que la de posar pals a les rodes i dificultar tant com va poder la governabilitat de la vila. Quina actitud tan diferent a la del principal grup de l’oposició actual! Aquesta sí que és una diferència substancial en el panorama polític local d’aquest darrer any.
I, al marge d’actituds, que són evidents, hom es pregunta en què ha millorat Vilafranca en aquests darrers dotze mesos. La resposta no es meva, que segurament seria titllada d’interessada, la resposta sorgeix de les converses ciutadanes: Vilafranca no només no ha millorat, sinó que s’ha encallat i paralitzat estrepitosament. I no parlo de la gestió del dia a dia, ja que la gestió no és pròpia de la política sinó dels tècnics, i sortosament el nostre ajuntament disposa de molts bons tècnics, responsables i professionals.
L’aturada és política, manca projecte de ciutat i, conseqüentment, falten objectius, criteris i actuacions que permetin dibuixar la ciutat a mitjà i llarg termini. I falta coherència. Com afirmava Aristòtil, un és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Només cal anar a l’hemeroteca per comprovar com les promeses efectuades (austeritat, dinamització, canvi d’estil...) han estat oblidades; com els arguments amb els que es basava la crítica (manca de complicitats, administració feixuga...) ara són utilitzats per defensar la pròpia gestió; i com la demagògia (“som nous” o “la crisi ens condiciona”) s’han instal·lat en el fet quotidià.
Vilafranca necessita que es desencallin els projectes de ciutat aturats, que la ciutadania pugui albirar el model de ciutat i el rumb de l’equip de govern. Les accions polítiques s’han d’inspirar en el propi projecte, i no han de ser una reacció permanent a les actuacions, comentaris o rodes de premsa de la resta de forces.
Esperem que en aquest darrer any de legislatura Vilafranca no perdi el tren del progrés. La ciutadania tindrà la darrera paraula i sentenciarà sobiranament totes les valoracions l’any vinent."

Ramon Zaballa i Serra
Regidor del PSC a Vilafranca del Penedès.