DONA I ESTATUT

El proper dilluns 6 de febrer es constituirà a les Corts Generals la ponència paritaria " Congrés de Diputats- Parlament de Catalunya" per iniciar el treball en comissió del nou l'Estatut. És una nova fita, que es produeix en un moment molt destacat pel que fa a l'alt nivell de consens sobre el text estatutari entre el Govern de l'Estat, el PSOE, el PSC, ICV-EA i CIU. Possiblement, en les properes setmanes, se sumaran a l'acord altres forces polítiques de l'espectre parlamentari estatal i tots esperem, ( queden poques hores) un gest final positiu, d'ERC, en relació a la tramitació.

La delegació catalana està composada por un trentena de membres destacats dels cinc partits. Però si que observo un fet preocupant : la manca de paritat en la delegació. Algun partit o coalició, com és el cas d'ICV-EA, no porta cap dona com a membre de la delegació. En el cas d'ERC és un 30 %, en el cas de CIU a dures penes arriba al 23%, el PPC, idem . Només el grup Socialistes- Ciutadans pel Canvi acompleix amb un criteri paritari i d'11 membres ha seleccionat 5 diputades per ser-hi a la delegació.

No sé si el tema de l'Estatut no ha d'interesar a les dones. No ho crec.La meitat de la població catalana no pot estar subrepresentada en un dels moments de treball polític de major trascendència per al futur de la nostra societat. A vegades, ens perdem en debats bizantins i en disquisicions diverses sobre la igualtat d'oportunitats en diversos àmbits, pel reconeixements de diversos drets... Tot important. Però, la paritat, continua essent una asignatura pendent.

La composició de la delegació no és un tema menor. No només com a element bàsic del nostre què fer polític sobre la igualtat d'oportunitats, sino perque en matèria de paritat a l'hora de triar responsables institucionals, els catalans estem lluny de ser modèlics. Una mostra... l'actual composició del Consell Executiu. Rodriguez Zapatero, Manuel Chaves, a Espanya, Michele Bachelet, a Xile,... A l'esfera dels governs socialistes el governs paritaris comencen a ser un fet. Per això crec que s'hauria d'haver reflexionat el tema per part de tothom.

Espero que ningú vegi en aquestes observacions, ni demagògia, ni frivolitat. Estic convençut de que només les representacions paritàries són capaces de representar de forma justa i equilibrada a la nostra societat. La paritat de gènere, per un cantó, i la igualtat d'oportunitats per a tothom, per un altre, són de les premises bàsiques que defineixen a una societat moderna, justa i equitativa. I madura. Aquestes defineixen el tipus de societat en què vull viure i vull que pugui viure la gent que estimo i la gent a qui represento.