viernes, diciembre 28, 2007

ENCETEM EL 2008, AMB NOVA LLEI DE L'HABITATGE


Després d'un llarg periple, el Parlament ha aprovat la llei de l'habitatge. Estic satisfet. Crec que s'ha fet una bona feina conceptual i legislativa amb aquesta llei.

És una llei amb una concepció ideològica progressista que, i crec que és la base del problema, va diferenciar el posicionament dels partits que donen suport al govern d'aquells que estan a l'oposició. És una llei que no va poder franquejar la curta distància que, a l'hemicicle, separa l'esquerra de la dreta.

Destaco del text, la definició de la funció social de la propietat residencial. I també el fet que es defineixi aquesta funció com l'únic límit del dret de propietat. Crec que és un bon avenç en el tractament del tema que ens ha d'ocupar d'ara en endavant : la conversió del dret constitucional i estatutari a un habitatge digne en un dret de caràcter universal com ho són el dret a l'educació i el dret a l'atenció sanitària...

Una aportació especialment valuosa de la llei és el tracte que dóna als desequilibris del mercat immobiliari : la sobreocupació, l'infrahabitatge, la subocupació, l'habitatge buit i l'assetjament immobiliari. Defineix aquestes situacions i dóna instrument d'intervenció per al Govern de la Generalitat i als ajuntaments.

Vull destacar incorporacions prou sentides pels socialistes i que la llei ha assolit : el control de la demanda a partir d'un rol actiu dels registres municipals de sol.licitants d'habitatges protegits; la possibilitat ( mitjançant conveni) de que els ajuntaments puguin donar la cèdula d'habitatibilitat i la necessitat de redactar plans locals d'habitatges com a instrument de planejament per estudiar i canalitzar les demandes ciutadanes. En aquest darrer tema le rol dels municipis ha estat especialment actiu i referma la nostra idea de que el lideratge de la política d'habitatge correspon als ajuntaments.

Vull acabar reconeixent un important avenç en la política pública d'habitatge del govern. La llei esdevé un potent braç conceptual i jurídic per al Pacte per l'Habitatge, signat el passat 8 d'octubre. Ara caldrà fer la feina, que és molta i molt esperada. Hem de passar de l'enunciat de les nostres intencions a l'acció concertada amb el sector públic i el privat per dur a terme els objectius del pacte : facilitar sostre protegit, en el període de 10 anys, a un mínim de 160.000 famílies que viuen i treballen a Catalunya.

martes, diciembre 25, 2007

UN FRENTE AMPLIO PARA LAS BASES JÓVENES


Hace ya unos días que regresé de Uruguay donde tuve la oportunidad de participar en el Congreso del Frente Amplio en representació de los comités de la Zona 3 ( 6 comités de Europa y 1 de Oceanía).


La experiencia de participación ha sido de enorme interés. Después de casi 30 años viviendo en Cataluña y después de 18 años de militancia en el PSC( Partit dels Socialistes de Catalunya)he reiniciado mi trabajo político entre mis compatriotas uruguayos.

El Congreso ha sido, para mi, un profundo descubrimiento personal y político. Una gran participación, un debate intenso, una puesta a punto del programa de acción gubernamental para un megapartido ( como es el Frente) que debe responder a las necesidades de todos los uruguayos.


He percibido al Frente Amplio como una fuerza política más a la izquierda que su gobierno.Ello no es ni más positivo ni más negativo, sino que es un hecho contastable. Gobernar no deja de ser el arte de lo posible y gobernar en Uruguay, significa connectar con una sociedad fundamentalmente moderada, de profunda convicción democrática, antimilitarista por excelencia, educada, exigente, sufrida.


La sociedad uruguaya, el pueblo uruguayo necesitan de este gobierno de hoy. Es un gobierno con un discurso de reforma, ordenado y plural. Considero que la fuerza política le ha de seguir en el esfuerzo y en el objetivo del cambio : hacer un país productivo para continuar impulsando y ampliando la reforma social.


En estos dos años y medio de gobierno el trabajo ha sido extraordinario. La reforma de la salud que empieza a regir el próximo año, el incremento del presupuesto de educación que se ha multiplicado por tres o la ampliación de la cobertura de la pensión a la vejez a personas con más de 65 años ( hoy el límite para acceder está en los 70 años) son tres de las muchas muestras del crecimiento de una cobertura social pública que los gobiernos de la derecha dejaron bajo mínimos.


Pilotar un país que quedó en situación de bancarrota económica y de empobrecimiento social no es nada fácil. La buena marcha de la economia ( básicamente de la exportación), el saneamiento de las cuentas públicas, la recuperación de 15.000 puestos de trabajo son buenos índices.


Por ello creo que el Frente, desde su enorme potencialidad y desde la enorme riqueza de su pluralidad, debe trabajar codo a codo con el gobierno. Debe revisar su programa de acción y su sustento ideológico y concentrar el esfuerzo en trabajar por el Uruguay activo y social posible e innovador.


Las ideas de la izquierda política uruguaya se deben traducir en proyectos de la mayoría social. Debemos hacer dos grandes esfuerzos : frenar la emigración de los jóvenes al exterior ( 17.000 en lo que va de año) y consolidar las políticas del retorno activo. Son las fórmulas imaginativas para desarrollar nuestras iniciativas, la apertura ideológica y política y la apuesta decidida por la gente más joven las que moverán el país del futuro.


Espero y deseo que se siga este camino. El Uruguay necesita ahora una rabiosa modernización de sus formas de trabajar y de gobernar que se puede obtener dando paso a las generaciones más jóvenes.El Frente Amplio, a su vez, necesita devolver la voz a sus bases más jóvenes. Los jóvenes del Frente lo han dicho. Yo estoy decididamente con ellos.

domingo, diciembre 02, 2007

EL PRIMER ANY DE GOVERN DEL PRESIDENT MONTILLA


El 28 de novembre s’ha complert el primer any de la investidura del President Montilla, després de la reedició de l’acord polític entre els tres partits de l’esquerra catalana.
Aquest primer any del seu mandat ha estat caracteritzat políticament per tres elements: cohesió i serenor polítiques a l’interior del govern, continuïtat de l’acció governamental estratègica en matèria de política social i inici de les negociacions amb el Govern d’Espanya pel desenvolupament estatutari que han tingut ja un bon primer resultat en l’acord de finançament gestionat pel conseller Castells a finals del mes de setembre.

La política catalana, en canvi, ha patit i continua patint les conseqüències de la crisi interna de CIU així com del relleu sobtat de Piqué per Sirera al capdavant del PPC. Cal reconèixer que les aigües baixen mogudes en la federació nacionalista i que la percepció que pot copsar el ciutadà és d’una major inestabilitat partidària general que la realment existeix.

En aquest panorama, els socialistes i en especial el President Montilla han tingut i tenen un rol d’estabilitat i d’estabilització del panorama polític. “Fets i no Paraules”, l’eslogan que va triar el PSC a la campanya electoral, ha marcat el desenvolupament de l’acció política en aquest primer any. Un bon paquet legislatiu ha estat aprovat pel Govern i enviat al Parlament. S’han aprovat, en aquest primer any, propostes d’assenyalada importància com la llei de l’Obra Pública, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, la llei de Serveis Socials, la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, la Llei de l’Habitatge, la llei del Memorial Democràtic, la llei del Institut Català Internacional per la Pau, el Decret Llei d’Urbanisme, etc.

També s’ha iniciat el treball en matèria de negociació de les noves competències estatutàries. S’han obtingut traspassos pendents des de fa molts anys, serrells de llarga tramitació. S’han creat les comissions bilaterals per traspassar les gestió de RENFE Operadora, de la Inspecció de Treball, entre d’altres, i el més important s’ha concretat l’Acord de Finançament per valor de 34.000 milions d’euros per a invertir principalment en infraestructures del transport en el propers set anys.

També aquest primer any ha estat un temps de pactes. El passat 8 d’octubre el govern signava amb 34 entitats representants del món local, el món empresarial, el món sindical, el món social i amb quatre partits de l’arc parlamentari el Pacte per l’Habitatge, que té com a objectiu la construcció de 160.000 habitatges protegits en els propers 10 anys a tota Catalunya. No cal dir que el repte és importantíssim, però el compromís del govern és ferm i això ho ha percebut el conjunt de la societat.

La crisi interna de Convergència i Unió, i és del tot llastimós que sigui així, l’ha impedida de col.laborar amb la implementació d’importants mesures d’interès general que ha impulsat el Govern, com és el cas del Pacte per l’Habitatge o la posada en marxa del Consell creat per al seguiment del desenvolupament estatutari. La societat catalana reclama una oposició responsable, que superi les divisions internes i que posi la seva quota de treball en favor de l’avenç social i econòmic del país.