viernes, diciembre 29, 2006

BALANÇ D’UN ANY D’INTENS TREBALL POLÍTIC.

Estem a punt de posar punt i final a uns dels anys més intensos de l’activitat política a Catalunya : any d’aprovació parlamentària i ciutadana del nou Estatut ( amb un 74% dels vots populars), any d’eleccions al Parlament, finalització de l’etapa política del President Maragall i de la primera etapa de govern catalanista i d’esquerres en democràcia, acord de l’Entesa, inici de l’etapa del President Montilla i nou govern...

El resultat, malgrat la intensitat de les hores viscudes és positiu. El resultat electoral ha comportat un Parlament i la conformació d’un acord polític basat en una nova aliança de les tres forces polítiques del centre esquerra català disposades a desplegar el nou estatut i a consolidar el catalanisme social.

Tot plegat, un any que no oblidarem fàcilment. Un any amb molta i bona política. Un any de debat i de discusió, que caldrà analitzar amb rigor d’aquí un temps, a la llum dels resultats de la collita que s’obtingui en els propers anys.

Tenim per tant, una nova legislatura. Iniciada fa un més i escaig, la nova legislatura obligarà a les forces parlamentàries a posar-se a la feina d’immediat. El Govern ha estudiat i ha enviat al Parlament un seguit de projectes de llei, pensats i elaborats en el període anterior, per tal d’atendre temes cabdals del país, demandes importants de la ciutadania. Aquests projectes apunten al debat i l’aprovació d’una nova llei de serveis socials ( compromís electoral del President Montilla), una llei de millora de l’accés a l’habitatge, la llei de contractes de conreu, la llei per a la creació del Consell de Relacions Laborals, la llei de creació de Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya, la llei del Centre d’Estudis d’Opinió, la llei de creació de l’Agència Catalana de Turisme i la llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya. En els propers dies vindran més projectes. La feina del govern anterior ha estat fecunda i el govern actual vol rendabilitzar-la en benefici de tothom.

Cal dir també , en aquest balanç, que l’economia catalana està clarament millor que fa tres anys. S’han creat 440.000 llocs de treball, la taxa d’atur està en el 6,2%( un mínim històric), la taxa d’ocupació se situa en el 71%, dins els objectius fixats a la cimera de Lisboa per l’any 2010. La taxa d’ocupació femenina s’acosta ja en xifres globals a la mitjana europea ( també una fita de Lisboa) i el PBI creix al 3,6%, al ritme més alt dels darrers 24 mesos i el doble que la mitajana europea. Un bon any , per tant el 2006, des del punt de vista de l’economia.

No puc acabar aquest article sense fer referència a l’obra del Govern Zapatero. El suport del President del Govern espanyol ha estat clau per a obtenir un Nou Estatut. Rodríguez Zaptero ha estat un abanderat de la reforma estatutària, tot i el cost polític que en algun moment li ha significat la seva defensa. Però, sobre tot, vull destacar dos grans reformes socials del seu govern: l’aprovació de la llei de l’autonomia personal o de l’atenció a les persones dependents que completa l’edifici del’estat del benestar a casa nostra i l’impuls a la llei de la igualtat que cerca equilibrar la situació econòmica, social, política i institucional de les dones al conjunt de l’Estat. Fora injust no citar, finalment, l’enorme impuls que el President Zapatero ve donant al procés de pau a Euskadi. Un procés lent i complex, però que compta amb el suport de tots els demòcrates.

Publicat a El 3 de Vuit, 29/12/06

martes, diciembre 26, 2006

LA LEY Y EL ACCESO A LA VIVIENDA

En estos días hemos asistido a una manifestación de proporciones importantes: más de 10.000 jóvenes se manifestaron en Barcelona ( otros miles lo hicieron en Madrid y centenares en varias ciudades españolas) en protesta por las dificultades para acceder a una vivienda digna. Este movimiento, que nació de forma espontánea, tiene visos de convertirse en uno de los movimientos espontáneos de mayor impacto social.
También en este mes de noviembre, el Govern del President Montilla ha enviado al Parlament la ley que pretende mejorar el acceso a la vivienda. Es un gesto responsable, urgente y necesario. El Parlament debe, ahora, trabajar de forma intensa y rápida para que la ley se tramite con rapidez. Al Govern le corresponde, a su vez, dotar los presupuestos públicos de los próximos años con los recursos imprescindibles ( observen que no digo necesarios) para hacer frente a tamaña demanda.
Acceder a una vivienda en condiciones se ha convertido, para la mayoría de los jóvenes, en una odisea. El nivel de precios pone las cuotas mensuales de hipotecas y de alquileres por encima del salario que suelen ganar nuestros jóvenes. Vivir de forma autónoma requiere hoy compartir el piso o contar con un apoyo económico familiar que solvente éste u otros consumos imprescindibles de la vida cotidiana.
El panorama es complejo. La ley sola no podrá resolver todos los problemas planteados.Dará un paso muy importante, pero ella sola no será suficiente. Hace falta voluntad política, que el Govern de Catalunya ya ha manifestado, y hace falta un paquete de medidas económicas que ayude a los sectores más débiles del mercado a acceder a la vivienda. Promover la entrada en el mercado de una parte substancial del parque vacío mediante incentivos al propietario y al inquilino, liberar suelo para la construcción de viviendas protegidas y establecer un control estricto a la especulación del suelo ( como pretende la ley Trujillo) son algunas de las medidas a adoptar.
De todos es sabido que la unidad de vivienda se ha convertido en un producto financiero, que sectores importantes del dinero circulante están invirtiendo en el sector inmobiliario, obteniendo pingües beneficios.De todos es sabido que este fenómeno dificulta la intervención pública y puede llegar ( en caso de errar en el objetivo) a generar aún más especulación. De todos es sabido que no se podrá solucionar este tema de la noche a la mañana, que la fórmula a aplicar requiere cooperación de las administraciones competentes, planificación cuidadosa e inversiones a pequeño, mediano y largo plazo.
En materia de vivienda hace falta un trabajo intenso y sostenido. Garantizar el acceso a la vivienda a todo aquel que lo necesite nos llevará tiempo. Pero los ciudadanos esperan una respuesta firme, una labor contínua y decidida y un discurso más proximo a sus necesidades.

martes, diciembre 19, 2006

AIR MADRID O COMO EXPLOTAR LA EXPECTATIVA DE LA GENTE QUE MAS NECESITA

Soy de aquellos que viaja en avión con una cierta asiduidad. Debo reconocer que el transporte aéreo ha tenido un crecimiento espectacular y que ha pasado de ser el transporte de las clases medias y de las acomodadas a ser ya un medio de transporte popular. También tengo, desde hace un tiempo, la percepción de que las cosas no van bien en los aeropuertos, ni con las compañias aéreas, ni con las ofertas comerciales de viajes en avión, ni con las agencias de viajes.
La entrada de las líneas low cost en el transporte aéreo han significado una pequeña revolución copernicana en materia de transporte de pasajeros. En el ámbito europeo y en los niveles de competencias comerciales de rutes de corta duración, la oferta del bajo coste se ha mostrado realmente competitiva. Al parecer, incluso, las compañías obtienen importantes beneficios, algunas de ellas incluso cotizan en bolsa, etc. Pero en el largo recorrido y, en especial en los vuelos transoceánicos, el bajo coste no da los mismos resultados... al parecer.
Lo que ha pasado estos días con Air Madrid es una muestra dolorosa de qué niveles puede alcanzar la indefensión del consumidor. Las ofertas de viajes a precios económicos para grandes distancias son un producto maleable, a veces engañoso y muchas veces de baja calidad. El drama está en que todos, o casi todos, lo sabemos. Lo sabe el Estado, lo saben las compañías, lo saben las agencias de viaje...lo padecen los usuarios. Y no todos los usuarios, sino más frecuentemente los usuarios con menos recursos. No quiero caer en la demagogia, pero es evidente que la fortuna es reacia con los que más la necesitan.
Mi temor es que esta situación sirva para encarecer aún más los billetes de avión para viajar a los países de origen de muchas personas que viven y trabajan en Cataluña y en España. Esta crisis puede servir de pretexto, con más compañías volando, con más oferta de vuelos, para una nueva subida de precios, que ya han crecido en los últimos cinco años de forma considerable. Si en temporada baja un billete a Buenos Aires o Montevideo, por ejemplo, hace cinco años, oscilaba entre los 500 ó 600 euros, hoy, este mismo trayecto, en la misma temporada, suele situarse por encima de los 800 euros.
Esperemos que esta crisis de Air Madrid sirva para reflexionar sobre la loca carrera de ofertas "truchas" ( falsificadas , de mala calidad) que han invadido el mercado. Los efectos positivos de las mismas van a parar a las arcas de agencias y compañias. Los negativos, a migrar los recursos de los consumidores. Debemos exigir una mayor transparencia y solvencia en el mercado de venta de billetes de viajes, así como un estricto control de calidad de sus ofertas.
En esta hora muchos nos exclamamos. Eso es como "acordarse de Santa Bárbara cuando truena". Pero la falta de control en un mercado libre es causa de muchos conflictos sino somos capaces de garantizar y de regular la calidad de las ofertas.
La ministra Alvarez ha actuado con rapidez y con eficiencia. Ha habido por su parte una respuesta inmediata. En Cataluña, el Departamento de Economía ha implementado los mecanismos de excepción, necesarios para informar y para asesorar a los afectados. Es una reacción correcta. Pero todo ello no esconde que debemos establecer mecanismos más estrictos con las empresas irresponsables o de escasa solvencia a fin de proteger los derechos de los ciudadanos.

domingo, diciembre 17, 2006

LA IMPORTANCIA ESTRATÈGICA DEL QUART CINTURÓ O AUTOPISTA ORBITAL METROPOLITANA

El projecte del 4rt.cinturó porta ja 40 anys de debat. L’any 1966 va ser plantejat pel franquisme com un eix necessari per a la comunicació entre els territoris de la segona corona metropolitana, per fora de la connurbació de Barcelona, i per respondre a la mobilitat generada, llavors, pel creixement industrial de l’arc metropolità.
El PSC sempre ha donat suport al projecte de construcció d’aquesta autovia i ho ha fet basat en tres grans blocs argumentals.
1. La importancia estratègica d’aquesta infraestructura durant els darrers 40 anys, com és evident, s’ha consolidat. A banda de la urgència de millorar la comunicació entre els territoris del Baix Llobregat i del Vallés i de donar sortida a la mobilitat del sector industrial i del logístic que ha crescut de forma extraordinària, cal tenir en compte que la xarxa viària actual no és capaç de resoldre la creixent demanda de l’usuari del transport privat, del moviment generat per l’increment de l’activitat logística, ni de l’increment del transport de passatgers ( tant turístic com públic). La construcció de l’autovia orbital ha de descongestionar la xarxa comarcal que avui es veu absolutament colapsada per la manca d’aquesta autovia de caràcter gratuït.
2. Un segon factor important és el següent : el 4rt.cinturó o autovia orbital metropolitana es constitueix en l’eix vertebrador de l’Arc Metropolità, un territori que s’inicia en el Garraf, continua a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat Nord, el Vallès Occidental i l’Oriental i acaba en el Maresme. Aquesta segona corona metropolitana té avui prop d’1.000.000 d’habitants i és la segona regió industrial i tecnològica més important de Catalunya ( i la tercera d’Espanya). Les 7 ciutats capitals dels territoris implicats comencen a tenir ja un nexe important que inclou,fins i tot la posada en marxa d’una oficina especialitzada de seguiment de diversos projectes i diagnosis d'interés comú. Compta actualment amb el suport del Govern de la Generalitat i aplega a Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. El 4rt. cinturó esdevé, així, l’eix viari gratuït articulador de la segona regió industrial de Catalunya. Aquest ARC veurà les comunicacions encara més reforçades amb el projecte de l’Eix Orbital Ferroviari, impulsat pel Govern, que está iniciant la seva marxa i que també servirà per a consolidar la connexió dels territoris abans citats.
3. En tercer lloc, cal destacar que l’autovia orbital forma part de l'eix de l’autovia A-7, que connecta Almeria amb els Pirineus, completant l’articulació viària del corredor mediterrani. La política pública en matèria de xarxa viària implica dotar al corredor mediterrani de dos eixos viaris d’altes prestacions : una autovia i una autopista. L’impacte econòmic sobre la renda familiar i els costos empresarials del preu dels peatges recomanen la construcció d’una autovia gratuïta alternativa a l’autopista de peatge que pot ser utilitzada pels usuaris de llarg recorregut ( de França a València,) tant pel que fa al transport de mercaderies, com al privat i el col.lectiu de passatgers. Aquest doble sistema articula el corredor en condicions de qualitat i d’eficàcia, així com de competitivitat comercial, i permet connectar-lo, en condicions, als grans eixos viaris europeus. Cal recordar que a la Comunitat Valenciana, a Murcia i a Andalusia Oriental ja estan resoltes, en marxa ( i alguns ja executats) els projectes de les dues grans xarxes.


Notes complementàries.

El traçat del 4rt.cinturó o autovia orbital és un traçat previst des d’Abrera a Sant Celoni i continuat, amb la C-60, fins a Mataró.

La seva execució és competència de l’ESTAT i per tant qui projecta, licita i adjudica és el MINISTERIO DE FOMENTO. Tant els municipis afectats com el DPTOP són administracions que participen, mitjançant al.legacions i negociacions, en la definició del projecte.

Situació actual del traçat

a) Des d’ABRERA A OLESA DE BONESVALLS- Pròxima licitació.
b) Tram OLESA- VILADECAVALLS- Ja licitat. Longitud 6,16 km / Cost previst : 196 M€.
c) Tram VILADECAVALLS –TERRASSA. Adjudicat el 17 de novembre del 2006 a COPCISA. Longitud 8 km / Cost previst : 44 M€
d) Tram TERRASSA- SANT CELONI . Falta projecte definitiu .
e) Tram SANT CELONI- MATARO . La C-60 formarà part del 4rt. Cinturó.

domingo, diciembre 10, 2006

HA MUERTO EL DICTADOR PINOCHET

Hoy ha muerto Augusto Pinochet.
Ha muerto exactamente el dia internacional de los derechos humanos. Todo ello, parece, una brutal ironía de la historia.
Con él ha muerto una feroz simbología de represión, de muerte, de destrucción de la esperanza.Su vida política significó la muerte y el dolor de mucha gente.
Ha muerto un símbolo del terror y de la injustícia. Ha muerto un emblema de la deslealtad institucional. Ha muerto un criminal de la democracia y de la convivencia pacífica.
Además , ha muerto un corrupto, un expoliador de los recursos de su país y de su gente.
Pienso en muchos amigos chilenos...
Pienso, y tiemblo cuando pienso, en tanta y tanta gente que sufrió a causa de la durísima dictadura chilena.
Pienso en un par largo de nombres que no tienen olvido : en Victor Jara, en Orlando Letelier. Pienso en el Gral. Carlos Prat, asesinado en Buenos Aires, por mandato del sanguinario dictador.
Pienso, también, que él no estuvo solo. Y pienso que la sombra de la justícia (que es alargada) llegará antes o después a poner( negro sobre blanco) orden en los renglones torcidos de tanta infamia.
Pienso en los amigos chilenos de Xarxa Latina. Me los imagino mudos, quietos, hieráticos. Siempe que muere un dictador nos entran unas ganas enormes de gritar...pero nos contenemos por el peso terrible de sus víctimas.
Las víctimas de tanta masacre estarán siempre ahí. Sólo la justicia podrà quitarlas suavemente del corazón para ponerlas en el sitio imprescindible de la memoria colectiva.

viernes, diciembre 08, 2006

LA PRESIDENCIA DE JOSE MONTILLA I EL PENEDES

El debat d’investidura de Jose Montilla com a President de la Generalitat s’ha desenvolupat amb calma i amb tranquil·litat. Res ha pogut modificar un clima de calma política que torna a posar les coses al seu lloc en la tradició catalana del pacte i de l’acord. Ha estat un debat de gran importància, en el marc del qual s’ha pogut constatar la voluntat de diàleg del nou President, el seu rigor propositiu i l’alt grau de confiança que ha tramés al país.

Els nacionalistes conservadors han tingut finalment una actitud correcta, que cal reconèixer. El país necessita tant d’un govern actiu i eficaç, com d’una oposició responsable. La ciutadania surt beneficiada d’aquesta conjunció dels dos factors i la política es reforça com la capacitat d’homes i dones de plantejar-ne reptes comuns i de resoldre’ls, en lògic acord amb uns i en lògica diferència amb uns altres.

L’oposició de dretes al Govern Maragall va jugar moltes vegades a la bronca estèril, al gest inútil de la violència verbal, al descrèdit personal i fins i tot a la manca de respecte institucional. Ha estat un espectacle censurable que esperem no torni a ser pràctica habitual. Personalment, he viscut l’etapa del President Maragall com una típica etapa de transició: rica, creativa, transformadora, alliberadora, però amb continues turbulències. .

L’etapa de l’Entesa és una nova etapa. Hi ha la voluntat de que sigui la primera etapa tranquil·la de govern de les esquerres catalanes i catalanistes, conformada per una vocació de treball plural i per una voluntat de practicar una catalanisme inclusiu, integrador, amb primacia social. Benestar i justícia social, modernitat, pluralitat i llibertat són els seus elements bàsics, en directa consonància amb una societat com la nostra que té aquest principis com a propis.

La presidència de José Montilla ha d’impulsar el desplegament del nou Estatut, amb majors cotes d’autogovern i amb més recursos per dur-lo a terme. Des del Penedès, considero necessari que es continuï invertint en educació i salut públiques, en atenció a la gent gran i a les persones amb autonomia personal reduïda, en la conservació i preservació del nostre paisatge, en la millora de les condicions laborals, professionals, i personals de les dones, en l’oferta d’habitatges per als joves, en la promoció de la cultura penedesenca, en la inversió en investigació, en recerca, en implantacions empresarials d’alt valor afegit. Tot això és possible, per que està inclòs en la declaració programàtica de l’Entesa i en el discurs d’investidura del nou President.

Per últim, l’acció de govern del President Montilla ha de fer possible, de la mà dels nostres ajuntaments, un major reconeixement de la entitat singular del Penedès i de foment de la capacitat d’emprendre de la nostra gent. Considero prioritari que es doti als ajuntaments de més recursos i de més competències i, que a la vegada, s’impulsi des del punt de vista institucional un procés de descentralització de gestió competencial cap els municipis que vingui a possibilitar una major proximitat de les decisions governamentals als ciutadans. Hem de procurar governs més pròxims i accions polítiques més coherents amb les necessitats de la ciutadania. Fer-ho de la mà dels ajuntaments és una garantia. El Govern del President Maragall va iniciar ja una fórmula de treball molt propera a les persones, cercant la seva opinió, la seva representació, la seva participació en la pressa de decisions. És compromís del President Montilla ampliar i aprofundir aquest model de relació.