lunes, enero 17, 2011

EL VALOR I ELS RISCOS DE LES ELECCIONS PRIMÀRIES


El 19 de febrer el PSC organitzarà les eleccions primàries a Barcelona i, si s'escau, a la resta de municipalitats en que s'hagin de dur a terme.

Les primàries no són un mètode nou. Ja es practiquen a diversos sistemes polítics, tant a la resta de l'Estat ( ho acaba de fer el PSOE a 23 llocs d'Espanya, entre ells per elegir candidat a la Comunitat de Madrid) com a d'altres països del món . Compten amb defensors i, també, amb detractors.

Jo vull centrar-me en dos aspectes de les primàries: el seu valor i els seus riscos.

El valor de les primàries rau en la capacitat de mobilitzar a l'electorat d'una força política i de crear, des de primera hora, un major interés sobre el procés electoral que es preveu al conjunt de la ciutadania. Serveixen per contrastar conceptes, idees i models de gestió al si de les forces polítiques, permeten una major transparència política i fan més evidents els mecanismes de decisió dels partits. Per tant, ningú nega que a major democràcia interna més enriquiment democràtic.

Però, també, les primàries entranyen importants riscos : fomenten una major vedetització de la política, i una tendència a substituir el compromís col.lectiu pel lideratge individual. Es parla menys de "nosaltres" per parlar més en termes individuals. La preocupació pel lideratge individual pot tenir la temptació de substituir el treball en equip, la construcció conjunta de porgrames, missatges i estratègies.

El segon gran risc és el seu ús per satisfer interessos personalistes o per resoldre la "guerra de posicions". Si s'agafa aquest camí, s'acabarà deteriorant un bon instrument i s'augmentarà el cantó frívol de l'activitat política.

Dit això, les primàries han de ser l'eina necessària per quan una força política ha de dirimir, al menys, entre dues candidatures ( que no només entre dos candidats/tes), entre dues visions de la jugada política nascudes del tronc comú de la força política. Han de ser obligatòries ? Només en el cas en que puguin concòrrer dos o més candidatures. S'han de fer amb un temps determinat abans de les eleccions ? És possible que si, al menys amb un termini de sis mesos. Les han de regular els partits, internament, o han de tenir una legislació electoral d'àmbit estatal ? M'inclino per que sigui la llei electoral qui determini el procediment per a la totalitat de les forces polítiques que es presentin a les eleccions.

Considero que estem davant d'un procés realment interessant i al que hem d'atendre amb rigor no exent de passió política. Quan Trias i el PP menystenen el procés obert al PSC de Barcelona, és possible que estiguin al límit de cometre un error que pot tenir, també per a ells, conseqüències polítiques.

jueves, enero 13, 2011

EL GOVERN D'ARTUR MAS


Artur Mas està completant el seu Govern. Un govern que és el que és, però que queda lluny de la promesa del "govern dels millors". Les mateixes designacions produïdes i les filtracions a la premsa ( no desmentides) posen en evidència les dificultats del nou president per fer el govern que havia promés.

Una part prové del darrer gabinet pujolià : Rigau, Puig,Mas Collell i Pelegrí. Tots quatre amb gestions molt discretes, fins i tot insuficients i molt contestades en més d'una ocasió. Una altra part prové de l'acadèmia privada ( ESADE/ IESE) o del sector privat i per tant hauran de demostrar solvència i voluntat per gestionar recursos públics en favor de l'interés general. Uns tercers, provenen del partit ( amb un sistema de repartiment de quotes sense excessiu rubor) amb una preeminència del sector sobiranista ( Homs, Gordó) que poden acabar controlant sectors estratègics de l'administració pública i dels recursos públics. Uns quarts ( una mena d'estrany poti-poti), tenen origen divers. Hi ha des de membres de sectors professionals conservadores fins a Ferran Mascarell. M'oblidava...parlant de partit, no podem oblidar una milimètrica divisió de territoris de poder entre els dos socis de la Federació : tant per tu, Unió, tant per a mi, CDC.

El nomenat sector crític, però moderat, ha estat reduit a una conselleria ( destacada, això si). Recoder ha vist premiada la seva fidelitat a Artur Mas i a la seva posició controladament crítica al si del partit.

No és un govern per llençar coets, ni per generar grans expectatives. Tenen un posat més d'administradors i de controladors que de promotors de noves polítiques públiques. De totes maneres, el ritual de retorn a certes pràctiques de govern de confondre pais i partit ( la designació de Duran i Lleida per portar les relacions entre governs és una mostra) pronostiquen, perillosament, una etapa política amb més retrocessos que avenços.Temps al temps.