jueves, marzo 25, 2010

ESTEM PERDENT PISTONADA...

Vilafranca s'està buidant d'idees i d'iniciatives...

Vilafranca està perdent pistonada. L’actual direcció política municipal no acaba de trobar ni de configurar una línia d’actuació coherent i amb garanties per als principals actors socials i econòmics de la Vila. La percepció col.lectiva d’una aturada general dels grans projectes vilatans es va estenen. Des de ja fa onze mesos no coneixem la seva línia de treball en matèria urbanística, ni en promoció econòmica i en foment del comerç, ni en política social, i menys en política educativa, esportiva o de convivència social. La situació és tal que la pregunta que ens fem és : hi ha, realment, programa de govern ? o continua amagat perque conté propostes difícilment comprensibles per a la ciutadania ?

El rol que Vilafranca ha tingut en els darrers 30 anys com a líder comarcal està perillant de manera clamorosa. Des de Vilafranca, es van impulsar als anys 80 i als anys 90 un nombre important d’iniciatives, orientades a cohesionar la resposta del conjunt del territori i dels municipis que el composen amb la finalitat d’estructurar un model d’acció pública i estratègica que ens donés més eines i més recursos per tal de guanyar en nous llocs de treball, en més recursos educatius, en major representació i incidència fora dels límits de la comarca. M’estic referint als successius plans estratègics que la Fundació Pro Penedès va impulsar al llarg de dues dècades des de finals dels anys 80, entre d’altres feines. Hores d’ara hauríem d’estar apostant per un salt qualitatiu, de noves i renovadores dimensions, per avançar en la superació de la crisi i en la construcció del nostre propi canvi de model productiu. Aquesta és la pretensió, de ben segur, del nou Pla Estratègic que s’impulsa ara. Però més enllà de la gesticulació a l’ús dels actuals mandataris locals, sens la participació activa de la capital de comarca, del conjunt dels seus representants , això no donarà bons fruïts.

La feblesa política i l’esperit de romandre al càrrec no crea nous horitzonts, no impulsa a l’emprenedor, no anima al dubitatiu, ni és capaç de generar il.lusió. L’aliança política de CIU, a Vilafranca, amb l’esquerra radical només està comportant paràl.lisi en la gestió de la ciutat i dels seus interessos, que són interessos també de l’Alt Penedès. La manca d’entusiasme per participar activament en les sinergies comarcals, així com la desídia en el seu lideratge poden passar una factura molt alta a curt termini al desenvolupament econòmic i social del conjunt. La comarca està més activa, i des del Consell Comarcal es treballa en diverses línies per tal de treure suc a totes les possibilitats actuals. Vilafranca concentra la major part del PIB alt penedesenc, el 40% de la seva població i més del 50% dels seus serveis especialitzats. O hi ha reacció o anirem coixos.


domingo, marzo 21, 2010

INVERSIONS D'EDUCACIÓ A L'ALT PENEDES 2004-2010: 67 MILIONS D'EUROS !!


La passada setmana vaig fer una roda de premsa durant la qual vaig valorar les inversions en equipaments educatius que ha dut a terme el Govern a la nostra comarca en el periode 2004-2010. La xifra és espectacular : 67 milions d'euros !! I les dades no inclouen les llars d'infants, ni les obres del RAM.


Enganxo aquí el document que vaig lliurar a la premsa el mateix dia.


LA INVERSIO EN EQUIPAMENTS EDUCATIUS A L’ALT PENEDÈS ARRIBA A LA SUMA DE 66.805.653 MILIONS D’EUROS EN EL PERIODE 2004- 2010


L’acció del Govern de la Generalitat ha estat especialment destacada en matèria d’inversions educatives a la comarca de l’Alt Penedès.

La comarca ha viscut, també, un creixement de l’oferta formativa amb la posada en marxa de l’Escola Oficial d’idiomes el curs 2006-2007, la posada en funcionament del SES de Sant Martí Sarroca el curs 2005-06 i l’entrada en funcionament de l’escola de Pontons el curs 2006-07. L’entrada en funcionament de l’escola de Les Cabanyes el curs vinent 2010-2011 completa el panorama del cobriment de l’oferta educativa poble a poble, promoguda pel Govern des de l’any 2004. D’aquí a poc temps, la creació i posada en funcionament de l’IES Marta Mata farà realitat una ampliació de l’oferta d’educació secundària a la nostra comarca.

El capítol d’inversions, encara no completat, ha implicat any rere any la suma d’importants recursos, que s’han augmentat amb l’aprovació del nou centre educatiu per a l’escola de l’Ordal, aprovada el 2 de març passat per un volum de 2.666.326 €.

Relació d’inversions de noves construccions i ampliacions

Any 2004 ( en funcionament)

CEIP Sant Sadurní d’Anoia : 2.250.000 €
Escola
Any 2005 ( en funcionament)

CEIP El Circell de Moja : 2.141.642,84 €
CEIP Sant Llorenç d’Hortons ( Beguda Baixa): 2.849.885 €
Escola de Sant Marçal : 290.000 €

Any 2006 ( en funcionament)

CEIP Avinyonet del Penedès : 2.705.826,35€
CEIP Mas i Parera ( Vilafranca) : 2.425.081,45 €
Escola de Pontons : 600.000 €

Any 2007 ( en funcionament)

CEIP Llebeig de Vilobí del Penedès : 3.342.321,93 €
CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedes : 4.749.435,47 €
Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal: 1.591.386,24 €
CEIP Arrels de Santa Margarida i Els Monjos ( 1ª fase) : 965.001,53 €
CEIP Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles : 3.235.553,20 €
CEIP Les Fonts de Gelida : 2.127.000 €
IES Sant Sadurní d’Anoia : 3.144.291 €
CEIP Sant Domènec a La Ràpita : 3.573.581,6 €

Any 2008 ( en construcció)

CEIP de Sant Pere Molanta : 5.004.816 €
CEIP Arrels Santa Margarida i Els Monjos ( segona fase): 2.499.788 €
CEIP Sant Joan de Mediona/ Sant Pere Sacarrera : 380.000 €

Any 2009 ( en construcció)

CEIP Les Cabanyes : 3.948.545 €
CEIP Pacs del Penedès : 1.523.544 €
CEIP Fontrubia de Fontrubí : 4.758.655 €
SES Sant Martí Sarroca : 5.122.885 €*
CEIP de Sant Quintí de Mediona : 4.619.086 € *
CEIP Dr. Samaranch, Santa Margarida i Els Monjos : 461.400 € **

Any 2010

CEIP El Montcau de l’Ordal : 2.666.326 € ***

*En fase d’adjudicació de projecte i d’obra
** Cooperació Generalitat- Ajuntament
*** Aprovació recent

Nota : la fotografia correspon a la nova Escola d'Avinyonet

martes, marzo 09, 2010

COMENÇA EL DEBAT D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL


Aquesta setmana comença el debat parlamentari sobre el projecte de Llei de Vegueries i el projecte de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona . Tots dos són projectes necessaris, però que tindran diferent recorregut.
Hi ha qui s’entesta en assegurar que no és l’hora de discutir sobre l’organització del territori. En algunes ocasions aquest discurs neix de la por i de la resistència als canvis. En d’altres, l’oposició s’origina en la lògica dinàmica de territoris i ciutats en plena competència. Hi ha uns tercers que reclamen la revisió i l’ampliació de la seva pròpia llei que els garanteix l’Estatut. I uns quarts, per que volen saber que hi ha del seu futur, com si el seu futur depengués de la resta del món i no d’ells mateixos.
L’organització territorial de Catalunya està acordada a l’Estatut. Els municipis i les vegueries són les peces claus per l’estructuració de l’administració local i territorial catalanes, segons assenyala la nostra carta bàsica. Les comarques, en canvi, hauran de complir un rol secundari, que no vol dir menor.
El procés legislatiu de l’organització territorial implica l’aprovació i el posterior desplegament de cinc lleis : la llei del Consell de Governs Locals ( en tramitació), la llei de Governs Locals de Catalunya ( que no ha vist la llum, encara i que ha de complir el rol de llei rectora de tot el procés), la llei de Vegueries ( que ha iniciat el tràmit), la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ( que ha iniciat el tràmit) i la Llei de l’Aran ( que tampoc ha vist la llum, al menys pel moment). Si un problema hem d’afrontar és el de fer el debat sense la llei de governs locals aprovada i sense la llei que revisa i amplia les competències del Conselh Generau d’Aran.
L’oposició ha presentat tres esmenes a la totalitat al projecte de llei de vegueries. L’actitud del PP està fonamentada en seva lògica política centralista i en el seu model d’Estat. Ni han estat ( ni són ) partidaris de l’Estatut del 2006. No són partidaris de la modificació del mapa de les províncies i qualsevol divisió política de la Catalunya interior els deixa freds, donada la seva escassa implantació electoral més enllà de les grans àrees urbanes. L’actitud del Grup Mixt respon a lògiques similars. La seva situació, avui, és absolutament residual en la política catalana i el seu futur és del tot incert. El que no es pot justificar de cap manera és l’actitud de CIU, ja que l’impuls d’una nova organització basada en la norma estatutària, a la qual van donar suport i que entronca amb la tradició del catalanisme polític que volen representar, hauria de formar part no només del seu cos doctrinal si no també de la seva praxis política. El panorama del debat que s’inicia al Parlament confronta, per tant, dos blocs : l’esquerra catalanista i la dreta del país organitzada en els seus respectius nínxols ideològics.
La divisió de Catalunya en vegueries està concebuda com un procés en fases, que ordena els serveis de la Generalitat i que organitza la cooperació i l’assistència tècnica amb el món local. Pel que fa als serveis, des de l’any 2004 ja s’han anat ordenant en set àmbits amb les seves respectives estructures de delegacions. Pel que fa a la funció com a administració local de segon grau, la primera fase de desplegament de la llei no ha d’implicar més canvis que els nominals: les actuals diputacions passen a dir–se consells de vegueria( Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida). El procés d’elecció dels seus membres és idèntic a l’actual dels diputats i de les diputades provincials i els recursos que s’han de fer servir ( professionals, tècnics i materials) són els mateixos amb que ja hi compten. La segona i la tercera fases vindran determinades, en canvi, per un procediment legislatiu que s’haurà d’impulsar en propers mandats, mitjançant el qual el Parlament haurà de proposar ( mitjançant lleis) al Congrés dels Diputats la creació de les noves tres vegueries. Requerirà consens i majories determinants a Catalunya, primer i, capacitat de negociació, posteriorment, a Madrid, per obtenir una majoria absoluta favorable. Hores d’ara, només el PSOE s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat de les vegueries. Per tant, compte ! amb l’actitud actual del PP català, ja que serà definitòria de la seva actitud a nivell de l’Estat, quan arribi el moment.
Els esculls territorials només es podran vèncer amb pactes, compromisos i consensos. El Govern s’haurà d’aplicar a fons per obtenir-los i els grups parlamentaris que li donen suport, també. L’oposició estarà dedicada a fer la guitza. No tindrà un comportament responsable. No podrem esperar res d’ells.
La llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té, en canvi, un camí més tranquil. L’acord polític és ampli i favorable entre les forces polítiques que en formen part. És el fruït d’anys de treball per teixir el consens i la coherència dels seus objectius. És cert, també, que parlem d’una altra cosa, però d’una cosa prou important, prou impactant i de prou entitat com per a entretenir-nos en dilacions injustificades. La realitat metropolitana ja hi és, té una llarga i bona experiència de gestió acumulada en àmbits tant importants com els residus o el transport públic, que ve a reforçar el rol territorial i estratègic de la ciutat de Barcelona. Una capital europea de la seva dimensió necessita comptar amb un govern metropolità potent i eficaç, capaç de liderar el moviment econòmic i social que aglutinen els 36 municipis que la composen. És un fet indiscutible, que ve de la mà d’un acord amplíssim i que hem de procurar que es faci realitat en aquesta legislatura.
Més enllà de la demagògia habitual d’una oposició més feta al vol gallinaci que a les alçades legítimes de les ambicions de país, el debat territorial és primordial. Si alguna cosa es pot objectar és que aquestes lleis no arribessin al Parlament fa sis mesos. Però si ara arriben, no cal ni és bo defugir un debat que ha de ser racional i constructiu, per que és en bona part imprescindible.

viernes, marzo 05, 2010

PEPE MUJICA, SEGUNDO PRESIDENTE DE LA IZQUIERDA EN URUGUAY


El pasado lunes, José ( Pepe) Mujica asumía como nuevo presidente del Uruguay. Tomaba así el relevo de Tabaré Vázquez, primer presidente de la izquierda en la història contemporánea de los uruguayos.

Es un hecho extraordinario para el Uruguay y lo es también para América Latina. La sucesión se ha producido en un clima democrático de confianza en la capacidad del Frente Amplio para liderar el cambio político iniciado en el 2005 y completar el ambicioso plan de reformas que empezó a ejecutar Tabaré. Reforma social y normalidad democrática son los dos grandes elementos que destacan hoy en la vida política del país.

De todos modos no es posible hacer un análisis, por más breve que sea, sin destacar el extraodinario clima emblemático que ha rodeado la investidura de Mujica. José Mujica comenzó su vida politica en los años 50 en movimientos políticos de caràcter civil . De allí pasó al movimiento guerrillero y padeció tortura y cárcel durante los años de la dictadura militar hasta su liberación, con la recuperación democrática, el año 1985. En los 25 años de trabajo político pacífico y parlamentario posteriores, José Mujica devino uno de los líderes carismáticos de la izquierda uruguaya.

Que un ex-guerrillero llegue a la presidencia del país, es para los uruguayos un símbolo de su evolución y madurez políticas. El símbolo y el emblema de un proceso en que se pasó del dolor y el sufrimiento de la dictadura a una nueva etapa de gobierno político basado en un amplio proceso de reformas, pero sobretodo de confianza en las propias fuerzas y en la gente del país, pasando por dos décadas de gobiernos de derechas que no fueron capaces de enderezar las riendas de los asuntos públicos en favor de los sectores populares.

Mujica es un personaje emblemático. Alguien lo ha rebautizado como el Mandela del Uruguay. Sin querer entrar en esas comparaciones, lo que si es cierto es que con la nueva presidencia del Frente Amplio es posible que el país empiece a cerrar las heridas ( aún quedan) de su etapa más oscura y adquirir la autoconfianza necesaria para acabar de corregir los desequilibrios internos, en especial " barriendo la indigencia y reduciendo drásticamente la pobreza". Por ello, gracais a ellos, muchos uruguayos sentimos, aunque los retos aún sean enormes, esta contagiosa felicidad serena y contenida.

martes, marzo 02, 2010

RESOLUCIÓ DELS SOCIALISTES PENEDESENCS I LA DIVISIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA


El passat dissabte els socialistes de l'Alt Penedès i el Garraf varem celebrar el Consell de Federació. El debat es va centrar en el posicionament del Consell en relació a la nova llei veguerial i l'encaix de les dues comarques a la futura vegueria de Barcelona. El resultat va ser clar. El Consell es va pronunciar per 56 vots a 10 a favor de la llei. La voluntat desl socialistes penedesencs es la de coontinuar construint Penedès en xarxa amb la resta de municipis de Barcelona. A continuació penjo la resolució per a donar-li difusió.


RESOLUCIO SOBRE L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA

Els socialistes varem aprovat en el XI congrés del partit l’impuls de la divisió veguerial de Catalunya, una reclamació de caràcter històric, estretament vinculada a la voluntat política de l’autogovern i des de l’any 2006 al mandat estatutari. En aquest sentit, des de la Federació X saludem la valentia i el rigor demostrat pel President Montilla en dirigir amb fermesa el procés de debat governamental que ha donat lloc a l’avantprojecte de llei de vegueries.

El Govern de la Generalitat, que té el PSC coma pal de paller i que encapçala el company José Montilla, ha donat un pas decisiu en l’assoliment de la permanent aspiració del catalanisme d’esquerres que Catalunya es podés dotar d’una organització administrativa i pròpia, aspiració que apareix ja en les primeres formulacions del federalisme català i que una de les seves primeres i principals figures, Valentí Almirall,expressa amb tota claredat: “ Les comarques naturals,corregiments o vegueries han de ser la base que per sa administració i règim anterior adopti Catalunya, si algun dia recobra la personalitat política ( Lo Catalanisme,1902). Fins avui, 108 anys després, i quan ja han passat 30 anys d’ençà de la recuperació de les institucions catalanes, no s’havia produït una proposta política d’organització veguerial. Considerem aquest fet un fet històricament remarcable, que te el poble català, el PSC i el President Montilla com a indiscutibles protagonistes. L’acció de govern conservador , tantes vegades carregades de tacticisme i electoralisme així com de fals patriotisme, no va impulsar mai una proposta política d’aquesta dimensió. Han estat les forces polítiques de l’esquerra catalana les que han estat capaces, malgrat les enormes dificultats del procés, d’avançar en el mandat estatutari. CIU ara diu que “això no toca” i el PPC s’hi suma, amagant que té recorregut l’articulat del sistema veguerial davant del Tribunal Constitucional. Les dues llargues dècades de govern de CIU al capdavant de la Generalitat ens van deixar com a herència una organització territorial atomitzada en 41 comarques, estructura avui desfasada en part, amb la qual el nacionalisme conservador va teixir el seu poder territorial durant molts anys i el seu control social i polític ( llevat de cinc o sis comarques de la regió de Barcelona).

Els socialistes hem construït el nostre projecte polític des dels ajuntaments, des de l’administració més pròxima al ciutadà, suportant la indiferència i fins i tot l’obstruccionisme constant de CIU. El nostre convenciment i la nostra pràctica política han estat sempre treballar amb la gent als barris, als pobles, a les viles i a les ciutats. Som un partit forjat en aquestes batalles locals, en les quals hem aprés i hem acumulat el bagatge del catalanisme social, treballant colze a colze amb la gent, solucionant els seus problemes quotidians i construint els projectes comuns que més desenvolupament, riquesa i ocupació ens puguin aportar. La dreta nacionalista sempre va oposar territori a municipi, a la resta de Catalunya contra Barcelona, al camp contra les viles i les ciutats, va destruir la Corporació Metropolitana de Barcelona, va obstaculitzar fins a l’infinit la cooperació de la Diputació de Barcelona amb els ajuntaments de la província i en el cas que ens ocupa va enfrontar les capitals amb les seves comarques. Els Consells Comarcals en la seva immensa majoria i el Govern de la Generalitat van ser posats al servei dels interessos de Convergència i Unió. L’organització territorial del país responia als designis dels interessos de la política pujolista.

Estem a l’inici del procés legislatiu d’una nova organització territorial a Catalunya que entre d’altres lleis posa a debatre la divisió veguerial i la creació de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del Penedès entenem que la nova reforma no pot significar un pas enrere del poder municipal, que continua essent el instrument més eficaç per a la transformació social dels nostres pobles, viles i ciutats. I entenem, també, que ha de ser un procés racional i ordenat, que gravi els ciutadans i les ciutadanes amb més despesa pública. Si apostem per una nova organització territorial és per que aquesta estigui més a prop dels ciutadans i dels ajuntaments. Volem i continuarem reclamant més recursos per als ajuntaments, més competències i major capacitat d’incidència en la resolució dels grans temes que afecten avui la convivència : la igualtat dels drets i els deures de les persones, la integració de la nova ciutadania, la lluita contra l’atur i al crisi econòmica, la producció de més riquesa, ambientalment i socialment sostenibles, l’eradicació de la violència en totes les seves formes .

El socialistes penedesencs sempre hem estat partidaris d’una nova divisió territorial i de superar el mapa actual de províncies, donant resposta a dos principis polítics específics : la necessitat de dotar els territoris del país de major capacitat d’autogovern, acostant l’administració als ciutadans, descentralitzant competències en favor de les administracions municipals, les més properes al ciutadà. No entenem una divisió veguerial que no es basi en el principi de més i millor municipalisme. No creiem que pugui ser útil al ciutadà una administració que no estigui pensada per garantir-li més i millors serveis. La il.lusió de la gent i el seu benestar passen per més drets socials i més capacitat local per atendre les seves problemàtiques.

Si bé els progressistes penedesencs en els anys de la Transició ja havien posat en marxa un programa cultural de base intercomarcal ( amb l’Institut d’Estudis Penedencs i l’Escola d’Estiu del Penedès, coma a expressions destacades, el Penedès polític és una construcció del PSC,posada en peu, en els primers anys de la democràcia pels companys Casanova,Beltran,Orriols i Robert, des del Garraf; per Tomàs, Sogas, Aguado,Querol i Gabarró, des de l’Alt Penedès.

Durant totes aquestes darreres dècades els socialistes hem estat la única formació política amb un ferm posicionament penedesista. Justament per fidelitat a aquesta tradició i en virtut del nostre compromís amb la ciutadania d’aquest territori volem constatar com un fet positiu que en aquests 30 anys de pràctica democràtica, els municipis de l’Alt Penedès i del Garraf han teixit forts lligams al si de la Regió Metropolitana de Barcelona. La representació política a la Diputació de Barcelona ens ha estat especialment beneficiosa. Els que ho neguen menteixen per interessos polítics. El rol d’assistència tècnica i de cooperació dut a terme per la Diputació de Barcelona ha estat i continua sent especialment beneficiós pels nostres ens locals. La capacitat de diàleg i l’impuls i l’empara de polítiques locals estan avui reconeguts per tots els alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics. També hem participat en les taules de debat, de concertació i de planificació estratègica liderats per l’ajuntament de Barcelona. Hem format aliances de relacions estratègiques amb els municipis de l’Arc Metropolità,que tindran efectivitat concreta en el procés de realització de l’Eix Orbital Ferroviari ( que permetrà la connexió amb tren de Vilanova amb Vilafranca i Martorell,Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró), hem impulsat l’Eix Diagonal i acords de col.laboració entre els ciutats i comarques entre els ciutats i comarques que uneix, hem participat en esdeveniments com les de la Barcelona Olímpica o el Fòrum de les Cultures. Hem cridat, hem lluitat i hem vibrat amb projectes que tots entenem com a una perllongament de les nostre pròpies expectatives i dels nostres propis anhels.

En tot aquest període, el Penedès, a l’empara d’aquestes aliances estratègiques i participant en els escenaris de la participació política supramunicipal que ens tocava, ha anat creixent i enfortint la seva personalitat. Qui pot negar que estem avui en millors condicions que fa 30 anys ? Ens hem beneficiat del desenvolupament de Barcelona i de la seva àrea d’influència. La projecció internacional de Barcelona ( motor de la projecció europea i internacional de Catalunya ) també ha beneficiat a les nostres contrades. L’efecte de la seva projecció ha donat carta de qualitat i de reconeixement al nostre turisme , a la promoció dels nostres vins i caves, a la difusió de la nostra cultura popular i de nostres tradicions. Malgrat les opinions contràries dels profetes del desastre, els nostres municipis han viscut un creixement demogràfic que lluny de ser una trava al nostre creixement s’ha convertit en un factor de la seva riquesa. Considerem que és un objectiu vital per al Penedès i el Garraf mantenir l’aliança estratègica amb Barcelona, la capital del país i la massa crítica més important de suport polític dels socialistes catalans, i amb la seva àrea metropolitana, que ho és encara més. Com a opció política progressista tenim en Barcelona, en la seva àrea metropolitana i a l’arc metropolità els millors aliats per al nostre projecte de transformació social i econòmica del nostres municipis. I que millor escenari que el d’un mateix Consell de Vegueria per garantir aquesta aliança ? Si partim de la base de que fins avui les aliances ens han estat positives, el desafiament del futur està en fer-les més sòlides i fer més rendibles, en termes de desenvolupament, la nostra participació.

Des del reconeixement dels indiscutibles vincles dels nostres territoris amb Barcelona i el seu entorn, i de la valoració positiva que tota la ciutadania de els nostres comarques n’ha de fer , des del PSC de l’Alt Penedès i el Garraf volem continuar enfortint institucionalment el Penedès, les interrelacions entre les seves institucions locals i les seves organitzacions cíviques i impulsar noves etapes d’acció política. L’impuls polític del Gran Penedès, a mitjans dels anys 80 va néixer amb una voluntat similar. D’aquella voluntat política va néixer, també, la Federació X del PSC, que va fusionar les organitzacions socialistes del Garraf i de l’Alt Penedès. Fruit d’aquell treball hi ha avui una Mancomunitat de Municipis Penedes Garraf que no ha esgotat ni molt menys les seves possibilitats d’acció mancomunada. És una institució que presidim i liderem. Comptem amb la presidència dels dos consells comarcals ( Garraf i Alt Penedès)que estan en condicions de portar a terme activitats i programes intercomarcals de relleu. Hem de ser capaços d’explotar totes les seves possibilitats dels acords de l’Eix Diagonal que puguin permetre una major aproximació a la comarca de l’Anoia i a la seva capital, Igualada. De la mateixa manera podem traçar nous camins en la relació amb el Baix Penedès. La imminent creació de l’àmbit funcional del Penedès per part del Parlament, ens obliga com a socialistes ha elaborar i posar en pràctica programes i estratègies comunes que enforteixen el nostre projecte polític.

La conferència territorial celebrada per la Federació el mes de juny del 2005 va fixar el posicionament dels socialistes de l’Alt Penedès i del Garraf en relació a la futura organització territorial de Catalunya. El debat i la reflexió duts a terme ens portaren a prendre la decisió de que les dues comarques havien de continuar formant part de la regió primer o vegueria de Barcelona. Exposàvem, llavors, les raons que hem explicat abans.

La resta de forces polítiques de forma gradual, i d’acord a diversos interessos, es van anar posicionament a favor d’una vegueria pròpia. CIU que no va fer mai el desenvolupament territorial que manà el Parlament l’any 1983, es va sumar a les peticions de la Plataforma pro vegueria amb un exclusiu càlcul partidista, ja que a nivell nacional mai va incorporar al seu programa polític, les seves demandes. CIU avui està en contra de l’aprovació de l’organització territorial, una reivindicació històrica del catalanisme polític. El PP, per la seva banda, va recórrer davant el Tribunal Constitucional els articles de l’Estatut que en parlen. Fins avui no ha retirat el recurs ni s’ha desdit . ICV-EUA no es partidària de la creació de més vegueries, però a nivell local i per evitar pressions polítiques, es posiciona a favor. ERC va defensar sempre la creació de l’àmbit ( ho va fer l’any 1995 i ho continua fent ara), però quan a la vegueria han mantingut un discurs oportunista. Els socialistes, en canvi, hem estat els únics que hem mantingut la coherència del nostre plantejament, fins i tot davant del risc aparent d’erosió política que comporta el nostre posicionament.

Els socialistes de la Federació X, com la força política més votada a l’Alt Penedès i al Garraf fem una crida a tots els penedesencs i totes les penedesenques per continuar treballant pel futur dels nostres municipis i de les comarques que els acullen. I estem disposats al diàleg amb tothom que tingui el mateix objectiu, ja sigui des de l’àmbit polític, com el social, a les entitats, a les associacions de veïns, a les plataformes reivindicatives. Volem un diàleg sense exclusions, sense falses postures, sense intolerància, sense sectarismes, a favor de la gent del Penedès, la nostra gent.

Per això el Consell de Federació ressol :

1. Saludar l’esforç i el compromís polític del President Montilla en impulsar una nova organització territorial a Catalunya, que ens van negar els successius governs de CIU i que ha estat una revindicació històrica del catalanisme polític.
2. Constatar la fortalesa i la riquesa de les relacions socials, econòmiques, polítiques i estratègiques dels nostres municipis amb els municipis de la Regió de Barcelona i amb les seves institucions de govern local, en especial la Diputació de Barcelona.
3. Refermar la voluntat política del PSC de l’Alt Penedès i del Garraf en treballar en favor de la gent, prioritzant l’acció municipal com l’eix vertebrador de la seva acció política i com a garantia d’un desenvolupament socialment i ambientalment sostenible. Volem continuar treballant amb el conjunt de la ciutadania, de les seves institucions, forces polítiques, socials, econòmiques i sectors reivindicatius pel futur del Penedès.
4.Traslladar al grup parlamentari socialista i a la Comissió Executiva Nacional la voluntat de la nostra Federació el nostre acord amb que les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf formin part de la vegueria de Barcelona, per la importància social, econòmica, política i estratègica d’aquesta adscripció per als ciutadans i els municipis que les composen.
5.Establir al si de la Federació X un grup de treball que tingui com a finalitat impulsar des de les responsabilitats institucionals (consells comarcals, mancomunitat, ajuntaments, diputació, etc. ) accions i programes de caràcter transversal a nivell territorial, prenent com a referència les iniciatives polítiques del Pacte del Sant Martí, de l’Eix Diagonal, de l’Arc Metropolità etc.. Així també, es proposarà a les Federacions de l’Anoia i de Tarragona ( Baix Penedès) la constitució d’una coordinació permanent amb els objectius d’elaborar de propostes programàtiques i polítiques d’àmbit territorial i nacional pels nostres territoris que puguin ser incorporats en l’acció política del nostre partit.