domingo, julio 29, 2007

TRENES Y AEROPUERTOS




Iniciamos el mes de agosto, en Cataluña, con una intensificación de les obras en las líneas ferroviarias. Se prevé que, desde el próximo lunes hasta el 11 de setiembre, se puedan completar los trabajos del trazado del TGV con la Estació de Sants. Será un nuevo sacrificio solicitado a la población, pero esta vez con el beneficio de que la conexión en alta velocidad entre Madrid y Barcelona será una realidad antes de Navidad.


La segunda buena noticia responde a la marcha acelerada de las negociaciones para el traspaso de los servicios ferroviarios al Govern de la Generalitat. Ya está creada la ponencia técnica y los trabajos se han iniciado. Es una tarea compleja, pero está en marcha y en los próximos meses tendremos ya las conclusiones sobre cómo se hará el traspaso y cómo se va diseñando un nuevo modelo de cercanías en Cataluña, que se completará con el despliegue que lleva a cabo Ferrocarriles de la Generalitat en otras zonas del país.


La tercera noticia tiene que ver con aeropuertos. La Ministra Alvarez ha hablado recientemente del tema. Más allá de algunas discrepancias sobre sus aseveraciones en cuanto al modelo aeroportuario en general, hay algo en que es difícil no coincidir : el alto nivel de desarrollo en materia de aeropuertos que obtendrá el país una vez se ponga en marcha la terminal sur.


El debate sobre el modelo de gestión de los aeropuertos ha sido y es muy intenso. Importantes representantes económicos han hablado del modelo que proponen. Es interesante el debate, pero a nadie escapa que la gestión del Aeropuerto del Prat ha de contar con un rol decisivo de las dos administraciones competentes : la Generalitat de Catalunya y el Gobierno del Estado. La nueva terminal estará operativa de aquí a 18 meses y de aquí a 5 años podrá tener ya la conexión ferroviaria ( convencional, de alta velocidad y metropolitana). ¿ Somos capaces de imaginarnos tamaña realidad? Sólo los agoreros de siempre, dedicados a sembrar sospechas y dudas sobre todo aquello que signifique progreso, se niegan a acceptar las evidencias.


Ahora bien , de aquí a allá, debemos aún hacer sacrificios y tener el máximo de información, de forma que el conocimiento detallado de los procesos nos ayude en la espera a construir nuevos proyectos que rentabilicen las oportunidades que se avecinan.

domingo, julio 22, 2007

POLITIQUES DE BARRIS






Els barris estan prenent un rol fonamental en el desenvolupament de les nostres ciutats i, amb el seu creixement , comencen a esdevenir un element d’identificació cada vegada més fort, cada vegada més significatiu. Si traslladem la mirada a la la nostra Vila, potser l’element més representatiu d’aquesta dinàmica són les festes dels barris que es duen a terme entre el juny i el juliol i que apleguen un bon grapat d’activitats, que reuneixen veïns i veines al voltant de diverses activitats : els sopars a la fresca, les butifarrades al vespre, les mostres de punta de coixí, els partits de futbol, les actuacions folclòriques, les xocolatades per la mainada, el balls de festa i un llarg etcétera. Una mostra ben variada, rica i enriquidora d’això que els vilafranquins som capaços de fer amb la resta d’amics i de gent del barri.

Per aquestes causes, i donada la importància de la personalitat creixent dels barris, els diversos governs municipals de Vilafranca, des dels primers ajuntaments democràtics fins avui han fet i fan polítiques de barris, invertint de forma continuada a tots ells, tant en l’urbanisme com en els equipaments i l’oferta residencial. És a dir, s’han articulat projectes que persegueixen una millora de la vida dels nostres ciutadans. De la qualitat d’aquests projectes, de la seva maduresa, de la interconnexió del que es fa amb el que es demana, han d’esdevenir els nous escenaris de convivència i de desenvolupament social del nostre futur. Crec que no erro, si afirmo que el futur de la nostra societat està directament lligada al futur de qualitat de vida dels nostres barris, de la qualitat de l’obra pública que se’n faci, de l’urbanisme que se’n practiqui, de les polítiques de qualitat ambiental i de l’activitat econòmica, social i cultural que siguin capaços de generar.

Fa unes setmanes, el Govern de la Generalitat va aprovar els ajuts, per quarta vegada, del programa d’atenció als barris amb especials necessitats d’intervenció, que permetrà cofinançar les inversions ja planificades per l’Ajuntament al Barri de l’Espirall. Una inversió global de prop de 2.000 milions de les antigues pessetes comptarà amb un co-finançament aproximat de 1.000 milions.

Més d’un mitjà ha titulat la notícia com “ pluja de milions “ a l’Espirall, com si d’una espècie de sorteig es tractés. Res més lluny de la realitat. L’Ajuntament de Vilafranca va aplicar a la situació dels barris de la Vila el mètode de diagnosi sobre les seves carències i les seves oportunitats urbanes i, a partir dels seus resultats va presentar el projecte a la convocatòria. La llei de barris, aprovada l’any 2004, un dels grans èxits del Govern de Catalunya, només treballa sobre els projectes barrials o com ens agrada dir a aquells que vam estar directament implicats en la seva aprovació legislativa “treballa amb barris que tenen projecte”. Els seus ajuts no són “regals”, són recursos per posibilitar les transformacions urbanes allà on l’impuls municipal les posa en marxa.

El programa de barris ofereix, també, una oportunitat realment interessant : connectar el treball que es fa al barri de l’Espirall amb la xarxa de 70 barris que ja treballen en la mateixa direcció, arreu de Catalunya. Queda molta obra per fer. El treball en xarxa és una pràctica excel.lent i un instrument de futur, per aprendre i per educar, en termes de millora de la qualitat de vida als barris i per mostrar, entre d’altres habilitats, la capacitat vilafranquina de fer ciutat i de crear cultura.

jueves, julio 12, 2007

ELS REPTES DE LA COMPANYA CARME CHACON EN POLÍTICA D'HABITATGE.


El President Zapatero ha designat a la companya Carme Chacón, diputada del PSC i vicepresidenta del Congrés, com a nova Ministra de l'Habitatge i de l'Urbanisme. Cal felicitar a la nostra companya i desitjar-li una bona tasca al capdavant d'una cartera complexa i de màxima prioritat política, per al Govern de l'Estat en particular i per al país en general.

Les seves primeres paraules ha estat dirigides a cercar el pacte, l'acord dels diversos agents, tan públics com privats per continuar la tasca iniciada per la Ministra Trujillo i per posar les bases d'una nova fase en matèria de garantir l'accés a l'habitatge a tothom. És un bon inici, que cal valorar de forma positiva.

El relleu ministerial ens suggereix algunes reflexions al voltant dels reptes que té la política estatal de l'habitatge.

En primer lloc, considerem que per dur a terme una política eficaç en matèria d'habitatge, es necessari convertir el PLA NACIONAL DE LA VIVIENDA en un gran pacte estat-comunitats autònomes, capaç de desplegar mesures de foment a les polítiques públiques que ja duen a terme les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments. Cal impulsar un model més flexible, que permeti a cada govern autonòmic aconseguir més recursos per a les seves pròpies prioritats.

L'impuls a l'habitatge, també, necessita d'una política de suport a les àrees urbanes, en línia conceptual i d'intervenció amb l'URBAN de la Comissió Europea i amb el Programa de Barris que el Govern de la Generalitat va encetar l'any 2004 i que arriba avui a 70 barris de Catalunya, amb projectes de dinamització econòmica, de millora urbanística, de regeneració urbana, etc.És una política que ha d'estar dissenyada de comú acord amb els municipis, i per tant amb els ajuntaments, veritables actors de les polítiques socials a tota Espanya.

El tercer gran repte de la política estatal és donar suport a les noves polítiques de sòl de les comunitats autònomes que s'ho plantegin, amb la finalitat de fer un ús més racional del sòl, procedir a la seva catalogació i protecció, si s'escau, i combatre l'especulació urbanística.

Aquests elements coincideixen amb la idea ja plantejada de fer del dret a l'habitatge, a mig termini, el cinqué pilar de l'estat del benestar. Però, i no és secundari, coincideixen amb un model de ciutat compacta i integradora i amb la defensa d'un capital imprescindible a mantenir com la riquesa i la qualitat dels territoris i dels paisatges que substenten als pobles d'Espanya.

jueves, julio 05, 2007

UN COMPROMIS SOCIALISTA : EL TRASPÀS DE RODALIES


El President Montilla va anunciar fa uns dies un canvi estratègic de posició del Govern pel que fa a la demanda de traspàs dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals que gestiona actualment l'Estat al nostre territori a la Generalitat de Catalunya: demanar ja el traspàs dels serveis i exigir les inversions necessàries per dur a terme la millora de les infraestructures que li donen suport. Els serveis són gestionats per RENFE operadora i les infraestructures per l'ADIF.
El President Zapatero, en sintonia amb aquesta demanda, va anunciar ahir que el traspàs es produiria a partir del mes de gener de l'any vinent, abans de tancar-se l'actual legislatura.
Aquest anunci és un molt bon anunci, però a la vegada és un repte considerable. El traspàs i l'aprovació del pla inversor en les infraestructures ferroviàries de rodalies i de regionals han d'anar a l'hora. Només si van a l'hora, el resultat serà òptim per als ciutadans de Catalunya. Pactar el traspàs té una gran trascendència política, però pactar el pla inversor té una importància estratègica, ja que d' ambdos elements depèn el futur de la xarxa ferroviària de major proximitat i ús. El primer, sense el segon, no fora una bona solució. El segon, sense el primer, no satisfaria les legítimes aspiracions estatutàries.
Si a aquest fet li sumem que, a finals d'enguany, el TGV arribarà a l'Estació de Sants i que Barcelona i Madrid quedaran comunicades per tren en poc més de tres hores ( i amb una freqüència superior als 30 serveis diaris), podem dir amb rotunditat que el 2008 serà l'any del tren a Catalunya, l'any de les oportunitats i dels reptes ferroviaris. Un dels moments de major trascendència en la història econòmica, social i de comunicacions dels darrers 50 anys de la història del nostre pais.
Hem de saber aprofitar al màxim aquesta coiuntura política i rendibilitzar, en favor d'un major impuls del transport públic, és a dir en favor de la majoria de ciutadans i de ciutadanes del país, les noves competències i el benefici de les noves inversions.

lunes, julio 02, 2007

LA NECESSARIA UNITAT DEL PENEDÈS

El President de la Generalitat ha adreçat a les forces polítiques i als agents socials la proposta de treballar al voltant de quatre grans pactes : per l’accés a l’habitatge, per la integració laboral i social dels immmigrants, per les infraestructuras i la mobilitat i per la recerca i la investigació. Tots quatre se sumen al gran pacte, en marxa, per la millora de la qualitat de l’educació. En tots aquests àmbits, el Penedès ha d’estar particularment actiu, treballant en la seva implantació i impulsant les seves mesures.

Es per això, entre d’altres raons, que els socialistas de l’Alt Penedès ens hem plantejat impulsar accions polítiques unitàries a l’àmbit comarcal. Entenem que els grans reptes dels penedesencs també passen per aquest quatre àmbits.

L’accés a l’habitatge, malgrat l’important esforç fet per alguns municipis en els darrers anys, és uns dels elements claus sobre els que pivota la cohesió social del futur. És un dels principals problemas que afecta al jovent, a la seva emancipació i a la creació de noves families. L’increment de recursos, d’equipaments i de formació permanent del professorat, al costat d’una major particpació de la societat a la vida de l’escola, formen part del desafiament educatiu del sistema escolar a la nostra comarca. En ambdues coses s’està trevallant però, cal dir-ho ben clar, la suma de tots és imprescindible.

En matèria d’infraestructures, els nostres objectius són ambiciosos i tenen a veure bàsicament amb l’aposta ferroviària i la seva integració territorial i econòmica.El creixement de la xarxa amb les connexions amb el Garraf, l’Anoia i el Vallès a la vegada que és una de les grans fites del futur. La posada en funionament de l’estació de regionals, amb una estació al terme de Vilafranca, més pròxima en el temps, és també un repte de primer ordre. A ningú escapa la importancia social i empresarial del seu desenvolupament.

El creixement de la població no ens pot fer oblidar la importancia d’atendre la integració social i laboral efectives dels nous contingents de treballadors i de les seves famílies. L’economia del Penedès com la de Catalunya és productora de llocs de treball. Ara bé, els nous treballdors i els seus familiars han de venir a treballar i a viure en condicions adequades. La seva integració al teixit social es farà sobre al base de l’educació en els valors i els deures de la nostra societat, però per a que això sigui possible han de treballar en condicions de legalitat, cobrar salaris dignes, tenir accés a l’habitatge…

I deixo per al final, el pacte sobre el desenvolupament de la investigació i de la recerca. Els recursos emprats a casa nostra en recerca i tecnologia són dels més baixos de la Unió Europea. Un canvi radical s’imposa. Al Penedès, el canvi ha de passar per un increment dels recursos de la formació professional i tecnològica, pel foment de la investigació al món agrari, agroindustrial i industrial. Hem d’impulsar programes pel foment de la investigació a les nostres empreses, en especial a les petites i mitjanes. Els nostres centres educatius han d’esdevenir veritables centres de recerca. La qualitat de l’ocupació i l’excel.lencia empresarial del futur depenen del nostre esforç d’avui.