jueves, abril 29, 2010

GARCIA ALBIOL DEBE DIMITIR !!


La acción de Garcia Albiol a Badalona es profundamente reprobable. Merece una respuesta potente de la sociedad y la exigencia política de su dimisión. En política no todo vale. Y los ataques a los derechos humanos, así como los llamados racistas a la violencia y al acoso contra cualquier persona o colectiva merecen una severa condena política.

Esta mañana TRIBUNA LATINA ha publicado una entrevista mía en la que hablo de diversos aspectos de las políticas de inmigración y en las que me posiciono en relación a la actitud del PP con los colectivos de inmigrantes y, en especial, con lo sucedido en Badalona.


"El PP de Badalona quiere la guerra entre clases populares"


Roberto Labandera (Sarandí Grande, Uruguay, 1954) ya no se siente inmigrante después de 30 años. Aunque su migración a Catalunya fue política y no económica, vivió los mismos problemas que hoy en día tienen los que vienen a buscarse la vida. "Estuve un año en situación irregular y cada tres meses tenía que ir a Perpinyan en Francia, para que el consulado español me pusiera el sello en el pasaporte y poder entrar nuevamente a España".


¿Necesita Catalunya un nuevo Pacto para la Inmigración?No. Creo que aún tiene vigencia el que tenemos. Pero requiere el compromiso de los partidos, aunque dos partidos del arco parlamentario catalán no lo firmaron. Hay que explotarlo al máximo, no se ha roto nada, sino que hay xenofobia porque hay quien piensa que con ella se pueden obtener votos. Incluso el Partido Popular de Madrid ha rechazado las declaraciones de Xavier García Albiol.


Con la nueva Ley de Acogida aprobada por Catalunya, ¿qué ganan los inmigrantes?Por primera vez incluye competencias en el ámbito de la acogida. La sociedad gana ahora una regulación que ampara políticas públicas y crea un instrumento, que es la Agencia catalana de acogida.


¿Cuáles son las herramientas principales de esta Ley?Se instrumentaliza la acogida. Primero, se determina la competencia en lengua y acogida para el país. Segundo, se crea el instrumento, la Agencia. Tercero, se establece la concertación con otras administraciones. Todo esto establece un modelo catalán de integración en escenarios públicos para garantizar los derechos de las personas que vengan.


¿Cómo se concilia la Ley de Acogida catalana con la nueva Ley de Extranjería del Estado español?Resuelve cómo atender a las personas con proximidad en los trámites. Ahora Catalunya tendrá más experiencia que brindar a otras comunidades autónomas, para que puedan incentivar ciertas políticas surgidas desde iniciativas locales. Como la incorporación de los jóvenes reagrupados al mercado laboral, que fue un cambio en la Ley española, que fue propuesta por las comunidades autónomas.


¿Qué situaciones no resuelve la Ley de Acogida?La regularización. También si priorizamos o no la reagrupación.


¿Adopta esta Ley alguna medida contra la xenofobia?Obliga a las administraciones a disponer de recursos para garantizar los derechos de las personas.¿Crea instrumentos contra este fenómeno?El Congreso de los Diputados está discutiendo un proyecto de Ley de Igualdad para combatir cualquier tipo de discriminación, sea o no racial. Yo creo que el Partido Popular (PP) teme que Plataforma X Catalunya le quite votos, pero en Catalunya y en España están dispersas este tipo de fuerzas políticas. No es como en el resto de Europa, donde están unificadas. Por eso Aznar (José María) lo intentó en el pasado. Ahí tenemos el caso de Fuerza Nueva, que llegó a tener diputados en el Congreso. Xavier García Albiol aplica el populismo más salvaje, de guerra entre clases populares.


¿Y el PP de Madrid?Esperanza Aguirre no quiere tener problemas con la numerosa comunidad rumana que hay en Madrid. Ellos votan ahora en las municipales porque son europeos. Además, algunos países del este identifican el socialismo con los antiguos regímenes comunistas. Todo ello es lo más grave, porque el PP adopta un discurso en hipócrita, insostenible como partido democrático. Para ellos aquí los rumanos son una mancha, pero en Madrid no.


Publicada en TRIBUNA LATINA el jueves 29 de abril de 2010.

martes, abril 20, 2010

UN ANY DE MOCIO DE CENSURA A VILAFRANCA : UN BALANÇ MOLT POBRE


Fa un any que CIU i CUP van provocar la moció de censura a Vilafranca del Penedès. L’aliança de la dreta política de la Vila i del moviment radical varen arrossegar els republicans ( per una escassa minoria interna de vots) a una moció de censura contra la força política més votada a la Vila.

Regull va arribar així a l’alcaldia, sense el vot majoritari dels ciutadans, però amb la complicitat i el suport d’aquells sectors que volien un gir partidista al capdavant dels assumptes públics vilafranquins. Una estranya aliança d’interessos que va posar punt i final a la política de transformacions socials que el PSC estava portant a terme.

CIU va arribar a la principal cadira institucional sense explicar ni el programa ni els objectius per la governabilitat de la Vila. Fins avui no hem sabut si els acords que varen assolir els tres socis ni les seves intencions polítiques pretenen marcar línies de futur per la nostra Vila. Ara bé, el que es veu és escàs i el resultat és la paràl.lisi de la gran majoria de millores socials i econòmiques que la ciutat té en marxa i necessita impulsar.

Aquest any hem vist una política “d’aparador” al carrer, dissenyada ( en moltes ocasions) amb un discutible gust estètic. Hem viscut la liquidació del Pla de Convivència, una de les eines bàsiques per al manteniment de la cohesió social. Hem vist com la sordesa és absoluta en termes de nous equipaments socials. Hem sentit com es neguen a construir una llar d’infants a Les Clotes, com endarrereixen el desenvolupament comercial de La Girada, com no volen parlar de convertir l’ex-edifici de l’INCAVI en un equipament polivalent per a la gent gran. Hem assistit al trist espectacle de veure com es redueixen els ajuts a les entitats culturals, socials, esportives i veïnals amb l’argument de manca de recursos i, en canvi, com contracten més personal de confiança. I tot això, sense que el seu soci major, la CUP, digui “ ni ase ni bèstia”, ni posi el crit al cel !

Vilafranca no va per bon camí. Millor dit, no va per cap camí. Està estancada. No hi ha fites plantejades ni compromisos a assolir, ni propostes noves capaces d’engrescar a la ciutadania. La grisor més absoluta s’ha instal.lat al govern local. I... la desesperança a nivell de la gent que fa coses....

Només la movilització col.lectiva en defensa dels nostres barris, dels projectes comuns, de les millores aconseguides amb molts anys de treball pot salvar-nos de caure en l’apatia i l’avorriment. La ciutadania haurà de jutjar, d’aquí un any, qui i com està treballant de debò per Vilafranca i pels vilafranquins.

lunes, abril 19, 2010

URGEIX RENOVAR EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL !!



El President Montil va manifestar ahir que “cal abordar la renovació del TC per aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat va defensar que “el nostre partit té equip” i es va lamentar que “d’altres no puguin dir el mateix”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar ahir diumenge que “cal abordar la renovació del TC per tal d’aconseguir-ne un més respectat i amb més credibilitat per dilucidar la constitucionalitat del nostre Estatut, que el va aprovar el poble de Catalunya”. En aquest sentit, Montilla va revelar que ja ha pogut parlar amb el líder del Partit Popular i així li va fer saber: “m’ha tornat la trucada, li he acceptat les disculpes, i li he dit el mateix que li vaig dir al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que ja és hora de renovar aquest Tribunal”.
José Montilla va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció a la Festa de la Rosa del PSC del Vallès Oest, a Viladecavalls, on va indicar que “cal parlar clar, i els nostres adversaris no ho fan”, va dir. “No calen invents ni passes enrere, que vol dir entre altres coses les polítiques en contra de l’Estatut, del desenvolupament de l’autogovern, o l’aprofitament de les polítiques socials, que és el que defensa el PP”, va explicar. “Un PP que no va votar l’Estatut, que el va recòrrer, que el va utilitzar com un arma contra Catalunya i que encara espera que el TC resolgui en negatiu la seva constitucionalitat”, va sentenciar el president de la Generalitat.
Durant el seu discurs, el dirigent socialista va voler recordar també que “el nostre partit té equip, té pedrera al Govern i fora del Govern”, i es va lamentar que “altres no puguin dir el mateix”. “On és l’equip d’Artur Mas? - es va interrogar el líder dels socialistes catalans - miro al Parlament i no el veig, no sé si està amagat”. En aquesta línia va reiterar que amb “els bons equips dels que disposem afrontarem aquesta etapa que no serà gens fàcil amb la crisi econòmica, i on seguim creient en el catalanisme social”. “Lluitarem per la victòria i guanyarem les properes eleccions, estic segur. Em dedicaré a fons, perquè podem, i aconseguirem la Catalunya que tots volem”, va concloure Montilla.

Fragments de la nota de premsa lliurada ahir 18 d'abril per l'oficina de premsa del PSC

miércoles, abril 14, 2010

EL GOVERN HA APROVAT EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA


Avui, el Conseller Nadal ha signat l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària que té, entre d'altres finalitats, la de promoure la construcció d'una línia ferroviària entre el Garraf i l'Alt Penedès.

Enganxo aquí, per a tots els amics lectors interessats, un resum de la informació lliurada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb un detall especial del tram I que afecta al traçat en les nostres comarques.


NOTA


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic de la Futura Línia Orbital Ferroviària, després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

El document concreta les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i preveu lleugeres modificacions de traçat respecte del document aprovat inicialment i sotmès a informació pública. La nova infraestructura:
Abastarà 120 km de longitud, dels quals 78 seran de nova construcció, i 42 més són trams de via existent que s’aprofitaran
Aproparà 26 municipis de 6 comarques de la Regió Metropolitana sense passar per Barcelona, enllaçant Vilanova i la Geltrú amb Mataró, per l’interior
Disposarà de 42 estacions al llarg del recorregut, 23 d’elles de nova construcció.

Discorrerà en túnel en el 60% del nou traçat, per minimitzar afectacions en superfície i ajustar-se a l’orografia del terreny i la densitat urbana

Donarà servei a 96.000 viatgers al dia el 2026, el 30% dels quals provinents del vehicle privat
El traçat és fruit d’un ampli procés de participació que ha implicat 48 municipis i 6 consells comarcals

El DPTOP treballa en la planificació de dos grans eixos ferroviaris a Catalunya, l’Eix transversal Ferroviari (ETF) i la Línia Orbital Ferroviària (LOF) que vertebraran el territori apropant el transport públic a noves àrees més allunyades de la capital.

En aquest sentit, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha signat avui l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària, un cop la Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha emès l’informe favorable corresponent.

Això suposa l’aprovació de la reserva de sòl que facilitarà la implantació de la futura línia ferroviària, d’acord amb les consideracions rebudes durant el procés d’informació pública obert a partir de l’aprovació inicial del Pla Director durant el qual hi ha hagut una àmplia participació del territori.

Pel que fa a l’ETF, el conseller Nadal va aprovar definitivament el seu pla director urbanístic el passat mes de gener.

El Pla Director Urbanístic aprovat avui definitivament concreta la reserva urbanística en un àmbit de 26 municipis, connectant 6 comarques de la primera corona de la Regió Metropolitana sense haver de creuar Barcelona (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme).

D’aquesta manera, la línia orbital trencarà la radialitat de la xarxa, apostant per la transversalitat, amb una visió descentralitzada, potenciant les comunicacions amb transport públic entre corredors amb una demanda de mobilitat important, sense haver de passar per la capital necessàriament.

Així, connectarà Vilanova i la Geltrú i Sitges amb Mataró per l’interior, donant servei a Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Esparreguera, Viladecavalls,Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montmeló, Granollers, la Roca del Vallès i Argentona.

La futura línia es configura com un eix de 120 quilòmetres de longitud total, amb trams que aprofiten línies existents i 78 quilòmetres de nova construcció. Els nous trams de línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Montmeló a Mataró. El traçat es completa amb trams que formen part de la xarxa ferroviària d’Adif: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.

En total tindrà 42 estacions, de les quals 23 seran noves i la resta ja existeixen actualment o estan previstes dins de la xarxa de rodalies. Les 19 estacions previstes compartides amb d’altres línies de rodalies permetran realitzar correspondències de forma àgil entre els serveis de la línia orbital i les línies radials de rodalies que arriben a Barcelona. Així mateix, la línia orbital disposarà de connexions amb la xarxa d’FGC, tant la línia del Vallès (Sabadell i Terrassa) com la del Llobregat (Martorell).

Tenint en compte l’orografia del terreny i la densitat dels nuclis urbans travessats per la traça, la nova línia discorrerà en túnel en un 60% del recorregut, per tal de minimitzar la seva afectació, mentre que els trams en viaducte representaran el 5% del total.

Les previsions apunten que el 2026 la nova línia donarà servei a 96.000 viatgers diaris, de manera que es comptabilitzaran 26,9 milions de passatgers l’any, dels quals el 30 % s’hauran captat del vehicle privat.

En les primeres estimacions es preveu que l’execució d’aquest projecte comporti una inversió d’uns 4.000 MEUR, a càrrec del Ministeri de Foment d’acord amb el Pla de Rodalies 2008-2015.

Concretament, el document aprovat avui detalla el traçat d’aquesta línia en diferents trams:

Tram I: Vilanova i la Geltrú/Sitges – Vilafranca del Penedès: el document aprovat avui inclou algunes modificacions a Vilanova i la Geltrú respecte del text original. Així, s’ha optat per un traçat soterrat per sota de la Ronda d’Europa, que permet l’accés directe a l’estació actual de Vilanova, evitant el pas per l’àmbit de Roquetes. Així, la línia neix de la connexió amb la línia R2 de Rodalies a Vilanova i la Geltrú, dóna servei als nuclis de Vilanova i de Roquetes i continua en direcció nord per arribar a Sant Pere de Ribes i Canyelles. En aquest punt, s’ha millorat la traça respecte del document inicial, per tal d’apropar l’estació a la població i millorar l’accessibilitat.
Posteriorment, creua l’espai natural d’Olèrdola en túnel i es connecta a la línia R4 de Rodalies a l’est dels Monjos. Una vegada la LOF s’ha incorporat a la línia R4 discorre per aquesta entre els municipis de Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell.

Més informació de l'actualitat del DPTOP al bloc http://blocs.gencat.cat/ptop

lunes, abril 12, 2010

EL DISCURS DEL PRESIDENT A PINÓS


He volgut enganxar aquí una de les parts del discurs del President a Pinós, el de les definicions polítiques.


"Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans.
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes.
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.
Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten.
Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable.
Segueixo creient en aquesta Catalunya, la Catalunya que no s'ha rendit, la que sempre ha sabut aixecar-se quan ha caigut, la que tampoc es rendirà avui davant les dificultats.
Segueixo creient en la política, en la nostra capacitat col·lectiva per a transformar la societat, per fer-la millor, més justa, més equilibrada, més pacífica, més pròspera, més sostenible.
Segueixo creient en els milers d'homes i dones, de tots els colors polítics, que es dediquen a la política.
Segueixo creient que aquells que han abusat de la confiança ciutadana per servir-se de les institucions en benefici personal, no podran desqualificar la molta i molt bona feina feta pels que som fidels als nostres compromisos amb la ciutadania.
Política i polítics estem al servei de la societat, per garantir drets i assegurar que tothom pugui exercir-los, per exigir el compliment dels deures, per gestionar en nom de tots allò que és de tots. Per retre comptes davant de tots."...


José Montilla, dissabte 10 de juliol, Pinós ( Lleida)

domingo, abril 11, 2010

UN PRESIDENT PER A LA CATALUNYA REAL


El dissabte passat vaig participar, a Pinós, a la trobada socialista convocada pel comitè de campanya del partit. Un matí esplèndid per a escoltar un bon discurs del president Montilla, que va provocar reaccions immediates i que encara en continuarà donant.

El president és un representant de la pluralitat social i política de Catalunya i així es va presentar. Forma part del conjunt majoritari de gent que en aquest país ens sentim tant catalans com espanyols, tant catalanistes com federalistes, progressistes i de centre esquerra.

La senyera, l’Estatut i Catalunya han estat els tres elements de referència del seu discurs. La senyera com a símbol de la unitat civil del poble català. L’estatut com el full de ruta de les aspiracions estratègiques com a nació i el país, Catalunya, com l’escenari de les nostres realitzacions personals i dels nostres anhels col.lectius, el lloc per viure i per treballar que molts hem pogut escollir.

Estar al costat de la gent més desvalguda, de la gent treballadora i governar per millorar les seves condicions de vida, com va reclamar la companya Càndida Nevado, és la línia d’acció de la nostra pràctica política com a socialistes. Montilla va recordar que la primera llei de la legislatura ve ser la llei de prestacions socials, presentada al Parlament el desembre del 2006. Caldria recordar, també, que la prioritat absoluta del Govern en aquesta etapa de crisi, és la millora dels recursos i dels instruments d’atenció a les persones que han perdut la feina i les seves famílies.

Pinós, la rosa dels vents picada en pedra que assenyala el centre geogràfic del país i el Santuari, tindran un important valor en la litúrgia política dels socialistes en el futur. Potser l’acte passarà a formar part del discurs de les emocions, de les paraules emblemàtiques, que tantes vegades ens reclama la companya Manuela de Madre. Conservo un record especial de la cita que el president va fer dels seus pares. Va ser un breu homenatge als milers d’emigrants obrers, constructors pacífics i silenciosos de la Catalunya d’avui.

jueves, abril 08, 2010

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67 ( LA PAZ)


Silvana Sarralde me ha hecho llegar unas fotos muy significativas del encuentro de la generación del 67, que celebramos en La Paz el pasado 27 de marzo. Tienen un enorme valor simbólico, ya que después de 43 años hemos sido capaces de encontrarnos muchos de los compañeros y pasar juntos un hermoso momento.

lunes, abril 05, 2010

ENCUENTRO DE LA GENERACION DEL 67


El pasado 27 de marzo, en el bar de Nira y Óscar, en La Paz, nos reunimos un grupo grande de ex-compañeros de liceo. Fue una experiencia muy entrañable, un ejercicio estupendo para el recuerdo y la memoria. Unas buenas cuatro horas de charla y de reconocimiento después de más de cuatro décadas sin vernos.

Debo reconocer que la iniciativa me sorprendió en un principio y que me impulsó sobretodo la suma de la curiosidad y de los buenos recuerdos de los años liceales ( de los 12 a los 16 años). La vida nos llevó por caminos diferentes, a muchos nos distanció de forma considerable, a otros no tanto.

Pusimos la memoria a prueba.De eso doy fe. Y aún me queda alguna laguna, que espero poder ir rellenando con el tiempo y con más encuentros.

Quiero manifestar mi gratitud y mi afecto sencillo y simple para todos los que trabajaron en la causa y a Silvana que contactó conmigo después de tantos años !

Quedó instituido, de alguna manera, que el 27 de marzo será el dia anual del encuentro. Si puedo, volveré a repetir.

Un beso grande y un abrazo, desde la distancia, compañeros !!


Nota : para los curiosos, engancho aquí una fotografía de mi visita a Canelones en el año 2008